martes, 19 de enero de 2010

Pedals de Lava o.....?

L'any passat vam fer la Pedals de Foc. Enguany estem dubtant entre la Pedals d'Occitània, la Pirinés Epic Trail o.... la Pedals de Lava, que té l'atractiu afegit d'una localització una mica insòlita per la bici de muntanya com és l'Illa de Lanzarote.
La veritat és que la gent dels Pedals de Foc estan a tope, i al 2010 obriran dues noves rutes, "Pedals d'en Serrallonga" -que tindrem al costat de casa- i una altra als Picos d'Europa.
Mentre ens decidim per la millor opció de cara a l'estiu, us deixo amb el vídeo emès fa uns dies pel Temps d'Aventura del Canal 33, un interessant reportatge sobre la Pedals de Lava de Lanzarote.

domingo, 10 de enero de 2010

Pedalada sota zero i mites en hores baixes


Havia de ser el gran dia de la retrobada Stopper. Però entre els que són més de carretera i de esquí i ja tenen una edat (BM), els que surten d'una lesió de llarg recorregut (Stopper Puertas), els "pupes" de la temporada (Spinner), els que s'escaquejen de dia (RD) i els que van a votar de nit (Lance), la veritat és que fer coïncidir a tot el nucli dur Stopper està complicat.
Ahir, gairebé coïncidint amb el primer aniversari de l'incident clavicular, ens vam retrobar l'Spinner, l'RD -also starring el seu nebot Arnau- i en Lance. Bé, en Lance, a mitges, perque sí que va venir.... però en cotxe. Això sí que és un mite en hores baixes!. L'excusa per no pedalar: que feia fred. Sembla mentida que un osonenc doni aquesta excusa per no pedalar, però fred en feia: l'observatori meteorològic de Sant Julià de Vilatorta marcava 8 sota zero a les 8 del matí, i jo començava a pedalar de Sant Julià a Vic a les 8.45.
Total, que l'RD, el nebodet Arnau amb la seva flamant Trek Fuel Ex 6 i un servidor vam enfilar cap a Montrodon per fer la clàssica circular pujant fins a Puiglagulla. L'Arnau anava molt ben equipat de bici... però justet de roba d'abric i va patir força amb el fred a les mans. Sort que feia molt de sol -quines vistes més fantàstiques amb el paisatge del Montseny ben nevat- i estavem de bon humor. El pobre Arnau va anar fent parades tècniques i alguna llagrimeta, però al final es va refer i va arribar dignament a Puiglagulla. Pel camí, SMS d'en Lance dient que ja feia estona que hi era, que ja havia passejat en Rustu (el podeu veure a les fotos) i que tornava cap a Vic. Osti, aquest paio!. No el veiem ni quan no pedala!!!!. Per sort, quan erem a Puiglagulla esmorzant en Lance va reaparèixer, vam fer quatre fotos i vam recordar lo ben parida que havia estat l'ascensió des de Montrodon, amb la pista ben dura i glaçada, el "crec-crec" de la neu i el gel sota els pneumàtics.... Això és pedalar sota zero en un dia espectacular!!!!.
La llàstima és que em vaig deixar la càmera, tot pensant que en Lance pedalaria i duria la seva. Sí que la duia, però només vam poder fer les fotos "de costellada"... (atenció a la coca-cola amb glaçons que es va beure l'Arnau, més gel per la congelació, ja ja ja!).
En resum: semi-gloriosa jornada d'Hivern, pendents encara de fer la primera reunió completa dels Stoppers en aquest 2010.

lunes, 4 de enero de 2010

Ciclocross al costat de casa


No estava gens familiaritzat amb el món del Ciclocross, així que a la que vaig saber que al costat de casa es feia la darrera prova de la Copa Catalana d'aquest esport, vaig decidir donar-hi un cop d'ull (i de pas fer les fotos que teniu aquí al damunt).
Mentre uns quants -sense cap ànim competitiu- apostem per alternar la BTT i la bici de carretera, els del Ciclocross agafen un peculiar camí del mig amb el millor/pitjor dels dos móns: la rigidesa i conducció de la bici de carretera (amb quadres més robustos i pneumàtics també més gruixuts i amb taquejat) en condicions off-road: pista, fang, herba, esglaons, rampes.... Vaja, que s'ha d'estar fort, motivat i una mica "pillat". També m'ha sorprès el baix número de participants. Em consta que en altres països el Ciclocross té més tirada, però suposo -parlo des del desconeixement absolut del tema- que aquí l'ascens imparable de la BTT deu haver fet que només els incondicionals irreductibles del ciclocross segueixin mantenint viva la flama. La veritat és que, ara que combino BTT i carretera no em venen moltes ganes de provar el ciclocross, però que consti en acta que ha sigut un plaer veure una mostra competitiva d'aquest esport a Sant Julià de Vilatorta i espero que l'any vinent la tornem a gaudir.

Més info. (i amb més coneixement del tema) a altres blocs d'Osona:
http://famdepedal.blogspot.com/2010/01/cronica-i-fotografies-de-1er-ciclocros.html
http://trimariona.blogspot.com/2010/01/ciclocross-sant-julia-de-vilatorta.html