Pa, trago i llibre de ruta

Cap de setmana de retrobament Stopper... noctàmbul!!!. És l'única manera de veure al Lance. Total que,Divendres nit, sopar a les Pockets i farra-concert de "quarentons" al Nit i Dia amb Steve & The Hooligans. I aquest, matí, pujadeta a Bellmunt, que s'ha de seguir pedalant. No explicarem la pujada a Bellmunt, aquest tema ja està reflexionat :-). El que toca és posar el dia el blog!!!. Amb una setmana de retard, però aquí la teniu, mini-crònica de la Pa i trago 2010...

Arriba el bon temps i comença la temporada de pedalades. El mateix dia que s'aplegaven un miler de BTTeros a la primera Volta a Montserrat en BTT, a Calldetenes se celebrava la 17ena edició de la Pa i Trago, una pedalada amb llibre de ruta que va aplegar uns 60 ciclistes. Entre els participants de la ruta llarga (35 km. que al final van ser 40) hi 2 Stoppers, BM i un servidor de vostès Spinner, i també la Judit i en Carles, dos dels companys amb els que vam fer la Pedals de Foc i farem l'Epic Trail al juliol.
El llibre de ruta estava realment molt currat i detallat, només li vam trobar un petit error en un gir a l'esquerra que dibuixat marcava a la dreta. De Calldetenes ens van fer pujar als Munts per darrera i per la pista pedregosa. Això ja començava a indicar que el recorregut seria durillo. Una vegada dalt dels Munts, carenegem pels cingles i pel GR trialero a caminar una estona de baixada... Prop de Vilanova de Sau, més pujada i més trams tècnics, i algun corriol a peu, no fos cas que no ens haguessim adonat que la pedalada l'organitzava un club excursionista.
La Judit va tenir un petit ensurt en una baixada i pocs metres després en un torrent també va anar a terra, o millor dit, a l'aigua. Per sort res greu més enllà d'una mica d'esgarrinxada i de contusió. Arribant a Sant Julià, vam enfilar la Ruta dels Molins i vam baixar ràpid cap a Calldetenes. Caram!, la una del migdia!!!!. Quatre hores llargues per fer els 40 km. És el que tenen les curses d'orientació amb trams trencacames: t'ho has de pendre amb calma... En resum: ruta distreta i en familia, un bon entrenament per la temporada que ens espera.

Els primers 120 de carretera

Després d'unes quantes sortides més aviat curtetes, ja tocava superar la barrera psicològica dels 100 km. amb bici de carretera i avui ho hem fet amb nota, tot i que no hagués estat de més preparar-se una mica millor la ruta. Aquesta, enlloc de ser circular, ens ha quedat una mica "alternativa".

Mostra un mapa més gran
En BM i jo hem quedat a Santa Eugènia de Berga i des d'allà hem enfilat cap a Taradell, Seva, El Brull i Collformic. Des del coll, baixada ultraveloç de gairebé 17 km. fins a Sant Esteve de Palautordera i Sant Celoni. Planejada cap a Hostalric i d'allà a Arbucies, on comencen de nou les rampes imponents en direcció a Sant Hilari Sacalm. Portem més de 80 km., fem una parada a la benzinera d'Arbucies per reomplir el bidó i comprar una barreta i cap a munt. La pujada és dura i, just després de deixar enrera l'entrada cap a l'Eix Transversal, no sabem exactament què ens trobarem. I el que ens trobem és "más de lo mismo". Rampes i més rampes. A en BM, que ja té una edat i moments d'inconsciència, li agafa una mica de "pàjara" per no haver-se hidratat prou durant el camí. Un gel energètic el ressuscita i seguim pujant cap a Sant Hilari. Els 4 km. finals se'ns fan eterns. Nova parada per hidratar (després de la "pàjara" ja no estem de broma)i amb la més gran de les innocències agafem una carretera estreta i de paisatge espectacular que suposem que ens durà en direcció a Viladrau. Error garrafal!. Anem superant quilòmetres i bonics balnearis (Font Picant, per exemple) vora el riu. Un altre ciclista ens explica que anem camí de.... Anglès, a la comarca gironina de La Selva. Són quarts de tres i ja ho tenim clar. No arribarem al nostre destí, així que ens ho prenem amb filosofia. Arribem al poble d'Osor, on la sensació d'aïllament és brutal. Seguim descendint i, a quarts de quatre arribem a Anglès. Truquem a casa: ajuda, si us plau!!!. La Jefa ens vindrà a buscar, que bé!!!! Podrem passar la tarda amb la Mona i tota la quitxalla, rient i recordant la kiilometrada i... recordant que la propera ruta segur que la preparem millor!!!!!!

La primavera per muntanya i per carretera

El diumenge 28 de març vam aconseguir reunir 4 membres de la confraria Stopper, que tal i com ha anat l'Hivern no està gens malament: retorn per la porta gran de l'Stopper Puertas, el seu germà RD, BM i servidor de vostès Spinner.
L'Stopper Puertas, encara recuperant-se de la greu lesió de l'any passat i amb uns grams (o quilos?) de més perque ha deixat de fumar, va prometre que compliria, i va complir. En BM i jo mateix vam proposar planejar i rodar suau,però l'Stopper ens va fer anar -contra la nostra voluntat- a fer la volta per Montrodon i Puiglagulla, amb unes rampetes que ja coneixem... Per exemple, la que teniu a la foto:

Total, que com que feia un bonic dia primaveral (tot i que la malla llarga no va sobrar), el ritme va ser leeeeent però segur, amb la tradicional MOF pel camí però amb una part final estil Au Fènix clàssica de l'Stopper Puertas. Total, que vam aconseguir arribar a Puiglagulla a fer la cervesa amb patates gairebé a l'hora del vermut. Després, baixada per la trialera xunga i a Vilalleons agafem un fantàstic corriol que es converteix en pista i ens deixa entre Santa Eugènia i Sant Marc. Despedida i cierre, uns a Vic i jo cap a Sant Julià.
Pocs dies després, en BM i jo ens retrobem per fer una escapada ràpida per carretera: L'Essquirol-El Far-L'Esquirol. 55 km., vistes fantàstiques, molt vent....
Ha valgut la pena arribar al Far, el paisatge és espectacular!!!!. Us deixem amb el mapa i les fotos!!!!.

Mostra un mapa més gran

Mentre els Stoppers "descansen", fem carretera

El comptaquilòmetres diu que he fet 72 km. He acabat esgotat, però ha valgut la pena. Encara ha trobat una mica de neu a la pujada de ciment entre la presa del pantà de Sau i Rupit. Paisatge espectacular tot esperant que: en Lance, l'Stopper Puertas, l'RD i la resta d'Stoppers surtin del seu estat letàrgic, i que en BM es deixi de fer el xulo per SMS i pedali una mica amb la colla.....
Us deixo la ruta d'aquest matí:

Mostra un mapa més gran

Pedals de Lava o.....?

L'any passat vam fer la Pedals de Foc. Enguany estem dubtant entre la Pedals d'Occitània, la Pirinés Epic Trail o.... la Pedals de Lava, que té l'atractiu afegit d'una localització una mica insòlita per la bici de muntanya com és l'Illa de Lanzarote.
La veritat és que la gent dels Pedals de Foc estan a tope, i al 2010 obriran dues noves rutes, "Pedals d'en Serrallonga" -que tindrem al costat de casa- i una altra als Picos d'Europa.
Mentre ens decidim per la millor opció de cara a l'estiu, us deixo amb el vídeo emès fa uns dies pel Temps d'Aventura del Canal 33, un interessant reportatge sobre la Pedals de Lava de Lanzarote.

Pedalada sota zero i mites en hores baixes

Havia de ser el gran dia de la retrobada Stopper. Però entre els que són més de carretera i de esquí i ja tenen una edat (BM), els que surten d'una lesió de llarg recorregut (Stopper Puertas), els "pupes" de la temporada (Spinner), els que s'escaquejen de dia (RD) i els que van a votar de nit (Lance), la veritat és que fer coïncidir a tot el nucli dur Stopper està complicat.
Ahir, gairebé coïncidint amb el primer aniversari de l'incident clavicular, ens vam retrobar l'Spinner, l'RD -also starring el seu nebot Arnau- i en Lance. Bé, en Lance, a mitges, perque sí que va venir.... però en cotxe. Això sí que és un mite en hores baixes!. L'excusa per no pedalar: que feia fred. Sembla mentida que un osonenc doni aquesta excusa per no pedalar, però fred en feia: l'observatori meteorològic de Sant Julià de Vilatorta marcava 8 sota zero a les 8 del matí, i jo començava a pedalar de Sant Julià a Vic a les 8.45.
Total, que l'RD, el nebodet Arnau amb la seva flamant Trek Fuel Ex 6 i un servidor vam enfilar cap a Montrodon per fer la clàssica circular pujant fins a Puiglagulla. L'Arnau anava molt ben equipat de bici... però justet de roba d'abric i va patir força amb el fred a les mans. Sort que feia molt de sol -quines vistes més fantàstiques amb el paisatge del Montseny ben nevat- i estavem de bon humor. El pobre Arnau va anar fent parades tècniques i alguna llagrimeta, però al final es va refer i va arribar dignament a Puiglagulla. Pel camí, SMS d'en Lance dient que ja feia estona que hi era, que ja havia passejat en Rustu (el podeu veure a les fotos) i que tornava cap a Vic. Osti, aquest paio!. No el veiem ni quan no pedala!!!!. Per sort, quan erem a Puiglagulla esmorzant en Lance va reaparèixer, vam fer quatre fotos i vam recordar lo ben parida que havia estat l'ascensió des de Montrodon, amb la pista ben dura i glaçada, el "crec-crec" de la neu i el gel sota els pneumàtics.... Això és pedalar sota zero en un dia espectacular!!!!.
La llàstima és que em vaig deixar la càmera, tot pensant que en Lance pedalaria i duria la seva. Sí que la duia, però només vam poder fer les fotos "de costellada"... (atenció a la coca-cola amb glaçons que es va beure l'Arnau, més gel per la congelació, ja ja ja!).
En resum: semi-gloriosa jornada d'Hivern, pendents encara de fer la primera reunió completa dels Stoppers en aquest 2010.

Ciclocross al costat de casa

No estava gens familiaritzat amb el món del Ciclocross, així que a la que vaig saber que al costat de casa es feia la darrera prova de la Copa Catalana d'aquest esport, vaig decidir donar-hi un cop d'ull (i de pas fer les fotos que teniu aquí al damunt).
Mentre uns quants -sense cap ànim competitiu- apostem per alternar la BTT i la bici de carretera, els del Ciclocross agafen un peculiar camí del mig amb el millor/pitjor dels dos móns: la rigidesa i conducció de la bici de carretera (amb quadres més robustos i pneumàtics també més gruixuts i amb taquejat) en condicions off-road: pista, fang, herba, esglaons, rampes.... Vaja, que s'ha d'estar fort, motivat i una mica "pillat". També m'ha sorprès el baix número de participants. Em consta que en altres països el Ciclocross té més tirada, però suposo -parlo des del desconeixement absolut del tema- que aquí l'ascens imparable de la BTT deu haver fet que només els incondicionals irreductibles del ciclocross segueixin mantenint viva la flama. La veritat és que, ara que combino BTT i carretera no em venen moltes ganes de provar el ciclocross, però que consti en acta que ha sigut un plaer veure una mostra competitiva d'aquest esport a Sant Julià de Vilatorta i espero que l'any vinent la tornem a gaudir.

Més info. (i amb més coneixement del tema) a altres blocs d'Osona:
http://famdepedal.blogspot.com/2010/01/cronica-i-fotografies-de-1er-ciclocros.html
http://trimariona.blogspot.com/2010/01/ciclocross-sant-julia-de-vilatorta.html

13-D: hem votat... i hem pedalat (per carretera)

Del caliu dels locals on s'ha votat (quin ambientillo que hi havia a Sant Julià a quarts d'onze del matí!!!) al fred criminal de la carretera: Sant Julià-Vic-Roda-L'Esquirol-Cantoni-L'Esquirol. Volteta light de 38 km, que encara no estem recuperats del tot (contractures, refredats... vaja que estic fet un cromo!).
Ahir en BM també va treure la blanca a passejar per la Cerdanya. El paio es va abrigar a sac i va fer Alp-Collada de Tosses-Alp.
Que consti que treiem a passeig les bicis de carretera per que la resta d'Stoppers estan desapareguts en combat. En Lance, de voluntari del 13-D.... a la Disco (Voluntariat + cubates = anar a dormir tard i malament). L'RD, ja es va autodescartar perque tenia farra. I en Puertas, encara no està al 100% de la lesió. Gil, torna perque la resta són uns ganduls!!!!.
En BM i jo t'esperem!!!!.

40 anys i una Orbea blanca

Té una Orbea negra per la muntanya, i des d'ahir a la nit l'Ignasi, més conegut com BM (Bellmunt Man), té una Orbea Onix 105 2010 de carretera blanca com la neu. El Ying i el Yang del món del pedal. I tot això perque avui dilluns fa 40 anys.
Felicitats de tota la colla Stopper i de la colla Fitness-Pedals de Foc-Titan Finishers. Ja ho saps, l'edat no perdona i amb la de carretera tindràs menys desgast... o no :-)
La festa d'ahir va ser fantàstica i emotiva, i pel que fa al sector ciclista van tornar a sortir projectes interessants per al 2010: des de la Titan a la Epic Trail, passant per algun cap de setmana a França per fer algun port del Tour.
Total, que molta festa però, per sort, més pedalada que no pas "pedal".

Post-Data: aprofitant que li haviem de pillar l'Orbea blanca al cunyat, jo també m'he firat i ja la tinc a casa. És per no deixar-lo solet a la carretera, pobret!.

Spinner, el cunyat solidari.

Sant-Julià-Collformic-Aiguafreda 27 setembre

El 27 de setembre en BM i l'Spinner ens vam fotre una bona currada seguint el track que teniu aquí al damunt. Primer unes voltes de Sant Julià a Puiglagulla i després enfilant cap al Montseny amb unes rampes tremendes. Paisatge espectacular, primers aires freds de la temporada i flipada amb els paisatges d'arribada al Collformic, Pla de la Calma, etc... Després ve una baixada que no s'acaba mai i que, des d'una mica més amunt d'Aiguafreda, torna cap a El Brull, Taradell, Sant Julià... el problema és que se'ns va fer tard: eren les 13.30 i ens esperaven les families respectives a dinar. Per tant, s'imposava el seny. Pedalada ràpida fins a Aiguafreda i a les 13.45 agafavem el tren cap a Vic. Llàstima, perque ens hagués encantat fer la volta sencera. Bé, la guardem per quan en Lance torni dels USA. La que t'espera, company!!!!!.