Trilogia dels Munts, 3ª part: el retorn del Príncep

BTT Els Munts - Vilanova de Sau - S. Julià 21-12-2008

Sí, sí ja sé que tots voleu llegir els esdeveniments tragicòmics del diumenge 4 de gener, però això haurà d'esperar. Abans hem d'acabar la Trilogia dels Munts i afegir un nou capítol sobre l'ascens a la Muntanya Gelada.
Com a altres trilogies famoses, a la dels Munts també guanyen els bons. O, millor dit, els que estan en forma. Però la veritat sempre és relativa...
La meva versió: el diumenge 21 de desembre, en BM, en Lance i jo mateix, l'Spinner, vam pujar als Munts pel ciment (després de la matada de la setmana anterior amb gel,fang,etc.. no hi havia collons de pujar pel dret). Abans d'arribar dalt de tot, baixada a l'esquerra i una altra vegada pujada alternativa. Carenejada pels cingles, fotos espectaculars i... cap a Vilanova de Sau baixant per un GR molt cabró. Ull al vídeo, perque ningú no va pedalar pel puto GR....


A Vilanova s'acaba de cop la soberbia i la xuleria: en Lance diu que té fam. Només s'ha fotut un cafè amb llet abans de sortir de casa. Però ho diu amb la boca petita i en BM, gens partidari d'entaular-se, proposa seguir pedalant amb el vist-i-plau de l'Spinner, més motivat que mai. Aquí comença el principi de la fi. En Lance, desnodrit i tocat (clàssica cantarella de "encara m'estic recuperant del divendres nit, em vaig fotre 6 cubates i vaig anar a dormir a les 6 del mati"), és una ombra d'aquell triomfador que pedalava sol. El Rei, en BM, segueix imbatible, però Spinner, el Príncep, torna amb força a plantar cara al crack dels esprints. De pujada cap a Sant Julià, el panorama és trist, molt trist. En Lance toca fons.
Vídeo, si us plau:


Ex-Mites del Ciclisme, 3ª part: gripant després dels Munts 21-12-2008 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

"Vaig frenat, avui", diu en Lance al final del vídeo. Més sinceritat impossible. Ara, com que el paio és pirat de la competitivitat, quan vam arribar a les Set Fonts de Sant Julià ell ens deixa plantats per poder arribar primer a casa. Una vegada allà, va fer aquest vídeo que el retrata com a esportista xungo i del.linqüent...


I per que no sigui dit, aquí teniu la versió dels fets segons en Lance. Quin morro!!!:

"M'ha agradat comprovar que no soc immortal.
M'ha fet por creure que en Marc podia superar-me M'ha fet riure, que s'ho cregués M'ha sorprès que es pensés que arribaria primer a la meta M'ha indignat, que em dongués per superat i mort M'ha fet somriure que no acceptés la derrota M'ha emocionat arribar, de nou, primer M'ha alegrat (i molt) finalitzar la cursa M'ha molestat, flaquejar al final M'ha inquietat (un tram mooolt breu), trobar-me fluix M'he distret fent un video dels que no arriben primers M'ha avorrit l'espera llaaaaaaaaaargaaa... M'ha sobtat (?), que no es reconegués la meva victòria M'ha il.lusionat veure que, en moments crítics, encara dono al cara.
Amb tot, reconeixaré que, tot i arribar a dalt als Muns per davant d'en Marc, potser sí que a la collada de la Caseta de l'eix (vaaaaaaaaaaale, i a l'asfalt fins la Miiiinaaaaaa), vaig defallir un pèl (no havia esmorzat, i la hipoglucèmia va fer estrags). Ara bé, l'astúcia em va dur a la victòria, sense paliatius.
No us extranyi veure vídeos que pugui semblar allò contrari, al que explico. Fixeu-vos bé en el que us adjunto jo: L'arribada a Sant Julià de Vilatorta (no està ni en BluRai, ni amb HD, ni ATUMARPELCUL Image, però està Vulgaris-camara-palm-pep, suficient per tenir-ne constància) i queda clar, que els hi vaig treure més d'una cabessa de distància.
Bé, en aquest mail, que bé podria ser la contra-crònica, podria fer-hi constar que vaig pedalar amb els frens clavats (havia de pedalar en baixada ¡!), amb el cos castigat pel sopar d'empresa (no cal descriure que, com tots podeu imaginar, vaig deixar-ho tot), i sense rè a l'estòmac".

Veritat, mentida o mitges veritats? Això és la realitat, my friends!!!!!