Novembre = 1000 km.

El compte enrere ha començat: la nostra amiga Judit ens ha preparat un pla d'entrenament per la Titan Desert 2011, que hem de seguir fil per randa, i de moment encara l'anem seguint prou bé. El pla del novembre és tot amb bici de carretera, a intensitats no molt altes (65-75%) i amb distancies raonables (de 50 a 80 km.). Tots els dissabtes i diumenges hipotecats. Per tant, negociació amb la familia per no trobar-nos un dia les maletes a la porta de casa :-)
... Però el pla d'entrenament també inclou pedalades entre setmana. Això no és problema pel vividor del meu cunyat, però jo ho tinc més xungo, tot i que si l'Outlook mostra algun forat matinal imprevist, és el moment d'aprofitar-lo. Aquestes dues primeres setmanes podem dir que estem complint un 85% del pla previst.
No està gens malament. El preu que s'ha de pagar és no poder pedalar amb la resta de la colla Stopper, que des d'aquí aprofitem per dir que us trobem a faltar i que a veure si quedem.... per sopar :-)))))
També cal afegir que el temps ha acompanyat i que de moment a la carretera no hem passat gaire fred. Tot arribarà... Mentretant, anem pentinant la Plana, el Lluçanès i l'Ignasi fins i tot la Cerdanya. Quan acabi Novembre haurem fet gairebé 1000 kilòmetres i estarem una mica més aprop del desert.

Preparant la Titan Desert: 100 de carretera, 60 de muntanya

És definitiu: dos Stoppers, BM i Spinner, ens apuntem a la Titan Desert 2011. Estem bojos? Probablement. S'ha d'entrenar molt per fer aquesta animalada. Encara falten molts mesos, però hem de començar a mentalitzar-nos i a fer pedalades llargues. I aquest cap de setmana hem començat a fotre-li canya. Per carretera, amb volteta de 100km. pel Montseny...

Mostra Volta al Montseny en un mapa més gran
...i per muntanya, amb la clàssica Vic-Bellmunt-Vic de 60km. i "gripada" d'en Bellmuntman al seu cim favorit. El vídeo n'és fidel testimoni...

Osona Stoppers BTT: Bellmuntman arriba l'últim 24/09/2010 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

Saludeu al campió!

Quin flaix! Es dijous matí, sóc a la feina i camí d'una reunió veig una bici Merida al costat del plató on es fa en directe el programa Els matins a TV3. Deu ser la bici de Josep Anton Hermida? Potser és que a punt de ser entrevistat per Josep Cuní... Pregunto a les maquilladores i hostesses i responen afirmativament. A la llista de convidats ho diu ben clar: "Josep Anton Hermida, campió del món de BTT". Oportunitat d'or per saludar breument al campió molts pocs dies després d'haver aconseguit el títol al Canadà.
Acaba la tertúlia, surt Hermida del plató i, molt amablement, accedeix a fer-se la foto. No hi ha aglomeracions, Hermida no és Messi, però per mi com si ho fos. És el millor del món en la seva disciplina (amb el permís temporal de Julien Absalon)i he tingut a les meves mans la seva medalla i el maillot blanc que lluirà tota la temporada. Encara estic flipant...

Aquí podeu veure l'entrevista que li han fet a Els Matins. Felicitats, campió!!!!!

Hem anat a l'infern i n'hem sortit vius: Pirinés Epic Trail, 1ª part

Sí, hem anat a l'infern i n'hem sortit vius. I l'infern de rampes pedregoses i desnivells criminals era realment bonic. Més dura i exigent que la Pedals de Foc, però també més espectacular i diàfana pel que fa al paisatge: és la Pirinés Epic Trail que hem fet en 4 etapes un grup ben nombrós: els finishers de la Pedals de l'any passat (Toni, Carles, Judit, Emili, Ignasi i Marc) i les noves incorporacions: Duncan, Eva, Quim i Jordi. Ah, i la Núria, la parella d'en Jordi, que no va pedalar però que va treballar més que ningú amb el "Cotxe Escombra".
Només arribar a Pont de Suert, en Pere d'Aramon Bike ja ens va avisar: "ull, que això és més dur que la Pedals". 6500m. de desnivell positiu, 235 km... en 4 dies. És clar que hi ha gent megapreparada que la pot fer en 2 o 3 etapes, però fer-la en 4 té molt de mèrit. Només una dada: si estàs molt fort, la Pedals de Foc Non-Stop es pot fer en menys de 24 hores. La Epic Trail, no. Amb això està tot dit.

Veient les imatges, se'ns acumulen els records: en Duncan, sobrepassat per l'esforç de la primera jornada dient "My Ass Is On Fire". En Jordi, absolutament entusiasmat cridant allò de "ens ho passarem taaaaaaaaaaant bé!!!!". Els efectes miraculosos de l'ibuprofè a la mà d'en Carles. En Toni i els seus comentaris estil Tour sobre "se esperaba más de este ciclista". El fantàstic dinar -i sopar!- a Seira. Les "excursionistes calentes" al Refugi de Viadós. La pujada "no els diguis res que això és un infierno" a Cerler. Molts moments, moltes frases mítiques, moltes fotos.... això només és la primera part. Molt aviat, la segona...

Finalment ha arribat l'Estiu: estrenant la calor a Cadaqués

En teoria el de Sant Joan era un pont 100% relaxant i familiar, però com a membre de la sub-secta Stopper dels que Entrenen D'Amagat, em vaig endur la bici a Cadaqués. La coseta va ser light, però sota un sol de justícia per que, quan arriba l'Estiu de veritat, les 8 del matí ja és molt tard per començar a pedalar: vaig triar el recorregut Cadaqués-Cala Montjoi-Cadaqués perque es podia fer en poc més de dues horetes i, per tant, era compatible amb l'oci familiar. El trajecte fins la cala on té la residència el famós Bulli d'en Ferran Adrià és plàcid i d'una bellesa incomparable: el desnivell és molt progressiu, es pot fer amb el plat mitjà tranquilament, i quan comença el Parc Natural unes fantàstiques tanques eviten el pas de vehicles a motor. Total, 30 km. rapidets i ganes de tornar a visitar aquestes fantàstiques cales amb temps per banyar-s'hi.

Aquest pont de Sant Joan,en BM (l'altre membre de la sub-secta Stopper dels que Entrenen d'Amagat) va fer molts més quilòmetres que un servidor, però com que no ha escrit ni una línia al respecte de moment no direm res. Que treballi una mica i ens faciliti la informació pertinent, penjarem les seves batalletes pel Coll de Condreu en aquest mateix post.

Fa goig el mapa, eh?

Quarta edició consecutiva de la Vic-Platja d'Aro, amb algunes petites variacions respecte a les edicions anteriors: corriol divertit passat La Mina -així no tot és carretera fins arribar a la presa de Sau- i carrilet en obres. La resta, com sempre: bona organització, bon ambient i més gent que mai.
Fresqueta a la sortida des del Sucre (podeu veure la foto a sota), molta àigua i fang al costat dels pantans i desviaments "alternatius" per evitar les obres al Carrilet, amb una rampa trencacames que va fer les "delícies" dels més desprevinguts.
Una anècdota divertida: un servidor va ser reconegut mentre pedalava en direcció al Pantà de Susqueda per un lector del blog. Donçs sí, aquest blog té lectors a banda dels Stoppers, que tampoc és que el llegeixin gaire sovint. La veritat és que el blog bàsicament el fem per tenir una mica d'arxiu de les nostres sortides, però si de pas algú altre riu una estona amb les nostres parides, donçs benvingut sigui...



PROTAGONISTA: EL GRAN ABSENT
Pep Pla, més conegut com Lance, el Mite, el Gran Absent... s'ha perdut la Vic-Platja d'Aro amb més participació femenina i més esprintades. Hagués estat a la seva salsa... Però té coses més importants a fer, com cuidar-se i reposar. Mentretant, fem recompte dels 5 stoppers participants: Jordi Serra. El tonenc va esprintar a sac amb els seus cunyats i va arribar destacat a Platja d'Aro. L'Stopper Puertas va anunciar dies enrere que faria mitja cursa i així va ser. A Girona dignament va donar per finalitzada la seva actuació i encara ve tenir temps per fer de "cotxe escombra" de l'RD, que a Llambilles -potser perque enguany no hi havia avituallament- va decidir que la seva cama ja en tenia prou. Total, que en BM i l'Spinner, servidor de vostès, van enfilar la recta final a bon ritme... fins que a mi se'm va acabar la gasolina. Sort de l'última barreta energètica que em va fer ressuscitar i arribar dignament a la meta, on ens esperava la family en plan benvinguda del Tour de France.
En homenatge al Gran Absent, reprodueixo el mail que ens ha enviat a tots on fa la seva contracrònica, Geni i Figura:
Vistu lu vist:
Gent realista q es marca mitgesfites, Bocasses q se les marquen senceres i les fan mitges, I el duo focpelcul q no arriben, mínim, dels deu primers... El millor es quedar-se a casa, o si se surt, deixar-hi la pell o el turmell. Crec que necessiteu un Leader, una persona que tibi i us tibi, una persona que si va, va, i si la fa, la fa sencera. I si la fa sencera arriba per sortir a la foto, no als credits...
En definitiva, prepareuvos que vinc...i no es una amenaça sino un advertiment !!
Només em falta l'últim gatget; Una samarreta amb l'inscripció; follow me".

I és que quan un te estil, te estil...


El més bo de tot: la meteorologia. Durant la pedalada no va caure ni una gota. Però quan acabavem de dinar a Platja d'Aro va caure "la del Pulpo" i pràcticament ja no va parar la resta de tarda. Sort que l'endemà vam poder fer una mica de platgeta, peatge imprescindible per que la familia ens deixi pedalar de tant en tant.

Guilleries, Bellmunt i Vic-Platja d'Aro

Portem uns dies que no parem: Hem anat combinant sortidetes Stopper-clàssiques (rodar, poca pujada, etc...) amb pedalades més exigents com la Marxa de les Guilleries. És la primera vegada que puc participar a la pedalada del meu poble adoptiu i l'experiència, com confirmen altres blogs ciclistes, ha valgut molt la pena, tant pel paisatge com per l'excel.lent organització. Aquí teniu el recorregut, amb gairebé 2000m. de desnivell acumulat.

Això va ser fa dos diumenges. El divendres anterior ens vam reunir els que farem l'Epic Trail al juliol per fer la pujada + sopar a Bellmunt estil esprínter. Res com dur dos maillots de finisher de la Titan Desert al davant, en Toni i la Judit, per que la pujada a Bellmunt sigui moolt ràpida. 35' des del Cementiri de Sant Pere de Torelló al restaurant de Bellmunt. 35'en Toni, 36' la Judit... i apa, els altres ja arribaran. Reportatge fotogràfic de l'ascensió a Bellmunt sota aquestes línies.

I per acabar, un petit homenatge a un nou Stopper lesionat... Ja ho veuen!. No tenim edat...
Una llàstima, perque dissabte torna la clàssica Vic-Platja d'Aro i trobarem a faltar en Lance....

Encantats amb la Cabrerès 2010

De BTT Cabrerès 2010

De BTT Cabrerès 2010

N'hi ha que neixen estrellats: Ignasi Casadesús, més conegut com BM, a la portada d'el9nou.cat mentre recull l'entrepà a l'avituallament de la Cabrerès 2010.

La fama és el premi a l'esforç, perquè la Cabrerès llarga "només" va ser de 60km., però va tenir de tot i força: boira, àigua, sol, pedres, corriols i fang, moooolt fang!!!. VEURE GALERIA DE FOTOS D'EL9NOU.CAT

Va valdre la pena aixecar-se aviat i sortir a les 7, perque més tard el sol picava de valent. Vam sortir -aquest any sense xip, deu ser cosa de la crisi- de l'Esquirol i vam pujar cap al Camí Ral. No arribem a Cantoni, ens fan baixar a sac cap al Pantà de Sau. Haviem sortit de la boira i ara hi tornavem a entrar. Ulleres totalment entelades i baixada tècnica, combinació criminal, per sort, no era l'únic a qui li va passar el mateix. I ara sí: des del Pantà fins a Cantoni, pujadeta dura, sobretot pel fang, fins al "Moment Botifarra" que ja heu pogut veure.
En BM em renya, i amb raó: "estàs massa concentrat pensant en els quilòmetres que queden i això et fa baixar el ritme i la moral". Solució salomònica: canvio de pantalla i s'ha acabat veure quan falta.
A partir d'aquí, festival total: el recorregut és diferent al dels altres anys. No es passa ni per Rupit, ni per Tavertet ni l'Avenc. Anem direcció a Cabrera i d'allà a Sant Andreu de la Vola. Sensacional el paisatge, sensacionals els corriols i sensacional l'àigua de rius i bassals. Quedem ben xops, però com que el sol apreta, no problem. A l'últim avituallament, la penya s'abraona sobre les begudes energètiques i la fruita seca. Encara queda estoneta per pedalar i per gaudir de l' "Efecte Esquirol": igual que l'any passat, quan t'acostes al poble, gairebé el toques i sembla que ja s'acaba la pedalada, de cop i volta fas una baixada estil Dragon Khan i et falta una última pujadeta cabrona. Donçs vinga, carenejant fins a l'Esquirol que no ha estat res.... Hem tardat 5h.40', no està malament!.

Content, després dels 60 km.
La veritat és que vam disfrutar del dia, de la varietat de paisatges i terrenys... i d'un bon dinar a casa els sogres, que també ajuda a recuperar forces.
Un 10 per a l'organització i un zero "patatero" per als mitjans de comunicació "generalistes", que després de 18 edicions encara no s'han adonat que aquesta pedalada és de les més importants de l'Estat i la tercera d'Europa en participació. Ahir al vespre, poques hores després de la pedalada, la web 2.0 bullia amb el Cabrerès: molts blocs actualizant a tope (només cal que busqueu "Cabrerès 2010" a Google), molta gent pujant el track de GPS i els mitjans de la comarca publicant fotos a dojo (a més de la galeria d'el9nou.cat també podeu veure la d'Osona.com).

Jornada de reflexió i demà Cabrerès

Uffff.... demà una delegació reduïda dels Stoppers (BM i Spinner) farem la Cabrerès llarga. L'any passat ja la vam fer, però quan torna a arribar el moment, sempre fa respecte: una Cabrerès sempre és una Cabrerès. A veure si som capaços d'acabar amb dignitat i, si s'escau, millorar el temps de l'any passat.
Parlant de delegacions reduïdes, diumenge passat vam fer una volteta amb en Jordi Serra, en Gil Stopper/Puertas l'RD, que ja torna a pedalar després d'uns quants caps de setmana de -ejem!- compromisos. La gran absència va ser en Lance, desaparegut en combat. A aquest pas, el substituïrem pel meu fill Gerard, que amb tres anyets ja fa 5 km. amb la bici de rodetes en una tarda...
Total, volteta curta de Vic a Folgueroles i cap al Salt de la Minyona, per després tornar cap a Sant Julià coïncidint una estona amb la Caminada de les Guilleries. Pel camí també ens vam trobar a les Fletxes Grogues, que eren apunt de marxar cap a la Pedals de Lava, quina enveja!!!. Ja hem afegit el link cap al vostre blog, fletxes!.
En resum: jornada light, un dia espectacular i... esperem que amb el bon temps el reagrupament Stopper cualli. Al menys, sembla que per la Vic-Platja d'Aro hi haurà força quòrum.
Us deixem amb les fotos de l'excursioneta als Munts amb moment "gore", cortesia d'en Jordi Serra, i moment "barra de bar" impagable a càrrec dels 'Novas Brothers.

Ruta de les Ermites: canvio llarga per curta

Està clar que enguany passarem gairebé directament de l'hivern a l'estiu, perque aquesta primavera és freda i passada per aigua. Diumenge passat ens vam apuntar a la Ruta de les Ermites 2010, que surt des de Sant Hipòlit de Voltregà i té fama de dura i exigent. I ens apuntem a la llarga, uns 65 km. Però la pluja, el fang i la pressa (tots tenim compromisos familiars al migdia) fan que posem seny i al final fem la ruta curta. Tot i que han variat la ruta per culpa de les pluges persistents, es mantenen algunes trialeres d'aquestes de carregar la bici a coll, no fos cas que se'ns oblidés el caminar...
En resum: pedalada molt xula per paisatges espectaculars i més de 1000m. de desnivell, tot i que no hi ha temps per fer fotos, és el problema d'anar amb dos "bòlidos" com en Carles Vilella i en BM. M'he de posar més en forma, per tenir temps de fer les dues coses: pedalar i retratar....
Us deixo també amb la crònica d'un altre dels participants, amb més fotos que donen fe de que hi havia mooooolt fang!!!!!.

FELICITACIONS COMPANYS TITÀNICS

Des del Blog Stopper volem felicitar a la Judit i al Toni, companys de la Pedals de Foc 2009, del Fitness Vic i de l'Epic Trail que farem al juliol. Tots dos van ser part de l'expedició Osonenca a la Titan Desert 2010 i tots dos van fer un molt bon paper. En Toni va acabar a la posició 150 i la Judit a la 249 (cal tenir en compte que hi ha poques noies a la Titan). Dissabte a la tarda vaig veure al Toni a Vic. Estava fresc com una rosa, enlloc de venir de la Titan, semblava que vingués d'un creuer pel Carib... Com patirem al seu darrere a l'Epic Trail!!!!!!!!!.