BTT Cases Noves: hi ha un abans i un després

Nois, abans que res disculpeu pel retard en penjar la crònica i les fotos de la Cases Noves 2007 de diumenge 6 de maig. Aquí teniu la crònica d'en Bellmuntman, escrita amb la seva prosa nostrada.

Spinner :-)

Hi ha un abans i un després de la BTT Cases Noves

Què us puc dir que no hagueu explicat ja? BRUTAL, DURA, INTENSA, LLARGA, BONICA, CONTUNDENT, FANGOSA, GENIAL, en definitiva, una ruta que ja es pot considerar una fita assolida només per a uns escollits. Ni Bellmunt s’acosta a la magnitud de la proesa assolida per els quatre valents aquest diumenge!

A les 9’30 h, després d’una tall de coca amb xocolata, en Lance, en Jordi Serra, l’Stopper i en BellmuntMan, inicien el camí des de la farmàcia de les Cases noves en direcció a Can Patel; després AMUNT cap a Les Paganes i Can Martí. Travessant un rec fangós (no només de d’aigua, per l’olor i color en qüestió....), AMUNT cap a Masrubí, seguint cap a La Vall o hi trobem el primer refrigeri. A continuació AMUNT cap a Can Dabra, una pujada de ciment que no trobaríeu ni al tram final dels Munts. Seguim AMUNT cap a la casa del Llancis, on trobem el primer punt d’esmorzars, moment en què el grup de manera democràtica i solidària pren dues decisions importants (bé tot el grup no, perquè en Lance estava fonent-se un got de vi que li havia servit una noia molt eixerida del control): triar la ruta llarga i esperar a esmorzar al quilòmetre 32. I quan ens les prometíem felices i ens esperàvem remuntar pel serrat del Feu en direcció a Cabrera, el c.....de l’organització opten per fer-nos baixar fins a la casa del Feu, travessar pel tancat de les vaques i enfilar AMUNT per sota la carena passant per mig de camps enfangats, caminets impracticables, marges fangosos, recs per mullar-te les sabates.....fins a sortir a la carretera que puja de la casa de El Collell. Aquí hi ha un moment especialment crític: bruts, enfangats, destrossats...sortim a una carreterota de pedres amb un DESNIVELL tan pronunciat que la roda de davant s’aixeca sola. Per sort, al capdAMUNT, trobem es segon punt de refrigeri de la cursa, a Can Pamà. Aquí és on, per primera vegada, es considera viable arribar fins al final. Baixem un parell de quilometres picats, passant per Les Salines; voregem la bonica església de Sant Andreu de la Vola (aquí portàvem uns 27 kilometres de cursa). Arribem al pas d’en Blanc, travessant fins a tres cops l’espectacular riera de la Vola. Cal assenyalar una PUJADA de fang terrible després de travessar el riu, on ningú tenia nassos de fer-ho al damunt de la bici. Impossible. I arriba el segon moment crític: després de reparar la punxada de la roda de darrera de la bici d’en BellmuntMan (si..un altre cop), ens trobem la PUJADA de la carretera de la casa de Trotacans, llarga i pronunciada on es podia sentir cruixir els quadriceps de l’Stopper a cada pedalada. Un veritable infern si es te en compte que acumulàvem uns 30 quilometres de desgast físic considerable. Al final de la PUJADA, però, trobem el segon punt d’esmorzars: entrepà, suc, galetes i cafè (cigaló pel del got de vi...). A partir d’aquí, baixem per la carretera de Santa Margarida tot pensant que la cosa s’acaba...però no!. Els c.....de l’organització, han dissenyat una baixada còmode: passar per la carena de pedres que va de Casa Roja fins a sortir a la carretera de l’Esquirol a Manlleu, tocant a Sant Martí Sescorts. I per acabar de rematar, AMUNT pels turons que hi ha entre Sant Martí i les Cases Noves, travessar camps, esquivar ortigues, seguir un corriolet entre pollancres (quin perill!) i, finalment, arribar a les Cses Noves. En total 47 quilometres, 42 dels quals de PUJADA o gairebé!
Cal felicitar de veritat als organitzadors de la BTT Cases Noves, per la ruta i per l’organització.