lunes, 28 de mayo de 2007

27 de maig, 2ª part: Conquerint cims de dos en dos






Mentre el Lance veia el mar, Bellmuntman, Spinner, Stopper-Puertas i Red Devil començaven una ruta estupenda: Vic-La Miranda/Muntanyola-Sta. Eulàlia de Riuprimer-Sant Sebastià-Vic. Aquests dos turons de la Plana de Vic ja els haviem fet per separat, però avui tocava "doblete" perque no feia calor i teniem la moral molt alta: l'ego d'en RD inflat per la recent ascensió a Bellmunt; l'Spinner (o sigui, jo mateix), amb les cames treient fum després de l'Spinning solidari de dissabte per Osona Contra el Càncer; i en Bellmuntman i en Puertas, pletòrics després de la BTT Cases Noves.
Comença la festa i fem l'escensió Vic-La Miranda en 45-55 minuts.... a tot gas i sense pietat. Només parem per saludar i fotografiar a un ase català que venia de votar a la PxC. Descansem de baixada fins a Santa Eugènia, on esmorzem envoltats de moteros i de comentaris irònics sobre el metge resident del CAP del poble, l'inimitable RD!!!.
Sortint de Santa Eugènia, l'RD agafa un camí "alternatiu" que la resta de grup no veu clar. Però tranquils, que en Puertas-Stopper ens duu per una altra ruta on (sí, ho heu endevinat), ens toca arrossegar la bici per pendents inhumanes. A causa d'aquest domini de l'orientació, decidim rebatejar als Casanovas com a "Germans GPS": igual que amb el maleït aparell, amb els Casanovas sempre arribes al destí, això sí, treient el fetge pel camí.
Tornant a la pista habitual, les rampes de pujada a Sant Sebastià són tan fortes com sempre, però les superem amb decisió (es nota l'entrenament de tots plegats). Foto de rigor al monument del pacte dels Vigatans i baixada festiva fins a Vic. Acabem amb la dutxa de bicis a la benzinera del Sucre i cada ovella al seu corral.
Gran èxit, gran moral de victòria, gran resistència: estem a punt per la Ripoll-Vic!!!!.

27 de maig, 1ª part: Costellada a la Costa Brava





En Lance ha anat de costellada a la Costa Brava. Ell mateix ens ho explica (i ens ho il.lustra amb les magnífiques afotos que fa el seu telèfon-Palm-multigadget).

LANCE A L'ESCALA

Aquest cap de setmana he estat a l'Escala, i no m'he pogut treure el Trò Blau a passejar... Però sí, lo Rayo Roig.

La crònica seria tant breu, com la relació de participants.

Lance surt de l'Escala, puja a Punta Mongó, pim-pam-fotos, i cap avall a fer el vermout. Una horeta fàcil, sense trencar el suor !!!

clar sense stoppers...

viernes, 25 de mayo de 2007

Bellmuntmen, 2ª Part: Sang, suor i llàgrimes






Diumenge passat, i aprofitant l'absència de Bellmuntman i Spinner, en Red Devil va retornar després d'una llarga absència i, acompanyat d'un bon grapat d'Stoppers, va coronar Bellmunt, la Muntanya Màgica. Aquí teniu la seva crònica....

SANG, SUOR I LLÀGRIMES.....La crònica.

Després d'una llarga abscència, tornava al circuit RD acompanyat de les 2 puces de nebots que li asseguraven el no caure en el ridícul espantós. Per més INRI, en una tàctica que li fa justícia, l'Stopper va decidir quedar-se al lavabo i deixar pels pringats de turno l'ascensió a la Muntanya Màgica.
Tal com toca, tot semblava anar bé fins el cementiri, i després...l'infern (com no): ràpidament hom nota que se li acaba el litre d'aigua, que no és un tema de bicicleta, ni de psicologia sinó de resistència (i insistència muscular de les cames) i veu que als 10 minuts ja està fet un cromo i li queden 50 més de sofriment segons el pronòstic...l'ascensió es fa eterna.
Per distreure'ns, els avançaments d'un paio corrent per minar-nos la moral fins les entranyes i les dificultats per atrapar 2 iaios caminant van acabar d'enfonsar-nos a la misèria.
A la fi, però, Bellmunt se'ns ofereix en tota la seva esplendor, (posicions i temps: Lance 50', Serra 54', RD 60', Polo 70', Puça 72') i després d'una baixada poc accidentada (anavem previnguts per experiències prèvies) excepte perla pèrdua de la darrera puntera que li quedava a la bici d'en Lance, l'esmorzar als Caçadors de Vidrà amb la característica simpatia de la mestressa, que no fou suficient per evitar gorrejada de cigarreta d'en Lance, es va seguir d'una desviació cap al Forat Micó amb passada de frenada de Jordi Serra inclosa.
Un cop al camí, comença l'espectacle: Lance castiga durament el tensor i canvi de pinyó de la seva bicicleta fins que aquest li diu "si te he vist no m'acuerdu" i es fuga per festejar amb el primer gallaret de turno, obligant als integrants de la bicicletada a dedicar una hora del seu preciós temps a fer d'aprenents de cirurgià de cadenes de bici, aconseguint un apanyo perquè el susoditxo pugués acabar la bicicletada amb plat gros i pinyó petit dels que va gaudir plenament a la darrera pujada a St. Pere.
Abans però, el plat fort va ser quan els desgraciats d'en Lance i en Polo es van dedicar a vacilar-nos amb una demostració de derrapes a la conca del riu en qüestió cosa que els va costar bona per de l'esmalt de les bicis i de la seva epidermis. Un cop recuperats en Pol i l'Arnau puça van decidir que era el moment de llençar-se a la piscina. Poc queda més a dir apart d'un intent de derrapada de l'RD que va abandonar el vaixell cual capità intrepid evitant mals majors, i la satisfacció de tot el grup després de la fita aconseguida i d'arribar relativament indemnes habida cuenta que tots els déus se'ns posessin en contra.
RD (ja anem venint....).
PD: aquesta acta està pendent d'esmenes, revisió i acceptació per tots els membres del club Stoppers BTT que van ser a l'event (els altres que callin de moment).

lunes, 14 de mayo de 2007

No corris, que no gaudim del paisatge!!!


Després de la pujada d'adrenalina de la BTT Cases Noves, la versió de butxaca de la comunitat Stopper (Spinner, Bellmuntman i Puertas) afronten un nou repte. A priori, es tracta d'una ruta light, un divertiment per fer amb la familia, un passeig de costellada. Això diuen en veu alta Bellmuntman i Puertas, que després de Cases Noves tenen l'ego pels núvols. Es tracta d'una ruta circular amb inici i final a Espinelves. El paisatge, el millor, però per gaudir-lo cal no embalar-se gaire a la baixada per la Riera de Castanyadell cap al pont de Malafogassa, baixada que fem després de dos quilòmetres de rampes trencacames: el millor escalfament. Travessat el pont, esmorzem en un càmping on trobem dues tribus de diumenge: els carajilleros amb samarreta sense mànigues que ja es posen morats de vi a l'hora d'esmorzar i els malalts de BTT (més que nosaltres), que han fet una ruta que fa tres com la nostra.... Aquesta gent estan molt forts, encara ens falta entrenament.
Una vegada hem esmorzat, comença el festival: ens equivoquem un parell de vegades de camí -els itineraris de Rutabike.com són molt útils, però de vegades el redactat comfon una mica- i ens enfilem per una "abrupta vall". Tan abrupta com que -sí, els herois de Cases Noves també- en alguns moments hem de baixar de la bici.
Al final, esbufecs, suor i el reconeixement que la cosa no era tan de costellada com ens pensavem.
Total, Stoppers, que l'hem de tornar a fer per que els que no vareu venir us vau perdre un paisatge fantàstic.
Per cert, que tot esmorzant se'ns va acudir fer un pot comú per veure si comprem un GPS de bici, cosa que ens evitarà parades innecesàries en rutes de traçat complicat com aquesta. Com ho veieu?. També dels diners del pot treuriem pasta per comprar els maillots estampats amb logo d'Osona Stoppers....

BTT Cases Noves: hi ha un abans i un després






Nois, abans que res disculpeu pel retard en penjar la crònica i les fotos de la Cases Noves 2007 de diumenge 6 de maig. Aquí teniu la crònica d'en Bellmuntman, escrita amb la seva prosa nostrada.

Spinner :-)


Hi ha un abans i un després de la BTT Cases Noves


Què us puc dir que no hagueu explicat ja? BRUTAL, DURA, INTENSA, LLARGA, BONICA, CONTUNDENT, FANGOSA, GENIAL, en definitiva, una ruta que ja es pot considerar una fita assolida només per a uns escollits. Ni Bellmunt s’acosta a la magnitud de la proesa assolida per els quatre valents aquest diumenge!

A les 9’30 h, després d’una tall de coca amb xocolata, en Lance, en Jordi Serra, l’Stopper i en BellmuntMan, inicien el camí des de la farmàcia de les Cases noves en direcció a Can Patel; després AMUNT cap a Les Paganes i Can Martí. Travessant un rec fangós (no només de d’aigua, per l’olor i color en qüestió....), AMUNT cap a Masrubí, seguint cap a La Vall o hi trobem el primer refrigeri. A continuació AMUNT cap a Can Dabra, una pujada de ciment que no trobaríeu ni al tram final dels Munts. Seguim AMUNT cap a la casa del Llancis, on trobem el primer punt d’esmorzars, moment en què el grup de manera democràtica i solidària pren dues decisions importants (bé tot el grup no, perquè en Lance estava fonent-se un got de vi que li havia servit una noia molt eixerida del control): triar la ruta llarga i esperar a esmorzar al quilòmetre 32. I quan ens les prometíem felices i ens esperàvem remuntar pel serrat del Feu en direcció a Cabrera, el c.....de l’organització opten per fer-nos baixar fins a la casa del Feu, travessar pel tancat de les vaques i enfilar AMUNT per sota la carena passant per mig de camps enfangats, caminets impracticables, marges fangosos, recs per mullar-te les sabates.....fins a sortir a la carretera que puja de la casa de El Collell. Aquí hi ha un moment especialment crític: bruts, enfangats, destrossats...sortim a una carreterota de pedres amb un DESNIVELL tan pronunciat que la roda de davant s’aixeca sola. Per sort, al capdAMUNT, trobem es segon punt de refrigeri de la cursa, a Can Pamà. Aquí és on, per primera vegada, es considera viable arribar fins al final. Baixem un parell de quilometres picats, passant per Les Salines; voregem la bonica església de Sant Andreu de la Vola (aquí portàvem uns 27 kilometres de cursa). Arribem al pas d’en Blanc, travessant fins a tres cops l’espectacular riera de la Vola. Cal assenyalar una PUJADA de fang terrible després de travessar el riu, on ningú tenia nassos de fer-ho al damunt de la bici. Impossible. I arriba el segon moment crític: després de reparar la punxada de la roda de darrera de la bici d’en BellmuntMan (si..un altre cop), ens trobem la PUJADA de la carretera de la casa de Trotacans, llarga i pronunciada on es podia sentir cruixir els quadriceps de l’Stopper a cada pedalada. Un veritable infern si es te en compte que acumulàvem uns 30 quilometres de desgast físic considerable. Al final de la PUJADA, però, trobem el segon punt d’esmorzars: entrepà, suc, galetes i cafè (cigaló pel del got de vi...). A partir d’aquí, baixem per la carretera de Santa Margarida tot pensant que la cosa s’acaba...però no!. Els c.....de l’organització, han dissenyat una baixada còmode: passar per la carena de pedres que va de Casa Roja fins a sortir a la carretera de l’Esquirol a Manlleu, tocant a Sant Martí Sescorts. I per acabar de rematar, AMUNT pels turons que hi ha entre Sant Martí i les Cases Noves, travessar camps, esquivar ortigues, seguir un corriolet entre pollancres (quin perill!) i, finalment, arribar a les Cses Noves. En total 47 quilometres, 42 dels quals de PUJADA o gairebé!
Cal felicitar de veritat als organitzadors de la
BTT Cases Noves, per la ruta i per l’organització.