La clàssica Vic-La Miranda-Muntanyola-Sta. Eulàlia de Riuprimer-Sant Sebastià-Vic però.... sota mínims de veritat.
Temperatures rècord per al mes de novembre: aquesta setmana passada era la segona vegada en 100 anys que a Vic s'arribava a 9 sota zero. Diumenge no vam arribar a 9, però sí a 6, com podeu veure a la foto del termòmetre del cotxe. I eren les 9 del matí d'un dia assoleiat però d'un fred sec que ho arronsava tot. Potser per això la panda Stopper va estar més mandrosa del que és habitual i la majoria -excepte BMX5+3C, que encara està de baixa mèdica- van escaquejar-se vilment. Fidels a la cita, Spinner i RD van començar la 2 cims més ràpida de la història, bàsicament pel fred que pela i per que hi havia pressa per plegar, coses dels compromisos familiars, així que, ni esmorzar, ni hòsties. Cap a la Miranda i Muntanyola, amb un RD disparat i un Spinner al rebuf amb canvis de roba inclosos, coses de les tres capes (fins ara només havia anat amb dues capes, però les temperatures polars demanaven dur un forro ídem i el vam treure de l'armari). Fins a Santa Eugènia molt bé, però pujar Sant Sebastià sense esmorzar, la veritat és que costa. Amunt, ganduls!!!!. Un cop a l'ermita, retratos ràpids i cap avall, que tenim els peus glaçats.... Total, que abans de les dotze del migdia ja haviem acabat. Ja se sap, "lo bueno, si breve....". Millor això que quedar-se a la piltra mandrejant, més que res perque quan BMX5+3C torni a pedalar, ho farà rabiós i salvatge, i cal estar preparats. Stoppers que entrenen, Stoppers amb futur.... A topeeeeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.
Crònica de la participació Stopper a la 8ena Marxa BTT del Saló de la Muntanya de Vic 2007, diumenge 11 de novembre. Vic-Sant Julià-Puiglagulla-La Guineu-Taradell-Sta. Eugènia-La Guixa-Vic. 42 Km.
Són 2/4 de 9 del matí, estem sota zero al Sucre, on se celebra el Saló de la Muntanya. L'RD, ben "informat", ens diu que cal triar entre el recorregut curt i el llarg. Ens inscrivim i descobrim que només hi ha un recorregut, ni curt ni llarg: 42 quilòmetres. Hi ha plenària Stopper menys BMX5+3C (Bellmuntqueeeeeee????) encara de baixa quirúrgica, i en Lance, de baixa per sopar amb vapors etíl.lics. Si una cosa bona tenen aquestes marxes massives (erem uns 300 valents) és que el ritmillo que es marca és alt. Arribem fins a tocar Puiglagulla sense problemes (només faltaria!!!) i d'allà ens desviem en direcció a la Guineu, amb molta baixada i trams tècnics. En un estret corriol malparit, l'Spinner (o sigui jo mateix) es fot una castanya històrica. Ni el Papa petoneja el terreny millor.... Magullat i espantat, arribo a l'avituallament. Ens refem a base d'aliments diversos (no hi ha botifarra a la brasa....) i em curen la pupeta. Em fa mal tot, però el Doctor RD diagnostica que no hi ha res trencat i... el mes important, puc seguir pedalant. Menys mal, estem tot just al km. 20. Res, que seguim, ara trams tècnics, ara unes rampes d'aquí t'espero, ara a baixar per la carena de Puiglagulla.... Anem contents, motivats i.... sobrats. Com que no coneixiem el recorregut prèviament, no sabem ben bé què ens espera més endavant. Quan enfilem en direcció a Vic des de Santa Eugènia, ens fan anar pel camí antic de Malla. Ens desvien a l'esquerra i preguntem a un de l'organització: "què, ens fareu anar a Muntanyola???" I el tio contesta: "no, cap a Sant Sebastià". Penso que serà una matada, però que ho podrem fer. La motivació és total. Tanta motivació que, quan amb sorpresa descobreixo que ens desvien cap a La Guixa (Goodbye Sant Sebastià!), em sap greu no coronar un altre cim. Total, que arribem al Sucre, on ens obsequien amb uns caldos de tetrabrik i uns bidons per la bici. A veure si l'any que ve pengen el recorregut a la web una setmana abans, que seria tot un detall.... En resum: que anem sobrats, que podem amb 42km. i amb el que faci falta, fins i tot lesionats. De fet, he hagut d'esperar a escriure la crònica el dia que he fet Spinning, més que res perque l'adrenalina torni a pujar. Lance, BMX5+3C, tremoleu!!!!!!.
Aquí teniu un vídeo de l'Stopper que, després d'una nit en blanc, s'enfila al Puigsacalm com un autèntic campió. És més de segones parts, asfalt i cims emblemàtics.
... i finalment, la crònica escrita per l'RD, poeta de la Mus d'aquesta setmana:
Diumenge 4 de novembre. 9 del matí. Només 3 valents d'entre tots els membres (per dir alguna cosa)dels BTT-stoppers ens decidim a provar una nova ruta: una passejada per l'alt Bisaura sortint de Vidrà fins arribar a Puigsacalm (que no Puigmal), Pla Trever, Siuret i tornar a Vidrà.
Total que Stopper, Spinner i RD es troben a les 9 del matí, puntualíssims a la plaça principal de Vidrà, a 9 graus de temperatura però sense boira i, després de vicissituds vàries amb les bicicletes, una premonició: abans de posar els peus als pedals l'Stopper ja s'havia fotut el primer pinyo (crec que a minut -2 de la sortida: és el record de la història dels Stoppers!...).
Sortim sense problemes, tot baixada (excepte la rasca imperant que l'RD paga amb escreix al portar pantalonets curts) i arribem al riu des d'on comença una bonica ascensió per les vores d'aquest. Dic bonica pel paissatge, però putejadora pels repetxonets, que va acabar amb les energies matinals de l'Stopper (cosa poc meritòria, per cert). Però, el que en principi semblava el lleu defalliment habitual, als pocs minuts es va convertir en MOF (Multiorganic failure, pels no doctes en medicina)i l'Stopper demanava a esbufecs (cridar no podia) temps, aigua, repòs, la mama, i tot el que se li posava per davant (veure foto demostrativa).
No hi va haver clemència, doncs només estàvem a 1/4 del recorregut, i l'ascensció va començar a empitjorar... però curiosament, a mida que avançava el matí, el sol escalfava i el paisatge es feia més alpí, les energies de l'Stopper semblaven recuperar-se (deu ser per la influència del tal St.Bartomeu de no sè que, l'ermita del qual vam sofrir gairebé de genolls).
En fi, que vam gaudir com mai de les pujades (sang, suor, llàgrimes....però també aire pur, vaques, solei, fagedes, frèixers, aigua clara, rierols, fonts, violetes, excursionistes calentes, etc, etc....).
A l'arribar a dalt del Puigsacalm (vam baixar de la bici els darrers metres, més que tot per no desmoralitzar uns quants miserables que deixaven la bici per pujar una pendent de 40º de no res) i allí ens vam fem fotos, xerrar amb la penya que allà hi havia (semblava les Rambles) i recuperar forces.
Des d'allí, només comentar que: tot baixada, preciós el pas pel Pla Trever i rodalies, on un Stopper semi-recuperat, albirant el panorama, va adoptar una actitud més activa, i si no liderant, simesnó no empobrint el pavelló del club. La baixada de Siuret a Vidrà per carretera (vam fer drecera per tornar a casa abans) va ser ràpida i planera i ....és que som més d'asfalt, de baixades i de segones parts.
Un cop a Vidrà, no sens haver superat el darrer repetxonet asfaltat, i demostrat RD que torna a estar al 80% (like Lance)recuperant terreny i liderant absolutament les etapes de muntanya (que han estat la major part...)ens acomiadem al·lucinats de la bellesa dels paisatges pels que hem rodat (i trepitjat)i prometent tornar-hi amb més representants del club.
L'únic mal regust de boca ens el van donar els domingueros de Can Fanga que ens van putejar amb una cua quilomètrica de tornada a la carretera que ens va fer trigar 80 minuts de Vidrà a St. Julià.....Putu Pont!
Tenim les fotos, tenim els vídeos i... tenim un nou ídol per adorar: en Lance "el sobrat", ara resulta que és de segones parts, de sorpreses sorprenents i de pedalada fàcil. En un diumenge amb sol radiant i temperatura baixa però raonable, ens apleguem en Lance, l'RD, l'Arnau-Puça i l'Spinner. Anem de Folgueroles a Vilanova per carretera (amb en BMX5+3C vam fer la mateixa volta a l'estiu començant des de Sant Julià cap a Sant Llorenç dels Munts, un inici massa bèstia tenint en compte la resta de recorregut). De Vilanova cap a Can Mateu, on carenegem el pantà fins arribar al parador. Fins aquí, tot correcte: als rapatxonets, l'Spinner es dispara, l'RD segueix ferm al darrera i una mica després arriben en Lance i l'Arnau. Pujant cap als Munts per darrere tothom bufa, sobretot l'RD i l'Spinner, cadascú amb la seva mega-calipàndria. Com es pot anar amb BTT tan encostipat??? Amb una afició tremenda, això segur.... Aprofitant la baixa forma dels seus companys, en Lance inicia una escapada salvatge que culmina on es van rodar els dos vídeos adjunts, on el seu pols s'accelera i els seus pulmons semblen una màquina de tren de rodalies.... però el noi ha fet bondat (ha fumat poquet i no ha agafat cap megataja des de fa una setmana) i s'ha coronat Rei de la Muntanya... per un dia!!!. Amb la moral pels núvols i els dos encostipats una mica derrotats, baixem cap a Tavèrnoles on fem el vermut (convida l'Spinner, que celebra aniversari), ja que són les dotze i toca retirada. Total, arribem a Folgueroles a quarts d'una després de més d'una trentena de quilòmetres amb vistes espectaculars (Vilanova des de la carena camí dels Munts és fantàstic)i l'espectacle del Rei de la Muntanya, que no es recupera del sobreesforç fins al dimarts següent, quan comença a inundar-nos de mails amb l'estil sobrat d'en BMX5+3C. És clar, amb el rei de la xuleria de baixa, algú ha d'ocupar el seu lloc....
