Sant-Julià-Collformic-Aiguafreda 27 setembre

El 27 de setembre en BM i l'Spinner ens vam fotre una bona currada seguint el track que teniu aquí al damunt. Primer unes voltes de Sant Julià a Puiglagulla i després enfilant cap al Montseny amb unes rampes tremendes. Paisatge espectacular, primers aires freds de la temporada i flipada amb els paisatges d'arribada al Collformic, Pla de la Calma, etc... Després ve una baixada que no s'acaba mai i que, des d'una mica més amunt d'Aiguafreda, torna cap a El Brull, Taradell, Sant Julià... el problema és que se'ns va fer tard: eren les 13.30 i ens esperaven les families respectives a dinar. Per tant, s'imposava el seny. Pedalada ràpida fins a Aiguafreda i a les 13.45 agafavem el tren cap a Vic. Llàstima, perque ens hagués encantat fer la volta sencera. Bé, la guardem per quan en Lance torni dels USA. La que t'espera, company!!!!!.

Vídeos, esprintades i més animalades: comença la temporada Stopper

No ens podem queixar: setembre ha estat productiu per la colla Stopper, que -tot i la baixa de l'Stopper-Puertas- ha començat temporada amb regularitat i alegria.

El tret de sortida va ser el diumenge 6, amb excursioneta de Vic a Moià. Dels quatre Stoppers, dos van amb la uniformitat reglamentaria i els altres dos, per tocar els collons, amb el maillot de finisher de la Pedals de Foc... Categoria!. Després de la Miranda, les rampes de Muntanyola acaben de treure-li les ganes d'esprintar a en Lance, que ara ja fa els vídeos abans de començar a pedalar, no fos cas que després li falti l'aire. Arribant a Muntanyola, en Lance i l'RD giren cua (per compromisos familiars eh, que quedi clar!) i en BM i l'Spinner segueixen cap a Moià passant per l'Estany, el primer poble de Catalunya amb il.luminació pública de leds. Com que és de dia, no gaudim d'aquesta meravella tecnològica.... Una vegada a Moià, la family ens espera per anar a dinar a Montvi de Baix, indret que transporta a en BM a la seva joventut...
Aquí teniu tres vídeos d'en Lance, el reporter que ja està gravant abans que passi la notícia...



En resum: inici de temporada mitjanet-fàcil, 45 km. de puja i baixa i ganes de tornar per la zona de Moià.

Diumenge 13: quedem en BM, en Lance i l'Spinner per donar una volta curta prop de Sant Julià de Vilatorta. D'allà anem cap al poblat íber, al que s'arriba després de superar algunes rampes contundents. D'allà seguim en direcció a Sant Llorenç, amb tram tècnic a peu inclòs i més rampes. Total, pocs quilòmetres (uns 25)però implacables. La prova: no hi ha vídeos d'en Lance que ho discuteixin. I potser us preguntareu? Com és que en BM no va voler fer més quilòmetres i es va conformar amb tanta misèria? Resposta fàcil, el paio va ser l'únic Stopper participant a la pedalada de Folgueroles de l'11 de setembre, gairebé 50 km. i força desnivell. Pobret, havia de descansar que ja té una edat...

Diumenge 20: després de la seva feliç segona paternitat, en Jordi Serra torna a la disciplina Stopper. Per no castigar-lo excessivament (i perque també ve l'RD, que encara no està al 100%), fem una volteta que el mateix Jordi ens proposa, de Vic a Centelles, tornada per Tona i pujada al castell. Tres rampes curtes i dures i ja som a dalt.

Al final, uns 50km. molt rodadors. També mola fer alguna sortideta light de tant en tant... Tan light que hi ha vídeos a dojo.... Penseu que la realitat és exactament la contraria a la que mostren els vídeos d'un Lance mosca perque l'Spinner, a banda de pentinar-lo a les pujades, ara també esprinta. Tot baixadaaaaaaa.....

Records de l'Agost: pedalant per Menorca

Ja han passat tres setmanes i les vacances són un record llunyà... però un molt bon record. La familia Spinner vam anar a Menorca, on a més de les activitats clàssiques (platja-piscina-restaurant-passeig per Maó-etc..)vaig aconseguir "colar" algunes pedalades matinals. Com que el viatge el vam fer amb avió, vaig llogar una Mondraker MR 101 a Velos Joan, una de les botigues més prestigioses de l'illa. Menorca és un laberint de camins i corriols on l'ajut del GPS és bàsic si no es coneix gaire el terreny i es vol sortir de les pistes més habituals i senyalitzades. La idea era clara: poder fer sortides circulars sortint des de casa. I la casa era a Binisafuller, prop de Binibeca. Una zona que no coneixíem i que realment ens va encantar: cales petites, zones residencials poc sorolloses, Maó a 10 minuts de cotxe...
El següent pas era localitzar les rutes i carregar-les al GPS. Les tres que vaig fer van ser similars a aquesta:

Evidentment, pedalar prop del mar és espectacular, tot i que els recorreguts que vaig fer eren per asfalt, passant per diverses urbanitzacions. La part de pistes i corriols, que s'endinsen cap al cor de l'illa, és realment espectacular i permet tenir divertits encontres amb la fauna local, com la tortuga que veieu al passi de fotos.
Aquestes pedalades pel Sud-Est de Menorca m'han deixat amb ganes de conèixer a fons les rutes de l'illa, i de fer-ho fora de la temporada estiuenca on la calor es fa insuportable a partir de quarts de 10 del matí. Em va impactar la "sortida nocturna pels acantilats" que em van comentar que feien un grup de BTTeros. Bici + Acantilats + Nit + Pomades = quin perill!!!!.

Flipant a dos mil metres: Pedals de Foc en 4 etapes

La Pedals de Foc en 4 etapes ha estat un autèntic èxit: paisatges magnífics, bona organització, bon temps, descans i turisme a la tarda, bon ambient de grup i, el més important, cap caiguda, lesió ni avaria d'importancia. Pot passar de tot en 220 km. de muntanya amb més de 6000m. de nivell acumulat, però la veritat és que tot va anar com la seda.
Ens passen molts records pel cap: com vam flipar pujant el coll del Triador i vam acabar pedalant a més de 2100m. d'altura, el torra-collons Coll de l'Oli, el Camí de l'Aigua del primer dia o el descens salvatge en direcció a Viella de l'última etapa.
Mentre anem recopilant més sentiments, emocions i fotos, us deixem amb la galeria d'imatges provisional i amb la convicció que, si les agendes ho permeten, l'any que ve intentarem fer la Pedals d'Occitània o la Pirines Epic Trail.

Temps d'Aventura - Solo Bici Festival

Ens el vam perdre, però aquí teniu el reportatge sobre el Solo Bici Festival que es va fer a Andorra la setmana passada. El reportatge forma part del programa Temps d'Aventura del Canal 33.

4 dies per la Pedals de Foc

Primer les males notícies: tenim a l'Stopper-Puertas de baixa!. Una desafortunada caiguda jugant a pàdel (maleït Aznar!!!!!) l'ha deixat amb el peroné fracturat, els lligaments trencats... Total, que a còrrer cap al quiròfan: placa amb 7 cargols, lligaments cosits, 2 mesos enguixat i... gairebé un any de recuperació. Ànim, Gil!!!!
Et dedicarem la Pedals de Foc, que en BM i l'Spinner començarem dissabte que ve. Hi anem amb una colla de psicòpates perillosos (Dos que han fet la Titan Desert, una monitora del Fitness, l'organitzador de la Vic-Platja d'Aro i en Marc Bassols, que és de l'Esquirol). Per tant, em reservo l'últim lloc del grup a cada etapa. Però juro que l'acabaré i te la dedicaré. Stoooooooopeeeeeeeeeerrrrr!!!!!. Una abraçada!

Entrenant per la Pedals de Foc: Vic-Collsuspina-Puiglagulla-Vic

Gairebé 70km. i 1100 metres de desnivell. En realitat la cosa havia de ser més light, però quan a en BM se li gira el cap, ja ho sabeu: "cuando hace Pop, ya no hay Stop".
Ens vam descarregar el track de GPS d'una ruta circular Vic-Collsuspina, 45 km. i 500 metres de desnivell. La idea era fer aquesta ruta i ja està. Descens de Sant Julià a Vic i a les 8 en punt del matí sortim des de casa en BM seguint el GPS. Enfilem pel Tenis Vic en direcció a Santa Eulàlia de Riuprimer per una pista. Tot suau fins que agafem la carretera de Muntanyola. Seguim uns 3 km. per l'asfalt i quan la carretera comença a pujar ens desviem per una pista a la dreta. Gairebé no ens n'adonem i fem els 500m. de desnivell de cop. Rampes dures, que per alguna cosa el municipi es diu Muntanyola...
Un cop arribem a la carena, la pedalada torna a ser raonablement suau fins a Collsuspina. Allà tenim la temptació d'anar al bar -com va fer el que va gravar el track- però ja sabeu, en BM només va de bars quan està molt apurat. Així que, un fragment de carretera cap a Tona i una altra vegada pista trialera per seguir el descens. En algun moment ens liem amb el track de GPS però al final trobem el camí i, una vegada som a Tona, en BM proposa desviar-nos del track i, enlloc d'arribar a Vic, anar directament a Sant Julià per Santa Eugènia i Sant Marc. "Què bona persona, m'acompanya a casa", penso jo, innocent!!!!. Quan de sobte veig que anem paral.lels a la via del tren, me n'adono de l' "encerrona": anem en direcció a Montrodon i des d'allà l'ascensió a Puiglagulla. "Només hem pedalat dues hores i mitja i hem fet 500 m. de desnivell. Així no podem entrenar per la Pedals de Foc". Així argumenta en BM la seva decisió d'allargar la ruta. El problema és que comença a fer calor de veritat. Són tres quarts d'11 i ja portem 45 km. a les cames. Però les barretes, la força de voluntat i les ganes de collonar d'en BM poden amb tot i una quart d'una ens serveixen una clara refrescant a Puiglagulla. Baixada per la carena i.... missió complerta. Us deixem amb fotos, perfils, etc.... També hi ha un vídeo... Tot arribarà. Hem d'entrenar fort: queden 20 dies per la Pedals de Foc!!!!.

Dividits pel Collsacabra

Coses que passen a l'estiu. Arriba el cap de setmana i amb el lio no ens posem d'acord ni via mail ni SMS. Total que el diumenge al matí els Stoppers surten per separat. Primera excursió: Lance + Joan Colomer, que voregen el Tunel de Bracons. Aquí els teniu comentant la jugada...

Mentretant, BM i Spinner fan un tram clàssic, Vic/Sant Julià-L'Esquirol-Cabrera, però aquesta vegada amb "Final Feliz": pujada a Cabrera a peu, cocacola al restaurant i... patam! En BM per terra mentre intenta un descens una mica suïcida pel primer tram de les Marrades. Els esglaons i els excursionistes a peu no ajuden gaire i l'Spinner, prudent des que es va trencar la clavícula, renya en BM perque s'està jugant la Pedals de Foc. Al final tot queda en un ensurt, però en BM encara té ganes de festa i baixem fins a Cantoni per una trialera cabrona i malparida que hem de fer pràcticament tota a peu.... Alegria!!!!. Al final, Camí Ral i l'Esquirol. 45 km. de res. Aquí sota ens teniu "retratats" dalt de Cabrera, abans del descens accidentat i el mapa amb la rutilla.

Vic-Platja d'Aro: tot OK

Tot perfecte: l'organització de la Vic-Platja d'Aro, com un rellotge. Els 4 Stoppers presents, fent pinya i sense MOFs ni caigudes ni excuses ni res de res.... Total, passeig divertit de 114 km. sense calor excessiva, els pantans amb unes vistes de collons, al final dutxeta abans de dinar i gairebé una hora menys pedalant que fa dos anys. Es nota que progressem adeqüadament...
Com a cosa curiosa, les coca-coles importades de Polònia que l'organització va repartir als habituallaments i al dinar. Aquestes llaunes sí que han fet quilòmetres!!!! (podeu veure foto a sota).
A falta de més comentaris i cròniques, de moment us deixo amb les afotos, que com sempre no en vam fer gaires perque s'ha de pedalar...

Els herois de la BikeaVic

7 de juny, una delegació Stopper se'n va fer la BikeaVic. Com diuen els seus organitzadors, "És una travessa adreçada a aquells ciclistes amb autonomia suficient per realitzar uns 75 km amb un desnivell positiu de més de 1500 m". Repassem: té en BM "autonomia suficient"? La resposta és afirmativa. Tenen l'RD i en Lance "autonomia suficient"?. La resposta és.... "tenen autonomia suficient fins el km. 50, que també té molt de mèrit". En BM, tot i començar a fer figa, va superar l'últim tram acompanyat per en Carles Vilella, al que ens retrobarem aquest estiu fent la Pedals de Foc.
La travessa d'orientació va servir per dues coses: per confirmar la teoria de la Selecció Natural (Darwin) i per practicar amb el GPS, que ja tocava. Ara ja gravem i carreguem tracks i sabem com fer que el trastet ens porti a puesto, que ja és molt...
El testimoni audiovisual de la BikeaVic us el servim tot seguit en forma de Vídeos Made In CutrePalm cortesia d'en Lance, Cameraman Abandonator.