lunes, 29 de septiembre de 2008

11-S: Acta-Crònica-Necrològica de la Pedalada de Folgueroles

Amb retard, moolt retard, el blog Stopper es va actualitzant (Tranquis,ja agafaré el ritme). Ara toca la tremendíssima pedalada de Folgueroles de l'11 de setembre. L'Spinner es va escaquejar, l'RD i en Gil encara estiuejaven... total, que només hi van anar els dos herois del grup, BM i Lance. Com a la pel.lícula "Los inmortales", només en pot quedar un de viu. Endevineu qui? En Lance ens ho explica amb la seva prosa melodramàtica....

De nou, l’ombra d’en BM, planeja sobre un temerós Lance. De nou, en
Lance (vistes les experiències anteriors), tenia un pessigolleig
estrany, pel fet de pedalar (només), amb la Bèstia. Sense Stopper, ni
més Stoppers.
El Ximple (en Lance, clar) és conscient dels extrems que composen la
bocamullada: Si ho superes, ho tractes com una cursa infantívola (per
tal d’humiliar la resta), sinó és així, estàs perdut; l’horror, la
cruesa, les nafres, els pecats comesos, l’àngel de la guàrdia, tota una
amalgama de sentiments i moments, presents i passats, bloquegen les
rodes, traspuant l’amargura, per l’aparició de la solitud del jo… i
l’espai.
…i la mentida culpable i obscura dels organitzadors, (de la bonica Vila
de Folgueroles), imposant fites inabastables (totes, TOTES, TOOOTES les
putes pujades a partir del qm 45 s’havien de fer a peu), en un
programari fals, cínic, premeditadament culpable, per tant punible,
penademortable.
Al gra. Era una cursa de 45 qu, amb un desnivell acumulat de 1.600
metres.
45 quilòmetres, fets pels stoppers en diverses ocasions, i per arreu de
la comarca, no havien de ser cap impediment, per (sortint a es nou), ser
al migdia a casa.
Heus aquí, una sortida enganyosa. Planera, decebedora… (1.600 metres de
desnivell on són?): Ja, ja… JA !!. Però, aviat, massa aviat, ens adonem
que la cosa va mala… ens fan pujar als Muns pel pedregam (una ruta
fantàstica i tècnica, si es fa de baixada, però una tocada d’allò que
no sona, si es fa de baixada.
Arribem a la creuera última i, prèvia, a l’ascensió als Muns on hi ha la
parada de l’esmorzar (massa d’hora per fer-ho), i no fem més que una
lleugera reposició de líquids (primer gran error, d’una colla d’errors,
que, encadenats, ens… em dugueren a passar de puntetes pels dos primers
cicles estacionals de la vida (Primavera – Naixement, Estiu – Plenitud)
de puntetes, instal·lar-nos… me, llargament en el tercer (Tardor –
Decadència) per acabar, de ple, i sense retorn, en el quart i últim
(Hivern-mort).
És en aquest llarg (perpetu?) moment de decadència on tens la sensació,
(la CERTESA !!) de passar dos vegades pel mateix lloc (Malafugassa),
sensació que, després d’haver patit un infern (entre la primera visió i
la segona), afegeix, a la tortura física, la psíquica.
Invoquem… invoco, a l’esperança (escepticisme? ironia?), donat que,
portant 40 qm, només en falten 5 per arribar (segons el FALS
programari). Però de Malafugassa a Folgueroles…
A partir d’aquí entrem… entro, en el quart cicle estacional de la vida.
He mort. És la pura mecànica, la que fa avançar, prens consciència de la
inexorabilitat del pas del temps, de la relativitat de l’espai,… la
quarta dimensió.
Arribar a les tres a casa, no és res, vist el que podia haver estat.
Sovint, arribar, es suficient. Tinc la sensació, que soc immortal.
El tema predinar (crisis), dinar (breu), i migdiada (merescuda, i
complaent), no els desenvoluparé per escrit. Seria redundant per sabut,
i pretensiós per Xulesc.

Lance

No seria just deixar d’esmentar, el suport mental (ànims), tècnic (canvi
de roda x puntxada), avituallador (líquid isotònic), i de ben segur
altres suports que el meu estat catatònic no devia percebre, amb en BM.
Gràcies.

3 comentarios:

Ignasi dijo...

Sort que l'any vinent ja estarem al cas i no ens deixarem sorpendre.....
Jo em quedo, d'aquesta pedal·lada, amb el "tram experimental" i la darrera pujada de rocs (un dia d'aquests la farem, perquè s'ha de veure per creure.......allò que es pot arribar a pujar - o no - amb una bici). BM.

cajuanuix dijo...

jo també hi era,i el coll del Portell a a peu...Avui n´he fet un tram,i crec que l´important és arribar-hi amb energia i amb pedals mixtes,per no patir per les caigudes laterals quan no et pots desenganxar.I practicar altres llocs tècnics,al final hi trobes el "gustillo"!!

Anónimo dijo...

Ja ho pot ben dir en Lance que és una crònica-necrològica i encara falta explicar la millor part...

Primer dia que venia la meva santa mare a dinar a casa en Lance, no pateixis carinyu que a les 12 estic a casa, el vaig a buscar a Folgueroles a la 1 i em diu que està perdut i que torni cap a Vic que ell ja vindrà, total que arriba a les 3, ensangrentat i amb un mareig del 15...

Com l'enredeu d'aquesta manera? O potser era una tàctica per escaquejar-se de la sogra?

Muas,

R