martes, 11 de marzo de 2008

Deixant La Salut al Collsacabra


Pilleu el doble sentit del títol? Cuñaoooo, quins acudits més dolents. Prou acudits i donem pas a la crónica del Poeta de la Mus, l'incombustible BMX5+3C, que ens resumeix amb encert la jornada bttera del diumenge 2 de març. Tot teu, BM:

Sant Julià de Cabrera – Casa Nova del Racons – Collet de SantCrist – Falgas d’en Bas – El Coll de Rupit – La Salut – Pont de Províncies – La Debesa – El Coll de Rupit (+ Camí Ral – Casa Nova del Racons – Sant Julià de Cabrera)

FEU CLIC PER VEURE TOTES LES FOTOS

Es veia a venir, es respirava un ambient enrarit des de feia dies perquè en BM no podia passejar pel seu Collsacabra estimat. Era evident que calia evitar-ho perquè, si de normal ja te poc criteri, quan l’engeguen a fer rutes per la seva terra, es trastoca del tot perdent el sentit de la realitat.

Però és clar que no sé li pot dir sempre que no i, finalment, entre al pietat i el cansament, els passerells del grup varen acceptar la proposta de ruta. No serà res va dir! Un rodar suau a la descoberta de nous camins!

I va arribar diumenge, en Lance, l’Spinner, en J.Serra, l’RD, en Pol, l’Arnau, en “Bultaco” amic d’en Pol i en BM varen aparcar el cotxe al costat del pont on hi ha el trencant cap a Cabrera. Descarregar les bicis i veure com l’RD començava a pedalejar desenfrenadament es va produir en uns instants. Els primers comentaris no es va fer esperar: aquí ni Déu escalfa. Efectivament, en BM ja va diluir qualsevol indici de sentit comú i es va llençar a la caça de l’RD. Fet i fotut, que tots plegats ja varen travessar per davant de Sant Julià de Cabrera en menys de 10 minuts des de deixar els cotxes. La pujada per la pista encimentada que volta el massis de Cabrera, no fou menys arribant a la casa Nova del Racons en uns 40 minuts. L’Spinner, en Lance i en J. Serra no deixaven l’estela de BM i RD. A darrera, aguantat l’estirada, la canallada que cada cop està més forta.

De la Casa Nova dels Racons al collet de Sant Crist un vist i no vist. La notícia és que no hi va haver notícia: aquesta vegada l’Spinner no va caure de cul al fang. Tampoc ho feu l’RD que estrenava una magnífica TREK amb pedals automàtics (val a dir que no les tenia pas totes!). Del collet a baix la riera de Falgàs és TOT BAIXADA, excepte si la puça decideix punxar la roda (1 de 3). Canvi de roda i avall que fa sol i es fa tard.

A Falgas, agafen la carretera direcció al Coll de Rupit amb l’esperança d’una tram curt, ràpid i esmorzar a final. Però, malauradament, la maledicció d’en BM és imparable: ni curta, ni ràpida. Una llarga carretera enquitranada, que a mesura que avançava augmentava amb pendents i repetxons. I al final, el restaurant tancat.

A partir d’aquí ja van maldades. Silencis i renecs. Pujada “curta” a l’estil BM fins a les antenes. On cullons és La Salut i el bar?!, gemega el conscient del pesonal.... Just a sota les antenes, a mà dreta després de la tanca, baixa el camí i arriben a La Salut on es trobem amb el pare d’en BM i els seus dos fill. Esmorzar suau (a tall d’exemple, destacar el frugal pica-pica d’en Pol: pa amb tomaquet i butifarra, donut i coca-cola). Gaudint del incomparable paisatge de la Vall d’en Bas, el grup aixeca el cul de la cadira amb l’esperança gens oculta d’evitar repetxons indigestos. Però l’ombra de BM és llarga i te un origen: el seu pare, que fa pujar en direcció a les roques encantades, trencant abans per La Jaça. I just en el precís moment en què per segona vegada poden gaudir d’una baixada reparadora, la puça torna a punxar (2 de 3). Una bona estona parats i l’hora de tornada ja superada. I encara estan a dues hores dels cotxes!!! La puça Arnau torna a agafar la bici i, un altre cop, punxada: 3 de 3 el mateix dia. Sort que portaven el cotxe escombra, que recull la bici i la puça Arnau.
Arribats al pont de canvi de província, agafen en direcció a La Debesa per la carretera, trencant a mà dreta un altre cop en direcció al Coll de Rupit.

En aquest punt es produeix el fatal desenllaç: s’ha fet molt tard, no hi ha marge de maniobra i les forces flaquegen....i els cotxes encara són, lluny, molt lluny (una font ben informada assegura que va escoltar a en Jordi Serra preguntar-li a en BM el temps que calculava per tornar als cotxes, i que aquest va respondre que més d’una hora)......la decisió, inevitable: es decideix parar i els conductors van a buscar els cotxes amb el pare d’en BM. La resta s’espera estiregassats al sol. Tots? Tots no! Un, només un, decideix tornar a l’Esquirol amb la bici: en BM, que sol com un mussol enfila pel camí ral (camí??????? Seria molt dir...) fins a sortir a la cabana del prat, tornar a la Casa Nova del Racons, baixar fent la volta a Cabrera, la carena del Feu i, finalment l’Esquirol.

En resum: uns 40 quilometres acumulats en unes 4 hores de rodar, 30 dels quals de pujada. I la constatació: no feu cas a en BM, i menys quan diu que coneix una nova variant pel Collsacabra.

BM

No hay comentarios: