Ripoll - St. Pere - Vic/L'Esquirol: Missió Possible

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS

Continua l'entrenament Stopper de cara a les pedalades heavys del maig: per fi hem fet realitat una de les travesses més comentades, la famosíssima Ripoll - Vic. Farà cosa d'un any, BM i Spinner ho van intentar, però només van aconseguir passar l'estona al bar de l'estació d'autobusos de Ripoll mentre queia un xàfec de mil dimonis. Enguany la meteorologia va acompanyar i a les 8 del matí 5 valents ens citavem a la RENFE de Vic: BM, RD, Arnau Puça, Lance i Spinner. A Torelló van pujar l'Stopper i en Francesc, que era el guia de l'expedició. Només baixar del tren a Ripoll, comença la conya: en Lance surt disparat a buscar una xurri que ens faci la foto de familia que encapçala la crònica. Uns segons després, ens creuem amb una colla que van a fer la Ruta del Ferro. En Lance compara el timbre de la seva flamant Trek mega-full-equipada amb el gadged que duu un dels de l'altre colla: una bocina de les de "Moc-Moc". Segur que, amb la seva tendència a la decoració barroca de la BTT, en Lance se'n pilla una als xinos de la cantonada.
Fetes les bromes, tot pujada per la carretera de Vallfogona. Asfalt i solet però sense calor, la calça llarga no molesta, la veritat. Ens desviem a la dreta passat el Coll de la Creu: baixada cap al rec camí de Llaers, a on arribarem tornant a pujar a sac. La pista és encimentada, però amb un puntet trencacames. El paisatge és magnífic però... pedalant tota l'estona fem poques fotos (Bé, no és el tot cert: el Mestre Lance és capaç de dirigir la bici amb una mà i fer fotos amb l'altre. Jo passo de fer l'equilibrista, sincerament). Arribem a Llaers i.... sorpresa!!! El camí està inundat de cotxes, però no es veu ni una ànima. Aviat sortim de dubtes: hi ha un campionat de tir amb arc. Cal fugir ràpid, que no acabem amb una fletxa clavada al cul. De Llaers ens deixem caure fins a Santa Maria de Besora. A la baixada encimentada cal vigilar amb els cotxes: el Downhill extrem i el dominguerisme al volant no són bons companys de viatge.
Arribem a la carretera i enfilem cap a Vidrà. L'ascens és feixuc, sobretot per a un servidor de vostès, Spinner: em quedo sol entre el grup líder (BM, Lance i RD) i el grup escombra (Francesc, Stopper i Puça). Els quilòmetres passen lentament i l'asfalt i les ratlles blanques (les de la carretera, malpensats!!!) fan que em mengi el tarro. Fem slalom entre un nombrós grup d'excursionistes a peu i.... ja som a Vidrà.
Recordem al benvolgut Jordi Serra perque avui sí que toca esmorzar com cal. Després de l'àpat, excursioneta pel Forat Micó amb alguns trams tècnics que cal fer a peu i festival aqüàtic quan travessem diverses vegades el riu. Ja us deia jo que no sobrava la calça llarga....
A Sant Pere de Torelló, alegria d'en Francesc i sobretot d'en Gil, que acaba el recorregut a casa i es proclama Mig-Fondista Líder. La resta segueixen la marató: RD, Lance i Puça cap a Vic i BM i Spinner cap a L'Esquirol. Tooooot baixadaaaaaaaaa.....
Diu en Lance en un mail que va arribar líder a Vic (segur que sí, però ben petat, això no podrà negar-ho). Els que vam anar a l'Esquirol estavem físicament prou bé. El problema va ser tècnic. El canvi Shimano XT d'un servidor va decidir fer vaga de molles i, per culpa d'un copet sense importància ens va deixar tirats a pocs quilòmetres del dinar a cals sogres. Sort que ens van venir a rescatar i molt feliços vam menjar anissos i un arròs dels que fan història.

THE END!