Fang, fang, fang i més fang, 3000 paios (i alguna paia també) i el duet Stopper/Puertas i Spinner que van passar la prova amb nota a la Cabrerès BTT 2008,pedalada que va servir per fer l'estrena de la fantàstica Equipació Stopper. Van ser 40 km. de fang, àigua i la prova que, després de més d'un any donant canya, esem en mot bona forma. AQUÍ TENIU LES FOTOS.
... i aquí teniu la crònica completa de l'Stopper enfangat:
La típica-tòpica-temuda Cabrerès va esdevenir " el que Cabron-és el fang".
El dissabte, recollida de dorsal i de xip. Pluja (ja fa dos dies que plou amb força). A la tarda es va poder comprovar l'estat del terreny veinent la pinta dels corredors que feien les proves de velocitat en circuit tancat: un fangar.
La por típica de Stopper-Puertas em reafirmava en la meva decisió d'anar per la curta. Si plovia el diumenge al matí, no fer-la.
A les 8 del matí (pensant que el gros de la cursa ja hauria sortit a les 7) vàrem sortir els dos components amb l'equipamenta oficial (osona stoppers), la qual és realment bonica. Potser 50 persones sortíem a la mateixa hora. Quina sort, no plou i el temps sembla que aguantarà.
El recorregut no va ser el sorprent. De l'Esquirol fins a Rupit: el clàssic Esquirol-Can Toni-Tavertet-Rupit que sempre hem fet els Stoppers. La sorpresa (d'altra banda previsible) varen ser les primeres rampes: gent caminant, gent per terra coberts de fang, bicis per terra.... total (un drama) i gent abandonant abans del primer quilòmetre.
Realment la coneguda pujada Esquirol-Can Toni va ser infernal. Fang i més fang. Terreny relliscós. Quan hi havia pedra el terreny es convertia amb un rierol d'aigua. Durant aquest tram es va comprovar que l'idioma oficial de la cursa era el castellà. Molt xava cagant-se amb tot.
A la baixada cap a Tavertet, Stopper avança posicions (com sempre). Allà els primers pinyos: Dues ambulàncies recollint gent pels marges.
A Tavertet, pujada cap a l'Avenc i molts comentaris de gent feta pols. No es veu res, boira, boira, boira. Aquí no hi ha fang.
A mitja pujada, "habituallament": aigua i taronja (que cutre.... recordo amb anyor la Pluiedenuit). No aconsegueixo contactar amb Spinner. Una gran massa de gent que anem atrapant i la boira m'ho impedeix. Segueix la pujada fins a l'Avenc i continuen els comentaris de possible abandonament (en castellà: no puedo más).
A la baixada de l'Avenc a Rupit ens desviem abans d'arribar a la carretera cap a la dreta per un corriol que torna a ser impossible per l'aigua i el fang: moltes més caigudes. Moltes. Cues. Engegar parar amb els peus coberts d'aigua i fang. El logo de Stoppers ja no es reconeix.
Al pàrking de Rupit (Km 23) hi ha l'esmorzar: entrepà cutre de botifarra i aigua ( ni cafè, ni copa, ni hòsties). El pàrking està cobert d'unes 1000 bicicletes de marca camuflada pel fang. Aquí noto les cames pesades. L'esforç a sigut molt superior al normal.
Acabem d'esmorzar (11:00) i no es planteja fer la cursa llarga. La majoria dels participants tiren per la curta, la qual s'enfila atre cop per l'Avenc. Aquesta vegada pel dret!!!
Aquest tros millor no explicar-lo massa: Cues, gent a baix la bici, fang i més fang. Total, unes 500 persones fent uns 2 Km ( per l'organització "200m no ciclables" ) a peu, al costat de la bici, per una pendent relliscosa, inacabable, difícil de pujar inclús a peu. Els comentaris de la gent, us els podeu imaginar.... (200 hostias, hijos de puta, no puedo más, si lo se no vengo....) fins a dalt l'Avenc. Més d'una hora de pujada a peu. Em fet el cim a peu.
Es fa tard i ja som a dalt. Allà comença la baixada (tot pel dret) cap a Cantoni i l'Esquirol. És aquí on començo a disfrutar de valent: baixades entrevessat esquivant gent per terra. Fangars sense pendent amb més de 30cm de fang. Gent per terra. Parar-engegar. Engegar-parar. Collir el company del costat que està arrebossat de fang. Neteges els ulls plens de fang de la roda del del davant i el cul i l'esquena petrificada amb el fang de la pròpia roda. Una passada!!! Sóc un animal !!!
Velocitat, pedres, fang i aigua. Una carrera d'obstacles. Aquí vaig decidir que ara sóc més de baixades amb fang.
Tot i la baixada i el pla, costa pedalar i cal canviar la relació de transmissió molt sovint. Al final el polse em fa mal. Uns 10 Km així... disfrutant, fent el béstia, passant a la gent temesosa i a l'ambulància que porta un paio amb la clavícula trencada.
A l'Esquirol ens espera la família. Costa reconèixe'ns. Espero en Marc (550) a l'arribada. Ens abracem. Ens fem fotos. En aquells moments no ho tornaria a fer.
Ara sí. La satisfacció és gran (497).
Stoppers: Som els millors i tinc ganes de fer alguna sortida amb el gros del grup.
