De Bellmuntman a els 4 Fantàstics: això només és per escalfar...

PART 1: S. Pere de Torelló - Bellmunt

Sí, la veritat és que quan has superat la por i t'enfrontes a la Muntanya Fantàstica, arribes a la conclusió de que és dur però que tampoc n'hi ha per tant. La culpa és d'en Bellmuntman, que ens havia posat la por al cos. Només arribar a Sant Pere de Torelló, l'Stopper va escoltar a un grup de btteros que deien que "la pujada a Bellmunt només és per escalfar". És clar, els paios anaven... al Puigsacalm!!!!.
Ens posem en marxa, Bellmuntman marcant el Ritme, en Lance en segona posició, tercer l'Spinner i en Puertas tancant la comitiva. Solet, bona temperatura, vistes immillorables i ascensió prou còmoda. En Bellmuntman puja a sac, en Lance També, l'Spinner fa un parell de paradetes per fer un glop i una foto i en Puertas, al seu ritme. Maleïnt les rampes que hi ha des del pàrking al restaurant, arribem al cim. Temps:

• Bellmuntman, 45 minuts
• Lance: 52 minuts
• Spinner: 54 minuts
• Stopper: 1 hora i 07 minuts

El premi: en Bellmuntman convida a esmorçar als que baixin d'una hora, però com que és bona persona ens convida a tots. Prèviament, en Lance ja ha tastat el porró que tenien preparat per als participants a una caminada. Els hi ha tret de les mans dient no sé què de Sant Pere que ajuda als assedegats.... Quin poeta de la Mus!!!!.
...i aquí s'acaba l'aventura de l'Spinner, que tenia bateig i havia de fotre el camp. En Bellmuntman fa la crònica de la....

PART 2: Variant Bellmunt – Vidrà – Forat Micó – Sant Pere de Torelló

Després de l’esmorzar, l’Stopper, en Lance i en BellmuntMan (l’Spinner torna per la carretera perquè tenia compromisos ineludibles) decideixen baixar per la cara nord de Bellmunt. El que havia de ser una baixada fàcil acaba esdevenint un camí ple de rocs (de fet, és l’antic camí de matxos), on l’Stopper pateix el que serà la primera caiguda del dia. Un pelat dolorós, sense més conseqüències. Un cop a baix, en comptes de tirar cap a Sant Pere de Torelló, anem tant “sobradillos” que optem per tirar cap a Vidrà: uns 15 minuts carenejant-baixada fins arribar al bonic poble de Vidrà. Un cop allí, agafem pel costat del riu Ges direcció a Forat Micó. Uns coneguts ens diuen que el tram es perfectament practicable per a les bicicletes i, efectivament, ho és: un bon tros a peu empenyent la bici, on l’Stopper pateix la segona trompada del dia. El tros es pla - baixada però força tècnic. Val a dir, però, que l’itinerari passa per un paisatge extraordinari i s’ho val per tornar-hi un altre dia.

Sumant la pujada a Bellmunt i la tornada per Vidrà-Forat Micó-Sant Pere de Torelló, uns 22 quilometres de forts desnivells i trams tècnics. En definitiva, allò que algú defineix com a còmode. Hi ha un abans i un després de Bellmunt.

Rutes pendents; Ripoll, Aiguafreda, Espinelves....

A banda d'explicar batalletes, us adjunto algunes propostes de rutes per anar fent, cortesia de RutaBike:

• Sortida des d'Espinelves. Dues opcions, dificultat fàcil o mitjana.
  
• Travessa Ripoll-Vic. 66 km. Alguna ànima caritativa ens hauria d'acostar a Ripoll. (Si veieu el mapa, veureu que és menys heavy fer Ripoll-Vic que a l'inrevés).
• Sortida des d'Aiguafreda. Amb totes les opcions: fàcil, mitjana i difícil.
  

Vinga Stoppers, doneu-hi un cop d'ull i digueu la vostra!!!!.

Quan plou.... som més de carretera

Diumenge de pluja i retrobament de la colla Stopper després d'una Setmana Santa allunyats de la bici. Quedem a l'Esquirol a les 8 del matí però, com que plou, reduïm la ruta i comencem a Cantonigròs. D'allà a Tavertet, pujar l'Avenc, baixada a Rupit, esmorzar i tornada a Cantoni per carretera. De baixada, cap problema: fang, aigua i alegria. De Tavertet a l'Avenc, tàctica PPS: Pàjara Puertas Stopper. Pobre Gil!, ell a punt de potar i la resta descollonant-nos. Bé, en Bellmuntman va aprofitar per fer flexions, no fos cas que perdessim la forma...
Passat l'Avenc, fot un vent que arrenca els collons dels gossos. És el millor moment per que Bellmuntman punxi. I a més la roda del darrere, que encara toca més la pera. Hi ha reunió de mecànics i mentretant passa un cotxe ple de xurris que ens demanen si necessitem ajuda. Jo, innocent de mí, dic que no, gràcies, quan salta en Pep dient que ell sí que necessita ajuda. És clar, l'home solter (o seria millor dir: el mandril sobre rodes) sempre està en disposició de ser ajudat....
Amb la punxada solucionada (i dues ampolletes d'aire gastades), baixem cagant hòsties a Rupit. Una vegada som a taula asseguts, en Gil deixa anar la sentència del dia: "Jo sóc més de carretera".
Es fa el silenci, aixó ho diu el que pocs minuts abans estava "pajarito". Però amb botifarra i Tinto de Verano el crack recupera la temperatura, l'humor... i fins i tot l'energia per remuntar la pujada fins a Cantoni. Bellmuntman l'indomable abandona el grup per fer 20 km. més. No hi ha qui l'atrapi. Ja s'ho farà, ens veiem a l'Spinning i a Bellmunt!!!!.