sábado, 13 de noviembre de 2010

Novembre = 1000 km.


El compte enrere ha començat: la nostra amiga Judit ens ha preparat un pla d'entrenament per la Titan Desert 2011, que hem de seguir fil per randa, i de moment encara l'anem seguint prou bé. El pla del novembre és tot amb bici de carretera, a intensitats no molt altes (65-75%) i amb distancies raonables (de 50 a 80 km.). Tots els dissabtes i diumenges hipotecats. Per tant, negociació amb la familia per no trobar-nos un dia les maletes a la porta de casa :-)
... Però el pla d'entrenament també inclou pedalades entre setmana. Això no és problema pel vividor del meu cunyat, però jo ho tinc més xungo, tot i que si l'Outlook mostra algun forat matinal imprevist, és el moment d'aprofitar-lo. Aquestes dues primeres setmanes podem dir que estem complint un 85% del pla previst.
No està gens malament. El preu que s'ha de pagar és no poder pedalar amb la resta de la colla Stopper, que des d'aquí aprofitem per dir que us trobem a faltar i que a veure si quedem.... per sopar :-)))))
També cal afegir que el temps ha acompanyat i que de moment a la carretera no hem passat gaire fred. Tot arribarà... Mentretant, anem pentinant la Plana, el Lluçanès i l'Ignasi fins i tot la Cerdanya. Quan acabi Novembre haurem fet gairebé 1000 kilòmetres i estarem una mica més aprop del desert.

domingo, 26 de septiembre de 2010

Preparant la Titan Desert: 100 de carretera, 60 de muntanya

És definitiu: dos Stoppers, BM i Spinner, ens apuntem a la Titan Desert 2011. Estem bojos? Probablement. S'ha d'entrenar molt per fer aquesta animalada. Encara falten molts mesos, però hem de començar a mentalitzar-nos i a fer pedalades llargues. I aquest cap de setmana hem començat a fotre-li canya. Per carretera, amb volteta de 100km. pel Montseny...

Mostra Volta al Montseny en un mapa més gran
...i per muntanya, amb la clàssica Vic-Bellmunt-Vic de 60km. i "gripada" d'en Bellmuntman al seu cim favorit. El vídeo n'és fidel testimoni...

Osona Stoppers BTT: Bellmuntman arriba l'últim 24/09/2010 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

jueves, 9 de septiembre de 2010

Saludeu al campió!

Quin flaix! Es dijous matí, sóc a la feina i camí d'una reunió veig una bici Merida al costat del plató on es fa en directe el programa Els matins a TV3. Deu ser la bici de Josep Anton Hermida? Potser és que a punt de ser entrevistat per Josep Cuní... Pregunto a les maquilladores i hostesses i responen afirmativament. A la llista de convidats ho diu ben clar: "Josep Anton Hermida, campió del món de BTT". Oportunitat d'or per saludar breument al campió molts pocs dies després d'haver aconseguit el títol al Canadà.
Acaba la tertúlia, surt Hermida del plató i, molt amablement, accedeix a fer-se la foto. No hi ha aglomeracions, Hermida no és Messi, però per mi com si ho fos. És el millor del món en la seva disciplina (amb el permís temporal de Julien Absalon)i he tingut a les meves mans la seva medalla i el maillot blanc que lluirà tota la temporada. Encara estic flipant...

Aquí podeu veure l'entrevista que li han fet a Els Matins. Felicitats, campió!!!!!

jueves, 5 de agosto de 2010

Hem anat a l'infern i n'hem sortit vius: Pirinés Epic Trail, 1ª part

Sí, hem anat a l'infern i n'hem sortit vius. I l'infern de rampes pedregoses i desnivells criminals era realment bonic. Més dura i exigent que la Pedals de Foc, però també més espectacular i diàfana pel que fa al paisatge: és la Pirinés Epic Trail que hem fet en 4 etapes un grup ben nombrós: els finishers de la Pedals de l'any passat (Toni, Carles, Judit, Emili, Ignasi i Marc) i les noves incorporacions: Duncan, Eva, Quim i Jordi. Ah, i la Núria, la parella d'en Jordi, que no va pedalar però que va treballar més que ningú amb el "Cotxe Escombra".
Només arribar a Pont de Suert, en Pere d'Aramon Bike ja ens va avisar: "ull, que això és més dur que la Pedals". 6500m. de desnivell positiu, 235 km... en 4 dies. És clar que hi ha gent megapreparada que la pot fer en 2 o 3 etapes, però fer-la en 4 té molt de mèrit. Només una dada: si estàs molt fort, la Pedals de Foc Non-Stop es pot fer en menys de 24 hores. La Epic Trail, no. Amb això està tot dit.

Veient les imatges, se'ns acumulen els records: en Duncan, sobrepassat per l'esforç de la primera jornada dient "My Ass Is On Fire". En Jordi, absolutament entusiasmat cridant allò de "ens ho passarem taaaaaaaaaaant bé!!!!". Els efectes miraculosos de l'ibuprofè a la mà d'en Carles. En Toni i els seus comentaris estil Tour sobre "se esperaba más de este ciclista". El fantàstic dinar -i sopar!- a Seira. Les "excursionistes calentes" al Refugi de Viadós. La pujada "no els diguis res que això és un infierno" a Cerler. Molts moments, moltes frases mítiques, moltes fotos.... això només és la primera part. Molt aviat, la segona...

lunes, 28 de junio de 2010

Finalment ha arribat l'Estiu: estrenant la calor a Cadaqués

En teoria el de Sant Joan era un pont 100% relaxant i familiar, però com a membre de la sub-secta Stopper dels que Entrenen D'Amagat, em vaig endur la bici a Cadaqués. La coseta va ser light, però sota un sol de justícia per que, quan arriba l'Estiu de veritat, les 8 del matí ja és molt tard per començar a pedalar: vaig triar el recorregut Cadaqués-Cala Montjoi-Cadaqués perque es podia fer en poc més de dues horetes i, per tant, era compatible amb l'oci familiar. El trajecte fins la cala on té la residència el famós Bulli d'en Ferran Adrià és plàcid i d'una bellesa incomparable: el desnivell és molt progressiu, es pot fer amb el plat mitjà tranquilament, i quan comença el Parc Natural unes fantàstiques tanques eviten el pas de vehicles a motor. Total, 30 km. rapidets i ganes de tornar a visitar aquestes fantàstiques cales amb temps per banyar-s'hi.

Aquest pont de Sant Joan,en BM (l'altre membre de la sub-secta Stopper dels que Entrenen d'Amagat) va fer molts més quilòmetres que un servidor, però com que no ha escrit ni una línia al respecte de moment no direm res. Que treballi una mica i ens faciliti la informació pertinent, penjarem les seves batalletes pel Coll de Condreu en aquest mateix post.

lunes, 21 de junio de 2010

Fa goig el mapa, eh?

Quarta edició consecutiva de la Vic-Platja d'Aro, amb algunes petites variacions respecte a les edicions anteriors: corriol divertit passat La Mina -així no tot és carretera fins arribar a la presa de Sau- i carrilet en obres. La resta, com sempre: bona organització, bon ambient i més gent que mai.
Fresqueta a la sortida des del Sucre (podeu veure la foto a sota), molta àigua i fang al costat dels pantans i desviaments "alternatius" per evitar les obres al Carrilet, amb una rampa trencacames que va fer les "delícies" dels més desprevinguts.
Una anècdota divertida: un servidor va ser reconegut mentre pedalava en direcció al Pantà de Susqueda per un lector del blog. Donçs sí, aquest blog té lectors a banda dels Stoppers, que tampoc és que el llegeixin gaire sovint. La veritat és que el blog bàsicament el fem per tenir una mica d'arxiu de les nostres sortides, però si de pas algú altre riu una estona amb les nostres parides, donçs benvingut sigui...



PROTAGONISTA: EL GRAN ABSENT
Pep Pla, més conegut com Lance, el Mite, el Gran Absent... s'ha perdut la Vic-Platja d'Aro amb més participació femenina i més esprintades. Hagués estat a la seva salsa... Però té coses més importants a fer, com cuidar-se i reposar. Mentretant, fem recompte dels 5 stoppers participants: Jordi Serra. El tonenc va esprintar a sac amb els seus cunyats i va arribar destacat a Platja d'Aro. L'Stopper Puertas va anunciar dies enrere que faria mitja cursa i així va ser. A Girona dignament va donar per finalitzada la seva actuació i encara ve tenir temps per fer de "cotxe escombra" de l'RD, que a Llambilles -potser perque enguany no hi havia avituallament- va decidir que la seva cama ja en tenia prou. Total, que en BM i l'Spinner, servidor de vostès, van enfilar la recta final a bon ritme... fins que a mi se'm va acabar la gasolina. Sort de l'última barreta energètica que em va fer ressuscitar i arribar dignament a la meta, on ens esperava la family en plan benvinguda del Tour de France.
En homenatge al Gran Absent, reprodueixo el mail que ens ha enviat a tots on fa la seva contracrònica, Geni i Figura:
Vistu lu vist:
Gent realista q es marca mitgesfites, Bocasses q se les marquen senceres i les fan mitges, I el duo focpelcul q no arriben, mínim, dels deu primers... El millor es quedar-se a casa, o si se surt, deixar-hi la pell o el turmell. Crec que necessiteu un Leader, una persona que tibi i us tibi, una persona que si va, va, i si la fa, la fa sencera. I si la fa sencera arriba per sortir a la foto, no als credits...
En definitiva, prepareuvos que vinc...i no es una amenaça sino un advertiment !!
Només em falta l'últim gatget; Una samarreta amb l'inscripció; follow me".

I és que quan un te estil, te estil...


El més bo de tot: la meteorologia. Durant la pedalada no va caure ni una gota. Però quan acabavem de dinar a Platja d'Aro va caure "la del Pulpo" i pràcticament ja no va parar la resta de tarda. Sort que l'endemà vam poder fer una mica de platgeta, peatge imprescindible per que la familia ens deixi pedalar de tant en tant.

jueves, 17 de junio de 2010

Guilleries, Bellmunt i Vic-Platja d'Aro

Portem uns dies que no parem: Hem anat combinant sortidetes Stopper-clàssiques (rodar, poca pujada, etc...) amb pedalades més exigents com la Marxa de les Guilleries. És la primera vegada que puc participar a la pedalada del meu poble adoptiu i l'experiència, com confirmen altres blogs ciclistes, ha valgut molt la pena, tant pel paisatge com per l'excel.lent organització. Aquí teniu el recorregut, amb gairebé 2000m. de desnivell acumulat.

Això va ser fa dos diumenges. El divendres anterior ens vam reunir els que farem l'Epic Trail al juliol per fer la pujada + sopar a Bellmunt estil esprínter. Res com dur dos maillots de finisher de la Titan Desert al davant, en Toni i la Judit, per que la pujada a Bellmunt sigui moolt ràpida. 35' des del Cementiri de Sant Pere de Torelló al restaurant de Bellmunt. 35'en Toni, 36' la Judit... i apa, els altres ja arribaran. Reportatge fotogràfic de l'ascensió a Bellmunt sota aquestes línies.

I per acabar, un petit homenatge a un nou Stopper lesionat... Ja ho veuen!. No tenim edat...
Una llàstima, perque dissabte torna la clàssica Vic-Platja d'Aro i trobarem a faltar en Lance....

lunes, 24 de mayo de 2010

Encantats amb la Cabrerès 2010

De BTT Cabrerès 2010

De BTT Cabrerès 2010

N'hi ha que neixen estrellats: Ignasi Casadesús, més conegut com BM, a la portada d'el9nou.cat mentre recull l'entrepà a l'avituallament de la Cabrerès 2010.

La fama és el premi a l'esforç, perquè la Cabrerès llarga "només" va ser de 60km., però va tenir de tot i força: boira, àigua, sol, pedres, corriols i fang, moooolt fang!!!. VEURE GALERIA DE FOTOS D'EL9NOU.CAT

Va valdre la pena aixecar-se aviat i sortir a les 7, perque més tard el sol picava de valent. Vam sortir -aquest any sense xip, deu ser cosa de la crisi- de l'Esquirol i vam pujar cap al Camí Ral. No arribem a Cantoni, ens fan baixar a sac cap al Pantà de Sau. Haviem sortit de la boira i ara hi tornavem a entrar. Ulleres totalment entelades i baixada tècnica, combinació criminal, per sort, no era l'únic a qui li va passar el mateix. I ara sí: des del Pantà fins a Cantoni, pujadeta dura, sobretot pel fang, fins al "Moment Botifarra" que ja heu pogut veure.
En BM em renya, i amb raó: "estàs massa concentrat pensant en els quilòmetres que queden i això et fa baixar el ritme i la moral". Solució salomònica: canvio de pantalla i s'ha acabat veure quan falta.
A partir d'aquí, festival total: el recorregut és diferent al dels altres anys. No es passa ni per Rupit, ni per Tavertet ni l'Avenc. Anem direcció a Cabrera i d'allà a Sant Andreu de la Vola. Sensacional el paisatge, sensacionals els corriols i sensacional l'àigua de rius i bassals. Quedem ben xops, però com que el sol apreta, no problem. A l'últim avituallament, la penya s'abraona sobre les begudes energètiques i la fruita seca. Encara queda estoneta per pedalar i per gaudir de l' "Efecte Esquirol": igual que l'any passat, quan t'acostes al poble, gairebé el toques i sembla que ja s'acaba la pedalada, de cop i volta fas una baixada estil Dragon Khan i et falta una última pujadeta cabrona. Donçs vinga, carenejant fins a l'Esquirol que no ha estat res.... Hem tardat 5h.40', no està malament!.

Content, després dels 60 km.
La veritat és que vam disfrutar del dia, de la varietat de paisatges i terrenys... i d'un bon dinar a casa els sogres, que també ajuda a recuperar forces.
Un 10 per a l'organització i un zero "patatero" per als mitjans de comunicació "generalistes", que després de 18 edicions encara no s'han adonat que aquesta pedalada és de les més importants de l'Estat i la tercera d'Europa en participació. Ahir al vespre, poques hores després de la pedalada, la web 2.0 bullia amb el Cabrerès: molts blocs actualizant a tope (només cal que busqueu "Cabrerès 2010" a Google), molta gent pujant el track de GPS i els mitjans de la comarca publicant fotos a dojo (a més de la galeria d'el9nou.cat també podeu veure la d'Osona.com).

sábado, 22 de mayo de 2010

Jornada de reflexió i demà Cabrerès

Uffff.... demà una delegació reduïda dels Stoppers (BM i Spinner) farem la Cabrerès llarga. L'any passat ja la vam fer, però quan torna a arribar el moment, sempre fa respecte: una Cabrerès sempre és una Cabrerès. A veure si som capaços d'acabar amb dignitat i, si s'escau, millorar el temps de l'any passat.
Parlant de delegacions reduïdes, diumenge passat vam fer una volteta amb en Jordi Serra, en Gil Stopper/Puertas l'RD, que ja torna a pedalar després d'uns quants caps de setmana de -ejem!- compromisos. La gran absència va ser en Lance, desaparegut en combat. A aquest pas, el substituïrem pel meu fill Gerard, que amb tres anyets ja fa 5 km. amb la bici de rodetes en una tarda...
Total, volteta curta de Vic a Folgueroles i cap al Salt de la Minyona, per després tornar cap a Sant Julià coïncidint una estona amb la Caminada de les Guilleries. Pel camí també ens vam trobar a les Fletxes Grogues, que eren apunt de marxar cap a la Pedals de Lava, quina enveja!!!. Ja hem afegit el link cap al vostre blog, fletxes!.
En resum: jornada light, un dia espectacular i... esperem que amb el bon temps el reagrupament Stopper cualli. Al menys, sembla que per la Vic-Platja d'Aro hi haurà força quòrum.
Us deixem amb les fotos de l'excursioneta als Munts amb moment "gore", cortesia d'en Jordi Serra, i moment "barra de bar" impagable a càrrec dels 'Novas Brothers.

martes, 11 de mayo de 2010

Ruta de les Ermites: canvio llarga per curta



Està clar que enguany passarem gairebé directament de l'hivern a l'estiu, perque aquesta primavera és freda i passada per aigua. Diumenge passat ens vam apuntar a la Ruta de les Ermites 2010, que surt des de Sant Hipòlit de Voltregà i té fama de dura i exigent. I ens apuntem a la llarga, uns 65 km. Però la pluja, el fang i la pressa (tots tenim compromisos familiars al migdia) fan que posem seny i al final fem la ruta curta. Tot i que han variat la ruta per culpa de les pluges persistents, es mantenen algunes trialeres d'aquestes de carregar la bici a coll, no fos cas que se'ns oblidés el caminar...
En resum: pedalada molt xula per paisatges espectaculars i més de 1000m. de desnivell, tot i que no hi ha temps per fer fotos, és el problema d'anar amb dos "bòlidos" com en Carles Vilella i en BM. M'he de posar més en forma, per tenir temps de fer les dues coses: pedalar i retratar....
Us deixo també amb la crònica d'un altre dels participants, amb més fotos que donen fe de que hi havia mooooolt fang!!!!!.

FELICITACIONS COMPANYS TITÀNICS

Des del Blog Stopper volem felicitar a la Judit i al Toni, companys de la Pedals de Foc 2009, del Fitness Vic i de l'Epic Trail que farem al juliol. Tots dos van ser part de l'expedició Osonenca a la Titan Desert 2010 i tots dos van fer un molt bon paper. En Toni va acabar a la posició 150 i la Judit a la 249 (cal tenir en compte que hi ha poques noies a la Titan). Dissabte a la tarda vaig veure al Toni a Vic. Estava fresc com una rosa, enlloc de venir de la Titan, semblava que vingués d'un creuer pel Carib... Com patirem al seu darrere a l'Epic Trail!!!!!!!!!.

lunes, 12 de abril de 2010

Pa, trago i llibre de ruta


Cap de setmana de retrobament Stopper... noctàmbul!!!. És l'única manera de veure al Lance. Total que,Divendres nit, sopar a les Pockets i farra-concert de "quarentons" al Nit i Dia amb Steve & The Hooligans. I aquest, matí, pujadeta a Bellmunt, que s'ha de seguir pedalant. No explicarem la pujada a Bellmunt, aquest tema ja està reflexionat :-). El que toca és posar el dia el blog!!!. Amb una setmana de retard, però aquí la teniu, mini-crònica de la Pa i trago 2010...

Arriba el bon temps i comença la temporada de pedalades. El mateix dia que s'aplegaven un miler de BTTeros a la primera Volta a Montserrat en BTT, a Calldetenes se celebrava la 17ena edició de la Pa i Trago, una pedalada amb llibre de ruta que va aplegar uns 60 ciclistes. Entre els participants de la ruta llarga (35 km. que al final van ser 40) hi 2 Stoppers, BM i un servidor de vostès Spinner, i també la Judit i en Carles, dos dels companys amb els que vam fer la Pedals de Foc i farem l'Epic Trail al juliol.
El llibre de ruta estava realment molt currat i detallat, només li vam trobar un petit error en un gir a l'esquerra que dibuixat marcava a la dreta. De Calldetenes ens van fer pujar als Munts per darrera i per la pista pedregosa. Això ja començava a indicar que el recorregut seria durillo. Una vegada dalt dels Munts, carenegem pels cingles i pel GR trialero a caminar una estona de baixada... Prop de Vilanova de Sau, més pujada i més trams tècnics, i algun corriol a peu, no fos cas que no ens haguessim adonat que la pedalada l'organitzava un club excursionista.
La Judit va tenir un petit ensurt en una baixada i pocs metres després en un torrent també va anar a terra, o millor dit, a l'aigua. Per sort res greu més enllà d'una mica d'esgarrinxada i de contusió. Arribant a Sant Julià, vam enfilar la Ruta dels Molins i vam baixar ràpid cap a Calldetenes. Caram!, la una del migdia!!!!. Quatre hores llargues per fer els 40 km. És el que tenen les curses d'orientació amb trams trencacames: t'ho has de pendre amb calma... En resum: ruta distreta i en familia, un bon entrenament per la temporada que ens espera.

lunes, 5 de abril de 2010

Els primers 120 de carretera

Després d'unes quantes sortides més aviat curtetes, ja tocava superar la barrera psicològica dels 100 km. amb bici de carretera i avui ho hem fet amb nota, tot i que no hagués estat de més preparar-se una mica millor la ruta. Aquesta, enlloc de ser circular, ens ha quedat una mica "alternativa".

Mostra un mapa més gran
En BM i jo hem quedat a Santa Eugènia de Berga i des d'allà hem enfilat cap a Taradell, Seva, El Brull i Collformic. Des del coll, baixada ultraveloç de gairebé 17 km. fins a Sant Esteve de Palautordera i Sant Celoni. Planejada cap a Hostalric i d'allà a Arbucies, on comencen de nou les rampes imponents en direcció a Sant Hilari Sacalm. Portem més de 80 km., fem una parada a la benzinera d'Arbucies per reomplir el bidó i comprar una barreta i cap a munt. La pujada és dura i, just després de deixar enrera l'entrada cap a l'Eix Transversal, no sabem exactament què ens trobarem. I el que ens trobem és "más de lo mismo". Rampes i més rampes. A en BM, que ja té una edat i moments d'inconsciència, li agafa una mica de "pàjara" per no haver-se hidratat prou durant el camí. Un gel energètic el ressuscita i seguim pujant cap a Sant Hilari. Els 4 km. finals se'ns fan eterns. Nova parada per hidratar (després de la "pàjara" ja no estem de broma)i amb la més gran de les innocències agafem una carretera estreta i de paisatge espectacular que suposem que ens durà en direcció a Viladrau. Error garrafal!. Anem superant quilòmetres i bonics balnearis (Font Picant, per exemple) vora el riu. Un altre ciclista ens explica que anem camí de.... Anglès, a la comarca gironina de La Selva. Són quarts de tres i ja ho tenim clar. No arribarem al nostre destí, així que ens ho prenem amb filosofia. Arribem al poble d'Osor, on la sensació d'aïllament és brutal. Seguim descendint i, a quarts de quatre arribem a Anglès. Truquem a casa: ajuda, si us plau!!!. La Jefa ens vindrà a buscar, que bé!!!! Podrem passar la tarda amb la Mona i tota la quitxalla, rient i recordant la kiilometrada i... recordant que la propera ruta segur que la preparem millor!!!!!!

jueves, 1 de abril de 2010

La primavera per muntanya i per carretera

El diumenge 28 de març vam aconseguir reunir 4 membres de la confraria Stopper, que tal i com ha anat l'Hivern no està gens malament: retorn per la porta gran de l'Stopper Puertas, el seu germà RD, BM i servidor de vostès Spinner.
L'Stopper Puertas, encara recuperant-se de la greu lesió de l'any passat i amb uns grams (o quilos?) de més perque ha deixat de fumar, va prometre que compliria, i va complir. En BM i jo mateix vam proposar planejar i rodar suau,però l'Stopper ens va fer anar -contra la nostra voluntat- a fer la volta per Montrodon i Puiglagulla, amb unes rampetes que ja coneixem... Per exemple, la que teniu a la foto:

Total, que com que feia un bonic dia primaveral (tot i que la malla llarga no va sobrar), el ritme va ser leeeeent però segur, amb la tradicional MOF pel camí però amb una part final estil Au Fènix clàssica de l'Stopper Puertas. Total, que vam aconseguir arribar a Puiglagulla a fer la cervesa amb patates gairebé a l'hora del vermut. Després, baixada per la trialera xunga i a Vilalleons agafem un fantàstic corriol que es converteix en pista i ens deixa entre Santa Eugènia i Sant Marc. Despedida i cierre, uns a Vic i jo cap a Sant Julià.
Pocs dies després, en BM i jo ens retrobem per fer una escapada ràpida per carretera: L'Essquirol-El Far-L'Esquirol. 55 km., vistes fantàstiques, molt vent....
Ha valgut la pena arribar al Far, el paisatge és espectacular!!!!. Us deixem amb el mapa i les fotos!!!!.

Mostra un mapa més gran

domingo, 14 de marzo de 2010

Mentre els Stoppers "descansen", fem carretera

El comptaquilòmetres diu que he fet 72 km. He acabat esgotat, però ha valgut la pena. Encara ha trobat una mica de neu a la pujada de ciment entre la presa del pantà de Sau i Rupit. Paisatge espectacular tot esperant que: en Lance, l'Stopper Puertas, l'RD i la resta d'Stoppers surtin del seu estat letàrgic, i que en BM es deixi de fer el xulo per SMS i pedali una mica amb la colla.....
Us deixo la ruta d'aquest matí:

Mostra un mapa més gran

martes, 19 de enero de 2010

Pedals de Lava o.....?

L'any passat vam fer la Pedals de Foc. Enguany estem dubtant entre la Pedals d'Occitània, la Pirinés Epic Trail o.... la Pedals de Lava, que té l'atractiu afegit d'una localització una mica insòlita per la bici de muntanya com és l'Illa de Lanzarote.
La veritat és que la gent dels Pedals de Foc estan a tope, i al 2010 obriran dues noves rutes, "Pedals d'en Serrallonga" -que tindrem al costat de casa- i una altra als Picos d'Europa.
Mentre ens decidim per la millor opció de cara a l'estiu, us deixo amb el vídeo emès fa uns dies pel Temps d'Aventura del Canal 33, un interessant reportatge sobre la Pedals de Lava de Lanzarote.

domingo, 10 de enero de 2010

Pedalada sota zero i mites en hores baixes


Havia de ser el gran dia de la retrobada Stopper. Però entre els que són més de carretera i de esquí i ja tenen una edat (BM), els que surten d'una lesió de llarg recorregut (Stopper Puertas), els "pupes" de la temporada (Spinner), els que s'escaquejen de dia (RD) i els que van a votar de nit (Lance), la veritat és que fer coïncidir a tot el nucli dur Stopper està complicat.
Ahir, gairebé coïncidint amb el primer aniversari de l'incident clavicular, ens vam retrobar l'Spinner, l'RD -also starring el seu nebot Arnau- i en Lance. Bé, en Lance, a mitges, perque sí que va venir.... però en cotxe. Això sí que és un mite en hores baixes!. L'excusa per no pedalar: que feia fred. Sembla mentida que un osonenc doni aquesta excusa per no pedalar, però fred en feia: l'observatori meteorològic de Sant Julià de Vilatorta marcava 8 sota zero a les 8 del matí, i jo començava a pedalar de Sant Julià a Vic a les 8.45.
Total, que l'RD, el nebodet Arnau amb la seva flamant Trek Fuel Ex 6 i un servidor vam enfilar cap a Montrodon per fer la clàssica circular pujant fins a Puiglagulla. L'Arnau anava molt ben equipat de bici... però justet de roba d'abric i va patir força amb el fred a les mans. Sort que feia molt de sol -quines vistes més fantàstiques amb el paisatge del Montseny ben nevat- i estavem de bon humor. El pobre Arnau va anar fent parades tècniques i alguna llagrimeta, però al final es va refer i va arribar dignament a Puiglagulla. Pel camí, SMS d'en Lance dient que ja feia estona que hi era, que ja havia passejat en Rustu (el podeu veure a les fotos) i que tornava cap a Vic. Osti, aquest paio!. No el veiem ni quan no pedala!!!!. Per sort, quan erem a Puiglagulla esmorzant en Lance va reaparèixer, vam fer quatre fotos i vam recordar lo ben parida que havia estat l'ascensió des de Montrodon, amb la pista ben dura i glaçada, el "crec-crec" de la neu i el gel sota els pneumàtics.... Això és pedalar sota zero en un dia espectacular!!!!.
La llàstima és que em vaig deixar la càmera, tot pensant que en Lance pedalaria i duria la seva. Sí que la duia, però només vam poder fer les fotos "de costellada"... (atenció a la coca-cola amb glaçons que es va beure l'Arnau, més gel per la congelació, ja ja ja!).
En resum: semi-gloriosa jornada d'Hivern, pendents encara de fer la primera reunió completa dels Stoppers en aquest 2010.

lunes, 4 de enero de 2010

Ciclocross al costat de casa


No estava gens familiaritzat amb el món del Ciclocross, així que a la que vaig saber que al costat de casa es feia la darrera prova de la Copa Catalana d'aquest esport, vaig decidir donar-hi un cop d'ull (i de pas fer les fotos que teniu aquí al damunt).
Mentre uns quants -sense cap ànim competitiu- apostem per alternar la BTT i la bici de carretera, els del Ciclocross agafen un peculiar camí del mig amb el millor/pitjor dels dos móns: la rigidesa i conducció de la bici de carretera (amb quadres més robustos i pneumàtics també més gruixuts i amb taquejat) en condicions off-road: pista, fang, herba, esglaons, rampes.... Vaja, que s'ha d'estar fort, motivat i una mica "pillat". També m'ha sorprès el baix número de participants. Em consta que en altres països el Ciclocross té més tirada, però suposo -parlo des del desconeixement absolut del tema- que aquí l'ascens imparable de la BTT deu haver fet que només els incondicionals irreductibles del ciclocross segueixin mantenint viva la flama. La veritat és que, ara que combino BTT i carretera no em venen moltes ganes de provar el ciclocross, però que consti en acta que ha sigut un plaer veure una mostra competitiva d'aquest esport a Sant Julià de Vilatorta i espero que l'any vinent la tornem a gaudir.

Més info. (i amb més coneixement del tema) a altres blocs d'Osona:
http://famdepedal.blogspot.com/2010/01/cronica-i-fotografies-de-1er-ciclocros.html
http://trimariona.blogspot.com/2010/01/ciclocross-sant-julia-de-vilatorta.html