Dos cims sota límits

La clàssica Vic-La Miranda-Muntanyola-Sta. Eulàlia de Riuprimer-Sant Sebastià-Vic però.... sota mínims de veritat.

Temperatures rècord per al mes de novembre: aquesta setmana passada era la segona vegada en 100 anys que a Vic s'arribava a 9 sota zero. Diumenge no vam arribar a 9, però sí a 6, com podeu veure a la foto del termòmetre del cotxe. I eren les 9 del matí d'un dia assoleiat però d'un fred sec que ho arronsava tot. Potser per això la panda Stopper va estar més mandrosa del que és habitual i la majoria -excepte BMX5+3C, que encara està de baixa mèdica- van escaquejar-se vilment. Fidels a la cita, Spinner i RD van començar la 2 cims més ràpida de la història, bàsicament pel fred que pela i per que hi havia pressa per plegar, coses dels compromisos familiars, així que, ni esmorzar, ni hòsties. Cap a la Miranda i Muntanyola, amb un RD disparat i un Spinner al rebuf amb canvis de roba inclosos, coses de les tres capes (fins ara només havia anat amb dues capes, però les temperatures polars demanaven dur un forro ídem i el vam treure de l'armari).
Fins a Santa Eugènia molt bé, però pujar Sant Sebastià sense esmorzar, la veritat és que costa. Amunt, ganduls!!!!. Un cop a l'ermita, retratos ràpids i cap avall, que tenim els peus glaçats.... Total, que abans de les dotze del migdia ja haviem acabat.
Ja se sap, "lo bueno, si breve....". Millor això que quedar-se a la piltra mandrejant, més que res perque quan BMX5+3C torni a pedalar, ho farà rabiós i salvatge, i cal estar preparats. Stoppers que entrenen, Stoppers amb futur....
A topeeeeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.