lunes, 13 de agosto de 2007

El millors paisatges a la terra de la BTT

Més cròniques d'en BMX4, que està pletòric amb la prosa. Aquí us explica una sortida pel Cabrerès d'un nivell paisatgístic superior.

El dijous 8 d’agost, el dia després d’una pujadeta suau a Bellmunt, l’Spinner i en BMx5, fan una sortida vespertina pel Collsacabra amb l’objectiu d’ampliar les rutes que ens permetin més i millor versatilitat en els itineraris que ja coneixem. Inici a Can Codina; pujada travessant Cantonigròs fins a sobre la Font del Faig; trencant direcció a Sant Corneli; baixada per la Font de la Vena – i les millor vistes de Tavertet i les cingleres que mai hagueu vist! - en direcció a la carretera de La Cau (aquí no arribem a l’ermita de Sant Corneli, que deixem a 1 km a mà esquerra), on remuntem fins a la citada casa de La Cau, on passem per davant per agafar la carretera que baixa cap al Gorgàs. Un cop a baix, pugem fins a enllaçar amb la coneguda pista de Cantonigròs a Tavertet, però tirem a l’esquerra en direcció a La Serra. Tot baixada carenajant fins a la casa de La Serra on, a mà dreta, trobarem el camí - sender ben arreglat que baixa al pont de Baumadestral. Baixada ràpida d’aquelles que li agraden a l’Stopper fins al pont, un parell de rampes curtes però intenses fins a dalt de la carena, sortint al costat de la Casa de Cal Gavatx, i enllaçar en poc metres amb la carretera de Can Codina on acabem la volta. En total, 20 km fets molt tranquil·lament en 1’15 h.
Prepareu aquesta ruta, ampliada fins on us sembli, per a la propera tardor. Per cert, me n’oblidava, la farem tal i com s’ha explicat més amunt però al revés: tot baixada!!!!!!!!!!!!

3 cims en plena canícula. Som més de pujada!

Nota de l'Spinner: cronològicament, aquesta sortida és anterior a la de l'últim post (pujada a Bellmunt), però ja sabeu que en BMX4 és rapid pujant però lent escrivint....
Us deixo amb la seva crònica! (Aviat tindrem foto d'en RD).
---------------
Diumenge 5 d’agost, 7,30 h AM. L’RD, en BMx4, l’Arnau i en Pol inicien des de Vic el que a priori ha de ser una ruta intensa però curta: de Vic direcció a Sant Sesbastià voltejant La Guixa, però just abans de travessar la carretera general, els dos gremlins decideixen perdre’s per una altra pista, amb el resultat de 20 minuts perduts buscant-los. Un cop reagrupats, iniciem la pujada a Sant Sebastià. L’Arnau demostra que avui és el seu dia i arriba segon a dalt, per darrera d’en BMx4. A continuació arriba l’RD i en Pol. La calor comença a apretar i tots ens pensem que podrem reomplir els dipòsits d’aigua a la font de Sant Sebastià, que finalment no raja. Aquest fet serà determinant en les següents hores.
Cofois per haver assolit el primer cim del dia, iniciem la trepidant baixada de Sant Sebastià per darrera; travessem l’eix per sota i comencem la pujada cap a la Creu de Gurb. Impulsats per la curiositat d’en RD, és la primera vegada que fem aquest tram: pujada progressiva, però amb rampes contundents a tram final just abans d’arribar a Sant Julià Sassorba (impressionant església romànica construïda l’any 991), que precedeix a un descens curt fins al tram d’ascens al Castell (o Creu) de Gurb. Enfilem la carena del castell, que te el seu perill, arribem just a sota del darrer tram o deixem les bicis, i coronem el segon cim de la jornada. Magnífica vista de la comarca, del Pirineu i del Montseny; signatura de rigor al llibre de visites i inici del drama: els quatre estem sense ni una gota d’aigua, el sol apreta de valent i no hi ha perspectiva immediata de repostar. Obviem el corriol trialer que baixa cap a Vic des del peu del castell, per refer un ros de carena i agafar un altre corriol de descens més “assequible”.....No sabem del cert com era el primer corriol, però el que fem servir per baixar és un infern de pedres i trencaigües que acaba de destrossar les cames. Finalment, arribem a baix a la Plana sortint per darrera de Gurb i enfilem per la carretera general cap a Vic. Val a dir que el que semblava una pujada i baixada curtes al Castell de Gurb, ha esdevingut un itinerari llarg i tècnic. En qualsevol cas, segon cim de la jornada assolit, i parada i fonda per recuperar-se al Zèfir de la carretera de Barcelona.
En aquest punt, sobre les 12,30 del migdia i a uns 35 graus de temperatura, en RD i els gremlins decideixen que ja és hora d’anar a fer una partideta a la Play. En BMx4, però, no en te prou i decideix completar la jornada: torna cap a La Guixa i enfila la pujada a La Miranda. Ascens ràpid però complicat per l’excessiva temperatura i per les cinc hores de rodar acumulades. A les 13’15 h, no obstant, arriba a Muntanyola i fa el descens pel cantó de la “casa de la pradera”. Un cop arribat a baix, darrer regalet de la jornada: pujada fins a la casa de pagès de La Roca (un Puiglagulla, més o menys) on hi ha el dinar dominical.
En resum, cal incorporar la volta al Castell de Gurb de cara a l’hivern (amb gel i neu ha de ser magnífica)....; apuntem una dos cims a l’Arnau, en Pol i en RD (uns 36 km) i, per ara, una única i èpica tres cims a en BMx4 (50 km)!!

viernes, 10 de agosto de 2007

Agost intens: nou atac a la Muntanya Màgica amb fred i pluja


Dimecres passat al vespre, nova pujada a Bellmunt amb en BM, en Gil i un servidor de vostès, Spinner. En BM a tope com sempre, és el que més ha entrenat i a més practica el dòping (que us ensenyi totes les barretes, sobrets de glucosa i altres porqueries que s'ha comprat, flipareu!). L'Spinner intentant seguir-lo, amb esforç i tenacitat. I en Gil, fidel al seu paper d'Stopper, es va presentar a l'ascensió després d'un copiós dinar de feina regat amb un potent Augustus, vi negre del Penedès més que recomanable.... però gens recomanable per consumir-lo abans de pujar a la Muntanya Màgica. La temperatura era magnífica, ja que els dies anteriors havia plogut força i el cel encara estava tapat. Gairebé més fred que calor i l'Stopper una mica damnificat, però finalment vam coronar el cim i vam sopar botifarra amb patates al restaurant del Santuari. El millor va ser el descens amb frontals de leds, capelina (quina rasca!) i una mica de pluja... i els llums de Sant Pere de Torelló allà baix.... semblava Mulholland Drive (ho sento, sóc fan de David Lynch :-).
Per cert, creieu que cal incloure el logo de Bellmunt a la nostra nova vestimenta hivernal? S'accepten comentaris!!!!, segur que en BM diu que sí.

miércoles, 8 de agosto de 2007

Pedalant per la Terra Alta





Uns a la Costa Brava, els altres instal.lats a Bellmunt... i jo he passat un magnífic cap de setmana a la Terra Alta amb la familia i els amics. La Terra Alta és una comarca que val la pena visitar si no hi heu estat mai. Jo la conec bé per que quan era un nen vaig passar molts estius a Arnes, un dels pobles més bonics de la zona.
En BTT hi ha dues opcions clares: la primera, la Via Verda de la Terra Alta. Un recorregut fàcil, planer i ideal per a l'excursió familiar, on es combinen ponts i tunels que travessen els barrancs del riu Canaletas. La Via Verda es pot agafar des d'Arnes mateix i pots anar fins a Tortosa. Amb en Ferran (veure foto) vam fer d'Arnes a Pinell de Brai, uns 24 km. Sort que duiem frontal i lots, perque els tunels són foscos com la gola del llop!.
La segona opció per gaudir de la BTT a la Terra Alta ja és per valents amants dels desnivells contundents: fer excursions pel Massís del Port. Hi ha un llibre de rutes en BTT del que vaig extreure la pedalada que vaig fer el segon dia tot sol: Arnes-Els Estrets-La Franqueta-Coll de Miralles-Arnes (A partir del Coll de Miralles vaig variar la ruta, ja que no tenia temps per fer la volta que proposava el llibre).
Com podeu veure a les fotos, el paisatge dels Estrets d'Arnes és senzillament ESPECTACULAR. Tot i haver-hi estat moltes vegades, fent excursions a peu o banyant-me als seus tolls, recòrrer els Estrets en bici va ser una sensació molt emocionant, només comparable a quan veus els paisatges de la Capadòcia (on, per cert, fa poc es van fer els Campionats d'Europa de BTT). Superats els Estrets, començava el festival d'ascensió cap al Coll de Miralles, on vam gaudir de vistes espectaculars.
Resumint: que ens hem d'organitzar i fer una escapada a la Terra Alta, on tenim un repte encara de més (des)nivell: l'aproximació a les Roques de Benet.