Les bèsties ja són a casa

Han tardat, però l'espera ha valgut la pena. A casa de BMX5+3C i de l'Spinner ja descansen les bèsties, dues magnífiques Orbea Occam Alu Pro, dues meravelles que molt aviat pentinaran els corriols d'Osona, el Ripollès i el que faci falta. Això no vol dir que no haguem de pedalar de valent. La bici ajuda, però no tant. El que sí ajudarà és la doble suspensió, bona per l'esquena i bona per a tenir més tracció en trams tècnics. A veure si en pujades normaletes no penalitza gaire....

Dos cims sota límits

La clàssica Vic-La Miranda-Muntanyola-Sta. Eulàlia de Riuprimer-Sant Sebastià-Vic però.... sota mínims de veritat.

Temperatures rècord per al mes de novembre: aquesta setmana passada era la segona vegada en 100 anys que a Vic s'arribava a 9 sota zero. Diumenge no vam arribar a 9, però sí a 6, com podeu veure a la foto del termòmetre del cotxe. I eren les 9 del matí d'un dia assoleiat però d'un fred sec que ho arronsava tot. Potser per això la panda Stopper va estar més mandrosa del que és habitual i la majoria -excepte BMX5+3C, que encara està de baixa mèdica- van escaquejar-se vilment. Fidels a la cita, Spinner i RD van començar la 2 cims més ràpida de la història, bàsicament pel fred que pela i per que hi havia pressa per plegar, coses dels compromisos familiars, així que, ni esmorzar, ni hòsties. Cap a la Miranda i Muntanyola, amb un RD disparat i un Spinner al rebuf amb canvis de roba inclosos, coses de les tres capes (fins ara només havia anat amb dues capes, però les temperatures polars demanaven dur un forro ídem i el vam treure de l'armari).
Fins a Santa Eugènia molt bé, però pujar Sant Sebastià sense esmorzar, la veritat és que costa. Amunt, ganduls!!!!. Un cop a l'ermita, retratos ràpids i cap avall, que tenim els peus glaçats.... Total, que abans de les dotze del migdia ja haviem acabat.
Ja se sap, "lo bueno, si breve....". Millor això que quedar-se a la piltra mandrejant, més que res perque quan BMX5+3C torni a pedalar, ho farà rabiós i salvatge, i cal estar preparats. Stoppers que entrenen, Stoppers amb futur....
A topeeeeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.

Marxa BTT del Saló de la Muntanya: sobrats i lesionats

Crònica de la participació Stopper a la 8ena Marxa BTT del Saló de la Muntanya de Vic 2007, diumenge 11 de novembre. Vic-Sant Julià-Puiglagulla-La Guineu-Taradell-Sta. Eugènia-La Guixa-Vic. 42 Km.

Són 2/4 de 9 del matí, estem sota zero al Sucre, on se celebra el Saló de la Muntanya. L'RD, ben "informat", ens diu que cal triar entre el recorregut curt i el llarg. Ens inscrivim i descobrim que només hi ha un recorregut, ni curt ni llarg: 42 quilòmetres. Hi ha plenària Stopper menys BMX5+3C (Bellmuntqueeeeeee????) encara de baixa quirúrgica, i en Lance, de baixa per sopar amb vapors etíl.lics.
Si una cosa bona tenen aquestes marxes massives (erem uns 300 valents) és que el ritmillo que es marca és alt. Arribem fins a tocar Puiglagulla sense problemes (només faltaria!!!) i d'allà ens desviem en direcció a la Guineu, amb molta baixada i trams tècnics. En un estret corriol malparit, l'Spinner (o sigui jo mateix) es fot una castanya històrica. Ni el Papa petoneja el terreny millor.... Magullat i espantat, arribo a l'avituallament. Ens refem a base d'aliments diversos (no hi ha botifarra a la brasa....) i em curen la pupeta. Em fa mal tot, però el Doctor RD diagnostica que no hi ha res trencat i... el mes important, puc seguir pedalant. Menys mal, estem tot just al km. 20. Res, que seguim, ara trams tècnics, ara unes rampes d'aquí t'espero, ara a baixar per la carena de Puiglagulla.... Anem contents, motivats i.... sobrats. Com que no coneixiem el recorregut prèviament, no sabem ben bé què ens espera més endavant. Quan enfilem en direcció a Vic des de Santa Eugènia, ens fan anar pel camí antic de Malla. Ens desvien a l'esquerra i preguntem a un de l'organització: "què, ens fareu anar a Muntanyola???" I el tio contesta: "no, cap a Sant Sebastià". Penso que serà una matada, però que ho podrem fer. La motivació és total. Tanta motivació que, quan amb sorpresa descobreixo que ens desvien cap a La Guixa (Goodbye Sant Sebastià!), em sap greu no coronar un altre cim. Total, que arribem al Sucre, on ens obsequien amb uns caldos de tetrabrik i uns bidons per la bici. A veure si l'any que ve pengen el recorregut a la web una setmana abans, que seria tot un detall....
En resum: que anem sobrats, que podem amb 42km. i amb el que faci falta, fins i tot lesionats. De fet, he hagut d'esperar a escriure la crònica el dia que he fet Spinning, més que res perque l'adrenalina torni a pujar. Lance, BMX5+3C, tremoleu!!!!!!.

MOF al paradís: 3 Stoppers al Cim del Puigsacalm

Oeee oeee oeee oeeee!!!!! Hem fet el cim.... del Puigsacalm, 1500m. Ja som els PSM (Puig Sacalm Men).
ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS VIDRÀ-PUIGSACALM BTT, 4 DE NOVEMBRE 2007

Aquí teniu un vídeo de l'Stopper que, després d'una nit en blanc, s'enfila al Puigsacalm com un autèntic campió. És més de segones parts, asfalt i cims emblemàtics.



... i finalment, la crònica escrita per l'RD, poeta de la Mus d'aquesta setmana:

Diumenge 4 de novembre. 9 del matí. Només 3 valents d'entre tots els membres (per dir alguna cosa)dels BTT-stoppers ens decidim a provar una nova ruta: una passejada per l'alt Bisaura sortint de Vidrà fins arribar a Puigsacalm (que no Puigmal), Pla Trever, Siuret i tornar a Vidrà.

Total que Stopper, Spinner i RD es troben a les 9 del matí, puntualíssims a la plaça principal de Vidrà, a 9 graus de temperatura però sense boira i, després de vicissituds vàries amb les bicicletes, una premonició: abans de posar els peus als pedals l'Stopper ja s'havia fotut el primer pinyo (crec que a minut -2 de la sortida: és el record de la història dels Stoppers!...).

Sortim sense problemes, tot baixada (excepte la rasca imperant que l'RD paga amb escreix al portar pantalonets curts) i arribem al riu des d'on comença una bonica ascensió per les vores d'aquest. Dic bonica pel paissatge, però putejadora pels repetxonets, que va acabar amb les energies matinals de l'Stopper (cosa poc meritòria, per cert). Però, el que en principi semblava el lleu defalliment habitual, als pocs minuts es va convertir en MOF (Multiorganic failure, pels no doctes en medicina)i l'Stopper demanava a esbufecs (cridar no podia) temps, aigua, repòs, la mama, i tot el que se li posava per davant (veure foto demostrativa).

No hi va haver clemència, doncs només estàvem a 1/4 del recorregut, i l'ascensció va començar a empitjorar... però curiosament, a mida que avançava el matí, el sol escalfava i el paisatge es feia més alpí, les energies de l'Stopper semblaven recuperar-se (deu ser per la influència del tal St.Bartomeu de no sè que, l'ermita del qual vam sofrir gairebé de genolls).

En fi, que vam gaudir com mai de les pujades (sang, suor, llàgrimes....però també aire pur, vaques, solei, fagedes, frèixers, aigua clara, rierols, fonts, violetes, excursionistes calentes, etc, etc....).

A l'arribar a dalt del Puigsacalm (vam baixar de la bici els darrers metres, més que tot per no desmoralitzar uns quants miserables que deixaven la bici per pujar una pendent de 40º de no res) i allí ens vam fem fotos, xerrar amb la penya que allà hi havia (semblava les Rambles) i recuperar forces.

Des d'allí, només comentar que: tot baixada, preciós el pas pel Pla Trever i rodalies, on un Stopper semi-recuperat, albirant el panorama, va adoptar una actitud més activa, i si no liderant, simesnó no empobrint el pavelló del club. La baixada de Siuret a Vidrà per carretera (vam fer drecera per tornar a casa abans) va ser ràpida i planera i ....és que som més d'asfalt, de baixades i de segones parts.

Un cop a Vidrà, no sens haver superat el darrer repetxonet asfaltat, i demostrat RD que torna a estar al 80% (like Lance)recuperant terreny i liderant absolutament les etapes de muntanya (que han estat la major part...)ens acomiadem al·lucinats de la bellesa dels paisatges pels que hem rodat (i trepitjat)i prometent tornar-hi amb més representants del club.

L'únic mal regust de boca ens el van donar els domingueros de Can Fanga que ens van putejar amb una cua quilomètrica de tornada a la carretera que ens va fer trigar 80 minuts de Vidrà a St. Julià.....Putu Pont!

RD forever.

"Pedalo sooooool": en Lance es destapa

Diumenge 28 d'octubre: Volta Folgueroles-Vilanova de Sau-Can Mateu-Parador de Sau-Els Munts-Tavèrnoles-Folgueroles.

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS "PEDALO SOL I BUFO I REBUFO ACOMPANYAT"





Tenim les fotos, tenim els vídeos i... tenim un nou ídol per adorar: en Lance "el sobrat", ara resulta que és de segones parts, de sorpreses sorprenents i de pedalada fàcil. En un diumenge amb sol radiant i temperatura baixa però raonable, ens apleguem en Lance, l'RD, l'Arnau-Puça i l'Spinner. Anem de Folgueroles a Vilanova per carretera (amb en BMX5+3C vam fer la mateixa volta a l'estiu començant des de Sant Julià cap a Sant Llorenç dels Munts, un inici massa bèstia tenint en compte la resta de recorregut). De Vilanova cap a Can Mateu, on carenegem el pantà fins arribar al parador. Fins aquí, tot correcte: als rapatxonets, l'Spinner es dispara, l'RD segueix ferm al darrera i una mica després arriben en Lance i l'Arnau.
Pujant cap als Munts per darrere tothom bufa, sobretot l'RD i l'Spinner, cadascú amb la seva mega-calipàndria. Com es pot anar amb BTT tan encostipat??? Amb una afició tremenda, això segur.... Aprofitant la baixa forma dels seus companys, en Lance inicia una escapada salvatge que culmina on es van rodar els dos vídeos adjunts, on el seu pols s'accelera i els seus pulmons semblen una màquina de tren de rodalies.... però el noi ha fet bondat (ha fumat poquet i no ha agafat cap megataja des de fa una setmana) i s'ha coronat Rei de la Muntanya... per un dia!!!.
Amb la moral pels núvols i els dos encostipats una mica derrotats, baixem cap a Tavèrnoles on fem el vermut (convida l'Spinner, que celebra aniversari), ja que són les dotze i toca retirada. Total, arribem a Folgueroles a quarts d'una després de més d'una trentena de quilòmetres amb vistes espectaculars (Vilanova des de la carena camí dels Munts és fantàstic)i l'espectacle del Rei de la Muntanya, que no es recupera del sobreesforç fins al dimarts següent, quan comença a inundar-nos de mails amb l'estil sobrat d'en BMX5+3C. És clar, amb el rei de la xuleria de baixa, algú ha d'ocupar el seu lloc....

Torres o Vat 69? Pedal(ant) de Manlleu a l'Esquirol

Diumenge passat, la versió de butxaca de la Colla Stopper (Gil + Spinner + 2 amics d'en Gil) vam participar a la IV Marxa BTT Manlleu. I la crònica l'escriu en Gil-Stopper-Puertas, només ell pot explicar la relació d'amor-odi amb la seva Trek, la bici dels frens maleïts. Tot teu, Gil, més de tardes, més de baixada, més de 100€....

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS DE LA IV MARXA BTT MANLLEU

Aquest mail també està reenviat a dos possibles cap de turc als quals se'ls ha ofert el poder gaudir de les nostres sortides. Sexs: el de groc a la foto de la sortida de Manlleu i Terri: el de negre al seu costat. Tots dos molt bon candidats a ser Stoppers ja que anaven darrera meu però les prespectives són que en poc temps no els atrapi.

Aquí va la crònica:

El termòmetre marcava entre 1 i 2ºC (depenent del model i marca de cotxe) abans de començar. Jo amb guants d'estiu i Spinner amb un trancasso de l'hòstia. Unes cinc centes persones i tres possibilitats: 12,34 o 62 Km. Ens decantem, a priori per la mitjana (ningú ho discuteix).

Sortida en grup pel passeig del Ter en direcció a Roda. El grup no es trenca i allò sembla les rambles. Creuem la carretera de Roda a l'Esquirol per pendre el camí cap a Can Patel. (El que fem sempre però de pujada).

Primeres cues a la baixada després de la planta de purins. A un dels participants se li va aixecar (tal com ho sentiu) el caretu i el van portar a l'hospital. Ho sé per que vaig passar mitja prova amb l'organització.

Baixada cap a les Gorgues i seguidament primeres rampes (Què veig!????!!!) Set quilòmetres i gent que baixa de la bici a la pujada. No pot ser!!!! Què m'està passant? Hi ha gent pitjor que jo?

Primer habituallament als 10 Km. No pot ser!!!!! Si encara no he començat a suar. Habituallament molt correcte: fruits secs, pastes, coca, Coca-Cola,aigua.... Em trec lo de sobre i ens fiquem per terreny bac (Hòstia quin fred!)girant cap a la dreta després de la casa. Es passa per un corriol al costat del cingle fins arribar a la font de l'Escudella. Molt maco. Ho vàrem poder veure molt bé i fer-nos fotos, ja que la meitat ho vàrem fer a peu per culpa de la cua.

En un dels moments de l'efecte acordió deixo la bici i se'm torna a esconyar el fre del darrera. Buenuuuu...ja hi estic acostumat.

De fet, els Stoppers encara no suem passant per darrera casa dels sogres (Spinner's i Stopper's fathers in law) i ja sóm a l'esmorzar de l'esquirol: el mateix que abans però amb big entrepà de botifarra, cafè i copa. (Bat 69 i Torres). Portem 15 Km i ara és tot baixada. És molt d'hora i em sembla que avui arribarem a casa abans del vermut.

Direcció al Padró prenem una baixada que ens ha de portar a Sta. Margarida. Ens equivoquem. Amb les forces a tope (recordeu que sóc de segones parts) i en voler enfilar la pujada, canvio massa ràpid, cop de peu i la cadena trencada (més aviat arrencada). Aquí s'acaba la meva història. Dos Km a peu fins al lloc d'esmorzar. Mitja horeta de batalletes, menjar el que no s'havia acabat la gent i em vàren baixar en furgoneta dues veteranes.

Total, massa fàcil per nosaltres. Amb la resta del grup hauríem esmorzat 10Km més enllà (a Cantoni) i hauríem fet la llarga segur. A Manlleu retrovament i tovallola de regal. Avui no estic ni cansat, porto una mala llet del quinze.

M'estaré tornant un sobrat like BM??????

Comença a fer fred - Sortida del 14 d'octubre 07

...una crònica del nostre Poeta particular, en Lance.


Comença a fer fred…

Alguns però, no ho noten. Érem quatre, els dos Casanoves, la Promesa-Arnau, i un servidor, en Lance.

La sortida, fresca i puntual, és va fer amb dos dels components amb màniga curta, i un somriure entre tes, i estúpid. Després d’una demarratge llampant, per part dels dorsals del xaleku (Arnau-RD), ens reagrupem per tal d’afrontar l’Ascensió de la Mare de Deu, de la Miranda. En un Plis, en Pla-s, corona el Tuc, i es corona (valgui la r) com a Rei de la Muntanya, primera.

Després… Tot baixada fins a Muntanyola. Fem els repatxons asfaltats amb una facilitat inusual (aquest comentari potser és molt particular, donat que no vaig sofrir els esbufecs, segurs, rera la clatell, de l’estoper per antonomàsia, que com sempre, i tal fulla perenne, va seguir donant classes magistrals de que ell… és més de segones parts, que no pas de pròrrogues). Arribem a Can JM. Què dir? Molt bona teca, millor tracte, i extraordinari servei. Del preu rè a dir: Bé, sí; Econòmic, com no en recordo cap altre. Fem uns estiraments al solàrium asfaltat del pati, mentre algú, es beu algunkaltre carajill. De la sortida, Lu millor (i és que soc més d’esmorzars, jo).

Ara segones parts. En Puertas-Stopper, es llança tal saeta ataronjada, a la recerca de la tete. L’RD, massa fort per la resta del grup, segueix mantenint el liderat, i tal estrella fugàsa, ens guia en el nostre pedalar agonitzant. Però vaja, fet i fotut, tots anem si fa no fa, fotent-li, fotent-li, i al final, ho fem fàcil: Retorn per asfalt fins a Vic (no som gaire de pròrrogues).

A la una a casa. A les dues a dinar. A les tres al llit,..
i a les quatre siesta.
i és que soc més de penals, jo…

Tinc menys fons que la banyera de casa

Sant Julià - Vic - Roda de Ter - L'Esquirol - Cabrera - Cantonigròs - L'Esquirol - Roda de Ter

ACCÉS DIRECTE A LA MEGA-GALERIA D'AFOTOS CORTESIA D'EN LANCE, EL FOTÒGRAF DEL PÀNIC

La colla Stopper al complet es retroba al Cabrerès per fer una rutilla "suau", en paraules de BMX5+3C. El gruix de la colla va fins en cotxe a Roda, l'Spinner va de Sant Julià a Vic, on l'espera en BM+3C per pedalar per la carretera i quedar ben xops a causa de la boira pixanera. Res que un parell de rapatxons no puguin solucionar. Ens trobem tots a les Cases Noves de Roda, on detectem que en Lance s'ha pillat la mateixa mega-motxilla que en Puertas. Total, que tots dos junts amb les motxilles semblen les Tortugues Ninja. Un cop al damunt de la bici, les tortugues acceleren i de Roda a l'Esquirol, vorejant les obres del nou eix Vic- Olot, la ruta és un autèntic passeig, només interromput per una comitiva de cotxes una mica perduts que intenten passar per camins impracticables. Es veu que estaven localitzant per una peli, que serà o de terror o d'humor, espero....
Arribant a l'Esquirol, la meitat de la colla es pensa que ja s'ha acabat la ruta, però en BMX5+3C avisa de que seguim per uns rapatxonets de res.... Total, tot pujada fins a Cabrera. Pel camí trobem un avituallament de competi, amb botifarra i tot, però malauradament no és per nosaltres sino per als herois de la BiciCims, una cursa de més de 100km. i 3000 metres de desnivell. Estem forts, però encara ens falta una mica per fer animalades d'aquestes....
És en aquest avituallament on en Puertas descobreix que un dels frens de disc falla: ha saltat una tapeta i s'ha quedat sense oli. Ja se sap que perdre oli sempre és una putada, per això amanim bé amb les setrilleres de la formatgeria de Cantoni, on fem un esmorzar tremendo on no hi falta de res: des de les arengades de l'RD fins al carajillo d'en Lance. Total, gairebé 50km. i tothom va agafant la forma. I si encara no ho heu fet, mireu les fotos.

Torna el mite Stopper (amb volta de campana inclosa)

Volta circular Vic - Mont-Rodon - Castell de Mont-Rodon - Collet de Guaitallops - Collada del Vilar - Puiglagulla - Sant Julià - Vic

Cap de setmana de somriures i llàgrimes. Llàgrimes de condol per a l'amic Lance, que va despedir a la seva mare en un emotiu enterrament el dissabte on no hi va faltar una nodrida representació de la colla Stopper. I somriures el diumenge amb el Retorn d'un Mite: l'inimitable Stopper-Puertas, més de baixada, més de tardes, més de carretera, va tornar al circuit BTT un dia assoleiat, d'aquells que ni fred ni calor, la temperatura perfecta per pedalar per la muntanya (i caminar, i còrrer, i anar amb moto, i amb quad.... més que la muntanya, allò semblava la Feria de Abril). La volta circular comença molt plana a Vic i s'anima a partir de Mont-Rodon, amb alguns trams tècnics i rampes "progressive" que fins i tot el desentrenat Puertas -no pujava a la Bici des de la coronació de Bellmunt al juliol- va superar amb nota. I nota també per al Devil-Nebot, l'Arnau, amb la seva Kona Made in Centelles i pedals automàtics. Tot un campió!!!.
Arribem a Puiglagulla i gairebé no hi caben les bicicletes. Toca esmorzar Full Equipe: cap i pota per als valents (RD i BMX5+3C, truita de patata Spinner, torrada de fuet per l'Arnau i... bolleria Colesteroliana per a en Gil, disposat a que la corva de la felicitat augmenti al mateix ritme que la seva resistència al patiment a les pujades.
De baixada per la carena, en un punt tècnic on gairebé tothom baixa de la bici, en Puertas prefereix volar agafat al manillar i fa una espectacular volta de campana, amb la mala fortuna de que se li desenganxa el comptaquilòmetres, cosa de la que se n'adona més tard. Per sort, el xicot està valent i no surt damnificat.

L'estrena de la temporada Tardor-Hivern 07-08 by Lance The Poet

Sí, sí, sí.... en Lance s'estrena com a Poeta de la Mús del Blog amb un peaso de crònica del debut Stopper a la temporada Tardor-Hivern 07-08 al Cabrerès, una ensarronada d'en BMX5+3C de les de molt nivell. Aquí va la crònica del que va passar el 9 de setembre.....

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS DE LA PEDALADA (47 IMATGES, A TOPE!!!!)

Vull dir, per endavant, que el fet de redactar aquesta crònica, no és
per l'orgull de l'esforç estèril realitzat. Simplement és un encàrrec de
l'Spinner, que em provoca una tempesta de sensacions i palpitacions.
Cada lletra, em recorda l'agonia de cada pedalada, cada paraula... una pujada,...
Cert és, que, l'amnèsia col·lectiva, les boires baixes, la mandra i la
son, d'una matinal de diumenge, és el terreny propici per obeir les consignes dels més espavilats. Riem baladrers, sense entendre l'acudit, sense-sentit, sense fi... com el nostre horitzó.
Així s'inicia la primera pedalada, i la segona... Estem en marxa i
ningú, gairebé ningú, sospita dels subterfugis del BM. Subjectem els sentiments
i records dels sufriments passats, amb agulles imperdibles, fetes d'enyor,
amb l'esperança vana, que qualsevol altre sortida passada, va ser pitxor.

Doncs així, pedalant, entre el polsim d'un univers de natura, llum matinal,
i el goig format pels somriures de tots, arribem a Cantoni, on s'esmorza, al
més pur estil stopper. D'arangades a carajillus, d'isotòniques, a cervesetes.

Tarantino: Gir Tarantino.
Aprofitant els vapors suporífers de l'esmorzar, una proposta cau sobre
la taula. "Reculem fins a la benzinera, pujem 500m i després, TOT BAIXADA,
fins a l'Esquirol?".
Pues valen.
Així s'inicia, de nou, la primera pedalada, i la segona... Estem en
marxa i ara tots, menys jo, saben dels subterfugis del BM. Benzinera, 500 metres
de pujada, i TOT BAIXADA ??
TOT BAIXADAAAAAAAAAAAAAAA !!! ???

La suor ja no és d'esforç, és de patiment. Els mecanismes motors se
subleven, els rellotges defalleixen, i, autòmata, esbufegues,
reparteixes improperis gratuits, i desapareixes. Ara només pedales, i et dius a tu
mateix: "mai més, mai més", a sabendes que hi tornaràs... i et
repeteixes la pregunta recurrent: Tant Gilipolles soc ? Tant ?
En els instants impossibles miro enrera, i veig la meva ombra cadàver. I el
silenci del qui està sol. De l'últim, del darrer. I l'ateu prega a Deu. I recorda que les matinals de diumenge, de petit, anava a missa. S'estava fresquet i còmode assegut. Aseguuuut... I recorda vagament els deu manaments...
El primer, estimaràs la salut dels Stoppers sobre totes les coses. El segon,
no prendràs el nom de Tot Baixada en va El tercer, no et martificaràs a les festes. El quart, honraràs tant el Tetedecurse i com la biciscombra El cinquè, no mataràs, ni tant sols ho intentaràs. El sisè, no programaràs rutes impures. El setè, no pedalaràs més del que toca. Després d'esmorzar... màxim, mitja hora més. El vuitè, no diràs falsos testimonis ni mentiràs, ni tan sols en broma El novè, no consentiràs rapatxons impurs. El desè, no desitjaràs l'humiliació del pròxim.
I així, sense saber com, s'acaba la pedalada, com la crònica. Sense saber com.

Rematant l'Agost: Cabrerès i Cap de Creus

En BellmuntmanX5 +3cims i l'Spinner(2 Bellmunts, 2 Cims) van rematar l'agost amb dues sortides de molt nivell, una al Cabrerès i una al Cap de Creus. Mentre acabo d'escriure la crònica completa, us deixo amb l'accés a les dues galeries de fotos.

GALERIA DE FOTOS DE LA PEDALADA AL CABRERÈS EL 17 D'AGOST

GALERIA DE FOTOS DE LA PEDALADA AL CAP DE CREUS EL 31 D'AGOST

El millors paisatges a la terra de la BTT

Més cròniques d'en BMX4, que està pletòric amb la prosa. Aquí us explica una sortida pel Cabrerès d'un nivell paisatgístic superior.

El dijous 8 d’agost, el dia després d’una pujadeta suau a Bellmunt, l’Spinner i en BMx5, fan una sortida vespertina pel Collsacabra amb l’objectiu d’ampliar les rutes que ens permetin més i millor versatilitat en els itineraris que ja coneixem. Inici a Can Codina; pujada travessant Cantonigròs fins a sobre la Font del Faig; trencant direcció a Sant Corneli; baixada per la Font de la Vena – i les millor vistes de Tavertet i les cingleres que mai hagueu vist! - en direcció a la carretera de La Cau (aquí no arribem a l’ermita de Sant Corneli, que deixem a 1 km a mà esquerra), on remuntem fins a la citada casa de La Cau, on passem per davant per agafar la carretera que baixa cap al Gorgàs. Un cop a baix, pugem fins a enllaçar amb la coneguda pista de Cantonigròs a Tavertet, però tirem a l’esquerra en direcció a La Serra. Tot baixada carenajant fins a la casa de La Serra on, a mà dreta, trobarem el camí - sender ben arreglat que baixa al pont de Baumadestral. Baixada ràpida d’aquelles que li agraden a l’Stopper fins al pont, un parell de rampes curtes però intenses fins a dalt de la carena, sortint al costat de la Casa de Cal Gavatx, i enllaçar en poc metres amb la carretera de Can Codina on acabem la volta. En total, 20 km fets molt tranquil·lament en 1’15 h.
Prepareu aquesta ruta, ampliada fins on us sembli, per a la propera tardor. Per cert, me n’oblidava, la farem tal i com s’ha explicat més amunt però al revés: tot baixada!!!!!!!!!!!!

3 cims en plena canícula. Som més de pujada!

Nota de l'Spinner: cronològicament, aquesta sortida és anterior a la de l'últim post (pujada a Bellmunt), però ja sabeu que en BMX4 és rapid pujant però lent escrivint....
Us deixo amb la seva crònica! (Aviat tindrem foto d'en RD).
---------------
Diumenge 5 d’agost, 7,30 h AM. L’RD, en BMx4, l’Arnau i en Pol inicien des de Vic el que a priori ha de ser una ruta intensa però curta: de Vic direcció a Sant Sesbastià voltejant La Guixa, però just abans de travessar la carretera general, els dos gremlins decideixen perdre’s per una altra pista, amb el resultat de 20 minuts perduts buscant-los. Un cop reagrupats, iniciem la pujada a Sant Sebastià. L’Arnau demostra que avui és el seu dia i arriba segon a dalt, per darrera d’en BMx4. A continuació arriba l’RD i en Pol. La calor comença a apretar i tots ens pensem que podrem reomplir els dipòsits d’aigua a la font de Sant Sebastià, que finalment no raja. Aquest fet serà determinant en les següents hores.
Cofois per haver assolit el primer cim del dia, iniciem la trepidant baixada de Sant Sebastià per darrera; travessem l’eix per sota i comencem la pujada cap a la Creu de Gurb. Impulsats per la curiositat d’en RD, és la primera vegada que fem aquest tram: pujada progressiva, però amb rampes contundents a tram final just abans d’arribar a Sant Julià Sassorba (impressionant església romànica construïda l’any 991), que precedeix a un descens curt fins al tram d’ascens al Castell (o Creu) de Gurb. Enfilem la carena del castell, que te el seu perill, arribem just a sota del darrer tram o deixem les bicis, i coronem el segon cim de la jornada. Magnífica vista de la comarca, del Pirineu i del Montseny; signatura de rigor al llibre de visites i inici del drama: els quatre estem sense ni una gota d’aigua, el sol apreta de valent i no hi ha perspectiva immediata de repostar. Obviem el corriol trialer que baixa cap a Vic des del peu del castell, per refer un ros de carena i agafar un altre corriol de descens més “assequible”.....No sabem del cert com era el primer corriol, però el que fem servir per baixar és un infern de pedres i trencaigües que acaba de destrossar les cames. Finalment, arribem a baix a la Plana sortint per darrera de Gurb i enfilem per la carretera general cap a Vic. Val a dir que el que semblava una pujada i baixada curtes al Castell de Gurb, ha esdevingut un itinerari llarg i tècnic. En qualsevol cas, segon cim de la jornada assolit, i parada i fonda per recuperar-se al Zèfir de la carretera de Barcelona.
En aquest punt, sobre les 12,30 del migdia i a uns 35 graus de temperatura, en RD i els gremlins decideixen que ja és hora d’anar a fer una partideta a la Play. En BMx4, però, no en te prou i decideix completar la jornada: torna cap a La Guixa i enfila la pujada a La Miranda. Ascens ràpid però complicat per l’excessiva temperatura i per les cinc hores de rodar acumulades. A les 13’15 h, no obstant, arriba a Muntanyola i fa el descens pel cantó de la “casa de la pradera”. Un cop arribat a baix, darrer regalet de la jornada: pujada fins a la casa de pagès de La Roca (un Puiglagulla, més o menys) on hi ha el dinar dominical.
En resum, cal incorporar la volta al Castell de Gurb de cara a l’hivern (amb gel i neu ha de ser magnífica)....; apuntem una dos cims a l’Arnau, en Pol i en RD (uns 36 km) i, per ara, una única i èpica tres cims a en BMx4 (50 km)!!

Agost intens: nou atac a la Muntanya Màgica amb fred i pluja

Dimecres passat al vespre, nova pujada a Bellmunt amb en BM, en Gil i un servidor de vostès, Spinner. En BM a tope com sempre, és el que més ha entrenat i a més practica el dòping (que us ensenyi totes les barretes, sobrets de glucosa i altres porqueries que s'ha comprat, flipareu!). L'Spinner intentant seguir-lo, amb esforç i tenacitat. I en Gil, fidel al seu paper d'Stopper, es va presentar a l'ascensió després d'un copiós dinar de feina regat amb un potent Augustus, vi negre del Penedès més que recomanable.... però gens recomanable per consumir-lo abans de pujar a la Muntanya Màgica. La temperatura era magnífica, ja que els dies anteriors havia plogut força i el cel encara estava tapat. Gairebé més fred que calor i l'Stopper una mica damnificat, però finalment vam coronar el cim i vam sopar botifarra amb patates al restaurant del Santuari. El millor va ser el descens amb frontals de leds, capelina (quina rasca!) i una mica de pluja... i els llums de Sant Pere de Torelló allà baix.... semblava Mulholland Drive (ho sento, sóc fan de David Lynch :-).
Per cert, creieu que cal incloure el logo de Bellmunt a la nostra nova vestimenta hivernal? S'accepten comentaris!!!!, segur que en BM diu que sí.

Pedalant per la Terra Alta

Uns a la Costa Brava, els altres instal.lats a Bellmunt... i jo he passat un magnífic cap de setmana a la Terra Alta amb la familia i els amics. La Terra Alta és una comarca que val la pena visitar si no hi heu estat mai. Jo la conec bé per que quan era un nen vaig passar molts estius a Arnes, un dels pobles més bonics de la zona.
En BTT hi ha dues opcions clares: la primera, la Via Verda de la Terra Alta. Un recorregut fàcil, planer i ideal per a l'excursió familiar, on es combinen ponts i tunels que travessen els barrancs del riu Canaletas. La Via Verda es pot agafar des d'Arnes mateix i pots anar fins a Tortosa. Amb en Ferran (veure foto) vam fer d'Arnes a Pinell de Brai, uns 24 km. Sort que duiem frontal i lots, perque els tunels són foscos com la gola del llop!.
La segona opció per gaudir de la BTT a la Terra Alta ja és per valents amants dels desnivells contundents: fer excursions pel Massís del Port. Hi ha un llibre de rutes en BTT del que vaig extreure la pedalada que vaig fer el segon dia tot sol: Arnes-Els Estrets-La Franqueta-Coll de Miralles-Arnes (A partir del Coll de Miralles vaig variar la ruta, ja que no tenia temps per fer la volta que proposava el llibre).
Com podeu veure a les fotos, el paisatge dels Estrets d'Arnes és senzillament ESPECTACULAR. Tot i haver-hi estat moltes vegades, fent excursions a peu o banyant-me als seus tolls, recòrrer els Estrets en bici va ser una sensació molt emocionant, només comparable a quan veus els paisatges de la Capadòcia (on, per cert, fa poc es van fer els Campionats d'Europa de BTT). Superats els Estrets, començava el festival d'ascensió cap al Coll de Miralles, on vam gaudir de vistes espectaculars.
Resumint: que ens hem d'organitzar i fer una escapada a la Terra Alta, on tenim un repte encara de més (des)nivell: l'aproximació a les Roques de Benet.

Bogeries estiuenques: pedalada no apta per a "playeros"

Vic/Sant Julià de Vilatorta - Sant Llorenç dels Munts (Foto) - Vilanova de Sau - Els Munts - Tavèrnoles - Folgueroles - Vic/St. Julià




45 km. de muntanya pura i dura amb tres trams de pujada dels que fan història. 22 de juliol i en BellmuntmanX3 i l'Spinner surten a les 10 del matí, més xulos que un vuit. Sort que la Camelbak va plena fins dalt i que el ventet que bufa fa que alguns núvols tapin a estones un sol justicier. El festival comença a partir de Can Garbells, un mas al Nord-Est de Sant Julià. Allà comença l'ascensió progressiva a Sant Llorenç dels Munts. Aviat passem del "progressive" al "trance" més malalt. Les rampes s'inclinen i s'omplen de pedres. Ideal per escalfar i... per pedalar sense esmorzar com cal.
Dies enrera, l'Spinner va fer una prospecció del terreny amb resultat d'hòstia doble i ferides sagnants al colze esquerre. Avui però, apreta les dents i enfila les rampes amb decisió. En BellmuntmanX3 treu pit, però també pateix una mica...
Arribem al punt més alt ben suats, el millor moment per carregar la bici a l'esquena per un sender criminal que ens acosta a la carretera d'accés a Sant Llorenç dels Munts. Com que la pujada ha sigut "poca cosa", decidim anar a Vilanova de Sau. Des d'allà, i prèvia visita a la xurri de la Informació Turística, carenegem el pantà fins al Parador. Molt bonic i encimentat, però amb unes rampes d'aquí t'espero....
Una vegada al parador, en BellmuntmanX3, que aquest estiu ha seguit la sèrie "Herois" de TV3, proposa pujar als Munts mentre es menja una barreta energètica. L'Spinner l'imita. És el trist esmorzar d'una sortida èpica. Total, que enfilem un tram de carretera i de seguida la pista cap als Munts, fent a l'inrevés la ruta que ja hem fet moltes vegades des de Folgueroles. La pujada, no cal dir-ho, és feixuga, Recordeu els trams pedregosos que feiem de baixada??. Donçs a l'inrevés són un autèntic festival.... Coronem el Castell Bernat i baixem fins a la cruïlla on podem triar entre fer l'últim tram curt fins al Salt de la Minyona o anar cap a Folgueroles. Triem això últim, estem fets pols i encara queda la mega-baixada de pedres en direcció a Tavèrnoles. Arribem a Folgueroles i cada ovella al seu corral. S'acaba un recorregut que recordarem dies i dies, però que sobretot vam recordar a la tarda del diumenge, quan no ens aguantavem els pets....
En resum: BellmuntmanX3 i Spinner estan entrenant fort. A final d'any, igual es fan de la secta del carboni. Així que, mireu el mapa, resseguiu la ruta esmentada i penseu que no és apta per a "playeros" i desertors. Seguirem informant, Stoppers!.

Lectures d'estiu: consells Made in Granada

La calor estiuenca és terrible, però els Stoppers no poden perdre pistonada. Per això en Gil puja entre setmana a Bellmunt a 28ºC, l'Spinner es fot hòsties camí de Sant Llorenç dels Munts, l'RD pentina Eivissa en BTT i en BellmuntmanX3 ajuda als del Fitness Vic a pujar la persiana a hores intempestives.... Per als que a l'estiu no fan festa i per als que es dediquen a altres "tasques" estil gigoló de guiris (eh, Pep??), aquí van uns quants consells extrets d'una interessantissima web de BTT Made in Granada:

- Com triar els pedals automàtics (molt interessant si tens els genolls delicats)
- Com triar les cobertes (llegiu i veureu com acabarem comprant pneumàtics d'estiu i d'hivern...)
- Com esbrinar la talla de la nostra bici (L'RD va amb una bici massa petita i, em sembla que jo vaig amb una talla massa gran!)
- .... i per després de la pedalada descomunal, no oblideu els estiraments!!!!!.

Estiu Stopper: crònica d'en Red Devil des d'Eivissa

L'RD ha passat uns dies a Eivissa i des d'allà ens envia crònica i fotos. El crack s'ha endut la bicicleta a l'illa, per suposat!!!!.

Evidentment benvolguts BTTeros, a part d'arrossos, gambes, musclos, apalanque dissimulat en decúbit prono veient les xatis, no m'he oblidat de la meva companya vermella i he fet un parell de sortidetes a Eivissa-Formentera.
La primera va ser una mariconadeta de 8 km per escalfar motors des de la cala on vaig deixar la family a una torre de defensa derruida on la guia prometia que hi havia una pujada només per ciclistes entrenats. Jo que m'agafo els meus 2 litres d'aigua i la pujada era com una mena de turonet qualsevol pels bellmuntsmen. Pim, pam, pum bocadill d'atún ja vaig tornar a ser a baix i amb ganes de gresca.
Dos dies després, devant la insistent reclamació de dia de sol i platja per part de les meves donetes (havent sofert prèviament les meves ànsies de coneixement de tota l'illa i els seus paratges (i fauna), tot sigui dit) les vaig deixar soles i ens vam embarcar jo i la meva RD en el fast-ferry cap a Formentera: quina passada! No us ho perdeu: el nivell de xatis no és el d'Eivissa però les meves condicions físiques fent 75km en un dia sota el sol de juliol tampoc foren com per apreciar-ho suficientment bé: total que em vaig prometre cicloturistiquejar-me tota l'illa en una jornada i ho vaig aconseguir a costa de no gaudir suficientment de les platges i de la fauna local. Tot i així, va valguer la pena i ens ho hem d'apuntar per fer una sortideta qualsevol dia d'aquestos.
Salut, Stoppers.
RD.

Propostes per quan ens reagrupem

Sí amics, arriba l'estiu i... uns cap a la Costa Brava, els altres lesionats, els altres són més de dissabte... i així no hi ha manera que progressi la germanor Stopper.
Tot esperant la propera sortida conjunta i dominical, aquí van algunes propostes:

- Ripoll-Vic
66 km. i.. no és tot baixada. Cal sortir aviat i no confiar en ser a taula a l'hora de dinar. Estrenem carmanyoles?

- Roda-Bellmunt
Una variació per tornar a culminar el Cim Mític, sortint des del Bressol dels més xulos de la comarca.

- Menadres del Ter
Excursió planera de costellada, segur que a algú se li acut alguna variació amb més pujada... però pinta molt bonic.

Vic-Platja d'Aro: els vídeos

Us recordo que l'organització de la Vic-Platja d'Aro ja ha penjat la galeria de fotos de la pedalada. Si doneu un cop d'ull a aquestes fotos, trobareu un personatge molt conegut i unes bicis sospitoses, .
... i cortesia d'en Red Devil, avui presentem tres vídeos gravats en dos moments d'aquest festival de 122 km. de cul enganxat al seient.
Al primer clip, l'ambientillo de sortida a tres quarts de set del matí al parquing del Sucre de Vic.



Al segon vídeo teniu l'arribada al Pantà de Sau. A tope!



Al tercer, l'arribada "in person" de l'Stopper-Puertas-Gil a Sau. Figura!!!!



... i al quart, "Expedient X" amb la desaparició d'en Gil a l'entrada de Girona.

Grans Moments d'Osona Stoppers BTT en vídeo

Estrenem vídeos al blog i comencem amb un moment històric: la "pàjara" d'en gil camí de l'Avenc, tal i com recolliem en una crònica del mes d'abril. Això només ha fet que començar!!!!. YouTube + Osona Stoppers BTT = Diversió Assegurada.

Vic-Platja d'Aro: prova superada!!!!!!!

ATENCIÓ: AQUÍ TENIU LA GALERIA DE FOTOS

Oeeeoeeeeeooeeeeoooeeeee!!!!!. Els mites cauen i el Barça fa figa, però els d'Osona Stoppers BTT anem superant reptes cada vegada més potents: dissabte passat era el gran dia. 122km. "tot baixada", però 122km. al cap i a la fi. Participants: Red Devil, SpinnerDamnificatxvidanocturnamadrilenya, BellmuntmanX3recuperat, LanceSuperConcentrat i StopperPuertas. Nit de nervis (com es pot dormir pensant en 122km.??????) i trobada a les 06.40 al Parking del Sucre. L'organització ens dona un bonic maillot i, escortats pels Mossos, la comitiva de 150 bicicletaires (només el 10% de participació femenina) puja per carretera cap a Sau. Una vegada al pantà, primer reagrupament, primeres fotos i enfilem pujada per pista tronada cap a Susqueda. Anem vorejant el pantà seguint la pista, el troç més bonic de la pedalada sense cap mena de dubtes. Uns 20 km. fins arribar al Pasteral, on hi ha el primer avituallament. Fins al moment, RD i Bellmuntman van sempre marcant el ritme, amb en Lance i l'StopperPuertas darrere i l'Spinner, encara damnificat pels cubates madrilenys, tancant el grup.
Al Pasteral ens recuperem al costat dels històrics bars JB2 i JB3 i enfilem el carrilet en direcció aGirona. El carrilet és suau -i ara sí, tot baixada- però emprenya una mica que tingui tans trams enganxats a la carretera i que hagis de travessar-la (amb el perill que això comporta) unes quantes vegades. El grup es torna a disgregar i, arribant a Girona, comprovem que en GilStopper no arriba. L'esperem MITJA HORA i resulta que el paio, juntament amb un altre petit grupet, ha agafat una ruta alternativa i està... més endavant que nosaltres!!!!. Quin crack!!!. El moment històric ve a continuació: escortats per dues motos de la Guardia Urbana que van obrint pas, travessem tot el casc urbà de Girona com si fossim una comitiva oficial... a tope!!!!!.
Passat Girona, les cames comencen a fer una mica de figa. Recuperem forces a l'últim avituallament, a Llambitlles, on en Gil ens espera tan panxo. L'últim tram és on es fa justícia:
BellmuntmanX3 arriba en primera posició, seguit de l'Spinner (rotllo Rafa Nadal-Federer, comença malament però acaba triomfador), l'RD que es va extraviar una estona, en Lance i.... en Gil que va tenir una punxada i que va arribar quan ja erem a taula dinant.
La pedalada acabava amb aquest dinar de germanor a Castell d'Aro, on vam comprovar que l'organització no s'estava de res: samarretes i gadgets de regal, dinar de competi amb càfè i copassos com cal.... La veritat és que ens van tractar de conya!!!!.

Resumint:

• La cursa és dura però fàcil. La pujada inicial fins a Susqueda és espectacular i progressiva
• En aquesta pujada, els crits de "Tot baixadaaaaa!!" d'en Lance van ajudar a escalfar l'ambient
• Falten dones!!!!. Només un 10% és molt poc. Tants tios amb malles apretades fan com una mica de cosa....
• La colla Osona Stoppers BTT està en forma. Preparem nous reptes perque... som més de tarda i de carretera!!!!!.
  

Per cert. Els de l'organització també pengen fotos: les trobareu aquí.

Preparant el festival: Vic-Montrodon-Taradell-Puiglagulla-Sant Julià-Vic

Excursioneta (semi) light per preparar el sarau de la setmana següent. Participants: Red Devil, Arnau Gremlin, BellmuntmanX3damnificatXvidanocturna i Spinner. Han passat molts dies (us parlo de la sortida que vam fer el diumenge 10 de juny), però recordo que la cosa va anar prou bé i que vam esmorzar a Puiglagulla. Anem a pams: tot va anar molt bé (i ens va fer bon dia, i paisatge prou bonic, etc...) però... per ser una volta tant aprop de casa, la veritat és que vam haver de parar moltes vegades a consultar els mapes i llibres de ruta i, com que no ens n'acabavem de sortir, al final vam haver de preguntar a pagesos i excursionistes com trobar el camí. Total, que hem d'accelerar el tema de pillar el GPS, serà l'única manera de poder passar les hores pedalant i no fent el pressec amb un tros de paper a la mà. La nostra "salutació" especial als "poetes" de Rutabike.com i del llibre de rutes en BTT per Osona, són uns cracs de la bici però quan es posen a escriure... de vegades no hi ha qui els entengui. Una altra "salutació" per als del restaurant de Puiglagulla: cada dia claven més, els punyeteros. Proposo anar-hi amb carmanyola el proper dia.
En Lance no va poder venir aquest dia. Llàstima, perque hi havia nivell de xurris a Puiglagulla.
Tot baixada i.... cap a la Vic-Platja d'Aro!!!!!.

27 de maig, 2ª part: Conquerint cims de dos en dos

Mentre el Lance veia el mar, Bellmuntman, Spinner, Stopper-Puertas i Red Devil començaven una ruta estupenda: Vic-La Miranda/Muntanyola-Sta. Eulàlia de Riuprimer-Sant Sebastià-Vic. Aquests dos turons de la Plana de Vic ja els haviem fet per separat, però avui tocava "doblete" perque no feia calor i teniem la moral molt alta: l'ego d'en RD inflat per la recent ascensió a Bellmunt; l'Spinner (o sigui, jo mateix), amb les cames treient fum després de l'Spinning solidari de dissabte per Osona Contra el Càncer; i en Bellmuntman i en Puertas, pletòrics després de la BTT Cases Noves.
Comença la festa i fem l'escensió Vic-La Miranda en 45-55 minuts.... a tot gas i sense pietat. Només parem per saludar i fotografiar a un ase català que venia de votar a la PxC. Descansem de baixada fins a Santa Eugènia, on esmorzem envoltats de moteros i de comentaris irònics sobre el metge resident del CAP del poble, l'inimitable RD!!!.
Sortint de Santa Eugènia, l'RD agafa un camí "alternatiu" que la resta de grup no veu clar. Però tranquils, que en Puertas-Stopper ens duu per una altra ruta on (sí, ho heu endevinat), ens toca arrossegar la bici per pendents inhumanes. A causa d'aquest domini de l'orientació, decidim rebatejar als Casanovas com a "Germans GPS": igual que amb el maleït aparell, amb els Casanovas sempre arribes al destí, això sí, treient el fetge pel camí.
Tornant a la pista habitual, les rampes de pujada a Sant Sebastià són tan fortes com sempre, però les superem amb decisió (es nota l'entrenament de tots plegats). Foto de rigor al monument del pacte dels Vigatans i baixada festiva fins a Vic. Acabem amb la dutxa de bicis a la benzinera del Sucre i cada ovella al seu corral.
Gran èxit, gran moral de victòria, gran resistència: estem a punt per la Ripoll-Vic!!!!.

27 de maig, 1ª part: Costellada a la Costa Brava

En Lance ha anat de costellada a la Costa Brava. Ell mateix ens ho explica (i ens ho il.lustra amb les magnífiques afotos que fa el seu telèfon-Palm-multigadget).

LANCE A L'ESCALA

Aquest cap de setmana he estat a l'Escala, i no m'he pogut treure el Trò Blau a passejar... Però sí, lo Rayo Roig.

La crònica seria tant breu, com la relació de participants.

Lance surt de l'Escala, puja a Punta Mongó, pim-pam-fotos, i cap avall a fer el vermout. Una horeta fàcil, sense trencar el suor !!!

clar sense stoppers...

Bellmuntmen, 2ª Part: Sang, suor i llàgrimes

Diumenge passat, i aprofitant l'absència de Bellmuntman i Spinner, en Red Devil va retornar després d'una llarga absència i, acompanyat d'un bon grapat d'Stoppers, va coronar Bellmunt, la Muntanya Màgica. Aquí teniu la seva crònica....

SANG, SUOR I LLÀGRIMES.....La crònica.

Després d'una llarga abscència, tornava al circuit RD acompanyat de les 2 puces de nebots que li asseguraven el no caure en el ridícul espantós. Per més INRI, en una tàctica que li fa justícia, l'Stopper va decidir quedar-se al lavabo i deixar pels pringats de turno l'ascensió a la Muntanya Màgica.
Tal com toca, tot semblava anar bé fins el cementiri, i després...l'infern (com no): ràpidament hom nota que se li acaba el litre d'aigua, que no és un tema de bicicleta, ni de psicologia sinó de resistència (i insistència muscular de les cames) i veu que als 10 minuts ja està fet un cromo i li queden 50 més de sofriment segons el pronòstic...l'ascensió es fa eterna.
Per distreure'ns, els avançaments d'un paio corrent per minar-nos la moral fins les entranyes i les dificultats per atrapar 2 iaios caminant van acabar d'enfonsar-nos a la misèria.
A la fi, però, Bellmunt se'ns ofereix en tota la seva esplendor, (posicions i temps: Lance 50', Serra 54', RD 60', Polo 70', Puça 72') i després d'una baixada poc accidentada (anavem previnguts per experiències prèvies) excepte perla pèrdua de la darrera puntera que li quedava a la bici d'en Lance, l'esmorzar als Caçadors de Vidrà amb la característica simpatia de la mestressa, que no fou suficient per evitar gorrejada de cigarreta d'en Lance, es va seguir d'una desviació cap al Forat Micó amb passada de frenada de Jordi Serra inclosa.
Un cop al camí, comença l'espectacle: Lance castiga durament el tensor i canvi de pinyó de la seva bicicleta fins que aquest li diu "si te he vist no m'acuerdu" i es fuga per festejar amb el primer gallaret de turno, obligant als integrants de la bicicletada a dedicar una hora del seu preciós temps a fer d'aprenents de cirurgià de cadenes de bici, aconseguint un apanyo perquè el susoditxo pugués acabar la bicicletada amb plat gros i pinyó petit dels que va gaudir plenament a la darrera pujada a St. Pere.
Abans però, el plat fort va ser quan els desgraciats d'en Lance i en Polo es van dedicar a vacilar-nos amb una demostració de derrapes a la conca del riu en qüestió cosa que els va costar bona per de l'esmalt de les bicis i de la seva epidermis. Un cop recuperats en Pol i l'Arnau puça van decidir que era el moment de llençar-se a la piscina. Poc queda més a dir apart d'un intent de derrapada de l'RD que va abandonar el vaixell cual capità intrepid evitant mals majors, i la satisfacció de tot el grup després de la fita aconseguida i d'arribar relativament indemnes habida cuenta que tots els déus se'ns posessin en contra.
RD (ja anem venint....).
PD: aquesta acta està pendent d'esmenes, revisió i acceptació per tots els membres del club Stoppers BTT que van ser a l'event (els altres que callin de moment).

No corris, que no gaudim del paisatge!!!

Després de la pujada d'adrenalina de la BTT Cases Noves, la versió de butxaca de la comunitat Stopper (Spinner, Bellmuntman i Puertas) afronten un nou repte. A priori, es tracta d'una ruta light, un divertiment per fer amb la familia, un passeig de costellada. Això diuen en veu alta Bellmuntman i Puertas, que després de Cases Noves tenen l'ego pels núvols. Es tracta d'una ruta circular amb inici i final a Espinelves. El paisatge, el millor, però per gaudir-lo cal no embalar-se gaire a la baixada per la Riera de Castanyadell cap al pont de Malafogassa, baixada que fem després de dos quilòmetres de rampes trencacames: el millor escalfament. Travessat el pont, esmorzem en un càmping on trobem dues tribus de diumenge: els carajilleros amb samarreta sense mànigues que ja es posen morats de vi a l'hora d'esmorzar i els malalts de BTT (més que nosaltres), que han fet una ruta que fa tres com la nostra.... Aquesta gent estan molt forts, encara ens falta entrenament.
Una vegada hem esmorzat, comença el festival: ens equivoquem un parell de vegades de camí -els itineraris de Rutabike.com són molt útils, però de vegades el redactat comfon una mica- i ens enfilem per una "abrupta vall". Tan abrupta com que -sí, els herois de Cases Noves també- en alguns moments hem de baixar de la bici.
Al final, esbufecs, suor i el reconeixement que la cosa no era tan de costellada com ens pensavem.
Total, Stoppers, que l'hem de tornar a fer per que els que no vareu venir us vau perdre un paisatge fantàstic.
Per cert, que tot esmorzant se'ns va acudir fer un pot comú per veure si comprem un GPS de bici, cosa que ens evitarà parades innecesàries en rutes de traçat complicat com aquesta. Com ho veieu?. També dels diners del pot treuriem pasta per comprar els maillots estampats amb logo d'Osona Stoppers....

BTT Cases Noves: hi ha un abans i un després

Nois, abans que res disculpeu pel retard en penjar la crònica i les fotos de la Cases Noves 2007 de diumenge 6 de maig. Aquí teniu la crònica d'en Bellmuntman, escrita amb la seva prosa nostrada.

Spinner :-)

Hi ha un abans i un després de la BTT Cases Noves

Què us puc dir que no hagueu explicat ja? BRUTAL, DURA, INTENSA, LLARGA, BONICA, CONTUNDENT, FANGOSA, GENIAL, en definitiva, una ruta que ja es pot considerar una fita assolida només per a uns escollits. Ni Bellmunt s’acosta a la magnitud de la proesa assolida per els quatre valents aquest diumenge!

A les 9’30 h, després d’una tall de coca amb xocolata, en Lance, en Jordi Serra, l’Stopper i en BellmuntMan, inicien el camí des de la farmàcia de les Cases noves en direcció a Can Patel; després AMUNT cap a Les Paganes i Can Martí. Travessant un rec fangós (no només de d’aigua, per l’olor i color en qüestió....), AMUNT cap a Masrubí, seguint cap a La Vall o hi trobem el primer refrigeri. A continuació AMUNT cap a Can Dabra, una pujada de ciment que no trobaríeu ni al tram final dels Munts. Seguim AMUNT cap a la casa del Llancis, on trobem el primer punt d’esmorzars, moment en què el grup de manera democràtica i solidària pren dues decisions importants (bé tot el grup no, perquè en Lance estava fonent-se un got de vi que li havia servit una noia molt eixerida del control): triar la ruta llarga i esperar a esmorzar al quilòmetre 32. I quan ens les prometíem felices i ens esperàvem remuntar pel serrat del Feu en direcció a Cabrera, el c.....de l’organització opten per fer-nos baixar fins a la casa del Feu, travessar pel tancat de les vaques i enfilar AMUNT per sota la carena passant per mig de camps enfangats, caminets impracticables, marges fangosos, recs per mullar-te les sabates.....fins a sortir a la carretera que puja de la casa de El Collell. Aquí hi ha un moment especialment crític: bruts, enfangats, destrossats...sortim a una carreterota de pedres amb un DESNIVELL tan pronunciat que la roda de davant s’aixeca sola. Per sort, al capdAMUNT, trobem es segon punt de refrigeri de la cursa, a Can Pamà. Aquí és on, per primera vegada, es considera viable arribar fins al final. Baixem un parell de quilometres picats, passant per Les Salines; voregem la bonica església de Sant Andreu de la Vola (aquí portàvem uns 27 kilometres de cursa). Arribem al pas d’en Blanc, travessant fins a tres cops l’espectacular riera de la Vola. Cal assenyalar una PUJADA de fang terrible després de travessar el riu, on ningú tenia nassos de fer-ho al damunt de la bici. Impossible. I arriba el segon moment crític: després de reparar la punxada de la roda de darrera de la bici d’en BellmuntMan (si..un altre cop), ens trobem la PUJADA de la carretera de la casa de Trotacans, llarga i pronunciada on es podia sentir cruixir els quadriceps de l’Stopper a cada pedalada. Un veritable infern si es te en compte que acumulàvem uns 30 quilometres de desgast físic considerable. Al final de la PUJADA, però, trobem el segon punt d’esmorzars: entrepà, suc, galetes i cafè (cigaló pel del got de vi...). A partir d’aquí, baixem per la carretera de Santa Margarida tot pensant que la cosa s’acaba...però no!. Els c.....de l’organització, han dissenyat una baixada còmode: passar per la carena de pedres que va de Casa Roja fins a sortir a la carretera de l’Esquirol a Manlleu, tocant a Sant Martí Sescorts. I per acabar de rematar, AMUNT pels turons que hi ha entre Sant Martí i les Cases Noves, travessar camps, esquivar ortigues, seguir un corriolet entre pollancres (quin perill!) i, finalment, arribar a les Cses Noves. En total 47 quilometres, 42 dels quals de PUJADA o gairebé!
Cal felicitar de veritat als organitzadors de la BTT Cases Noves, per la ruta i per l’organització.