lunes, 31 de marzo de 2008

Setmana Santa, part 2: negre sobre blanc

BTT Rupit - Cabrerès


Crònica de la sortida del dilluns 24 de març: Rupit-La Rovira-Coll de Rupit-La Salut-Coll de Condreu-Om de Gallissana-Salt de Sallent-Rupit.

És Setmana Santa. La colla Stopper està (semi)desapareguda. L'RD i en Gil-Stopper pedalen per l'Empordà. BMX5+3C i Spinner, fidels a la terra, pedalen per un Collsacabra nevat. De fet, en BMX5+3C ha dimitit de la família i s'ha dedicat exclusivament a pedalar pel Collsacabra, així que la sortida de dilluns és la tercera que fa en quatre dies. Que bé que viuen alguns....
Per sort, el paisatge està nevat però els camins estan relativament practicables i el dia és ESPECTACULAR. Les vistes fan oblidar un fang que patina com un malparit i una neu que ens deixa els peus xops. És igual que per pujar a les antenes haguem de carregar la bici. És igual que un vent gelat et glaci els cataplins. Les fotos parlen per elles mateixes. Negre sobre blanc. Taronja sobre blanc. Verds primaverals sobre blanc. La volta és curta, "només" 22 km., però intensa a causa de les condicions del terreny a base de gel, neu, fang i àigua a parts iguals. Ens creuem amb pocs valents que pedalin. És la fi d'un pont amb meteorologia turbulenta i fins i tot a Rupit hi ha menys domingueros que de costum (que van amb botes de muntanya, gorros i anoraks de competi, total per anar de l'autocar al restaurant, malaguanyada roba tècnica, ja ja ja.....).
Prou rotllo. Millor mireu LES FOTOS i no patiu, que amb el bon temps farem una versió ampliada de la ruta perque... on anem a parar amb 22 km. si no es pot ni escalfar????

jueves, 27 de marzo de 2008

Setmana Santa, Part 1: És l'Empordà

BTT L'Emporda RD + Stopper

L'RD ens fa la primera crònica de la Setmana Santa per terres gironines. (I si feu clic a la imatge veureu tot l'àlbum de fotos).

"Cap a la vall del Pirineu, entre els matolls i vora el mar, la bicicleta en fou la reina... de l'Empordà.
A dalt de la muntanya hi ha RD, a vora el mar hi viu l'Stopper.
Ell canta el dematí que ha dormit bé, l'altre passa la nit sencera en vetlla.
-I si fessim un circuit curt per aquí...
- Si pugéssim a dalt de la carena....
- Si baixessim m'estalviaria el MOF....
- Si pugéssim ma joia fora plena...
L'Stopper feu un xic ençà, un xic ençà l'RD de la muntanya i tots junts anaren a la Bisbal, a pedalar".

Sortida full-equip (les fotos ho demostren) una mica mancats d'una orientació que ràpidament fou reconduïda per Stopper-GPS-man i sobretot pels cartells que cada 50 metres + cada cruïlla senyalitzaven el recorregut (a més de mapes explicativo-indicativo-turístics). Mecagumdena: si això existís a la Plana-Collsacabra-Guilleries ens estalviariem haver-nos de refiar dels cafres sentits d'orientació de BM et al.!
La primera queixa d'Stopper que queda prohibit rodar a més de 20 km/hora pel plà no es va fer esperar, així com tampoc ho va fer l'omissió deliberada de l'RD.
Tot pedalant vam arribar fàcil a un recinte molt bonic anomenat Fonteta. Allà comença una divertida pujadeta progressive d'uns dos quilometrets fins a dalt d'un turó on es va fer necessària la hidratació, desbrigament, assoliment de ritme stopper, etc. fins arribar al cim, seguit d'un descens fàcil fins arribar a una pujada-pedregam que acollonia fins i tot als quads-domingueros que ens vam trobar pel camí. Allà stopper, volguent-se fer el xul·lo-BM, de poc posa en evidència la facilitat de la seva MOF. Havent-se recuperat, va optar per la opció arrossegar bici mentre RD feia els seus pinitos trialeros de pujada (mai de baixada): de baix a dalt!. Un cop a dalt del pedregam, i després d'una baixadeta s'arriba al bucòlic recinte medieval de Fitor (veure fotos) on hi ha un bareto oleaginós que hauria fet les delícies del més sibarita dels Stoppers i sobretot de l'acné rebel d'en Polo en cas d'haver vingut. Allà RD no es va poguer estar, malgrat l'oposició d'un Stopper que no volia refredar-se, de fer un esmorzar clàssic (com que era l'Empordà, va optar pel típic Galeta Milkibar i Estrella de llauna). Un cop saciada la gana amb aquesta opípara fornitura, van reiniciar les pujades baixades trialeres, no sense alguna desviació de la ruta malgrat les indicacions precises que portaven.
Després d'uns quilometrets trenca-cames de pujades i baixades, s'arriba a Sta. Llúcia d'Arboç i d'aquí a una carena que baixa fins a la plana de la Bisbal a través d'una sèrie de corriols i pedregams que semblaven fets expressament perquè Stoper recuperés la moral i perdés l'esquena i RD veiés perillar el nas i les lents correctores. Un cop a baix i, després d'admirar unes quantes xavoles de les que mai tindrem, un pou de Glaç medieval i sentir per enèssima vegada que no es pot passar de 20 km/h pedalant per pla, arribem a la meta després de 26 km, amb sensació que cal repetir aquesta ruta (o potser la més llarga) tots plegats per poder-ho gaudir junts

jueves, 13 de marzo de 2008

A Osona (encara) no passa: BTT amb contaminació a Pequín'08


Avui fins i tot n'ha parlat el TN Vespre de TV3: els nivells de contaminació de Pequín preocupen a l'equip olímpic espanyol de BTT. Llegiu i veieu les declaracions del català Josep Anton Hermida a Navarra durant els entrenaments de l'equip olímpic de BTT, que diu que encara que l'ambient sigui xungo, ell correrà per veure si aconsegueix medalla. Ànims!!!!.

martes, 11 de marzo de 2008

Vic-Cantonigròs: Fallida Multiorgànica Fotogràfica


Bones notícies per als Stoppers i altres malalts de la BTT a la comarca. Es confirma que Decathlon obrirà un establiment a Vic i ja està oberta la inscripció per a la Cabrerès BTT.
Més titulars: Vic-Cantonigròs és tot pujada, però una versió reduïda de la Colla Stopper (BMX5+3C, Spinner i Stopper-Puertas) la va superar diumenge passat a un ritme tranquil però constant. En Puertas no va arribar al MOF (es va quedar en semi-MOF, Fallida Multiorgànica Fotogràfica, que és la que li provoca sortir a les fotos assegut i no pedalant). El matí va començar al col.legi electoral, votant vestits amb malles i casc, que sempre és bonic. Tot seguit, l'Spinner des de Sant Julià i en BMX5+3C des de Vic, es van reunir amb l'Stopper Puertas a Roda de Ter. Fins a l'Esquirol hi vam anar per la dreta de la carretera, passant per Can Patel, etc... (Ruta similar a la de la pedalada de Manlleu) però sense passar per la Font de l'Escudella, que era una matada radical. Una vegada a l'Esquirol, pujem en direcció al Camí Ral pel carrer més dret del poble: "Aquest carrer se'n podria anar a pendre pel sac", va dir l'Stopper-Puertas davant aquella imponent rampa de ciment. Aguantant-nos en riure, enfilem el Camí Ral cap a Cantoni, un camí que l'han acondicionat però que continua fent una pujada de collons. Tot i fer un fred considerable, vam suar la cansalada. Al bar de Cantoni no esmorzem: només Aquarius, croisant i unes patatetes de xurreria. És clar, falta l'RD, Master de les arengades i el llom amb formatge!!!!.
Recuperats, baixem el Camí Ral a tota hòstia en 3 minuts (de pujada hem tardat uns 45 minuts, quina putada!!!).
Amb la roda punxada però amb la manxa d'en BMX5+3C, l'Stopper Puertas enfila cap a Roda mentre el duo Orbea es queda a fer paella a Can Casadesús de l'Esquirol. Segons en BMX5+3C, el recorregut "ha estat un passeig que no cansa". La migdiada estil coma prufund en la que cau després de l'arròs desmenteix les seves paraules. Hem fet pocs km. (30, per ser exactes) però 25 eren... tot pujada!!!!!.

FES CLIC I VEURÀS MÉS FOTOS

Deixant La Salut al Collsacabra


Pilleu el doble sentit del títol? Cuñaoooo, quins acudits més dolents. Prou acudits i donem pas a la crónica del Poeta de la Mus, l'incombustible BMX5+3C, que ens resumeix amb encert la jornada bttera del diumenge 2 de març. Tot teu, BM:

Sant Julià de Cabrera – Casa Nova del Racons – Collet de SantCrist – Falgas d’en Bas – El Coll de Rupit – La Salut – Pont de Províncies – La Debesa – El Coll de Rupit (+ Camí Ral – Casa Nova del Racons – Sant Julià de Cabrera)

FEU CLIC PER VEURE TOTES LES FOTOS

Es veia a venir, es respirava un ambient enrarit des de feia dies perquè en BM no podia passejar pel seu Collsacabra estimat. Era evident que calia evitar-ho perquè, si de normal ja te poc criteri, quan l’engeguen a fer rutes per la seva terra, es trastoca del tot perdent el sentit de la realitat.

Però és clar que no sé li pot dir sempre que no i, finalment, entre al pietat i el cansament, els passerells del grup varen acceptar la proposta de ruta. No serà res va dir! Un rodar suau a la descoberta de nous camins!

I va arribar diumenge, en Lance, l’Spinner, en J.Serra, l’RD, en Pol, l’Arnau, en “Bultaco” amic d’en Pol i en BM varen aparcar el cotxe al costat del pont on hi ha el trencant cap a Cabrera. Descarregar les bicis i veure com l’RD començava a pedalejar desenfrenadament es va produir en uns instants. Els primers comentaris no es va fer esperar: aquí ni Déu escalfa. Efectivament, en BM ja va diluir qualsevol indici de sentit comú i es va llençar a la caça de l’RD. Fet i fotut, que tots plegats ja varen travessar per davant de Sant Julià de Cabrera en menys de 10 minuts des de deixar els cotxes. La pujada per la pista encimentada que volta el massis de Cabrera, no fou menys arribant a la casa Nova del Racons en uns 40 minuts. L’Spinner, en Lance i en J. Serra no deixaven l’estela de BM i RD. A darrera, aguantat l’estirada, la canallada que cada cop està més forta.

De la Casa Nova dels Racons al collet de Sant Crist un vist i no vist. La notícia és que no hi va haver notícia: aquesta vegada l’Spinner no va caure de cul al fang. Tampoc ho feu l’RD que estrenava una magnífica TREK amb pedals automàtics (val a dir que no les tenia pas totes!). Del collet a baix la riera de Falgàs és TOT BAIXADA, excepte si la puça decideix punxar la roda (1 de 3). Canvi de roda i avall que fa sol i es fa tard.

A Falgas, agafen la carretera direcció al Coll de Rupit amb l’esperança d’una tram curt, ràpid i esmorzar a final. Però, malauradament, la maledicció d’en BM és imparable: ni curta, ni ràpida. Una llarga carretera enquitranada, que a mesura que avançava augmentava amb pendents i repetxons. I al final, el restaurant tancat.

A partir d’aquí ja van maldades. Silencis i renecs. Pujada “curta” a l’estil BM fins a les antenes. On cullons és La Salut i el bar?!, gemega el conscient del pesonal.... Just a sota les antenes, a mà dreta després de la tanca, baixa el camí i arriben a La Salut on es trobem amb el pare d’en BM i els seus dos fill. Esmorzar suau (a tall d’exemple, destacar el frugal pica-pica d’en Pol: pa amb tomaquet i butifarra, donut i coca-cola). Gaudint del incomparable paisatge de la Vall d’en Bas, el grup aixeca el cul de la cadira amb l’esperança gens oculta d’evitar repetxons indigestos. Però l’ombra de BM és llarga i te un origen: el seu pare, que fa pujar en direcció a les roques encantades, trencant abans per La Jaça. I just en el precís moment en què per segona vegada poden gaudir d’una baixada reparadora, la puça torna a punxar (2 de 3). Una bona estona parats i l’hora de tornada ja superada. I encara estan a dues hores dels cotxes!!! La puça Arnau torna a agafar la bici i, un altre cop, punxada: 3 de 3 el mateix dia. Sort que portaven el cotxe escombra, que recull la bici i la puça Arnau.
Arribats al pont de canvi de província, agafen en direcció a La Debesa per la carretera, trencant a mà dreta un altre cop en direcció al Coll de Rupit.

En aquest punt es produeix el fatal desenllaç: s’ha fet molt tard, no hi ha marge de maniobra i les forces flaquegen....i els cotxes encara són, lluny, molt lluny (una font ben informada assegura que va escoltar a en Jordi Serra preguntar-li a en BM el temps que calculava per tornar als cotxes, i que aquest va respondre que més d’una hora)......la decisió, inevitable: es decideix parar i els conductors van a buscar els cotxes amb el pare d’en BM. La resta s’espera estiregassats al sol. Tots? Tots no! Un, només un, decideix tornar a l’Esquirol amb la bici: en BM, que sol com un mussol enfila pel camí ral (camí??????? Seria molt dir...) fins a sortir a la cabana del prat, tornar a la Casa Nova del Racons, baixar fent la volta a Cabrera, la carena del Feu i, finalment l’Esquirol.

En resum: uns 40 quilometres acumulats en unes 4 hores de rodar, 30 dels quals de pujada. I la constatació: no feu cas a en BM, i menys quan diu que coneix una nova variant pel Collsacabra.

BM