miércoles, 24 de diciembre de 2008

Trilogia dels Munts, 1ª Part - La Comunitat dels Stoppers. 6 i 7 de desembre

El mes de desembre és sempre complicat: ponts, preparacions nadalenques, fred, pluja i fins i tot neu... Però els Stoppers més irreductibles no només han pedalat. Han lliurat batalles ciclistes dignes de "El Senyor dels Anells". De fet, han gaudit d'una autèntica trilogia amb seu a La Comarca (d'Osona, és clar!!!), i més concretament, a la zona d'influència de Els Munts-Vilanova de Sau-Sant Julià, etc....
Anem a pams, que hi ha molta informació, fotos, vídeos, ex-mites del ciclisme... Festival del pedal i de l'humor!!!.

BTT Els Munts Pujada Alternativa 07122008


La primera part de la trilogia comença pel Pont de la Puríssima. La Comunitat dels Stoppers està més dividida que mai. La majoria estan de pont, però BM i l'Spinner aprofiten l'ocasió per fer dues pedalades curtes (30 km. cadascuna aprox.) però intenses. Dissabte, toca pujar als Munts però no per la ruta clàssica i "progressive", sino per pista primer i pel corriol de pedres després (el que habitualment fem de baixada). Ens enfilem per la carena i fem trialera durant una estona fins que anem a petar a la carretera de Vilanova de Sau i pujem/baixem fins a Tavèrnoles. Fem cafè amb llet ràpid (ja sabeu que per a entaular a en BM hem de ser com a mínim quatre o cinc) i seguim fins a Sant Julià. No ha estat malament....
L'endemà, una altra ruta curta però amb molta pujada (teniu imatge de mapa): Vic-Sant-Julià-Puiglagulla pel darrere (quines rampes finals!!!)-Taradell-Guaitallops-Puiglagulla-Sant Julià-Vic.



Molta ascensió, pocs descensos però ràpids i amb fang. Dos dies trencacames per inaugurar la trilogia. I una mica de vídeo per que veieu quin dia més espatarrant que feia als Munts el dia 6....


Els Munts en BTT, 6 Desembre 2008 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

lunes, 1 de diciembre de 2008

Dos cims i repicó

La Miranda + Sant Sebastià + Aproximació a la Creu de Gurb amb pujada alternativa per darrera la benzinera de l'Eix Transversal. 40 i pocs quilòmetres, força desnivell. No vam arribar a la Creu perque ens vam despistar una mica, però vam fer tres cims i vam acabar baldats. Punts destacats de l'excursió: en Joan està molt fort (veritat), en Lance es confirma com a ex-Mite de la BTT (la seva tercera posició al coronar Sant Sebastià és el punt més baix de la seva carrera), en Casanovas necessita GPS, les baixades alternatives de La Miranda i la No-Creu de Gurb, magnífiques (tant, que l'Spinner comença a disfrutar en primera posició dels descensos sobre fang. Tot s'ha de dir, en absència dels especialistes en DH, Stopper-Puertas i BM el sobrat).
No hi va haver esmorzar de germanor, però va fotre un dia de collons. Us deixem amb el vídeo del moment més gloriós de la jornada: l'arribada (en tercera posició) d'en Lance a Sant Sebastià. Sota el vídeo, algunes fotos.


Ascens a Sant Sebastià i caiguda d'un mite: el Rei de la Muntanya destronat from Osona Stoppers BTT on Vimeo.





miércoles, 26 de noviembre de 2008

El mite del pedalador solitari

Volteta light de 31 km., la clàssica Vic-Montrodon-Puiglagulla-Vic. Res destacable, només el "pique" fantasmagòric (entre dos fantasmes) d'en Lance i en BM.
Us deixem amb la mini-galeria de fotos, vídeo HD de la rampeta on l'Stopper va quedar encallat i els vídeos Palmeros (Fets amb la Palm d'en Lance).

BTT Vic Montrodon Puiglagulla 23112008



De Montrodon a Puiglagulla.... tot pujada from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

Vídeo 1: Comptant xais


Video 2: on és l'Stopper?


Video 3: Pitjor que Verano Azul

Jordi Serra, l'Stopper Prehistòric




Aquí us adjunto crònica de la participació d'en Jordi Serra a la Prehistòrica, cursa celebrada diumenge passat a la Roca del Vallès:

Bé nois no ser que dir, vaig intentar tot el que vaig poder, vaig suar sang, ho vaig donar tot pels stoopers i tot hi així no vaig poder baixar de la posició 557, una cursa dura i amb moooltíiiisima gent, això si molt guapa, quina passada, uns corriols com els de la sortida d'Olost. Però més llargs i amb mes baixada i pujades del 19% duríssim.
Vaig optar com sempre a la cursa llarga, com un bon stooper, eren en principi 35Km però com sabem van acabar sent a la vora els 40Km, com podeu comprovar posició 557, tenia el dorsal 2910 amb un temps de 2:58:29, amb una mitjana de 13,28km/h. la meitat que el primer, el molt cabró va fer 1:35:22 amb una mitja de 24,85km/h queueuvist quimvaparir.
Bé m'he deixat de dir que erem unes 2000 persones entre la cursa llarga i la curta i a la llarga uns 1258 corredors.
Ara ja veig que no estem tant malament, comptant que sempre sòc l'últim, els stoopers haurieu fet un bon paper.
Només a caire informatiu, haurieu de haver vist quines bicis corrien per allà, segur que amb el preu de totes les bicis podiem comprar mitja dotzena de Ferraris.
Quiemvaparir com va la penya.bicis imponents,camares de video, fotos, gps, pulsometres....... de tot i més..
us passo la pàgina de classificacions.

Vidrà-Puigsacalm, tercer viatge al cim, 16 novembre 2008






Tercera excursió al Puigsacalm de la Colla Stopper. No hi ha crònica perque els que hi van anar encara s'estan recuperant....
Aquí teniu les fotos de la PDA amb càmera esconyada. Com diuen els espanyols, "menos da una piedra".

miércoles, 12 de noviembre de 2008

Roda-Bellmunt-Roda: fidels al clàssic



Poques paraules: fa molt temps que no actualitzem el blog, de fet encara està pendent parlar de la sortida de fa gairebé un mes, la 2 Cims + Esmorzar. Mentre esperem que arribin les imatges via Lance-PDA, actualitzem parlant breument de la Roda-Bellmunt-Roda de diumenge passat. Dia espectacular una vegada som a la Muntanya Màgica. Abans, boira criminal. En absència d'un BM que estava de viatge "de nuvis" a Mallorca, la colla Stopper afronta la clàssica ascensió amb l'Stopper-Puertas en la seva posició habitual (últim), RD afluixant a la pujada (un altre clàssic) i en Lance fent pòdium justet justet (tercer lluny del cap de cursa). Victòria pel nouvingut Marc Bassols (ja ho vam vaticinar fa setmanes, aquest a la que ha començat a fer spinning no hi ha qui el pari). I ja em perdonareu, però vaig just de temps per fer poesia de la mus. Prefereixo que parlin les fotos i els vídeos. He incorporat nou material procedent de la meva flamant Lumix DMC-LX3 que, a més de fer fotos panoràmiques, també fa vídeo en HD. Per començar, el flamant vídeo en Alta Definició del moment en què en Lance arriba tercer al santuari. I jo, content de gravar-lo després d'haver arribat segon : -)
(NOTA: per veure el vídeo en versió HD feu doble clic al damunt de la icona "HD Off", us farà tornar a clicar per veure el clip a la web de Vimeo, on el podreu visionar en Alta Definició a tota pantalla).


Pujada a Bellmunt 09-11-2008 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

I ara, la resta de vídeos cortesia de la PDA d'en Lance.

Primera part, encara entre la boira


Segona part, ja hem fet el cim


Tercera part, ja hi som tots

lunes, 13 de octubre de 2008

On és en Lance?????


Hola, bona nit, em sentiu bé? Cony de micro... estem buscant un noi alt, ben plantat, amb ulleres. Respon per Pep, però també gira el cap si li dius Lance o Arantxa. Té un passat fosc il.luminat per focus de discoteca i un futur brillant com a pare de família nombrosa. Aquesta nit, aquí al Privat de La Disco, farem un viatge en el temps amb fotos i vídeos que us deixaran bocabadats. I és que... aquest noi ja té una edat. Millor dit, en té dues, vint a cada cama. I és clar, els Stoppers, no podiem faltar: hem compartit amb ell llargues pedalades, camí de Platja d'Aro (la cabra tira al monte) o pel Cabrerès. Hem sortit a l'escenari per explicar-vos que, a més de farrero i pendó, aquest noi també és un crack de la BTT i que les sortides Stopper no serien el mateix si no vingués en Pep.
Però... Pep, on ets? Raquel, tu l'has vist? Peeeep?. El que us dèiem, la cabra tira al monte....
FELICITATS PELS 40 ANYS. ARA BÉ EL MILLOR!!!!!!!!!

lunes, 29 de septiembre de 2008

Spinner, flamant membre del Club TresC(ims)



Hola a tothom. La colla Stopper, orgull de la BTT osonenca, segueix regnant per separat: BM + Lance a la pedalada de Folgueroles, Spinner amb els seus veïns Joan i Santi per la zona dels Munts, RD que és més de Costa Brava, BM pletòric per tot arreu... Ah, i l'Stopper-Puertas que està comprant spray antioxidant per quan torni a agafar la bici. Toca reunió i toca actualització més ràpida del blog, ho confesso.
Però també us he de confessar que un servidor, Spinner, ja forma part de l'exclusiu Club TresC (i no em refereixo al TresC de les ofertes culturals): El Club dels Tres Cims: La Miranda, Sant Sebastià i la Creu de Gurb. Tot d'una tirada en menys de tres horetes. Un recorregut criminal -45 km. fins a Sant Julià- que fins ara només estava a l'abast d'un altre criminal, en BM. Donçs bé, des de diumenge passat, els Tres Cims ja han estat conquerits per mi mateix, fent servir a en BM de llebre i sense parar a esmorzar (només trista barreta i xupetìn dalt de Sant Sebastià). Sobren els comentaris i, com us podeu imaginar, tampoc hi ha fotos (no hi havia temps). Per tant, saludeu al campió i.... ens trobem a les pujades!!!!!.

11-S: Acta-Crònica-Necrològica de la Pedalada de Folgueroles

Amb retard, moolt retard, el blog Stopper es va actualitzant (Tranquis,ja agafaré el ritme). Ara toca la tremendíssima pedalada de Folgueroles de l'11 de setembre. L'Spinner es va escaquejar, l'RD i en Gil encara estiuejaven... total, que només hi van anar els dos herois del grup, BM i Lance. Com a la pel.lícula "Los inmortales", només en pot quedar un de viu. Endevineu qui? En Lance ens ho explica amb la seva prosa melodramàtica....

De nou, l’ombra d’en BM, planeja sobre un temerós Lance. De nou, en
Lance (vistes les experiències anteriors), tenia un pessigolleig
estrany, pel fet de pedalar (només), amb la Bèstia. Sense Stopper, ni
més Stoppers.
El Ximple (en Lance, clar) és conscient dels extrems que composen la
bocamullada: Si ho superes, ho tractes com una cursa infantívola (per
tal d’humiliar la resta), sinó és així, estàs perdut; l’horror, la
cruesa, les nafres, els pecats comesos, l’àngel de la guàrdia, tota una
amalgama de sentiments i moments, presents i passats, bloquegen les
rodes, traspuant l’amargura, per l’aparició de la solitud del jo… i
l’espai.
…i la mentida culpable i obscura dels organitzadors, (de la bonica Vila
de Folgueroles), imposant fites inabastables (totes, TOTES, TOOOTES les
putes pujades a partir del qm 45 s’havien de fer a peu), en un
programari fals, cínic, premeditadament culpable, per tant punible,
penademortable.
Al gra. Era una cursa de 45 qu, amb un desnivell acumulat de 1.600
metres.
45 quilòmetres, fets pels stoppers en diverses ocasions, i per arreu de
la comarca, no havien de ser cap impediment, per (sortint a es nou), ser
al migdia a casa.
Heus aquí, una sortida enganyosa. Planera, decebedora… (1.600 metres de
desnivell on són?): Ja, ja… JA !!. Però, aviat, massa aviat, ens adonem
que la cosa va mala… ens fan pujar als Muns pel pedregam (una ruta
fantàstica i tècnica, si es fa de baixada, però una tocada d’allò que
no sona, si es fa de baixada.
Arribem a la creuera última i, prèvia, a l’ascensió als Muns on hi ha la
parada de l’esmorzar (massa d’hora per fer-ho), i no fem més que una
lleugera reposició de líquids (primer gran error, d’una colla d’errors,
que, encadenats, ens… em dugueren a passar de puntetes pels dos primers
cicles estacionals de la vida (Primavera – Naixement, Estiu – Plenitud)
de puntetes, instal·lar-nos… me, llargament en el tercer (Tardor –
Decadència) per acabar, de ple, i sense retorn, en el quart i últim
(Hivern-mort).
És en aquest llarg (perpetu?) moment de decadència on tens la sensació,
(la CERTESA !!) de passar dos vegades pel mateix lloc (Malafugassa),
sensació que, després d’haver patit un infern (entre la primera visió i
la segona), afegeix, a la tortura física, la psíquica.
Invoquem… invoco, a l’esperança (escepticisme? ironia?), donat que,
portant 40 qm, només en falten 5 per arribar (segons el FALS
programari). Però de Malafugassa a Folgueroles…
A partir d’aquí entrem… entro, en el quart cicle estacional de la vida.
He mort. És la pura mecànica, la que fa avançar, prens consciència de la
inexorabilitat del pas del temps, de la relativitat de l’espai,… la
quarta dimensió.
Arribar a les tres a casa, no és res, vist el que podia haver estat.
Sovint, arribar, es suficient. Tinc la sensació, que soc immortal.
El tema predinar (crisis), dinar (breu), i migdiada (merescuda, i
complaent), no els desenvoluparé per escrit. Seria redundant per sabut,
i pretensiós per Xulesc.

Lance

No seria just deixar d’esmentar, el suport mental (ànims), tècnic (canvi
de roda x puntxada), avituallador (líquid isotònic), i de ben segur
altres suports que el meu estat catatònic no devia percebre, amb en BM.
Gràcies.

jueves, 4 de septiembre de 2008

Estiu 2008: part 2: Travessa L'esquirol-Camprodon, ascens i caiguda d'un mite


Després de passar uns dies a Boí-Taüll i comprovar de primera mà que els desnivells al Pirineu són la la bomba, BM i Spinner van tornar pletòrics a Osona. Tan pletòrics que -pobres inconscients- van atrevir-se a fer la travessa L'Esquirol-Camprodon sense dominar a fons l'art del GPS. De l'Esquirol a Olot, tot perfecte: ascensió amb ritme cap a Cabrera, baixada rapidíssima cap a Olot, on arribem després de fer un troç de carrilet. Paisatge fantàstic i la promesa de tornar-hi amb la família quan estigui enllestit el Túnel de Bracons. A Olot comença el festival: no ens aclarim amb l'amic GPS per atacar la ruta per muntanya. Preguntem al Centre BTT del carrilet i ens diuen que el millor que podem fer és pujar cap a Sant Joan de les Abadeses per l'antiga carretera de Vallfogona. L'ascensió, amb un sol de justícia i sense una punyetera ombra, és dura i feixuga. Sort de les banyes que hem incorporat al manillar el dia abans i que ens permeten canviar de postura de tant en tant. Tot i això hi ha moments de crisi: són quarts d'una, el sol és justicier i no sabem el que ens espera més endavant. Per sort, quan arribem al coll de Coubet (1010 m.) la carretera comença a planejar i a pujar més progressivament fins al coll de Santigosa (1064 m.). Ja passa més airet i fins a San Joan de les Abadeses és tot baixada. Allà dinem de menú correctament en una terrasseta i, després del café, tornem a pillar les bicis. Anem al Centre BTT on acaba la Via Verda de la Ruta del Ferro. Allà tampoc saben com seguir cap a Camprodon per carretera. Ens diuen que com a mínim fins a Sant Pau de Segúries anem per carretera i que després podem seguir per un PR. Més asfalt. I a l'asfalt és on en BM va i s'accidenta de mala manera: en una recta molt recta, el tio mira enrera perque l'Spinner s'ha quedat una mica enrera (és de terceres parts, ja ho sabeu), i la roda del davant decideix baixar pel marge, amb la mala pata de provocar una caiguda tonta i unes lletges esgarrapades/cremades a la cama provocades per l'asfalt en pedra viva. Arribem com podem fins a Sant Pau de Segúries, netegem la ferida a la font i esperem que obrin la farmàcia, perque el dispensari està tancat. Benes i àigua oxigenada netegen la ferida però la farmaceutica, amb molt de seny, recomana anar al CAP de Camprodon a que ho curin més a fons. Per no perdre temps, el recorregut fins al final es fa per la carretera. I per més INRI, el CAP de Camprodon no està al poble, sino al final d'una feixuga rampa. Més pujada, toca't els kxllxns.
BM, ferit però motivat, comenta que el millor és comprar-se un culot pirata -el culot Stopper li ha quedat totalment esparracat de la caiguda- per pedalar l'endemà. Spinner, home amb seny, li diu que el primer que cal fer és passar pel CAP. Del CAP surt en BM amb la cama esquerra embenada des del turmell fins damunt del genoll i amb una "banderilla" antitetànica de regal. Sembla que l'endemà no pedalarem gaire, cosa que es confirma quan l'esposa metgessa del ferit li fot una bronca telefònica d'alt nivell (Ah, el Doctor Casanovas també va intervenir telefònicament per confirmar que en BM no havia renovat la vacunació antitetànica). Tot i que pinten bastos, l'incombustible BM segueix convençut de pedalar l'endemà i, ni cort ni peressós, s'encamina cap a la botiga d'esports a comprar-se el culot pirata. Quin campió!!!!.
Anem a l'hostal a fotre'ns una de les dutxes més esperades dels últims anys i, apa, els dos Rodrigues a voltar per Camprodon: vermutet a plaça, sopar amb vinatxo del Bierzo i... com no podia serd'una altra manera, repicó nocturn al Pub 2000, mite de la nit de Camprodon. D'allà sortim a quarts de dues i ben tous. En Batxi, ànima del Pub -juntament amb el Xavi, que avui no és a Camprodon-,ens ha tractat com a reitons.
Dormim com a "ceporros" i al matí en BM descobreix la crua realitat. Hem de ser "rescatats" via automobilística per tornar a l'Esquirol.
Malgrat que la experiència no ha estat complerta, amb descobert algunes coses:
- Les travesses -amb GPS on sense- cal prepar-les millor i assegurar la ruta
- La carretera és pesada i malparida, més val evitar-la sempre que puguem
- Sortir de nit és fantàstic. Ho teniem mig oblidat però "la cabra tira al monte"
- En BM està fort, però no és indestructible. Que estigui al lloro!!!!!

martes, 2 de septiembre de 2008

Estiu 2008, part 1: He vist els àngels!!!!


Quin morro, des del juliol que teniem el bloc parat, això no pot ser!!!!. Comencem aquí l'actualització de les aventures que hem pedalat aquest estiu amb l'èpica crònica d'en Gil-Stopper amb una espectacular travessa RODA DE TER - L'ESTARTIT.

I AQUÍ TENIU LES FOTOS

05:45 Sortim de fosc de Les Cases Noves amb destí Rupit. El camí és conegut per tots: Can Patel-Esquirol-Tavertet-Rupit, només amb la diferència que aquest cop és de pujada, de fosc i molt d'hora.
06:30 Semi MOF (Multi Organic Failure) a les últimes rampes de l'Esquirol. Encara és fosc. És normal, ja em començo a conèixer... Però els altres no. Intento dissimular, em recupero i desfaig els mínims dubtes d'arribar a l'Startit que la meva forma física pogués insinuar.En mi i en els dos companys.
Per cert: En Quim (que diu que no va mai en bici però el cabrón es cuida nedant i corrent) i en Felip (la màquina i des d'ara el meu salvador).
07:30 Arribem a Cantoni per la típica pujada guarra. Encara fa fresca i el sol comença a treure el cap per darrera el Pla d'Aiats. És una imatge genial (foto)
Com que ens ho veiem a venir i ja fot dues hores que pedalem de pujada, decidim arribar a Rupit per carretera. Això és lo meu. Amb 25 minuts ens plantem a Rupit i esquivem la pujadeta de l'Avenc.
07:50 Sóm a Rupit. Foto de rigor i encara no hi ha ni una ànima pel carrer. Sense parar gaire estona prenem el camí cap a Susqueda. És de lo més maco que he vist: panoràmica dels cingles del Far, baixada forta que és lo meu, bosc d'Eucaliptus.... fins a arribar a una riera (nivell de pantà). D'aquí a Susqueda hauria d'haver estat baixada (segons en Felip). Doncs no, un seguit de rampetes cabrones i baixadetes que serveixen per esquivar els diferents accidents que el relleu presenta, fins arribar a una pedrera que hi ha just a sobre de Susqueda. Déu ni do. Collons!!!!
08:23 (Hora Cuní) som a sota d'una pedrota. No sé el nom, però si mireu la foto segur que algú ho sabrà.
08:50 Puntxada de rigor. El camí és ple de pedres i de romagueres que han deixat els neteja boscos. Les baixades són guapíssimes.
09:15 Portem hores fotent-li i encara no sóm enlloc. A Susqueda. La cosa ha estat dura, però arribo a aquest punt molt millor que en la Vic-Platja d'Aro. Almenys això sembla.
Encara no hem esmorzat i baixem follats cap al Pasteral. En Felip s'adelanta (més follat encara) per demanar els llomambformatge de rigor i omplir les cantimplores.
09:50 Arribem al Pasteral i esmorzar al bar aquell. El sol comença a picar i ens refugiem a sota d'uns parasols. Ens fotem una mica de dooping, xerrem, ....i compartim una mostra de la farmàcia (protecció 50) ja que la temperatura va pujant i no hi ha cap núvol.
10:40 Portem 60 Km. Sortim del Pasteral pel carrilet cap a Girona (24Km). Hòstia!!!!! Stopper no sembla el mateix!!! És la segona part: Quina soltura, quin pedalar més bo!. Promig de 25Km per hora i ens plantem a sota la catedral en una hora justa. Inclús hem de frenar el ritme per esperar en Quim. Sembla que l'esmorzar no se li ha posat bé. Estan flipant amb la meva segona part.
Després de Girona bé la pròrroga (recordeu que no en sóc de pròrrogues): 74 Km a les cames. Dotze del migdia. 32-35ºC. Hauríem de passar per un lloc planer fins a la costa, però la intenció dels companys és pujar als Àngels (turonet segons ells de 12Km) i després baixar fins a l'Startit (encara en faltaran 35). Aquí ens dopem de veritat: la glucosa fastigosa.
Els Àngels es mereix un capítol a part: Nois, els Àngels és com tornar a pujar de Roda a Cantoni per una pista-pedregam de 7 Km de tot pujada i una rampa asfaltada de 5Km més!!!! . Comencem a enfilar les rampes i sembla que la cosa va bé. Aguanto el ritme o m'esperen (no ho sé). Al cap de 5 Km m'he fotut el 1.5litres d'aigua que havia proveït al Pasteral i encara tinc més sed. Em foto l'aigua d'en Felip. No puc més, tinc pell de gallina i noséperquè. Fot molta calor, no passa aire, ni un núvol (crec que és el dia més calurós amb el què portem d'any), les rampes continuen, pedres...poso el molinet. El cap, les cames i tot em fa figa. Haig de parar. Paro sota un pi, més aigua... arrenco però 100m i no puc més... I així fins al quitrà. Això no pot ser. Porto una hora i encara no sóc a la meitat. Estic putejant als altres que m'esperen a dalt la font. Allà decideixo arribar fins a dalt de la muntanya (si puc) i trucar el cotxe escombra. Agafem l'asfalt i la cosa no millora. Ja sé que sóc més de carretera, però la cosa no millora. Deixo sense aigua als altres. En Felip m'empeny. Si nois!! en Felip es capaç d'empènye'm i continuar pujant. Això és un company!!!!!. Abans d'arribar a dalt (falten 2 Km) no puc més. Potser és una insolació. En Felip s'avança fins al restaurant dels Àngels i torna amb un litre i mig d'aigua semi gelada i una Coca-Cola (segurament la millor de la meva vida). En Quim no ha tornat a baixar ja que amb prou feines ha arribat a dalt. Per fi arribo a dalt i comprovo com he tardat més de dues hores a pujar. Són les 14:00. La calor és insoportable i em reafirmo en la meva decisió: Cotxe escombra. Decideixo que per avui ja n'hi ha prou i que he fet tot el que he pogut. Al capdevall sóc l'Stopper i avui no podia ser menys!!! Però, què collons, estic satisfet. 86Km, no precisament de baixada, i amb aquest puto sol al cap les últimes 4 hores.

Total, ja acabo. En cotxe fins a l'Startit. Els altres arriben a les 16:00 destroçats. Es veu que de Torruella a l'Startit (7Km) va ser un infern. Jo, a aquesta hora ja estic dutxat i descansat. Estic bastant menys fet pots que altres vegades. Potser això del dooping va bé.

sábado, 12 de julio de 2008

Qui no fa BTT és perque no vol


Ara que finalment ha obert el Decathlon de Vic i que l'Esclat fa ofertes com la de la foto, està clar que qui no fa BTT és perque no vol. Ah i si us endueu el pernil a fer ruta, millor que el talleu abans a casa ;-)

lunes, 7 de julio de 2008

Cabrerès: volta'l, que no costa res

Seguim voltant pel Cabrerès. Aprofitant un diumenge amb una mica de núvol, fem volta potent (45 km.) amb en BM i en Joan, el veí de davant de l'Spinner. Sortim de l'Esquirol, ens enfilem per asfalt per la carretera de Tavertet fins a Can Codina. Allà comencem el festival: primer baixada, després pujada, seguim pel camí del Sunyer i enfilem cap a Tavertet. Fem l'Avenc, amb en Joan i en BM, que avui va de xulo sobrat, per variar, a tot drap. Anem a parar a la carretera i enfilem cap a Can Toni, per desviar-nos abans del Coll de Rajols i fer toota la volta a Cabrera. Puja, puja, puja.... El trio segueix incansable fins a culminar els 45 km. La volta, que coneixem bé feta en sentit invers, ha sigut molt potent, només a l'abast dels més persistents. Està clar: el sector més de platja, pla i baixada, ho tindran difícil (que no impossible) per atrapar-nos. Els que som més de pujada seguim entrenant, i per que veieu que no és broma, aquí va la prova: desnivell,kilòmetres, etc.. i ull que és incomplet, perque en BM va engegar el GPS a mig camí....

RUTA 2ª VOLTA PEL CABRERÈS

jueves, 19 de junio de 2008

Ja formem part de l'Osonosfera

Us anunciem que Osona Stoppers BTT s'ha afegit a l'Osonosfera, punt de trobada de la comunitat blocaire de la comarca. Ben segur que guanyarem lectors i algun amic per anar a pedalar per la muntanya!.

miércoles, 18 de junio de 2008

Més fang, més aigua, més pujada... i una mica de GPS

Diumenge passat, RD + BM + Spinner es van deixar la pell (i un cargol de l'eix de la roda del darrera) al Cabrerès: aigua, fang, fang, fang, fang i, molta pujada, molt All Mountain amb vaques... poca baixada (bé, vam baixar per carretera al final perque en Jordi no podia fer filigranes sense cargol). Aviat crònica, de moment, aquí teniu perfil i mapa gràcies al nou Garmin Edge 705 que ens hem firat....

martes, 3 de junio de 2008

Vic-Platja d'Aro 2008: pedalada de pel.lícula



VEURE TOTES LES FOTOS

Sí, pedalada de pel.lícula i amb "galán" protagonista, Lance The Champion que, ràpid com una bala, es va situar entre els 10 primers que van arribar prop de la costa gironina. Aquí teniu la seva crònica:

Tot els components prèvis, feien predir una epopeya, una gesta històrica.
Talment el més gran, dels Grans (Alexandre El Magne).

Comencem pujant, hem perdut el Ride with the Devil (Cabalga con el Diablo), i ascendim en direcció als Munts (Cold Mountain). Un cop passat el túnel baixem fletxats (Lo que el Viento se Llevó), fins a la presa de Sau.

Allà ens reagrupem i comentem el pròxim tram (The Horse Soldiers-Misión de Audaces). Amb les Btt com a armes, i l’il.lusió com a corassa (Armas al hombro – Shoulder Arms, i Senderos de Glòria-Paths of Glory), ataquem les rampes del tram Sau-Susqueda. Una munió de caballers (El Gran Desfile-The Big Parade), cabalquen sobre llurs horses, tal El Hidaldo de los mares (Captani Horatio Hornblower). Hores d’ara el pantà the Susqueda, diuen, volta el 25%, Sau fa the Stopper, i te el 50%. Per tant encara no hi ha prou aigua per fer una Batalla de los Acorazados (Ironclads), però suficient per fer la Batalla del Mar del Japòn (Nihonkai Daikaisen).

Però no marxem d’estudi (mai més ben dit) estem fent les últimes rampes de la cursa, reseguim el pantà amb empenta i valentia i, de moment, Sin novedad en el frente (All Quiet in the western Front). L’amenaza de Tormenta (The Gathering Storm), s’ha esvaït, i el color vermell de la roca escarpada ens retorna a glòriosos dies d’Arenas Sangrientas (Sands of Iwo Jima).

Arribem a la Presa de Susqueda, hem aconseguit el primer objetiu
(Objetivo: Birmania – Objective Burma). A partir d’ara, tot baixada (Primera Victoria – In Harm’s Way). Baixem la presa, i s’encara una llarga recta (De aquí a la Eternidad (From Here to Eternity). Pedalem sense tenir cap roda davant, sols, sense un referent (Tener y no tener – To have and have not), i en carretera asfaltada, tenim temps de pensar en amors llunyans (Tiempo de amar, tiempo de morir - A time to love, and a time to die).

Al Pasteral esmorzem. Detectem que possiblement tinguem baixes (Salvar al soldado Ryan – Saving Private Ryan). Estem en la disjuntiva (Acorralado – Fist Blood): Seguir sols (El Cazador – The Deer Hunter), o esperar els companys (El Regreso – Coming Home)…

El grup es trenca (Lazos de guerra). Els quatre valents s’enfunden el Casco de Acero (The steel Helmet), i encaren the nou, La Cima de los héroes (Pork Chop Hill), en direcció a Quart. La Patrulla (Go Tell the Spartans), aviat es torna a trencar. Per una banda els tres valents (Los boinas verdes - The Green Berets), i per l’altra El Leon tiene Alas (The lion has wings).

A Girona, el grup està definitivament trencat i perdut (Triple Cross).
Tothom la creua, però cadascú perdut entre els carrers, suors, i desespers (Estado de Alerta – The Bedford Incident). Tothom però, se n’en surt, i no cal trucar cap assistència (Telefono Rojo. Volamos hacia Moscú? - Dr.
Stangelove).

Ara tot és planer, la serpienter multicolor (Marea Roja – Crimson Tide), ha passat a ser quatre puntets (Las Cuatro Plumas – Ther four feathers), quan arribem a Llambilles. Ara toca la Decision Crítica: Parem o seguim fins al final. Seguim.

A Cassà comença el Dia mas largo (The Longest Day), però l’ora ens refresca la cara, i ens duu les carícies del mar (Tiempos de Gloria).
Pedalem sols (El Último Samuai), però amb determinació (El Triunfo de la Voluntad), en busca el poble costaner (Playa Roja).

Per fi arribem… i per estrany que sembli, arriben tots (No es pais para viejos??). Dinem tots contents (Orgullo i Pasion), i alguns molestos.
Una part hi tenen les dones (Conspiración de mujeres), que potser son els que tenen més a mà, la migdiada (Haz el amor y no la Guerra).

Ara tocarà actes, cròniques, mails, rèpliques i dúpliques (Las Dos caras de la verdad), però, el que conta, el més important, és que aviat i tornarem (Dias contados).

Lance, Only you.



_

martes, 20 de mayo de 2008

Hi ha un abans i un després: mitja Cabrerès és més


Fang, fang, fang i més fang, 3000 paios (i alguna paia també) i el duet Stopper/Puertas i Spinner que van passar la prova amb nota a la Cabrerès BTT 2008,pedalada que va servir per fer l'estrena de la fantàstica Equipació Stopper. Van ser 40 km. de fang, àigua i la prova que, després de més d'un any donant canya, esem en mot bona forma. AQUÍ TENIU LES FOTOS.
... i aquí teniu la crònica completa de l'Stopper enfangat:

La típica-tòpica-temuda Cabrerès va esdevenir " el que Cabron-és el fang".

El dissabte, recollida de dorsal i de xip. Pluja (ja fa dos dies que plou amb força). A la tarda es va poder comprovar l'estat del terreny veinent la pinta dels corredors que feien les proves de velocitat en circuit tancat: un fangar.

La por típica de Stopper-Puertas em reafirmava en la meva decisió d'anar per la curta. Si plovia el diumenge al matí, no fer-la.
A les 8 del matí (pensant que el gros de la cursa ja hauria sortit a les 7) vàrem sortir els dos components amb l'equipamenta oficial (osona stoppers), la qual és realment bonica. Potser 50 persones sortíem a la mateixa hora. Quina sort, no plou i el temps sembla que aguantarà.

El recorregut no va ser el sorprent. De l'Esquirol fins a Rupit: el clàssic Esquirol-Can Toni-Tavertet-Rupit que sempre hem fet els Stoppers. La sorpresa (d'altra banda previsible) varen ser les primeres rampes: gent caminant, gent per terra coberts de fang, bicis per terra.... total (un drama) i gent abandonant abans del primer quilòmetre.

Realment la coneguda pujada Esquirol-Can Toni va ser infernal. Fang i més fang. Terreny relliscós. Quan hi havia pedra el terreny es convertia amb un rierol d'aigua. Durant aquest tram es va comprovar que l'idioma oficial de la cursa era el castellà. Molt xava cagant-se amb tot.

A la baixada cap a Tavertet, Stopper avança posicions (com sempre). Allà els primers pinyos: Dues ambulàncies recollint gent pels marges.
A Tavertet, pujada cap a l'Avenc i molts comentaris de gent feta pols. No es veu res, boira, boira, boira. Aquí no hi ha fang.

A mitja pujada, "habituallament": aigua i taronja (que cutre.... recordo amb anyor la Pluiedenuit). No aconsegueixo contactar amb Spinner. Una gran massa de gent que anem atrapant i la boira m'ho impedeix. Segueix la pujada fins a l'Avenc i continuen els comentaris de possible abandonament (en castellà: no puedo más).

A la baixada de l'Avenc a Rupit ens desviem abans d'arribar a la carretera cap a la dreta per un corriol que torna a ser impossible per l'aigua i el fang: moltes més caigudes. Moltes. Cues. Engegar parar amb els peus coberts d'aigua i fang. El logo de Stoppers ja no es reconeix.

Al pàrking de Rupit (Km 23) hi ha l'esmorzar: entrepà cutre de botifarra i aigua ( ni cafè, ni copa, ni hòsties). El pàrking està cobert d'unes 1000 bicicletes de marca camuflada pel fang. Aquí noto les cames pesades. L'esforç a sigut molt superior al normal.

Acabem d'esmorzar (11:00) i no es planteja fer la cursa llarga. La majoria dels participants tiren per la curta, la qual s'enfila atre cop per l'Avenc. Aquesta vegada pel dret!!!
Aquest tros millor no explicar-lo massa: Cues, gent a baix la bici, fang i més fang. Total, unes 500 persones fent uns 2 Km ( per l'organització "200m no ciclables" ) a peu, al costat de la bici, per una pendent relliscosa, inacabable, difícil de pujar inclús a peu. Els comentaris de la gent, us els podeu imaginar.... (200 hostias, hijos de puta, no puedo más, si lo se no vengo....) fins a dalt l'Avenc. Més d'una hora de pujada a peu. Em fet el cim a peu.

Es fa tard i ja som a dalt. Allà comença la baixada (tot pel dret) cap a Cantoni i l'Esquirol. És aquí on començo a disfrutar de valent: baixades entrevessat esquivant gent per terra. Fangars sense pendent amb més de 30cm de fang. Gent per terra. Parar-engegar. Engegar-parar. Collir el company del costat que està arrebossat de fang. Neteges els ulls plens de fang de la roda del del davant i el cul i l'esquena petrificada amb el fang de la pròpia roda. Una passada!!! Sóc un animal !!!

Velocitat, pedres, fang i aigua. Una carrera d'obstacles. Aquí vaig decidir que ara sóc més de baixades amb fang.

Tot i la baixada i el pla, costa pedalar i cal canviar la relació de transmissió molt sovint. Al final el polse em fa mal. Uns 10 Km així... disfrutant, fent el béstia, passant a la gent temesosa i a l'ambulància que porta un paio amb la clavícula trencada.

A l'Esquirol ens espera la família. Costa reconèixe'ns. Espero en Marc (550) a l'arribada. Ens abracem. Ens fem fotos. En aquells moments no ho tornaria a fer.
Ara sí. La satisfacció és gran (497).

Stoppers: Som els millors i tinc ganes de fer alguna sortida amb el gros del grup.

miércoles, 14 de mayo de 2008

De dunes i passeigs curtets






Crònica a pedaços del cap de setmana del pont de l'1 de maig.

Pedaç 1: Spinner amb el seu veí de davant, en Joan, un crack que fa anys que es dedica al tema de la BTT matraquera i que està molt fort. "Anem a fer una volteta per aquí aprop" significa 40 km. amb rampes a tope: Sant Julià - Puiglagulla (però no per la carena, pel rec!!!. Més fàcil i també més pujada) - Seva - El Brull - Golf del Muntanyà - Taradell - Sant Marc - Sant Julià. Uffffffff... no està malament per anar escalfant.

Pedaç 2: Stopper-Puertas, que és més de sorra de platja i dunes, ell mateix ens ho explica:

LA DUNA

Com que ningú vol anar al meu ritme i suposo que un tros del grup va anar a entrenar-se per la Cabrerès, Stopper va decidir anar a descobrir món tot sol.
La veritat és que vaig trobar la ruta 41 (ja tinc els plànols). Uns 30 i tants quilòmetres de dificultat mitjana però amb moltes sorpreses.

La ruta comença al Startit i es dirigeix cap a Torroella per un caminet paral·lel a la carretera. A uns 3 Km de camí, giro a la dreta i una carretera esfaltada s'enfila per una "Duna" que passa pel costat d'un camp de tir. Pujadeta fàcil i arribo a sobre de Torre Gran (en RD no hi és). Allà el camí gira cap a l'esquerra pel mig d'un bosc de pins fins arribar a una baixada de sorra (LA DUNA) impossible i recomanable. Pregunta: com es baixa una Duna? Potser ho hauré de preguntar als Titan Desert Nissan.

Total, pinyaco, hòsita a la carena de la cama i caiguda per davant a la pendent de sorra (és tova). Decideixo acabar la baixada a peu.

A baix, buido les sabates i comença un corriol (pedregram interessant) fins a sota la muntanya del castell. Allà una pista ampla agafa direcció l'Escala fins a trobar una cruïlla: per baix o per dalt? Decideixo per dalt i m'enfilo uns 4 Km de dura pujada fins a dalt al Mongrí, travesso el camí típic Startit-Escala i fins al penyacegat. Allà el mar. D'allà baixada fins al càmping abans de l'Escala i retorn per la típica fins a l'Startit.

Com que m'he perdut tres cops, decideixo anar al punt d'informació: Ara ja tinc totes les rutes.

Quan arribo a casa, canvio la bici i agafo la vella, amb el nen mitjà a la cadireta i el gran a la seva bici i fem un recorregut de "cicloturisme": Startit-La Gola-Torruella-Startit (18Km) de pla. Pla de veritat. Ho recomano per famílies.

Total, de puta mare. Esteu tots convidats. Bàsicament em fot por tornar a fer "la Duna" tot sol.

STOPPER ALONE.

miércoles, 30 de abril de 2008

S'acosta el gran dia....


La pancarta està a l'entrada de l'Esquirol. A Roda n'hi ha una altra de la Cases Noves, a veure si la pillo un dia d'aquests....

El Gran Pinyaco




Avui el cronista de l'accidentada sortida de diumenge passat és l'únic i incomparable Stopper, us deixo amb la seva narració i... millora`t, Francesc!!!!!

El batalló Sant Perenc va ser el més valent aquest cap de setmana al quedar amb el sempre resistent Rednosequè.
Stopper i Francesc a les 08:30 es van plantar a Santa Ana amb la intenció de fer els tres turons.On eren Spinnner, BM, etc, etc????

Bon dia, bona temperatura, bones vibracions tot i la son de no haver dormit (com sempre passa a casa de l'Stopper Puertas).
Amb 45minuts ens vàrem planta a dalt de la Miranda. Acabar de pujar fins a Muntanyola, el " a partir d'ara metge" sempre al davant i esprintant a la sortida.
Baixada fins a Sta. Eulàlia ( aquí, com és de suposar, Stopper destacadíssim al capdavant, exercint els seus dots de " més de baixada, més de segones parts, més de carretera,....).
Després, pujadeta coneguda a St. Sebastià. Collons!!!! ja no m'enrecordava de les cinc rampes infernals! El camí està arreglat, però la pujada continua essent-hi.
A mitja pujada ens passa un espavilat, que trobem a dalt esmaperdut, marejat al marge. No eren ni dos quarts d'onze i el ritme era bo. També ens creuem amb la Cursa de Bombers i la Caminada de l'escola de Sta. Eulàlia. Xerrada al mirador amb els coneguts del "metge" que anaven passant i comença el descens. Després de les relacions públiques el crono ja no és tant bo. Com sempre, Stopper primer a la baixada, amb ganes d'esmorzar i fer la Creu de Gurb.

Arribem a baix i ens topem a una "manada de vaques que s'havien escapat". La veritat és que fot impressió.
Tirem una mica enrera en la nostra ruta per anar a buscar un petit Bar-Restaurant al peu de la carretera de Prats (sota el pont de l'eix). Bon esmorzar i bé de preu. Molt recomanable. Sortim d'allà a les 12:15 i decidim que se'ns ha fet tard per la Creu de Gurb. ( La veritat és que vaig apretar fort per no fer-ho). Les ganes hi eren.

Total, tornem cap a Vic amb ganes d'arribar d'hora a casa sense haver-nos despentinat gaire tot i els dos turons.

A l'arribar al camí del Tennis Vic (relax, falten un parell de Km per dintre a Vic), que passa per sota l'eix ens tornem a trobar la cursa dels Bombers. Frenada fàcil davant del control. Fàcil, o no? cal preguntar-li al Francesc. Error humà, falta de concentració, cop de frè del davant, la bicipassapersobre i... veure fotos.

La veritat és que deu ser l'accident més greu que hem tingut els Stoppers. Protecció Civil, Bombers, Ambulància...tot un desplegament de gent. Es veu que es van emprenyar quan van veure que hi havia un "metge" al grup. Total, van ser els del control, sense dir-nos res, que van avisar a tothom.

Primers auxilis i cures amb detall a casaelmetge.

Pelats al careto, una dent malmesa, contusions múltiples a tot el cos i el canyell a tomarpelcul. En Francesc està de baixa.

Bé, tot i l'accident, una bona sortida. Que, és clar, es recordarà com el "PINYACO".


STOPPPPPPER

jueves, 24 de abril de 2008

Equipacions gairebé a punt


Ho podeu veure a la foto adjunta, ja tenim les equipacions gairebé a punt. Només falta que arribin!!!!!. Altres novetats de la setmana: ja està oberta la inscripció per participar a la pedalada BTT Cases Noves, que es farà l'11 de maig. Els Stoppers que van participar a l'edició de l'any passat la recorden com una fita dura i espectacular...
Acabo aquest post tot recordant que la gent de Probike han renovat la web i ara ja fa tant goig com la seva botiga a Barcelona. Per cert, hi trobareu la informació de la Pedals de Foc: més de 200km. de ruta, 6000 m. de desnivell i... gent que la fa en menys de 24 h. Vinga, ganduls, a entrenar, que l'any que ve ens hi hem d'apuntar!!!!!!.

domingo, 20 de abril de 2008

Jornada de tràmit: Els Munts en menys de 25 minuts

BTT Els Munts 20 d'Abril 2008

Tocava una sortideta de relax després de dos caps de setmana seguits de desnivells salvatges i quilometrades excessives. També tocava emprovar-se les talles de les equipacions que estem preparant amb el Pack Transfer de Tactic. Tocava, tocava... i vam tocar tres: BM, RD i Spinner. A última hora -tot un clàssic- s'escaquejen en Lance i l'Stopper-puertas. Els dos cracks de la llarga distancia no gosen llevar-se aviat per fer la feina. A les 8 som a Sant Julià per fer les proves de les mostres que ens han fet arribar els de Tactic: Spinner ja fa amb la talla L. RD i BM, amb la XL. Se suposa que l'Stopper i en Lance també els anirà bé la XL, i en Jordi Serra ha de dir la seva però... ànim, que encarreguem JA!!!!!.
El cel promet pluja segura, però la cosa s'aguanta tot just per fer una pujadeta ràpida a Els Munts (en menys de 25 minuts, pimpampimpam), baixadeta fins a Tavèrnoles on esmorzem com les persones (dedicat als que no han vingut) i a un quart de dotze ja som a casa.
Vist i no vist, vint-i-pocs quilòmetres. El que us deia: merescuda jornada de relax i avanç en la feina per anar ben guarnits. Ei, que relaxar-se no és adormir-se, la setmana que ve tocarà Cabrerès o cims per l'estil, com a mínim. Tot baixada!!!!!.

martes, 15 de abril de 2008

Vic-Platja d'Aro 2008: oberta la inscripció



Alel.luia!!!! Good news!!!! Aquest és el missatge que he rebut fa poca estona:

Un altre any el segell cultural Pluie de Nuit ens animem a organitzar la pedalada Vic-Platja d’Aro. És per això que ens posem en contacte amb tots vosaltres abans de treure la publicitat perquè aquells que estigueu interessats en tornar a repetir aquella jornada tingueu temps per poder-vos apuntar. Aquest any degut a l’èxit que vàrem tenir en la primera edició les inscripcions s’amplien fins a 300 participants, però un cop arribat a aquesta quantitat tancarem les inscripcions per poder garantir una bona qualitat per part de l’organització.



El dia de la bicicletada serà el dissabte 31 de maig i us podeu apuntar a www.pluiedenuit.net



Esperem poder-nos veure tots allà!



Atentament



Organització Pedalada Pluie de Nuit

domingo, 13 de abril de 2008

Ripoll - St. Pere - Vic/L'Esquirol: Missió Possible



ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS

Continua l'entrenament Stopper de cara a les pedalades heavys del maig: per fi hem fet realitat una de les travesses més comentades, la famosíssima Ripoll - Vic. Farà cosa d'un any, BM i Spinner ho van intentar, però només van aconseguir passar l'estona al bar de l'estació d'autobusos de Ripoll mentre queia un xàfec de mil dimonis. Enguany la meteorologia va acompanyar i a les 8 del matí 5 valents ens citavem a la RENFE de Vic: BM, RD, Arnau Puça, Lance i Spinner. A Torelló van pujar l'Stopper i en Francesc, que era el guia de l'expedició. Només baixar del tren a Ripoll, comença la conya: en Lance surt disparat a buscar una xurri que ens faci la foto de familia que encapçala la crònica. Uns segons després, ens creuem amb una colla que van a fer la Ruta del Ferro. En Lance compara el timbre de la seva flamant Trek mega-full-equipada amb el gadged que duu un dels de l'altre colla: una bocina de les de "Moc-Moc". Segur que, amb la seva tendència a la decoració barroca de la BTT, en Lance se'n pilla una als xinos de la cantonada.
Fetes les bromes, tot pujada per la carretera de Vallfogona. Asfalt i solet però sense calor, la calça llarga no molesta, la veritat. Ens desviem a la dreta passat el Coll de la Creu: baixada cap al rec camí de Llaers, a on arribarem tornant a pujar a sac. La pista és encimentada, però amb un puntet trencacames. El paisatge és magnífic però... pedalant tota l'estona fem poques fotos (Bé, no és el tot cert: el Mestre Lance és capaç de dirigir la bici amb una mà i fer fotos amb l'altre. Jo passo de fer l'equilibrista, sincerament). Arribem a Llaers i.... sorpresa!!! El camí està inundat de cotxes, però no es veu ni una ànima. Aviat sortim de dubtes: hi ha un campionat de tir amb arc. Cal fugir ràpid, que no acabem amb una fletxa clavada al cul. De Llaers ens deixem caure fins a Santa Maria de Besora. A la baixada encimentada cal vigilar amb els cotxes: el Downhill extrem i el dominguerisme al volant no són bons companys de viatge.
Arribem a la carretera i enfilem cap a Vidrà. L'ascens és feixuc, sobretot per a un servidor de vostès, Spinner: em quedo sol entre el grup líder (BM, Lance i RD) i el grup escombra (Francesc, Stopper i Puça). Els quilòmetres passen lentament i l'asfalt i les ratlles blanques (les de la carretera, malpensats!!!) fan que em mengi el tarro. Fem slalom entre un nombrós grup d'excursionistes a peu i.... ja som a Vidrà.
Recordem al benvolgut Jordi Serra perque avui sí que toca esmorzar com cal. Després de l'àpat, excursioneta pel Forat Micó amb alguns trams tècnics que cal fer a peu i festival aqüàtic quan travessem diverses vegades el riu. Ja us deia jo que no sobrava la calça llarga....
A Sant Pere de Torelló, alegria d'en Francesc i sobretot d'en Gil, que acaba el recorregut a casa i es proclama Mig-Fondista Líder. La resta segueixen la marató: RD, Lance i Puça cap a Vic i BM i Spinner cap a L'Esquirol. Tooooot baixadaaaaaaaaa.....
Diu en Lance en un mail que va arribar líder a Vic (segur que sí, però ben petat, això no podrà negar-ho). Els que vam anar a l'Esquirol estavem físicament prou bé. El problema va ser tècnic. El canvi Shimano XT d'un servidor va decidir fer vaga de molles i, per culpa d'un copet sense importància ens va deixar tirats a pocs quilòmetres del dinar a cals sogres. Sort que ens van venir a rescatar i molt feliços vam menjar anissos i un arròs dels que fan història.

THE END!

viernes, 11 de abril de 2008

Escola d'herois: St. Pere-Bellmunt-Puigsacalm-Vidrà

BTT Bellmunt-Puigsacalm 6 d'abril 2008


ACCÉS DIRECTE A LA GALERIA DE FOTOS - CLIC AQUÍ

He tardat en actualitzar el bloc amb el resum de l'excursió de diumenge passat. Bàsicament per que ha costat de païr psíquicament i físicament. Ja està, dijous vaig anar a Spinning i... tornem a començar, paraula de Spinner!.
No va ser una gran quilometrada, però sí una gran matada, amb més de 1200 m. de desnivell acumulat(ho podeu veure veient els perfils altimètrics de les dues etapes, St. Pere de Torelló-Bellmunt i Vidrà-Puigsacalm ). Total, uns 42 km. (hem fet rutes més llargues, però gairebé cap més dura). Un entrenament perfecte abans d'afrontar pedalades de nivell avançat com la Cabrerès i la Cases Noves.
Els protagonistes de la gesta: BM, Jordi Serra, Spinner (volta completa: St. Pere-Vidrà-Puigsacalm-Vidrà), Francesc (veí de l'Stopper, debut brillant amb la colla) i Stopper (els dos s'afegeixen a Vidrà, els punyeteros s'estalvien l'ascensió a Bellmunt).
La pujada a Bellunt és non-stop però a ritme raonable: 49 minuts escalfant, que encara queda molta matraca. A Vidrà agafem la ruta que ja havíem fet un una altra ocasió cap al Puigsacalm. Abans de Sant Bartomeu de Covildases, clàssic semi-MOF de l'Stopper (el podeu veure a les fotos amb la seva postura habitual, assegut al terra). Només trobem excursionistes, avui som els únics ciclistes. El dia és magnífic: sol amb alguns núvols puntuals. Les rampes es van inclinant i no hi ha cap bar. Xarrupada a l'aigua i xupetin de Powerbar com a dòping de costellada, avui no toca esmorçar de competició... Deixem les bicis a 100 m. del cim i pugem a peu fins a dalt. Fotos, fruits secs, xerrameca i... tot baixada All Mountain cap al Coll de Manter i el Pla Traver. Els excursionistes flipen: ens fan fotos i ens miren des dels revolts com si miressin la Fòrmula 1. No n'hi ha per tant, però ens ho passem bomba.... Tot bé fins a l'aproximació a Vidrà. Una vegada arribem a la carretera de Siuret, es planteja el dilema: arribem a Vidrà per carretera, com vam fer la primera vegada, o investiguem com arribar-hi per la muntanya? Som uns valents i triem la segona opció. Gran error: pujada criminal i desorientació brutal. Cares de desànim després de tant d'esforç, mecagondeus, gent que baixa de la bici... (bé, primer uns quants i després tots, inclòs l'incombustible BM). Són les dues del migdia i la gana apreta. Per sort, al final veiem la llum i aconseguim arribar a Vidrà. El sector "Mitja Marató" (Stopper i Francesc) estan prou frescos i "dicharacheros". El sector "Full Marató" (J. Serra, BM i Spinner) hem acabat els torrons però estem feliços.
Això va ser diumenge. Dilluns, el mail estava mut. Dimarts van començar a arribar els primers comentaris. Us n'ofereixo un extracte perque són un poema:

"Dur, molt dur, dur de collons i sort del mapa d'en Gil, que va servir per cagar-nos en tot, però varem arribar a Vidrà per la part de dalt, això si.
Ei si algú torna a Puigsacalm que baixi la meva ànima que allà ho vaig perdre tot."
Jordi Serra.

"Si que va ser durilla, si (40 Km, però els 2 últims algú els somiarà uns quanta dies…). Però val a dir que la sortida és de les millors que hem fet…llastima que al final patiem per l’hora."
BM.

"Després de la quasi-MOF (fotos incluides) i de la meva posterior
espectacular recuperació, segurament que no hi ha gaire fotos més.
Vaig veure molts petats, oi Spinner? M'agradaria que quedés constància de
tot. Vaig arribar a fer avançaments en pujada, vaig veure cares de desesperació
pujant al costat de la bici, mentres m'estava esperant (sí, tal com ho
sentiu) en llocs on jo havia pujat a dalt de la bici.
Nota: a partir d'ara caldrà portar protecció solar (tinc vermell ciclista
molt marcat). En referent a l'hora de tornada. Poca cosa dir. Gairebé em costa el divorci."
Stopper.

Jo ja no puc dir res més. He de guardar forces per la Ripoll-Vic, la Cabrerès, la Cases Noves i.... LES FLAMANTS EQUIPACIONS STOPPERS QUE JA ESTAN ENCARREGADES. A TOPE AMB LA ROBA D'ESTIUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!!!

lunes, 31 de marzo de 2008

Setmana Santa, part 2: negre sobre blanc

BTT Rupit - Cabrerès


Crònica de la sortida del dilluns 24 de març: Rupit-La Rovira-Coll de Rupit-La Salut-Coll de Condreu-Om de Gallissana-Salt de Sallent-Rupit.

És Setmana Santa. La colla Stopper està (semi)desapareguda. L'RD i en Gil-Stopper pedalen per l'Empordà. BMX5+3C i Spinner, fidels a la terra, pedalen per un Collsacabra nevat. De fet, en BMX5+3C ha dimitit de la família i s'ha dedicat exclusivament a pedalar pel Collsacabra, així que la sortida de dilluns és la tercera que fa en quatre dies. Que bé que viuen alguns....
Per sort, el paisatge està nevat però els camins estan relativament practicables i el dia és ESPECTACULAR. Les vistes fan oblidar un fang que patina com un malparit i una neu que ens deixa els peus xops. És igual que per pujar a les antenes haguem de carregar la bici. És igual que un vent gelat et glaci els cataplins. Les fotos parlen per elles mateixes. Negre sobre blanc. Taronja sobre blanc. Verds primaverals sobre blanc. La volta és curta, "només" 22 km., però intensa a causa de les condicions del terreny a base de gel, neu, fang i àigua a parts iguals. Ens creuem amb pocs valents que pedalin. És la fi d'un pont amb meteorologia turbulenta i fins i tot a Rupit hi ha menys domingueros que de costum (que van amb botes de muntanya, gorros i anoraks de competi, total per anar de l'autocar al restaurant, malaguanyada roba tècnica, ja ja ja.....).
Prou rotllo. Millor mireu LES FOTOS i no patiu, que amb el bon temps farem una versió ampliada de la ruta perque... on anem a parar amb 22 km. si no es pot ni escalfar????

jueves, 27 de marzo de 2008

Setmana Santa, Part 1: És l'Empordà

BTT L'Emporda RD + Stopper

L'RD ens fa la primera crònica de la Setmana Santa per terres gironines. (I si feu clic a la imatge veureu tot l'àlbum de fotos).

"Cap a la vall del Pirineu, entre els matolls i vora el mar, la bicicleta en fou la reina... de l'Empordà.
A dalt de la muntanya hi ha RD, a vora el mar hi viu l'Stopper.
Ell canta el dematí que ha dormit bé, l'altre passa la nit sencera en vetlla.
-I si fessim un circuit curt per aquí...
- Si pugéssim a dalt de la carena....
- Si baixessim m'estalviaria el MOF....
- Si pugéssim ma joia fora plena...
L'Stopper feu un xic ençà, un xic ençà l'RD de la muntanya i tots junts anaren a la Bisbal, a pedalar".

Sortida full-equip (les fotos ho demostren) una mica mancats d'una orientació que ràpidament fou reconduïda per Stopper-GPS-man i sobretot pels cartells que cada 50 metres + cada cruïlla senyalitzaven el recorregut (a més de mapes explicativo-indicativo-turístics). Mecagumdena: si això existís a la Plana-Collsacabra-Guilleries ens estalviariem haver-nos de refiar dels cafres sentits d'orientació de BM et al.!
La primera queixa d'Stopper que queda prohibit rodar a més de 20 km/hora pel plà no es va fer esperar, així com tampoc ho va fer l'omissió deliberada de l'RD.
Tot pedalant vam arribar fàcil a un recinte molt bonic anomenat Fonteta. Allà comença una divertida pujadeta progressive d'uns dos quilometrets fins a dalt d'un turó on es va fer necessària la hidratació, desbrigament, assoliment de ritme stopper, etc. fins arribar al cim, seguit d'un descens fàcil fins arribar a una pujada-pedregam que acollonia fins i tot als quads-domingueros que ens vam trobar pel camí. Allà stopper, volguent-se fer el xul·lo-BM, de poc posa en evidència la facilitat de la seva MOF. Havent-se recuperat, va optar per la opció arrossegar bici mentre RD feia els seus pinitos trialeros de pujada (mai de baixada): de baix a dalt!. Un cop a dalt del pedregam, i després d'una baixadeta s'arriba al bucòlic recinte medieval de Fitor (veure fotos) on hi ha un bareto oleaginós que hauria fet les delícies del més sibarita dels Stoppers i sobretot de l'acné rebel d'en Polo en cas d'haver vingut. Allà RD no es va poguer estar, malgrat l'oposició d'un Stopper que no volia refredar-se, de fer un esmorzar clàssic (com que era l'Empordà, va optar pel típic Galeta Milkibar i Estrella de llauna). Un cop saciada la gana amb aquesta opípara fornitura, van reiniciar les pujades baixades trialeres, no sense alguna desviació de la ruta malgrat les indicacions precises que portaven.
Després d'uns quilometrets trenca-cames de pujades i baixades, s'arriba a Sta. Llúcia d'Arboç i d'aquí a una carena que baixa fins a la plana de la Bisbal a través d'una sèrie de corriols i pedregams que semblaven fets expressament perquè Stoper recuperés la moral i perdés l'esquena i RD veiés perillar el nas i les lents correctores. Un cop a baix i, després d'admirar unes quantes xavoles de les que mai tindrem, un pou de Glaç medieval i sentir per enèssima vegada que no es pot passar de 20 km/h pedalant per pla, arribem a la meta després de 26 km, amb sensació que cal repetir aquesta ruta (o potser la més llarga) tots plegats per poder-ho gaudir junts

jueves, 13 de marzo de 2008

A Osona (encara) no passa: BTT amb contaminació a Pequín'08


Avui fins i tot n'ha parlat el TN Vespre de TV3: els nivells de contaminació de Pequín preocupen a l'equip olímpic espanyol de BTT. Llegiu i veieu les declaracions del català Josep Anton Hermida a Navarra durant els entrenaments de l'equip olímpic de BTT, que diu que encara que l'ambient sigui xungo, ell correrà per veure si aconsegueix medalla. Ànims!!!!.

martes, 11 de marzo de 2008

Vic-Cantonigròs: Fallida Multiorgànica Fotogràfica


Bones notícies per als Stoppers i altres malalts de la BTT a la comarca. Es confirma que Decathlon obrirà un establiment a Vic i ja està oberta la inscripció per a la Cabrerès BTT.
Més titulars: Vic-Cantonigròs és tot pujada, però una versió reduïda de la Colla Stopper (BMX5+3C, Spinner i Stopper-Puertas) la va superar diumenge passat a un ritme tranquil però constant. En Puertas no va arribar al MOF (es va quedar en semi-MOF, Fallida Multiorgànica Fotogràfica, que és la que li provoca sortir a les fotos assegut i no pedalant). El matí va començar al col.legi electoral, votant vestits amb malles i casc, que sempre és bonic. Tot seguit, l'Spinner des de Sant Julià i en BMX5+3C des de Vic, es van reunir amb l'Stopper Puertas a Roda de Ter. Fins a l'Esquirol hi vam anar per la dreta de la carretera, passant per Can Patel, etc... (Ruta similar a la de la pedalada de Manlleu) però sense passar per la Font de l'Escudella, que era una matada radical. Una vegada a l'Esquirol, pujem en direcció al Camí Ral pel carrer més dret del poble: "Aquest carrer se'n podria anar a pendre pel sac", va dir l'Stopper-Puertas davant aquella imponent rampa de ciment. Aguantant-nos en riure, enfilem el Camí Ral cap a Cantoni, un camí que l'han acondicionat però que continua fent una pujada de collons. Tot i fer un fred considerable, vam suar la cansalada. Al bar de Cantoni no esmorzem: només Aquarius, croisant i unes patatetes de xurreria. És clar, falta l'RD, Master de les arengades i el llom amb formatge!!!!.
Recuperats, baixem el Camí Ral a tota hòstia en 3 minuts (de pujada hem tardat uns 45 minuts, quina putada!!!).
Amb la roda punxada però amb la manxa d'en BMX5+3C, l'Stopper Puertas enfila cap a Roda mentre el duo Orbea es queda a fer paella a Can Casadesús de l'Esquirol. Segons en BMX5+3C, el recorregut "ha estat un passeig que no cansa". La migdiada estil coma prufund en la que cau després de l'arròs desmenteix les seves paraules. Hem fet pocs km. (30, per ser exactes) però 25 eren... tot pujada!!!!!.

FES CLIC I VEURÀS MÉS FOTOS

Deixant La Salut al Collsacabra


Pilleu el doble sentit del títol? Cuñaoooo, quins acudits més dolents. Prou acudits i donem pas a la crónica del Poeta de la Mus, l'incombustible BMX5+3C, que ens resumeix amb encert la jornada bttera del diumenge 2 de març. Tot teu, BM:

Sant Julià de Cabrera – Casa Nova del Racons – Collet de SantCrist – Falgas d’en Bas – El Coll de Rupit – La Salut – Pont de Províncies – La Debesa – El Coll de Rupit (+ Camí Ral – Casa Nova del Racons – Sant Julià de Cabrera)

FEU CLIC PER VEURE TOTES LES FOTOS

Es veia a venir, es respirava un ambient enrarit des de feia dies perquè en BM no podia passejar pel seu Collsacabra estimat. Era evident que calia evitar-ho perquè, si de normal ja te poc criteri, quan l’engeguen a fer rutes per la seva terra, es trastoca del tot perdent el sentit de la realitat.

Però és clar que no sé li pot dir sempre que no i, finalment, entre al pietat i el cansament, els passerells del grup varen acceptar la proposta de ruta. No serà res va dir! Un rodar suau a la descoberta de nous camins!

I va arribar diumenge, en Lance, l’Spinner, en J.Serra, l’RD, en Pol, l’Arnau, en “Bultaco” amic d’en Pol i en BM varen aparcar el cotxe al costat del pont on hi ha el trencant cap a Cabrera. Descarregar les bicis i veure com l’RD començava a pedalejar desenfrenadament es va produir en uns instants. Els primers comentaris no es va fer esperar: aquí ni Déu escalfa. Efectivament, en BM ja va diluir qualsevol indici de sentit comú i es va llençar a la caça de l’RD. Fet i fotut, que tots plegats ja varen travessar per davant de Sant Julià de Cabrera en menys de 10 minuts des de deixar els cotxes. La pujada per la pista encimentada que volta el massis de Cabrera, no fou menys arribant a la casa Nova del Racons en uns 40 minuts. L’Spinner, en Lance i en J. Serra no deixaven l’estela de BM i RD. A darrera, aguantat l’estirada, la canallada que cada cop està més forta.

De la Casa Nova dels Racons al collet de Sant Crist un vist i no vist. La notícia és que no hi va haver notícia: aquesta vegada l’Spinner no va caure de cul al fang. Tampoc ho feu l’RD que estrenava una magnífica TREK amb pedals automàtics (val a dir que no les tenia pas totes!). Del collet a baix la riera de Falgàs és TOT BAIXADA, excepte si la puça decideix punxar la roda (1 de 3). Canvi de roda i avall que fa sol i es fa tard.

A Falgas, agafen la carretera direcció al Coll de Rupit amb l’esperança d’una tram curt, ràpid i esmorzar a final. Però, malauradament, la maledicció d’en BM és imparable: ni curta, ni ràpida. Una llarga carretera enquitranada, que a mesura que avançava augmentava amb pendents i repetxons. I al final, el restaurant tancat.

A partir d’aquí ja van maldades. Silencis i renecs. Pujada “curta” a l’estil BM fins a les antenes. On cullons és La Salut i el bar?!, gemega el conscient del pesonal.... Just a sota les antenes, a mà dreta després de la tanca, baixa el camí i arriben a La Salut on es trobem amb el pare d’en BM i els seus dos fill. Esmorzar suau (a tall d’exemple, destacar el frugal pica-pica d’en Pol: pa amb tomaquet i butifarra, donut i coca-cola). Gaudint del incomparable paisatge de la Vall d’en Bas, el grup aixeca el cul de la cadira amb l’esperança gens oculta d’evitar repetxons indigestos. Però l’ombra de BM és llarga i te un origen: el seu pare, que fa pujar en direcció a les roques encantades, trencant abans per La Jaça. I just en el precís moment en què per segona vegada poden gaudir d’una baixada reparadora, la puça torna a punxar (2 de 3). Una bona estona parats i l’hora de tornada ja superada. I encara estan a dues hores dels cotxes!!! La puça Arnau torna a agafar la bici i, un altre cop, punxada: 3 de 3 el mateix dia. Sort que portaven el cotxe escombra, que recull la bici i la puça Arnau.
Arribats al pont de canvi de província, agafen en direcció a La Debesa per la carretera, trencant a mà dreta un altre cop en direcció al Coll de Rupit.

En aquest punt es produeix el fatal desenllaç: s’ha fet molt tard, no hi ha marge de maniobra i les forces flaquegen....i els cotxes encara són, lluny, molt lluny (una font ben informada assegura que va escoltar a en Jordi Serra preguntar-li a en BM el temps que calculava per tornar als cotxes, i que aquest va respondre que més d’una hora)......la decisió, inevitable: es decideix parar i els conductors van a buscar els cotxes amb el pare d’en BM. La resta s’espera estiregassats al sol. Tots? Tots no! Un, només un, decideix tornar a l’Esquirol amb la bici: en BM, que sol com un mussol enfila pel camí ral (camí??????? Seria molt dir...) fins a sortir a la cabana del prat, tornar a la Casa Nova del Racons, baixar fent la volta a Cabrera, la carena del Feu i, finalment l’Esquirol.

En resum: uns 40 quilometres acumulats en unes 4 hores de rodar, 30 dels quals de pujada. I la constatació: no feu cas a en BM, i menys quan diu que coneix una nova variant pel Collsacabra.

BM

viernes, 29 de febrero de 2008

Sortida del diumenge 24 de febrer: Massa curta!






Avui l'Spinner cedeix la seva prosa fluïda a RD "El breve", Poeta del minimalisme ciclista. Endavant, company!!!!!.

- Massa curta.
Expressió d'un agosarat Masu, que tot i debutar amb trencada de biceps femorals l'anterior bicicletada, ha menyspreat la segona per miseriosa a nivell de quilometratge.
La veritat és que tot i que coneguda (Vic-Sta.Eugènia-La Roca-Puiglagulla-La Roca-Baixada espectacular fins Riera de Balenyà-Montrodon-Vic), el fet d'aparèixer un nou debutant (Jordi Freixa) que va estar a l'alçada del mateix Stopper, i de provar nous reptes (walk of Lance, pedals automàtics RD, trialeres BM putejadores, Cruzcampo+donut, etc, etc.), no va deixar de tenir el seu encant.
No explicaré més.La crònica també ha de ser massa curta.

miércoles, 20 de febrero de 2008

Vic-St Pere de Torelló-Vic: rodar, rodar, rodar....




Aquest diumenge tocava rodar. Després d'algunes jornades de cims criminals, tocava una pedalada llarga i -ehem!- relaxada. Total, que quedem a Vic a les 8.30 amb en BMX4+4C, RD, Spinner i l'Stopper titular per anar fins a Sant Pere de Torelló i tornar. Uns 50 km. de res...
Quan portem 5 minuts damunt la bici, la Cannondale de l'RD fa figa, i això que ha canviat una càmara al garatge abans de sortir de casa: nova punxada. Segon canvi de càmera, però la roda es desinfla de seguida. Tercer canvi de càmera i al final la cosa funciona, però hem estat gairebé 45 minuts parats i hem agafat fred. Per escalfar, el traïdor RD i el seu compinxe BMX4+3XC tiren del grup amb un ritme sobrenatural. Spinner i Stopper fan el que poden, però cal recordar que l'Stopper està patint la famosa "Síndrome Punta Cana", també coneguda com "MOF sense pujades". A veure: sense pujades bèsties com les de Sant Sebastià, d'acord, però la veritat és que de Vic a Sant Pere no el camí no és exactament pla... Total, que anem fent xino xano fins que arribem a la meitat de la volta: Sant Pere City, residència Stopper i lloc civilitzat on podem esmorzar com les persones. "Papaaaaaaa", se sent des d'una finestra propera al bar on esmorzem. La Stopper Family ha descobert que el progenitor ha arribat a la ciutat. Compartim una estoneta amb la Patricia i els tres mini-Stoppers i després tornem a desfer el camí en direcció a Vic. La veritat és que hem anat bastant a sac, excepte la parada per esmorzar, i la prova és que només hem fet tres fotos durant tot el matí. La millor: la de l'Stopper amb la polsera del "tot inclòs" de l'hotel de Punta Cana. La resta no hi vam ser, però amb les seves explicacions ens hem sentit transportats al paradís dels mojitos, el submarinisme i el sexe sense interrupcions. Acabant la pedalada, ens trobem amb en Jordi Serra i tota una tropa que també han sortit en bici. No fan cara d'haver "rodat" tant a sac com nosaltres, sincerament!. Aquí la qüestió és divertir-se, i la veritat és que ens hem divertit força. Lance: esperem que el cap de setmana romàntic hagi valgut la pena... tot baixada!!!!