Osona Stoppers BTT: Clavícula recuperada, Tres Cims superada

Aquest blog ha estat mut durant més de dos mesos. Raó de pes: qui escriu aquestes línies es va trencar la clavícula baixant pel Camí Ral de Cantonigròs a L'Esquirol el 4 de gener. No va ser imprudència ni inconsciència. Va ser un refotut fil de telèfon "invisible", conseqüència de la caiguda d'uns postes telefònics tombats per les nevades de dies enrera. A la mateixa sortida en BTT, l'Stopper Puertas es va torçar el turmell i va anar coix uns quants dies....
Jo, Spinner, clavículatrencadaperonooperada, vaig estar 6 setmanes immobilitzat i pensant que, si no arriba a ser pel casc, potser ara no estaria escrivint això. Quan la roda es va enganxar al fil telefònic, vaig sortir disparat i vaig picar de cap i de clavícula. El casc va fer "crac" però va aguantar. El testimoni és la pedra que encara segueix clavada i que guardo com a sinistre "souvenir". La foto s'explica millor....

El temps ha passat, m'he anat recuperant mentre altres entrenaven com a criminals (BM) i la resta aprofitaven les "vacances" de diverses maneres, però no pas pedalant.
La immobilització i posterior recuperació sempre ha sigut amb la BTT al cap. I mai millor dit. Per Reis, amb la clavícula ben fracturada, vaig rebre com a obsequi el nou casc: un flamant Catlike Sakana.Una meravella del disseny i una bona assegurança pel coco. Al final, ni suspensions, ni rodes ni hòsties. Amb la BTT és fonamental gastar-se la pasta en protegir el cap... i el cul. Per això també gastem un bon seient.

Aquí teniu el nou casc. I no és casualitat que hagi fotografiat la part posterior. És la que va veure en Lance durant molta estona diumenge passat. Un retorn gloriós a la forma física després de la travessia pel desert. Vam fer la clàssica Tres cims (Miranda, Sant Sebastià i Creu de Gurb), una mica descafeinada per culpa dels itineraris alternatius d'en BM, ara més conegut com "El Cinc Cims". El paio, que entrena sol entre setmana i troba rosses de bandera pel camí, ha trobat un caminet "light" per enfilar-se a Sant Sebastià. Considerar "cim" un recorregut de costellada és molt propi d'en BM, que a xulo no el guanya ningú (i menys en absència dels de Roda). Ritme tranquil però sense parades tècniques ni barretes energètiques. A sac!.
En BM està fort i en Lance.... com a mínim surt en bici, que ja té mèrit després de les farres nocturnes que es casca. Aquí us deixo la seva crònica i unes fotos. Falta el vídeo, com sempre, el millor...

LANCE THE POET ESCRIU:
Sembla clar que, ahir, tot i sortir tres pelacanyes, vàrem donar per
iniciada la temporada 2009.
Vàrem fer els tres cims, a ritme suau, sobretot un servidor que no estava
per gaires floritures.
Varem fantasmejar amb fel els Pedals de Foc, 6700 metres de desnivell en
quatres dies...
No vàrem esmorzar... No et preocupis Serra, no ha de ser la tònica habitual
d'aquesta temporada.
En Gil no hi era... No va quedar últim. No et preocupis Gil, quan tornis
seguiràs sent l'últim.
En Marc te casc nou. La part del darrera és molt xula Gil, ja ho veuràs.
En Bellmuntman està pels cels. Però ja el farem aterrar.
En Bassols te un missatge de resposta automàtica que diu que no estarà a la
feina fins al juny. Quina sort !!
En Joan Colomer, puja a Bellmunt a peu... Potser que comenci a agafar la
bici
En Maso xuleja molt i pedala poc. A veure si el reciclem aquest any !!
En Casanovas Gran s'ha tirat al vici amb v. Val més que espavili.

FINS AQUÍ, CRÒNICA D'EN LANCE. LA FI DE FESTA ÉS UN VÍDEO QUE, TOT I QUE SEMBLI MOLT VIST, ÉS NOU DE TRINCA, DE DIUMENGE PASSAT.....