Quin morro, des del juliol que teniem el bloc parat, això no pot ser!!!!. Comencem aquí l'actualització de les aventures que hem pedalat aquest estiu amb l'èpica crònica d'en Gil-Stopper amb una espectacular travessa RODA DE TER - L'ESTARTIT.
I AQUÍ TENIU LES FOTOS
05:45 Sortim de fosc de Les Cases Noves amb destí Rupit. El camí és conegut per tots: Can Patel-Esquirol-Tavertet-Rupit, només amb la diferència que aquest cop és de pujada, de fosc i molt d'hora.
06:30 Semi MOF (Multi Organic Failure) a les últimes rampes de l'Esquirol. Encara és fosc. És normal, ja em començo a conèixer... Però els altres no. Intento dissimular, em recupero i desfaig els mínims dubtes d'arribar a l'Startit que la meva forma física pogués insinuar.En mi i en els dos companys.
Per cert: En Quim (que diu que no va mai en bici però el cabrón es cuida nedant i corrent) i en Felip (la màquina i des d'ara el meu salvador).
07:30 Arribem a Cantoni per la típica pujada guarra. Encara fa fresca i el sol comença a treure el cap per darrera el Pla d'Aiats. És una imatge genial (foto)
Com que ens ho veiem a venir i ja fot dues hores que pedalem de pujada, decidim arribar a Rupit per carretera. Això és lo meu. Amb 25 minuts ens plantem a Rupit i esquivem la pujadeta de l'Avenc.
07:50 Sóm a Rupit. Foto de rigor i encara no hi ha ni una ànima pel carrer. Sense parar gaire estona prenem el camí cap a Susqueda. És de lo més maco que he vist: panoràmica dels cingles del Far, baixada forta que és lo meu, bosc d'Eucaliptus.... fins a arribar a una riera (nivell de pantà). D'aquí a Susqueda hauria d'haver estat baixada (segons en Felip). Doncs no, un seguit de rampetes cabrones i baixadetes que serveixen per esquivar els diferents accidents que el relleu presenta, fins arribar a una pedrera que hi ha just a sobre de Susqueda. Déu ni do. Collons!!!!
08:23 (Hora Cuní) som a sota d'una pedrota. No sé el nom, però si mireu la foto segur que algú ho sabrà.
08:50 Puntxada de rigor. El camí és ple de pedres i de romagueres que han deixat els neteja boscos. Les baixades són guapíssimes.
09:15 Portem hores fotent-li i encara no sóm enlloc. A Susqueda. La cosa ha estat dura, però arribo a aquest punt molt millor que en la Vic-Platja d'Aro. Almenys això sembla.
Encara no hem esmorzat i baixem follats cap al Pasteral. En Felip s'adelanta (més follat encara) per demanar els llomambformatge de rigor i omplir les cantimplores.
09:50 Arribem al Pasteral i esmorzar al bar aquell. El sol comença a picar i ens refugiem a sota d'uns parasols. Ens fotem una mica de dooping, xerrem, ....i compartim una mostra de la farmàcia (protecció 50) ja que la temperatura va pujant i no hi ha cap núvol.
10:40 Portem 60 Km. Sortim del Pasteral pel carrilet cap a Girona (24Km). Hòstia!!!!! Stopper no sembla el mateix!!! És la segona part: Quina soltura, quin pedalar més bo!. Promig de 25Km per hora i ens plantem a sota la catedral en una hora justa. Inclús hem de frenar el ritme per esperar en Quim. Sembla que l'esmorzar no se li ha posat bé. Estan flipant amb la meva segona part.
Després de Girona bé la pròrroga (recordeu que no en sóc de pròrrogues): 74 Km a les cames. Dotze del migdia. 32-35ºC. Hauríem de passar per un lloc planer fins a la costa, però la intenció dels companys és pujar als Àngels (turonet segons ells de 12Km) i després baixar fins a l'Startit (encara en faltaran 35). Aquí ens dopem de veritat: la glucosa fastigosa.
Els Àngels es mereix un capítol a part: Nois, els Àngels és com tornar a pujar de Roda a Cantoni per una pista-pedregam de 7 Km de tot pujada i una rampa asfaltada de 5Km més!!!! . Comencem a enfilar les rampes i sembla que la cosa va bé. Aguanto el ritme o m'esperen (no ho sé). Al cap de 5 Km m'he fotut el 1.5litres d'aigua que havia proveït al Pasteral i encara tinc més sed. Em foto l'aigua d'en Felip. No puc més, tinc pell de gallina i noséperquè. Fot molta calor, no passa aire, ni un núvol (crec que és el dia més calurós amb el què portem d'any), les rampes continuen, pedres...poso el molinet. El cap, les cames i tot em fa figa. Haig de parar. Paro sota un pi, més aigua... arrenco però 100m i no puc més... I així fins al quitrà. Això no pot ser. Porto una hora i encara no sóc a la meitat. Estic putejant als altres que m'esperen a dalt la font. Allà decideixo arribar fins a dalt de la muntanya (si puc) i trucar el cotxe escombra. Agafem l'asfalt i la cosa no millora. Ja sé que sóc més de carretera, però la cosa no millora. Deixo sense aigua als altres. En Felip m'empeny. Si nois!! en Felip es capaç d'empènye'm i continuar pujant. Això és un company!!!!!. Abans d'arribar a dalt (falten 2 Km) no puc més. Potser és una insolació. En Felip s'avança fins al restaurant dels Àngels i torna amb un litre i mig d'aigua semi gelada i una Coca-Cola (segurament la millor de la meva vida). En Quim no ha tornat a baixar ja que amb prou feines ha arribat a dalt. Per fi arribo a dalt i comprovo com he tardat més de dues hores a pujar. Són les 14:00. La calor és insoportable i em reafirmo en la meva decisió: Cotxe escombra. Decideixo que per avui ja n'hi ha prou i que he fet tot el que he pogut. Al capdevall sóc l'Stopper i avui no podia ser menys!!! Però, què collons, estic satisfet. 86Km, no precisament de baixada, i amb aquest puto sol al cap les últimes 4 hores.
Total, ja acabo. En cotxe fins a l'Startit. Els altres arriben a les 16:00 destroçats. Es veu que de Torruella a l'Startit (7Km) va ser un infern. Jo, a aquesta hora ja estic dutxat i descansat. Estic bastant menys fet pots que altres vegades. Potser això del dooping va bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario