MOF al paradís: 3 Stoppers al Cim del Puigsacalm

Oeee oeee oeee oeeee!!!!! Hem fet el cim.... del Puigsacalm, 1500m. Ja som els PSM (Puig Sacalm Men).
ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS VIDRÀ-PUIGSACALM BTT, 4 DE NOVEMBRE 2007

Aquí teniu un vídeo de l'Stopper que, després d'una nit en blanc, s'enfila al Puigsacalm com un autèntic campió. És més de segones parts, asfalt i cims emblemàtics.



... i finalment, la crònica escrita per l'RD, poeta de la Mus d'aquesta setmana:

Diumenge 4 de novembre. 9 del matí. Només 3 valents d'entre tots els membres (per dir alguna cosa)dels BTT-stoppers ens decidim a provar una nova ruta: una passejada per l'alt Bisaura sortint de Vidrà fins arribar a Puigsacalm (que no Puigmal), Pla Trever, Siuret i tornar a Vidrà.

Total que Stopper, Spinner i RD es troben a les 9 del matí, puntualíssims a la plaça principal de Vidrà, a 9 graus de temperatura però sense boira i, després de vicissituds vàries amb les bicicletes, una premonició: abans de posar els peus als pedals l'Stopper ja s'havia fotut el primer pinyo (crec que a minut -2 de la sortida: és el record de la història dels Stoppers!...).

Sortim sense problemes, tot baixada (excepte la rasca imperant que l'RD paga amb escreix al portar pantalonets curts) i arribem al riu des d'on comença una bonica ascensió per les vores d'aquest. Dic bonica pel paissatge, però putejadora pels repetxonets, que va acabar amb les energies matinals de l'Stopper (cosa poc meritòria, per cert). Però, el que en principi semblava el lleu defalliment habitual, als pocs minuts es va convertir en MOF (Multiorganic failure, pels no doctes en medicina)i l'Stopper demanava a esbufecs (cridar no podia) temps, aigua, repòs, la mama, i tot el que se li posava per davant (veure foto demostrativa).

No hi va haver clemència, doncs només estàvem a 1/4 del recorregut, i l'ascensció va començar a empitjorar... però curiosament, a mida que avançava el matí, el sol escalfava i el paisatge es feia més alpí, les energies de l'Stopper semblaven recuperar-se (deu ser per la influència del tal St.Bartomeu de no sè que, l'ermita del qual vam sofrir gairebé de genolls).

En fi, que vam gaudir com mai de les pujades (sang, suor, llàgrimes....però també aire pur, vaques, solei, fagedes, frèixers, aigua clara, rierols, fonts, violetes, excursionistes calentes, etc, etc....).

A l'arribar a dalt del Puigsacalm (vam baixar de la bici els darrers metres, més que tot per no desmoralitzar uns quants miserables que deixaven la bici per pujar una pendent de 40º de no res) i allí ens vam fem fotos, xerrar amb la penya que allà hi havia (semblava les Rambles) i recuperar forces.

Des d'allí, només comentar que: tot baixada, preciós el pas pel Pla Trever i rodalies, on un Stopper semi-recuperat, albirant el panorama, va adoptar una actitud més activa, i si no liderant, simesnó no empobrint el pavelló del club. La baixada de Siuret a Vidrà per carretera (vam fer drecera per tornar a casa abans) va ser ràpida i planera i ....és que som més d'asfalt, de baixades i de segones parts.

Un cop a Vidrà, no sens haver superat el darrer repetxonet asfaltat, i demostrat RD que torna a estar al 80% (like Lance)recuperant terreny i liderant absolutament les etapes de muntanya (que han estat la major part...)ens acomiadem al·lucinats de la bellesa dels paisatges pels que hem rodat (i trepitjat)i prometent tornar-hi amb més representants del club.

L'únic mal regust de boca ens el van donar els domingueros de Can Fanga que ens van putejar amb una cua quilomètrica de tornada a la carretera que ens va fer trigar 80 minuts de Vidrà a St. Julià.....Putu Pont!

RD forever.