Hem anat a l'infern i n'hem sortit vius: Pirinés Epic Trail, 1ª part

Sí, hem anat a l'infern i n'hem sortit vius. I l'infern de rampes pedregoses i desnivells criminals era realment bonic. Més dura i exigent que la Pedals de Foc, però també més espectacular i diàfana pel que fa al paisatge: és la Pirinés Epic Trail que hem fet en 4 etapes un grup ben nombrós: els finishers de la Pedals de l'any passat (Toni, Carles, Judit, Emili, Ignasi i Marc) i les noves incorporacions: Duncan, Eva, Quim i Jordi. Ah, i la Núria, la parella d'en Jordi, que no va pedalar però que va treballar més que ningú amb el "Cotxe Escombra".
Només arribar a Pont de Suert, en Pere d'Aramon Bike ja ens va avisar: "ull, que això és més dur que la Pedals". 6500m. de desnivell positiu, 235 km... en 4 dies. És clar que hi ha gent megapreparada que la pot fer en 2 o 3 etapes, però fer-la en 4 té molt de mèrit. Només una dada: si estàs molt fort, la Pedals de Foc Non-Stop es pot fer en menys de 24 hores. La Epic Trail, no. Amb això està tot dit.

Veient les imatges, se'ns acumulen els records: en Duncan, sobrepassat per l'esforç de la primera jornada dient "My Ass Is On Fire". En Jordi, absolutament entusiasmat cridant allò de "ens ho passarem taaaaaaaaaaant bé!!!!". Els efectes miraculosos de l'ibuprofè a la mà d'en Carles. En Toni i els seus comentaris estil Tour sobre "se esperaba más de este ciclista". El fantàstic dinar -i sopar!- a Seira. Les "excursionistes calentes" al Refugi de Viadós. La pujada "no els diguis res que això és un infierno" a Cerler. Molts moments, moltes frases mítiques, moltes fotos.... això només és la primera part. Molt aviat, la segona...