jueves, 4 de septiembre de 2008

Estiu 2008: part 2: Travessa L'esquirol-Camprodon, ascens i caiguda d'un mite


Després de passar uns dies a Boí-Taüll i comprovar de primera mà que els desnivells al Pirineu són la la bomba, BM i Spinner van tornar pletòrics a Osona. Tan pletòrics que -pobres inconscients- van atrevir-se a fer la travessa L'Esquirol-Camprodon sense dominar a fons l'art del GPS. De l'Esquirol a Olot, tot perfecte: ascensió amb ritme cap a Cabrera, baixada rapidíssima cap a Olot, on arribem després de fer un troç de carrilet. Paisatge fantàstic i la promesa de tornar-hi amb la família quan estigui enllestit el Túnel de Bracons. A Olot comença el festival: no ens aclarim amb l'amic GPS per atacar la ruta per muntanya. Preguntem al Centre BTT del carrilet i ens diuen que el millor que podem fer és pujar cap a Sant Joan de les Abadeses per l'antiga carretera de Vallfogona. L'ascensió, amb un sol de justícia i sense una punyetera ombra, és dura i feixuga. Sort de les banyes que hem incorporat al manillar el dia abans i que ens permeten canviar de postura de tant en tant. Tot i això hi ha moments de crisi: són quarts d'una, el sol és justicier i no sabem el que ens espera més endavant. Per sort, quan arribem al coll de Coubet (1010 m.) la carretera comença a planejar i a pujar més progressivament fins al coll de Santigosa (1064 m.). Ja passa més airet i fins a San Joan de les Abadeses és tot baixada. Allà dinem de menú correctament en una terrasseta i, després del café, tornem a pillar les bicis. Anem al Centre BTT on acaba la Via Verda de la Ruta del Ferro. Allà tampoc saben com seguir cap a Camprodon per carretera. Ens diuen que com a mínim fins a Sant Pau de Segúries anem per carretera i que després podem seguir per un PR. Més asfalt. I a l'asfalt és on en BM va i s'accidenta de mala manera: en una recta molt recta, el tio mira enrera perque l'Spinner s'ha quedat una mica enrera (és de terceres parts, ja ho sabeu), i la roda del davant decideix baixar pel marge, amb la mala pata de provocar una caiguda tonta i unes lletges esgarrapades/cremades a la cama provocades per l'asfalt en pedra viva. Arribem com podem fins a Sant Pau de Segúries, netegem la ferida a la font i esperem que obrin la farmàcia, perque el dispensari està tancat. Benes i àigua oxigenada netegen la ferida però la farmaceutica, amb molt de seny, recomana anar al CAP de Camprodon a que ho curin més a fons. Per no perdre temps, el recorregut fins al final es fa per la carretera. I per més INRI, el CAP de Camprodon no està al poble, sino al final d'una feixuga rampa. Més pujada, toca't els kxllxns.
BM, ferit però motivat, comenta que el millor és comprar-se un culot pirata -el culot Stopper li ha quedat totalment esparracat de la caiguda- per pedalar l'endemà. Spinner, home amb seny, li diu que el primer que cal fer és passar pel CAP. Del CAP surt en BM amb la cama esquerra embenada des del turmell fins damunt del genoll i amb una "banderilla" antitetànica de regal. Sembla que l'endemà no pedalarem gaire, cosa que es confirma quan l'esposa metgessa del ferit li fot una bronca telefònica d'alt nivell (Ah, el Doctor Casanovas també va intervenir telefònicament per confirmar que en BM no havia renovat la vacunació antitetànica). Tot i que pinten bastos, l'incombustible BM segueix convençut de pedalar l'endemà i, ni cort ni peressós, s'encamina cap a la botiga d'esports a comprar-se el culot pirata. Quin campió!!!!.
Anem a l'hostal a fotre'ns una de les dutxes més esperades dels últims anys i, apa, els dos Rodrigues a voltar per Camprodon: vermutet a plaça, sopar amb vinatxo del Bierzo i... com no podia serd'una altra manera, repicó nocturn al Pub 2000, mite de la nit de Camprodon. D'allà sortim a quarts de dues i ben tous. En Batxi, ànima del Pub -juntament amb el Xavi, que avui no és a Camprodon-,ens ha tractat com a reitons.
Dormim com a "ceporros" i al matí en BM descobreix la crua realitat. Hem de ser "rescatats" via automobilística per tornar a l'Esquirol.
Malgrat que la experiència no ha estat complerta, amb descobert algunes coses:
- Les travesses -amb GPS on sense- cal prepar-les millor i assegurar la ruta
- La carretera és pesada i malparida, més val evitar-la sempre que puguem
- Sortir de nit és fantàstic. Ho teniem mig oblidat però "la cabra tira al monte"
- En BM està fort, però no és indestructible. Que estigui al lloro!!!!!

No hay comentarios: