domingo, 13 de diciembre de 2009

13-D: hem votat... i hem pedalat (per carretera)


Del caliu dels locals on s'ha votat (quin ambientillo que hi havia a Sant Julià a quarts d'onze del matí!!!) al fred criminal de la carretera: Sant Julià-Vic-Roda-L'Esquirol-Cantoni-L'Esquirol. Volteta light de 38 km, que encara no estem recuperats del tot (contractures, refredats... vaja que estic fet un cromo!).
Ahir en BM també va treure la blanca a passejar per la Cerdanya. El paio es va abrigar a sac i va fer Alp-Collada de Tosses-Alp.
Que consti que treiem a passeig les bicis de carretera per que la resta d'Stoppers estan desapareguts en combat. En Lance, de voluntari del 13-D.... a la Disco (Voluntariat + cubates = anar a dormir tard i malament). L'RD, ja es va autodescartar perque tenia farra. I en Puertas, encara no està al 100% de la lesió. Gil, torna perque la resta són uns ganduls!!!!.
En BM i jo t'esperem!!!!.

lunes, 30 de noviembre de 2009

40 anys i una Orbea blanca



Té una Orbea negra per la muntanya, i des d'ahir a la nit l'Ignasi, més conegut com BM (Bellmunt Man), té una Orbea Onix 105 2010 de carretera blanca com la neu. El Ying i el Yang del món del pedal. I tot això perque avui dilluns fa 40 anys.
Felicitats de tota la colla Stopper i de la colla Fitness-Pedals de Foc-Titan Finishers. Ja ho saps, l'edat no perdona i amb la de carretera tindràs menys desgast... o no :-)
La festa d'ahir va ser fantàstica i emotiva, i pel que fa al sector ciclista van tornar a sortir projectes interessants per al 2010: des de la Titan a la Epic Trail, passant per algun cap de setmana a França per fer algun port del Tour.
Total, que molta festa però, per sort, més pedalada que no pas "pedal".

Post-Data: aprofitant que li haviem de pillar l'Orbea blanca al cunyat, jo també m'he firat i ja la tinc a casa. És per no deixar-lo solet a la carretera, pobret!.

Spinner, el cunyat solidari.

viernes, 9 de octubre de 2009

Sant-Julià-Collformic-Aiguafreda 27 setembre



El 27 de setembre en BM i l'Spinner ens vam fotre una bona currada seguint el track que teniu aquí al damunt. Primer unes voltes de Sant Julià a Puiglagulla i després enfilant cap al Montseny amb unes rampes tremendes. Paisatge espectacular, primers aires freds de la temporada i flipada amb els paisatges d'arribada al Collformic, Pla de la Calma, etc... Després ve una baixada que no s'acaba mai i que, des d'una mica més amunt d'Aiguafreda, torna cap a El Brull, Taradell, Sant Julià... el problema és que se'ns va fer tard: eren les 13.30 i ens esperaven les families respectives a dinar. Per tant, s'imposava el seny. Pedalada ràpida fins a Aiguafreda i a les 13.45 agafavem el tren cap a Vic. Llàstima, perque ens hagués encantat fer la volta sencera. Bé, la guardem per quan en Lance torni dels USA. La que t'espera, company!!!!!.

lunes, 28 de septiembre de 2009

Vídeos, esprintades i més animalades: comença la temporada Stopper

No ens podem queixar: setembre ha estat productiu per la colla Stopper, que -tot i la baixa de l'Stopper-Puertas- ha començat temporada amb regularitat i alegria.

El tret de sortida va ser el diumenge 6, amb excursioneta de Vic a Moià. Dels quatre Stoppers, dos van amb la uniformitat reglamentaria i els altres dos, per tocar els collons, amb el maillot de finisher de la Pedals de Foc... Categoria!. Després de la Miranda, les rampes de Muntanyola acaben de treure-li les ganes d'esprintar a en Lance, que ara ja fa els vídeos abans de començar a pedalar, no fos cas que després li falti l'aire. Arribant a Muntanyola, en Lance i l'RD giren cua (per compromisos familiars eh, que quedi clar!) i en BM i l'Spinner segueixen cap a Moià passant per l'Estany, el primer poble de Catalunya amb il.luminació pública de leds. Com que és de dia, no gaudim d'aquesta meravella tecnològica.... Una vegada a Moià, la family ens espera per anar a dinar a Montvi de Baix, indret que transporta a en BM a la seva joventut...
Aquí teniu tres vídeos d'en Lance, el reporter que ja està gravant abans que passi la notícia...



En resum: inici de temporada mitjanet-fàcil, 45 km. de puja i baixa i ganes de tornar per la zona de Moià.

Diumenge 13: quedem en BM, en Lance i l'Spinner per donar una volta curta prop de Sant Julià de Vilatorta. D'allà anem cap al poblat íber, al que s'arriba després de superar algunes rampes contundents. D'allà seguim en direcció a Sant Llorenç, amb tram tècnic a peu inclòs i més rampes. Total, pocs quilòmetres (uns 25)però implacables. La prova: no hi ha vídeos d'en Lance que ho discuteixin. I potser us preguntareu? Com és que en BM no va voler fer més quilòmetres i es va conformar amb tanta misèria? Resposta fàcil, el paio va ser l'únic Stopper participant a la pedalada de Folgueroles de l'11 de setembre, gairebé 50 km. i força desnivell. Pobret, havia de descansar que ja té una edat...

Diumenge 20: després de la seva feliç segona paternitat, en Jordi Serra torna a la disciplina Stopper. Per no castigar-lo excessivament (i perque també ve l'RD, que encara no està al 100%), fem una volteta que el mateix Jordi ens proposa, de Vic a Centelles, tornada per Tona i pujada al castell. Tres rampes curtes i dures i ja som a dalt.

Al final, uns 50km. molt rodadors. També mola fer alguna sortideta light de tant en tant... Tan light que hi ha vídeos a dojo.... Penseu que la realitat és exactament la contraria a la que mostren els vídeos d'un Lance mosca perque l'Spinner, a banda de pentinar-lo a les pujades, ara també esprinta. Tot baixadaaaaaaa.....

viernes, 11 de septiembre de 2009

Records de l'Agost: pedalant per Menorca


Ja han passat tres setmanes i les vacances són un record llunyà... però un molt bon record. La familia Spinner vam anar a Menorca, on a més de les activitats clàssiques (platja-piscina-restaurant-passeig per Maó-etc..)vaig aconseguir "colar" algunes pedalades matinals. Com que el viatge el vam fer amb avió, vaig llogar una Mondraker MR 101 a Velos Joan, una de les botigues més prestigioses de l'illa. Menorca és un laberint de camins i corriols on l'ajut del GPS és bàsic si no es coneix gaire el terreny i es vol sortir de les pistes més habituals i senyalitzades. La idea era clara: poder fer sortides circulars sortint des de casa. I la casa era a Binisafuller, prop de Binibeca. Una zona que no coneixíem i que realment ens va encantar: cales petites, zones residencials poc sorolloses, Maó a 10 minuts de cotxe...
El següent pas era localitzar les rutes i carregar-les al GPS. Les tres que vaig fer van ser similars a aquesta:

Evidentment, pedalar prop del mar és espectacular, tot i que els recorreguts que vaig fer eren per asfalt, passant per diverses urbanitzacions. La part de pistes i corriols, que s'endinsen cap al cor de l'illa, és realment espectacular i permet tenir divertits encontres amb la fauna local, com la tortuga que veieu al passi de fotos.
Aquestes pedalades pel Sud-Est de Menorca m'han deixat amb ganes de conèixer a fons les rutes de l'illa, i de fer-ho fora de la temporada estiuenca on la calor es fa insuportable a partir de quarts de 10 del matí. Em va impactar la "sortida nocturna pels acantilats" que em van comentar que feien un grup de BTTeros. Bici + Acantilats + Nit + Pomades = quin perill!!!!.

lunes, 3 de agosto de 2009

Flipant a dos mil metres: Pedals de Foc en 4 etapes


La Pedals de Foc en 4 etapes ha estat un autèntic èxit: paisatges magnífics, bona organització, bon temps, descans i turisme a la tarda, bon ambient de grup i, el més important, cap caiguda, lesió ni avaria d'importancia. Pot passar de tot en 220 km. de muntanya amb més de 6000m. de nivell acumulat, però la veritat és que tot va anar com la seda.
Ens passen molts records pel cap: com vam flipar pujant el coll del Triador i vam acabar pedalant a més de 2100m. d'altura, el torra-collons Coll de l'Oli, el Camí de l'Aigua del primer dia o el descens salvatge en direcció a Viella de l'última etapa.
Mentre anem recopilant més sentiments, emocions i fotos, us deixem amb la galeria d'imatges provisional i amb la convicció que, si les agendes ho permeten, l'any que ve intentarem fer la Pedals d'Occitània o la Pirines Epic Trail.

jueves, 23 de julio de 2009

Temps d'Aventura - Solo Bici Festival

Ens el vam perdre, però aquí teniu el reportatge sobre el Solo Bici Festival que es va fer a Andorra la setmana passada. El reportatge forma part del programa Temps d'Aventura del Canal 33.

martes, 21 de julio de 2009

4 dies per la Pedals de Foc


Primer les males notícies: tenim a l'Stopper-Puertas de baixa!. Una desafortunada caiguda jugant a pàdel (maleït Aznar!!!!!) l'ha deixat amb el peroné fracturat, els lligaments trencats... Total, que a còrrer cap al quiròfan: placa amb 7 cargols, lligaments cosits, 2 mesos enguixat i... gairebé un any de recuperació. Ànim, Gil!!!!
Et dedicarem la Pedals de Foc, que en BM i l'Spinner començarem dissabte que ve. Hi anem amb una colla de psicòpates perillosos (Dos que han fet la Titan Desert, una monitora del Fitness, l'organitzador de la Vic-Platja d'Aro i en Marc Bassols, que és de l'Esquirol). Per tant, em reservo l'últim lloc del grup a cada etapa. Però juro que l'acabaré i te la dedicaré. Stoooooooopeeeeeeeeeerrrrr!!!!!. Una abraçada!

domingo, 5 de julio de 2009

Entrenant per la Pedals de Foc: Vic-Collsuspina-Puiglagulla-Vic


Gairebé 70km. i 1100 metres de desnivell. En realitat la cosa havia de ser més light, però quan a en BM se li gira el cap, ja ho sabeu: "cuando hace Pop, ya no hay Stop".
Ens vam descarregar el track de GPS d'una ruta circular Vic-Collsuspina, 45 km. i 500 metres de desnivell. La idea era fer aquesta ruta i ja està. Descens de Sant Julià a Vic i a les 8 en punt del matí sortim des de casa en BM seguint el GPS. Enfilem pel Tenis Vic en direcció a Santa Eulàlia de Riuprimer per una pista. Tot suau fins que agafem la carretera de Muntanyola. Seguim uns 3 km. per l'asfalt i quan la carretera comença a pujar ens desviem per una pista a la dreta. Gairebé no ens n'adonem i fem els 500m. de desnivell de cop. Rampes dures, que per alguna cosa el municipi es diu Muntanyola...
Un cop arribem a la carena, la pedalada torna a ser raonablement suau fins a Collsuspina. Allà tenim la temptació d'anar al bar -com va fer el que va gravar el track- però ja sabeu, en BM només va de bars quan està molt apurat. Així que, un fragment de carretera cap a Tona i una altra vegada pista trialera per seguir el descens. En algun moment ens liem amb el track de GPS però al final trobem el camí i, una vegada som a Tona, en BM proposa desviar-nos del track i, enlloc d'arribar a Vic, anar directament a Sant Julià per Santa Eugènia i Sant Marc. "Què bona persona, m'acompanya a casa", penso jo, innocent!!!!. Quan de sobte veig que anem paral.lels a la via del tren, me n'adono de l' "encerrona": anem en direcció a Montrodon i des d'allà l'ascensió a Puiglagulla. "Només hem pedalat dues hores i mitja i hem fet 500 m. de desnivell. Així no podem entrenar per la Pedals de Foc". Així argumenta en BM la seva decisió d'allargar la ruta. El problema és que comença a fer calor de veritat. Són tres quarts d'11 i ja portem 45 km. a les cames. Però les barretes, la força de voluntat i les ganes de collonar d'en BM poden amb tot i una quart d'una ens serveixen una clara refrescant a Puiglagulla. Baixada per la carena i.... missió complerta. Us deixem amb fotos, perfils, etc.... També hi ha un vídeo... Tot arribarà. Hem d'entrenar fort: queden 20 dies per la Pedals de Foc!!!!.

lunes, 29 de junio de 2009

Dividits pel Collsacabra




Coses que passen a l'estiu. Arriba el cap de setmana i amb el lio no ens posem d'acord ni via mail ni SMS. Total que el diumenge al matí els Stoppers surten per separat. Primera excursió: Lance + Joan Colomer, que voregen el Tunel de Bracons. Aquí els teniu comentant la jugada...

Mentretant, BM i Spinner fan un tram clàssic, Vic/Sant Julià-L'Esquirol-Cabrera, però aquesta vegada amb "Final Feliz": pujada a Cabrera a peu, cocacola al restaurant i... patam! En BM per terra mentre intenta un descens una mica suïcida pel primer tram de les Marrades. Els esglaons i els excursionistes a peu no ajuden gaire i l'Spinner, prudent des que es va trencar la clavícula, renya en BM perque s'està jugant la Pedals de Foc. Al final tot queda en un ensurt, però en BM encara té ganes de festa i baixem fins a Cantoni per una trialera cabrona i malparida que hem de fer pràcticament tota a peu.... Alegria!!!!. Al final, Camí Ral i l'Esquirol. 45 km. de res. Aquí sota ens teniu "retratats" dalt de Cabrera, abans del descens accidentat i el mapa amb la rutilla.


lunes, 22 de junio de 2009

Vic-Platja d'Aro: tot OK

Tot perfecte: l'organització de la Vic-Platja d'Aro, com un rellotge. Els 4 Stoppers presents, fent pinya i sense MOFs ni caigudes ni excuses ni res de res.... Total, passeig divertit de 114 km. sense calor excessiva, els pantans amb unes vistes de collons, al final dutxeta abans de dinar i gairebé una hora menys pedalant que fa dos anys. Es nota que progressem adeqüadament...
Com a cosa curiosa, les coca-coles importades de Polònia que l'organització va repartir als habituallaments i al dinar. Aquestes llaunes sí que han fet quilòmetres!!!! (podeu veure foto a sota).
A falta de més comentaris i cròniques, de moment us deixo amb les afotos, que com sempre no en vam fer gaires perque s'ha de pedalar...

viernes, 19 de junio de 2009

Els herois de la BikeaVic

7 de juny, una delegació Stopper se'n va fer la BikeaVic. Com diuen els seus organitzadors, "És una travessa adreçada a aquells ciclistes amb autonomia suficient per realitzar uns 75 km amb un desnivell positiu de més de 1500 m". Repassem: té en BM "autonomia suficient"? La resposta és afirmativa. Tenen l'RD i en Lance "autonomia suficient"?. La resposta és.... "tenen autonomia suficient fins el km. 50, que també té molt de mèrit". En BM, tot i començar a fer figa, va superar l'últim tram acompanyat per en Carles Vilella, al que ens retrobarem aquest estiu fent la Pedals de Foc.
La travessa d'orientació va servir per dues coses: per confirmar la teoria de la Selecció Natural (Darwin) i per practicar amb el GPS, que ja tocava. Ara ja gravem i carreguem tracks i sabem com fer que el trastet ens porti a puesto, que ja és molt...
El testimoni audiovisual de la BikeaVic us el servim tot seguit en forma de Vídeos Made In CutrePalm cortesia d'en Lance, Cameraman Abandonator.


martes, 26 de mayo de 2009

Gran debut Stopper a la Cabrerès llarga

Després del festival de fang a la ruta curta de l'any passat, tocava debutar a la versió llarga de la Cabrerès BTT. Ja hi haurà temps per cròniques, anem a cantar classificacions:

Ruta llarga, 65 km. 1354 participants.

Joan Vila Colomer - 398 classificat. 5h. 35 min. 39 seg.
Ivan Olucha - 511 classificat. 5h. 51 min. 03 seg.
Ignasi Casadesús, BM - 544 classificat. 5h. 55 min. 22 seg.
Marc Mateu, Spinner - 545 classificat. 5h. 55 min. 25 seg.

Aquí ens teniu a l'arribada, cansats però satisfets!!!!!


VEURE MÉS FOTOS
(N'HI HA POQUES, S'HAVIA DE PEDALAR FORT!!!)

miércoles, 20 de mayo de 2009

Els Casa-Novas a la Cases Noves 2009




Una pedalada ben organitzada, tècnicament exigent i amb un paisatge fantàstic: la BTT Cases Noves 2009. Amb sortida i arribada al barri de les Cases Noves de Roda de Ter, aquesta ja és gairebé una clàssica de la colla Stopper. En BM i en Lance han explicat diverses batalletes sobre les edicions anteriors. Per a un servidor era la primera vegada i, pel que diuen els veterans, aquest any no era tan heavy. De tota manera, he de dir que no regalen res. Més de 1000 m. de desnivell, trams tècnics i pedregam a dojo, rampes contundents.... suficient per desmembrar la colla stopper en dos grups: els "Cases Noves" i els "Casa-Novas". Després de l'esprint inicial de rigor -genio y figura-, els germans Casanovas van anar perdent posicions durant la pujada a Els Munts. Mira que hem pujat vegades allà dalt, però fent tanta volta i tant cabrona la veritat és que no... Les rampes van fer justícia i BM i Spinner van anar avançant posicions. El dia era magnífic i les vistes sobre el pantà de Sau també. Sort del paisatge, perque els primers 30 km. van ser durillos (mireu el perfil). Al Joan Colomer també el vam perdre aviat: sense gaire entrenament en Joan ens supera fàcilment. Total que, desmembrats però motivats, vam avançar fins a fer la llarga (Spinner i BM) i la mitjana (Casanovas Brothers). La diferència era mínima, perque tots els trams més xungos estaven abans de completar l'últim tram llarg. Total, que Spinner i BM arriben a puesto a les 12.22 (la sortida es va fer sobre les 9 del matí), l'RD va arribar mitja horeta més tard i en Gil... bé... va arribar, que ja és molt. A destacar l'aproximació a Roda per la vora del Ter, una meravella! i el bon humor dels organitzadors (que fins i tot ens van entrevistar a l'arribada, tot un luxe!). Al web de la pedalada ja hi ha publicada la galeria de fotos, amb "retratos" de la nostra pandilla: Joan Colomer, Gil + Spinner al fons i RD, Spinner i BM a l'arribada.
Tenia un parell de vídeos on comentavem la jugada després de la pedalada, però de vegades la tècnica fa males passades. Llàstima, perque el testimoni d'en Gil després de l'heroïcitat i la MOF era molt emotiu. Espero que a la propera no falli la cosa....

domingo, 10 de mayo de 2009

Stoppers al Lluçanès: Ruta de les Ermites 2009






Penjo això al blog poques hores després d'acabar la BTT Cases Noves, però d'aquesta ja en parlarem en un altre moment. Ara toca recordar que diumenge passat es va fer la Ruta de les Ermites 2009 i que una representació Stopper hi va ser. Bonic paisatge del Lluçanès i... pujades a dojo!!!
Si voleu veure els vídeos, els teniu aquí. I les cròniques d'en Lance, l'RD i en BM, tot seguit.

ERMITES 2009 BY LANCE:

Èrem tres. I dues Rutes.
Eren dues rutes... Tres opcions.
Eren dos fen birres a l'arribada,
i un voltant pel Lluçanes.

A saber:
Tres Stoppers, En Nach, El fantasma d'en Casca (no per fantasma, sinó
per ser l'ombra del que mai ha arribat a ser), i un servidor, en Lance
(amb marxa curta).
Dues Rutes. La llarga i la curta
Tres opcions. La llarga, la curta, i la Hiper-curta (opció escollida per
la parella Cascagarrines-Lance)
Dos fen birres. De dotze a dues.
En Nach, no va arribar l'últim, però casi.

La Crònica, la verdadera Crònica, l'ha de fer el que es va currar els 65
qu.
A més, posaria un annex, amb la Crònica de l'As (del 6-2), que no te
desperdici.

Lance

ERMITES 2009 BY RD:

Per mi amb la teva n'hi ha prou, Lance de crònica: curta, Fidedigna i
explícita.
No crec que en BM pugui explicar masses experiències religioses durant els
20 km que va patir de més....
RD (ritme descendent) o sigui "tot baixada"

ERMITES BY BM:

La crònica em sembla bé, per amb matisos per fer honor a la veritat:
Si que vaig tenir alguna que d'altra experiència religiosa durant els +25km de la llarga, especialment en el tram comprès entre el km. 50 i el 53, en un corriol fangós i plè de rocs cara amunt, quan ja portàvem 1540 m de desnivell acumulat. Juraria que, per un instant, vaig veure a la Verge penjada dalt d'un roure....Suposo que són efectes lògics i psicotròpics de fer la "ruta de les ermites"....
D'altra banda, és ben cert que no vaig arribar dels primers: calculo que com a molt uns 80 psicopates vàrem fer la versió llarga (i soc generós..) i servidor va arribar el 50è. I amb molta dignitat.
I, per cert, algú s'ha preguntat on són les ermites en aquest país? doncs mai a baix el pla..........

domingo, 19 de abril de 2009

Pedals de fang: la Tres Cims a l'inrevés

Diuemenge 19 d'abril 2009: 45 km. de matraca i fang, molt de fang, i pendent, molta pendent: Sant Julià - Vic - Creu de Gurb - Sant Sebastià - La Miranda - Vic - Sant Julià. Vam començar a les 8 del matí i quan en Lance i jo vam quedar, en BM ja havia anat a La Miranda i havia tornat. Està torrat!!!!!.
Primer vídeo, n'hi haurà més. I haurà crònica i contracrònica. De moment, situeu-vos amb aquestes imatges.....

Creu de Gurb-Sant Sebastià-Miranda 10 d'abril 2009 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

sábado, 18 de abril de 2009

Collsacabra, Versió Oficial: el videodiari d'en Lance


Hola amics, sóc en Lance de veritat, i no el suplantador d'identitats cibernètiques que va escriure el post anterior. Per demostrar-vos que estic com un "torete", us adjunto el videodiari de la sortida del 5 d'abril pel Collsacabra. Sóc el millor! i la resta, uns aficionats....

1- La prèvia a Cantonigròs

2- Començo a esperar...

3- Cáguense... l'RD abandona

4- Això és la Selva!!!

5- Tot baixada

6- Esperant... tela!!

7- Esmorzar a La Devesa

8- Pedalo... tot sol? a Cantonigròs

martes, 7 de abril de 2009

Collsacabra: no puc ni amb Red Bull




És tot pujada. Tinc clavat l'Spinner al clatell. I el molt cabró va repetint "que t'atrapo, que t'atrapo". Estic provant la meva medicina. De fet, necessito dopar-me i, enmig d'aquest marc incomparable, trec el Red Bull de la motxilla. Sóc en Lance, ex-mite del ciclisme i addicte a les begudes energètiques. De fet, ja jo tinc ni energia per passar els cutre-vídeos de la Palm ni per escriure la crònica. És igual. En BM està molt fort (50 km. des de Vic) i la resta fem el que podem: l'RD abandona per escagarrinamenta criminal (ja tenim una edat i la nit és per dormir), l'Spinner aguanta però acaba amb unes agulletes del quinze i l'Stopper va de menys a més. Total: molta poesia per explicar que vam fer la ruta de fa quinze dies però sortint des de Cantonigròs (més llarga) i amb molt fang. Vam acabar... fets pols, tot i que vam esmorzar com les persones a La Devesa. Però a les fotos fem goig, no?

martes, 24 de marzo de 2009

Ruta per Rupit: mapa i culet petit

Accés a la GALERIA DE FOTOS i a la GALERIA DE CUTRE-VIDEOS d'en Lance.

Diumenge 22 març 2009, 8.30 del matí. Al parquing de Rupit no hi ha ni una ànima, les multituds domingueres arriben més tard.... BM, Stopper-Puertas, Lance i Spinner es preparen per una bonica circular pel Collsacabra amb camins que voregen cingles, corriols i una mica d'All-Mountain pel mig dels prats. A mig camí, discusió històrica mirant el mapa. Vegeu, vegeu....


El millor és que gent experimentada expliqui la ruta. Endavant, BM...

Ruta pel Collsacabra 22 Març 2009 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.
En resum. Ruta bonica de collons, dia assoleiat però fred i final amb esmorzar light a Rupit on pagava en Lance, que era Sant Josep (tot un detall).
Per cert: jo, Spinner, que he aconseguit que només en BM em superi a les pujades, he de sentir com el meu nou sobrenom és "Culet petit" perque a les baixades vigilo, no fos cas que em tornés a trencar la clavícula. Ja heu vist que, això de trencar-se la clavícula ara és la moda entre ciclistes famosos.
Cap problema, acceptat el "Culet Petit". És més: avui no penjaré vídeo "Tot esperant en Lance a la pujada" (que el tinc!). Ja n'hem vist massa d'iguals, oi Lance?
Sabeu què?? És igual, aquí teniu el video

Camí de Rupit esperant en Lance from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

I per acabar definitivament, la rèplica d'en Lance, que va esprintar a la primera pujada de la jornada per fer aquest vídeo. Ànim Lance, tu pots!!!!

miércoles, 18 de marzo de 2009

Teràpia sense xoc

Sortida (Sant Julià/Sant Pere) > Roda de Ter > L'Esquirol > Cantonigròs > Roda, diumenge 15 de març 2009


Lent retorn a la normalitat Stopper: diumenge passat, mentre en BM es fartava de xuletons a Bilbao i en Lance s'escaquejava amb excuses de mal pagador, els Casanovas Brothers tornaven a vestir maillot per fer la clàssica volta fins a Cantoni. L'RD va iniciar la pedalada amb el seu peculiar sprint "tot carretera". Al darrera, Stopper i Spinner cridaven desesperats per anar per la muntanya, cosa que no vam aconseguir fins arribar gairebé a Can Patel. Una vegada encarrilats de pujada, Spinner -en absència d'en BM- va exercír de líder de la muntanya i l'Stopper Puertas de torero del Cabrerès (veure foto amb l'animal). Com que el dia era espaterrant, tocava esmorzar al solet i per això res millor que acostar-se a Cantoni... via Camí Ral, en millors condicions que al gener (ni cables caiguts, ni arbres pel mig, ni fang....). No hi va haver MOF però sí constància i ritme tranquil. És el que tocava.... A Cantoni, premi i esmorzar "de metge" per l'RD (Galetes Príncipe + Estrella Dorada). Ja se sap, en casa del herrero.... Veient les bicis que hi havia aparcades a la terrasseta i que els seus amos feien una autèntica marató de sobretaula, vam arribar a la conclusió que: a bici més cara, més estona s'esmorza i menys es pedala. De baixada, homenatge a la Cabrerès per ruta alternativa -tan alternativa que ens vam perdre una mica- de Cantoni a l'Esquirol, que no ens va servir per evitar el Cami Ral. A l'arribar al lloc on jo, Spinner, vaig tenir l'accident el 4 de gener, vam parar a fer foto, homenatge i fita. D'això se'n diu teràpia sense xoc. Avís a navegants i ciclistes: cuidadín amb els cables traïdors. En resum: sortida de germanor, bon humor i 40 km. sense pressa i sense pausa. Un altre comentari recurrent: com que ja portem massa temps fent les mateixes rutes, toca apendre d'una vegada com va el puto GPS, no?????


lunes, 9 de marzo de 2009

Clavícula recuperada, Tres Cims superada

Aquest blog ha estat mut durant més de dos mesos. Raó de pes: qui escriu aquestes línies es va trencar la clavícula baixant pel Camí Ral de Cantonigròs a L'Esquirol el 4 de gener. No va ser imprudència ni inconsciència. Va ser un refotut fil de telèfon "invisible", conseqüència de la caiguda d'uns postes telefònics tombats per les nevades de dies enrera. A la mateixa sortida en BTT, l'Stopper Puertas es va torçar el turmell i va anar coix uns quants dies....
Jo, Spinner, clavículatrencadaperonooperada, vaig estar 6 setmanes immobilitzat i pensant que, si no arriba a ser pel casc, potser ara no estaria escrivint això. Quan la roda es va enganxar al fil telefònic, vaig sortir disparat i vaig picar de cap i de clavícula. El casc va fer "crac" però va aguantar. El testimoni és la pedra que encara segueix clavada i que guardo com a sinistre "souvenir". La foto s'explica millor....

El temps ha passat, m'he anat recuperant mentre altres entrenaven com a criminals (BM) i la resta aprofitaven les "vacances" de diverses maneres, però no pas pedalant.
La immobilització i posterior recuperació sempre ha sigut amb la BTT al cap. I mai millor dit. Per Reis, amb la clavícula ben fracturada, vaig rebre com a obsequi el nou casc: un flamant Catlike Sakana.Una meravella del disseny i una bona assegurança pel coco. Al final, ni suspensions, ni rodes ni hòsties. Amb la BTT és fonamental gastar-se la pasta en protegir el cap... i el cul. Per això també gastem un bon seient.

Aquí teniu el nou casc. I no és casualitat que hagi fotografiat la part posterior. És la que va veure en Lance durant molta estona diumenge passat. Un retorn gloriós a la forma física després de la travessia pel desert. Vam fer la clàssica Tres cims (Miranda, Sant Sebastià i Creu de Gurb), una mica descafeinada per culpa dels itineraris alternatius d'en BM, ara més conegut com "El Cinc Cims". El paio, que entrena sol entre setmana i troba rosses de bandera pel camí, ha trobat un caminet "light" per enfilar-se a Sant Sebastià. Considerar "cim" un recorregut de costellada és molt propi d'en BM, que a xulo no el guanya ningú (i menys en absència dels de Roda). Ritme tranquil però sense parades tècniques ni barretes energètiques. A sac!.
En BM està fort i en Lance.... com a mínim surt en bici, que ja té mèrit després de les farres nocturnes que es casca. Aquí us deixo la seva crònica i unes fotos. Falta el vídeo, com sempre, el millor...




LANCE THE POET ESCRIU:
Sembla clar que, ahir, tot i sortir tres pelacanyes, vàrem donar per
iniciada la temporada 2009.
Vàrem fer els tres cims, a ritme suau, sobretot un servidor que no estava
per gaires floritures.
Varem fantasmejar amb fel els Pedals de Foc, 6700 metres de desnivell en
quatres dies...
No vàrem esmorzar... No et preocupis Serra, no ha de ser la tònica habitual
d'aquesta temporada.
En Gil no hi era... No va quedar últim. No et preocupis Gil, quan tornis
seguiràs sent l'últim.
En Marc te casc nou. La part del darrera és molt xula Gil, ja ho veuràs.
En Bellmuntman està pels cels. Però ja el farem aterrar.
En Bassols te un missatge de resposta automàtica que diu que no estarà a la
feina fins al juny. Quina sort !!
En Joan Colomer, puja a Bellmunt a peu... Potser que comenci a agafar la
bici
En Maso xuleja molt i pedala poc. A veure si el reciclem aquest any !!
En Casanovas Gran s'ha tirat al vici amb v. Val més que espavili.

FINS AQUÍ, CRÒNICA D'EN LANCE. LA FI DE FESTA ÉS UN VÍDEO QUE, TOT I QUE SEMBLI MOLT VIST, ÉS NOU DE TRINCA, DE DIUMENGE PASSAT.....

Aquest vídeo ja l'havia vist abans from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

jueves, 8 de enero de 2009

Bellmunt nevat: ascensió amb dos collons


Sí Senyors. Erem dos. Amb dos collons.
El dia promet ser plàcid, són festes de Nadal, i l’esperit nadalenc, de
ben segur, s’imposarà en la cursa proposada. Els darrers dies hi ha
hagut aigua i neu, però en Picó ens promet temps suau i sense
inclemències. Quedem a les nou (un pèl tard, però imagino que
l’objectiu és fer-ne una de curta, i d’hora, cap a dinar).
Sorpresa. Al lloc de trobada només hi ha l’Ignasi. Quan el veig i em diu “som dos”, estic apunt de plorar (i no de goig i alegria precisament). “som dos, i he pensat que, com que estarà tot enfangat, podríem pujar a Bellmunt, que és tot asfalt”.
Ah, valen… Síndrome de Helsinki. Recordo amb nostàlgia terrorífica, les sortides a dos, que hem fet amben BM. No n’hem acabat mai cap de bé i la d’avui, confiança cega, serà diferent. Segur.
Al quilòmetre zero estem enfangats fins les celles. De Vic a Roda, passant pel vora-riu i voltant per sota Sant Jordi, és una Odissea. Fang, i fang. Al quilòmetre u, els peus, com ànecs, pouren records de sortides passades.
De Roda a Sant Pere, tenim temps de veure la Muntanya Màgica, dibuxada al fons, empolsinada de neu, i pentinada per suaus núvols, blancs, que són el presagi d’un futur immediat, negre. A les 10:52 iniciem l’ascens a la Muntanya Màgica. Preciosa, elegant, ens espera, i l’ataquem amb respecte. Ritme suau i constant, amb la
convicció que, la fita l’assolirem sense més problemes dels que en podem trobar pujant a mésde 1.200 metres.



Aviat comencen els problemes. En Lance queda clavat i en BM fa la goma per recuperar-lo. Seguim pedalant. En Lance segueix clavat, i en BM recula per recuperar-lo. Amb tot, avancem trekkiners, mentre ens passen trialers i varis pixapiners en cotxe. El fred és comporta proporcionalment a l’alçada, I inversament a les meves forces. Inevitablement, pugem. Per tant, fred i pajara… i
arribant: Neu. El parking (11:57) sembla les Rambles. Allà mateix ens fem les fotos de rigor, i en BM truca a alguns dels porucs, que s’absenten amb excuses inverossímils tals com “plou (??!!)”, “tinc la nena amb febre (??!!)” .
De tornada la sensació de fred és terrible, moll i en baixada, els dits estan tal frigodedo, i els peus, clar, tal frigopie. La bici vibra, i no sabem veure la causa. Baixem, travessem Sant Pere, i amb el cos i la ment destemplats, punxo (d’aquí la vibració). Em rendeixo. No puc. Sense esma per canviar la roda, sense esma per
pedalar, sense forces, i sense tacte a les mans, ni voluntat, truco el cotxe escombra perquè vingui a recollir la deixalla humana en la què m’he convertit. L’RR, creu que és una INNOCENTADA !!! Verge Santa, he sortit a soles amb en BM el dia de Sants Innocents !! Mentre ella em ve a buscar, ell arregla la roda. No puc més que agraïr,de nou, les ajudes rebudes. Tot seguit en BM segueix cap a Vic i en Lance recula fins a Sant Pere. Quan veig arribar l’RR estic a punt de plorar, de goig i alegria (precisament).

Lance i els Sants Innocents.

Trilogia dels Munts, 3ª part: el retorn del Príncep

BTT Els Munts - Vilanova de Sau - S. Julià 21-12-2008

Sí, sí ja sé que tots voleu llegir els esdeveniments tragicòmics del diumenge 4 de gener, però això haurà d'esperar. Abans hem d'acabar la Trilogia dels Munts i afegir un nou capítol sobre l'ascens a la Muntanya Gelada.
Com a altres trilogies famoses, a la dels Munts també guanyen els bons. O, millor dit, els que estan en forma. Però la veritat sempre és relativa...
La meva versió: el diumenge 21 de desembre, en BM, en Lance i jo mateix, l'Spinner, vam pujar als Munts pel ciment (després de la matada de la setmana anterior amb gel,fang,etc.. no hi havia collons de pujar pel dret). Abans d'arribar dalt de tot, baixada a l'esquerra i una altra vegada pujada alternativa. Carenejada pels cingles, fotos espectaculars i... cap a Vilanova de Sau baixant per un GR molt cabró. Ull al vídeo, perque ningú no va pedalar pel puto GR....


A Vilanova s'acaba de cop la soberbia i la xuleria: en Lance diu que té fam. Només s'ha fotut un cafè amb llet abans de sortir de casa. Però ho diu amb la boca petita i en BM, gens partidari d'entaular-se, proposa seguir pedalant amb el vist-i-plau de l'Spinner, més motivat que mai. Aquí comença el principi de la fi. En Lance, desnodrit i tocat (clàssica cantarella de "encara m'estic recuperant del divendres nit, em vaig fotre 6 cubates i vaig anar a dormir a les 6 del mati"), és una ombra d'aquell triomfador que pedalava sol. El Rei, en BM, segueix imbatible, però Spinner, el Príncep, torna amb força a plantar cara al crack dels esprints. De pujada cap a Sant Julià, el panorama és trist, molt trist. En Lance toca fons.
Vídeo, si us plau:


Ex-Mites del Ciclisme, 3ª part: gripant després dels Munts 21-12-2008 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

"Vaig frenat, avui", diu en Lance al final del vídeo. Més sinceritat impossible. Ara, com que el paio és pirat de la competitivitat, quan vam arribar a les Set Fonts de Sant Julià ell ens deixa plantats per poder arribar primer a casa. Una vegada allà, va fer aquest vídeo que el retrata com a esportista xungo i del.linqüent...


I per que no sigui dit, aquí teniu la versió dels fets segons en Lance. Quin morro!!!:

"M'ha agradat comprovar que no soc immortal.
M'ha fet por creure que en Marc podia superar-me M'ha fet riure, que s'ho cregués M'ha sorprès que es pensés que arribaria primer a la meta M'ha indignat, que em dongués per superat i mort M'ha fet somriure que no acceptés la derrota M'ha emocionat arribar, de nou, primer M'ha alegrat (i molt) finalitzar la cursa M'ha molestat, flaquejar al final M'ha inquietat (un tram mooolt breu), trobar-me fluix M'he distret fent un video dels que no arriben primers M'ha avorrit l'espera llaaaaaaaaaargaaa... M'ha sobtat (?), que no es reconegués la meva victòria M'ha il.lusionat veure que, en moments crítics, encara dono al cara.
Amb tot, reconeixaré que, tot i arribar a dalt als Muns per davant d'en Marc, potser sí que a la collada de la Caseta de l'eix (vaaaaaaaaaaale, i a l'asfalt fins la Miiiinaaaaaa), vaig defallir un pèl (no havia esmorzat, i la hipoglucèmia va fer estrags). Ara bé, l'astúcia em va dur a la victòria, sense paliatius.
No us extranyi veure vídeos que pugui semblar allò contrari, al que explico. Fixeu-vos bé en el que us adjunto jo: L'arribada a Sant Julià de Vilatorta (no està ni en BluRai, ni amb HD, ni ATUMARPELCUL Image, però està Vulgaris-camara-palm-pep, suficient per tenir-ne constància) i queda clar, que els hi vaig treure més d'una cabessa de distància.
Bé, en aquest mail, que bé podria ser la contra-crònica, podria fer-hi constar que vaig pedalar amb els frens clavats (havia de pedalar en baixada ¡!), amb el cos castigat pel sopar d'empresa (no cal descriure que, com tots podeu imaginar, vaig deixar-ho tot), i sense rè a l'estòmac".

Veritat, mentida o mitges veritats? Això és la realitat, my friends!!!!!

jueves, 1 de enero de 2009

Trilogia dels Munts, 2ª part: els dos Stoppers


Hem entrat a l'Any 9 amb un bon sarau a Muntanyola. De la colla Stopper erem en BM, l'RD, l'Spinner i en JLL (que no pedala però algun dia es reenganxarà).
Vam trobar a faltar a en Lance, que era a Escòcia supervisant la fabricació de whisky de malta. Com que el trobem a faltar, us deixem amb la seva crònica de l'excursió que ell i en BM van fer a la zona dels Munts el diumenge 14 de desembre, un dia de climatologia hivernal molt osonenca. És a dir, un infern....

Verge Santa !!
Quina sortideta !!

A peu de Muns a un ritme infernal,
pujar als Muns, pel pedragam !!
enllaç treking-bike, per GR, fins a la mina,
volt per sota fins a la caseta de l'eix
baixada a ritme fins a Vic.

Tot en menys de tress hores,
amb pluja a la plana
neu a la muntanya...
i en BM de llebre.

Quien da màs ??

Aquell dia l'Spinner no va venir, per tant la documentació audiovisual es limita a les cutre-imatges de la Palm d'en Lance. Aquí teniu un testimoni dels dramàtics esdeveniments...