Bellmuntmen, 2ª Part: Sang, suor i llàgrimes

Diumenge passat, i aprofitant l'absència de Bellmuntman i Spinner, en Red Devil va retornar després d'una llarga absència i, acompanyat d'un bon grapat d'Stoppers, va coronar Bellmunt, la Muntanya Màgica. Aquí teniu la seva crònica....

SANG, SUOR I LLÀGRIMES.....La crònica.

Després d'una llarga abscència, tornava al circuit RD acompanyat de les 2 puces de nebots que li asseguraven el no caure en el ridícul espantós. Per més INRI, en una tàctica que li fa justícia, l'Stopper va decidir quedar-se al lavabo i deixar pels pringats de turno l'ascensió a la Muntanya Màgica.
Tal com toca, tot semblava anar bé fins el cementiri, i després...l'infern (com no): ràpidament hom nota que se li acaba el litre d'aigua, que no és un tema de bicicleta, ni de psicologia sinó de resistència (i insistència muscular de les cames) i veu que als 10 minuts ja està fet un cromo i li queden 50 més de sofriment segons el pronòstic...l'ascensió es fa eterna.
Per distreure'ns, els avançaments d'un paio corrent per minar-nos la moral fins les entranyes i les dificultats per atrapar 2 iaios caminant van acabar d'enfonsar-nos a la misèria.
A la fi, però, Bellmunt se'ns ofereix en tota la seva esplendor, (posicions i temps: Lance 50', Serra 54', RD 60', Polo 70', Puça 72') i després d'una baixada poc accidentada (anavem previnguts per experiències prèvies) excepte perla pèrdua de la darrera puntera que li quedava a la bici d'en Lance, l'esmorzar als Caçadors de Vidrà amb la característica simpatia de la mestressa, que no fou suficient per evitar gorrejada de cigarreta d'en Lance, es va seguir d'una desviació cap al Forat Micó amb passada de frenada de Jordi Serra inclosa.
Un cop al camí, comença l'espectacle: Lance castiga durament el tensor i canvi de pinyó de la seva bicicleta fins que aquest li diu "si te he vist no m'acuerdu" i es fuga per festejar amb el primer gallaret de turno, obligant als integrants de la bicicletada a dedicar una hora del seu preciós temps a fer d'aprenents de cirurgià de cadenes de bici, aconseguint un apanyo perquè el susoditxo pugués acabar la bicicletada amb plat gros i pinyó petit dels que va gaudir plenament a la darrera pujada a St. Pere.
Abans però, el plat fort va ser quan els desgraciats d'en Lance i en Polo es van dedicar a vacilar-nos amb una demostració de derrapes a la conca del riu en qüestió cosa que els va costar bona per de l'esmalt de les bicis i de la seva epidermis. Un cop recuperats en Pol i l'Arnau puça van decidir que era el moment de llençar-se a la piscina. Poc queda més a dir apart d'un intent de derrapada de l'RD que va abandonar el vaixell cual capità intrepid evitant mals majors, i la satisfacció de tot el grup després de la fita aconseguida i d'arribar relativament indemnes habida cuenta que tots els déus se'ns posessin en contra.
RD (ja anem venint....).
PD: aquesta acta està pendent d'esmenes, revisió i acceptació per tots els membres del club Stoppers BTT que van ser a l'event (els altres que callin de moment).