lunes, 1 de octubre de 2007

L'estrena de la temporada Tardor-Hivern 07-08 by Lance The Poet


Sí, sí, sí.... en Lance s'estrena com a Poeta de la Mús del Blog amb un peaso de crònica del debut Stopper a la temporada Tardor-Hivern 07-08 al Cabrerès, una ensarronada d'en BMX5+3C de les de molt nivell. Aquí va la crònica del que va passar el 9 de setembre.....

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS DE LA PEDALADA (47 IMATGES, A TOPE!!!!)

Vull dir, per endavant, que el fet de redactar aquesta crònica, no és
per l'orgull de l'esforç estèril realitzat. Simplement és un encàrrec de
l'Spinner, que em provoca una tempesta de sensacions i palpitacions.
Cada lletra, em recorda l'agonia de cada pedalada, cada paraula... una pujada,...
Cert és, que, l'amnèsia col·lectiva, les boires baixes, la mandra i la
son, d'una matinal de diumenge, és el terreny propici per obeir les consignes dels més espavilats. Riem baladrers, sense entendre l'acudit, sense-sentit, sense fi... com el nostre horitzó.
Així s'inicia la primera pedalada, i la segona... Estem en marxa i
ningú, gairebé ningú, sospita dels subterfugis del BM. Subjectem els sentiments
i records dels sufriments passats, amb agulles imperdibles, fetes d'enyor,
amb l'esperança vana, que qualsevol altre sortida passada, va ser pitxor.

Doncs així, pedalant, entre el polsim d'un univers de natura, llum matinal,
i el goig format pels somriures de tots, arribem a Cantoni, on s'esmorza, al
més pur estil stopper. D'arangades a carajillus, d'isotòniques, a cervesetes.

Tarantino: Gir Tarantino.
Aprofitant els vapors suporífers de l'esmorzar, una proposta cau sobre
la taula. "Reculem fins a la benzinera, pujem 500m i després, TOT BAIXADA,
fins a l'Esquirol?".
Pues valen.
Així s'inicia, de nou, la primera pedalada, i la segona... Estem en
marxa i ara tots, menys jo, saben dels subterfugis del BM. Benzinera, 500 metres
de pujada, i TOT BAIXADA ??
TOT BAIXADAAAAAAAAAAAAAAA !!! ???

La suor ja no és d'esforç, és de patiment. Els mecanismes motors se
subleven, els rellotges defalleixen, i, autòmata, esbufegues,
reparteixes improperis gratuits, i desapareixes. Ara només pedales, i et dius a tu
mateix: "mai més, mai més", a sabendes que hi tornaràs... i et
repeteixes la pregunta recurrent: Tant Gilipolles soc ? Tant ?
En els instants impossibles miro enrera, i veig la meva ombra cadàver. I el
silenci del qui està sol. De l'últim, del darrer. I l'ateu prega a Deu. I recorda que les matinals de diumenge, de petit, anava a missa. S'estava fresquet i còmode assegut. Aseguuuut... I recorda vagament els deu manaments...
El primer, estimaràs la salut dels Stoppers sobre totes les coses. El segon,
no prendràs el nom de Tot Baixada en va El tercer, no et martificaràs a les festes. El quart, honraràs tant el Tetedecurse i com la biciscombra El cinquè, no mataràs, ni tant sols ho intentaràs. El sisè, no programaràs rutes impures. El setè, no pedalaràs més del que toca. Després d'esmorzar... màxim, mitja hora més. El vuitè, no diràs falsos testimonis ni mentiràs, ni tan sols en broma El novè, no consentiràs rapatxons impurs. El desè, no desitjaràs l'humiliació del pròxim.
I així, sense saber com, s'acaba la pedalada, com la crònica. Sense saber com.

2 comentarios:

RR dijo...

Felicitats per aquesta crònica tant emotiva, però... "menos lobos, caperucitas!"...

Us haurien de suspendre a tots per dopar-vos amb "carajillos"!

Sou els Osona Rassmusen BTT?

RR dijo...

Qui és aquesta mosca collonera ??...

Lance