domingo, 21 de octubre de 2007

Torres o Vat 69? Pedal(ant) de Manlleu a l'Esquirol




Diumenge passat, la versió de butxaca de la Colla Stopper (Gil + Spinner + 2 amics d'en Gil) vam participar a la IV Marxa BTT Manlleu. I la crònica l'escriu en Gil-Stopper-Puertas, només ell pot explicar la relació d'amor-odi amb la seva Trek, la bici dels frens maleïts. Tot teu, Gil, més de tardes, més de baixada, més de 100€....

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS DE LA IV MARXA BTT MANLLEU

Aquest mail també està reenviat a dos possibles cap de turc als quals se'ls ha ofert el poder gaudir de les nostres sortides. Sexs: el de groc a la foto de la sortida de Manlleu i Terri: el de negre al seu costat. Tots dos molt bon candidats a ser Stoppers ja que anaven darrera meu però les prespectives són que en poc temps no els atrapi.

Aquí va la crònica:

El termòmetre marcava entre 1 i 2ºC (depenent del model i marca de cotxe) abans de començar. Jo amb guants d'estiu i Spinner amb un trancasso de l'hòstia. Unes cinc centes persones i tres possibilitats: 12,34 o 62 Km. Ens decantem, a priori per la mitjana (ningú ho discuteix).

Sortida en grup pel passeig del Ter en direcció a Roda. El grup no es trenca i allò sembla les rambles. Creuem la carretera de Roda a l'Esquirol per pendre el camí cap a Can Patel. (El que fem sempre però de pujada).

Primeres cues a la baixada després de la planta de purins. A un dels participants se li va aixecar (tal com ho sentiu) el caretu i el van portar a l'hospital. Ho sé per que vaig passar mitja prova amb l'organització.

Baixada cap a les Gorgues i seguidament primeres rampes (Què veig!????!!!) Set quilòmetres i gent que baixa de la bici a la pujada. No pot ser!!!! Què m'està passant? Hi ha gent pitjor que jo?

Primer habituallament als 10 Km. No pot ser!!!!! Si encara no he començat a suar. Habituallament molt correcte: fruits secs, pastes, coca, Coca-Cola,aigua.... Em trec lo de sobre i ens fiquem per terreny bac (Hòstia quin fred!)girant cap a la dreta després de la casa. Es passa per un corriol al costat del cingle fins arribar a la font de l'Escudella. Molt maco. Ho vàrem poder veure molt bé i fer-nos fotos, ja que la meitat ho vàrem fer a peu per culpa de la cua.

En un dels moments de l'efecte acordió deixo la bici i se'm torna a esconyar el fre del darrera. Buenuuuu...ja hi estic acostumat.

De fet, els Stoppers encara no suem passant per darrera casa dels sogres (Spinner's i Stopper's fathers in law) i ja sóm a l'esmorzar de l'esquirol: el mateix que abans però amb big entrepà de botifarra, cafè i copa. (Bat 69 i Torres). Portem 15 Km i ara és tot baixada. És molt d'hora i em sembla que avui arribarem a casa abans del vermut.

Direcció al Padró prenem una baixada que ens ha de portar a Sta. Margarida. Ens equivoquem. Amb les forces a tope (recordeu que sóc de segones parts) i en voler enfilar la pujada, canvio massa ràpid, cop de peu i la cadena trencada (més aviat arrencada). Aquí s'acaba la meva història. Dos Km a peu fins al lloc d'esmorzar. Mitja horeta de batalletes, menjar el que no s'havia acabat la gent i em vàren baixar en furgoneta dues veteranes.

Total, massa fàcil per nosaltres. Amb la resta del grup hauríem esmorzat 10Km més enllà (a Cantoni) i hauríem fet la llarga segur. A Manlleu retrovament i tovallola de regal. Avui no estic ni cansat, porto una mala llet del quinze.

M'estaré tornant un sobrat like BM??????

martes, 16 de octubre de 2007

Comença a fer fred - Sortida del 14 d'octubre 07




...una crònica del nostre Poeta particular, en Lance.


Comença a fer fred…

Alguns però, no ho noten. Érem quatre, els dos Casanoves, la Promesa-Arnau, i un servidor, en Lance.

La sortida, fresca i puntual, és va fer amb dos dels components amb màniga curta, i un somriure entre tes, i estúpid. Després d’una demarratge llampant, per part dels dorsals del xaleku (Arnau-RD), ens reagrupem per tal d’afrontar l’Ascensió de la Mare de Deu, de la Miranda. En un Plis, en Pla-s, corona el Tuc, i es corona (valgui la r) com a Rei de la Muntanya, primera.

Després… Tot baixada fins a Muntanyola. Fem els repatxons asfaltats amb una facilitat inusual (aquest comentari potser és molt particular, donat que no vaig sofrir els esbufecs, segurs, rera la clatell, de l’estoper per antonomàsia, que com sempre, i tal fulla perenne, va seguir donant classes magistrals de que ell… és més de segones parts, que no pas de pròrrogues). Arribem a Can JM. Què dir? Molt bona teca, millor tracte, i extraordinari servei. Del preu rè a dir: Bé, sí; Econòmic, com no en recordo cap altre. Fem uns estiraments al solàrium asfaltat del pati, mentre algú, es beu algunkaltre carajill. De la sortida, Lu millor (i és que soc més d’esmorzars, jo).

Ara segones parts. En Puertas-Stopper, es llança tal saeta ataronjada, a la recerca de la tete. L’RD, massa fort per la resta del grup, segueix mantenint el liderat, i tal estrella fugàsa, ens guia en el nostre pedalar agonitzant. Però vaja, fet i fotut, tots anem si fa no fa, fotent-li, fotent-li, i al final, ho fem fàcil: Retorn per asfalt fins a Vic (no som gaire de pròrrogues).

A la una a casa. A les dues a dinar. A les tres al llit,..
i a les quatre siesta.
i és que soc més de penals, jo…

Tinc menys fons que la banyera de casa


Sant Julià - Vic - Roda de Ter - L'Esquirol - Cabrera - Cantonigròs - L'Esquirol - Roda de Ter

ACCÉS DIRECTE A LA MEGA-GALERIA D'AFOTOS CORTESIA D'EN LANCE, EL FOTÒGRAF DEL PÀNIC

La colla Stopper al complet es retroba al Cabrerès per fer una rutilla "suau", en paraules de BMX5+3C. El gruix de la colla va fins en cotxe a Roda, l'Spinner va de Sant Julià a Vic, on l'espera en BM+3C per pedalar per la carretera i quedar ben xops a causa de la boira pixanera. Res que un parell de rapatxons no puguin solucionar. Ens trobem tots a les Cases Noves de Roda, on detectem que en Lance s'ha pillat la mateixa mega-motxilla que en Puertas. Total, que tots dos junts amb les motxilles semblen les Tortugues Ninja. Un cop al damunt de la bici, les tortugues acceleren i de Roda a l'Esquirol, vorejant les obres del nou eix Vic- Olot, la ruta és un autèntic passeig, només interromput per una comitiva de cotxes una mica perduts que intenten passar per camins impracticables. Es veu que estaven localitzant per una peli, que serà o de terror o d'humor, espero....
Arribant a l'Esquirol, la meitat de la colla es pensa que ja s'ha acabat la ruta, però en BMX5+3C avisa de que seguim per uns rapatxonets de res.... Total, tot pujada fins a Cabrera. Pel camí trobem un avituallament de competi, amb botifarra i tot, però malauradament no és per nosaltres sino per als herois de la BiciCims, una cursa de més de 100km. i 3000 metres de desnivell. Estem forts, però encara ens falta una mica per fer animalades d'aquestes....
És en aquest avituallament on en Puertas descobreix que un dels frens de disc falla: ha saltat una tapeta i s'ha quedat sense oli. Ja se sap que perdre oli sempre és una putada, per això amanim bé amb les setrilleres de la formatgeria de Cantoni, on fem un esmorzar tremendo on no hi falta de res: des de les arengades de l'RD fins al carajillo d'en Lance. Total, gairebé 50km. i tothom va agafant la forma. I si encara no ho heu fet, mireu les fotos.

martes, 2 de octubre de 2007

Torna el mite Stopper (amb volta de campana inclosa)


Volta circular Vic - Mont-Rodon - Castell de Mont-Rodon - Collet de Guaitallops - Collada del Vilar - Puiglagulla - Sant Julià - Vic

Cap de setmana de somriures i llàgrimes. Llàgrimes de condol per a l'amic Lance, que va despedir a la seva mare en un emotiu enterrament el dissabte on no hi va faltar una nodrida representació de la colla Stopper. I somriures el diumenge amb el Retorn d'un Mite: l'inimitable Stopper-Puertas, més de baixada, més de tardes, més de carretera, va tornar al circuit BTT un dia assoleiat, d'aquells que ni fred ni calor, la temperatura perfecta per pedalar per la muntanya (i caminar, i còrrer, i anar amb moto, i amb quad.... més que la muntanya, allò semblava la Feria de Abril). La volta circular comença molt plana a Vic i s'anima a partir de Mont-Rodon, amb alguns trams tècnics i rampes "progressive" que fins i tot el desentrenat Puertas -no pujava a la Bici des de la coronació de Bellmunt al juliol- va superar amb nota. I nota també per al Devil-Nebot, l'Arnau, amb la seva Kona Made in Centelles i pedals automàtics. Tot un campió!!!.
Arribem a Puiglagulla i gairebé no hi caben les bicicletes. Toca esmorzar Full Equipe: cap i pota per als valents (RD i BMX5+3C, truita de patata Spinner, torrada de fuet per l'Arnau i... bolleria Colesteroliana per a en Gil, disposat a que la corva de la felicitat augmenti al mateix ritme que la seva resistència al patiment a les pujades.
De baixada per la carena, en un punt tècnic on gairebé tothom baixa de la bici, en Puertas prefereix volar agafat al manillar i fa una espectacular volta de campana, amb la mala fortuna de que se li desenganxa el comptaquilòmetres, cosa de la que se n'adona més tard. Per sort, el xicot està valent i no surt damnificat.

lunes, 1 de octubre de 2007

L'estrena de la temporada Tardor-Hivern 07-08 by Lance The Poet


Sí, sí, sí.... en Lance s'estrena com a Poeta de la Mús del Blog amb un peaso de crònica del debut Stopper a la temporada Tardor-Hivern 07-08 al Cabrerès, una ensarronada d'en BMX5+3C de les de molt nivell. Aquí va la crònica del que va passar el 9 de setembre.....

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS DE LA PEDALADA (47 IMATGES, A TOPE!!!!)

Vull dir, per endavant, que el fet de redactar aquesta crònica, no és
per l'orgull de l'esforç estèril realitzat. Simplement és un encàrrec de
l'Spinner, que em provoca una tempesta de sensacions i palpitacions.
Cada lletra, em recorda l'agonia de cada pedalada, cada paraula... una pujada,...
Cert és, que, l'amnèsia col·lectiva, les boires baixes, la mandra i la
son, d'una matinal de diumenge, és el terreny propici per obeir les consignes dels més espavilats. Riem baladrers, sense entendre l'acudit, sense-sentit, sense fi... com el nostre horitzó.
Així s'inicia la primera pedalada, i la segona... Estem en marxa i
ningú, gairebé ningú, sospita dels subterfugis del BM. Subjectem els sentiments
i records dels sufriments passats, amb agulles imperdibles, fetes d'enyor,
amb l'esperança vana, que qualsevol altre sortida passada, va ser pitxor.

Doncs així, pedalant, entre el polsim d'un univers de natura, llum matinal,
i el goig format pels somriures de tots, arribem a Cantoni, on s'esmorza, al
més pur estil stopper. D'arangades a carajillus, d'isotòniques, a cervesetes.

Tarantino: Gir Tarantino.
Aprofitant els vapors suporífers de l'esmorzar, una proposta cau sobre
la taula. "Reculem fins a la benzinera, pujem 500m i després, TOT BAIXADA,
fins a l'Esquirol?".
Pues valen.
Així s'inicia, de nou, la primera pedalada, i la segona... Estem en
marxa i ara tots, menys jo, saben dels subterfugis del BM. Benzinera, 500 metres
de pujada, i TOT BAIXADA ??
TOT BAIXADAAAAAAAAAAAAAAA !!! ???

La suor ja no és d'esforç, és de patiment. Els mecanismes motors se
subleven, els rellotges defalleixen, i, autòmata, esbufegues,
reparteixes improperis gratuits, i desapareixes. Ara només pedales, i et dius a tu
mateix: "mai més, mai més", a sabendes que hi tornaràs... i et
repeteixes la pregunta recurrent: Tant Gilipolles soc ? Tant ?
En els instants impossibles miro enrera, i veig la meva ombra cadàver. I el
silenci del qui està sol. De l'últim, del darrer. I l'ateu prega a Deu. I recorda que les matinals de diumenge, de petit, anava a missa. S'estava fresquet i còmode assegut. Aseguuuut... I recorda vagament els deu manaments...
El primer, estimaràs la salut dels Stoppers sobre totes les coses. El segon,
no prendràs el nom de Tot Baixada en va El tercer, no et martificaràs a les festes. El quart, honraràs tant el Tetedecurse i com la biciscombra El cinquè, no mataràs, ni tant sols ho intentaràs. El sisè, no programaràs rutes impures. El setè, no pedalaràs més del que toca. Després d'esmorzar... màxim, mitja hora més. El vuitè, no diràs falsos testimonis ni mentiràs, ni tan sols en broma El novè, no consentiràs rapatxons impurs. El desè, no desitjaràs l'humiliació del pròxim.
I així, sense saber com, s'acaba la pedalada, com la crònica. Sense saber com.