Osona Stoppers BTT

Novembre = 1000 km.

2010-11-13T19:50:00.004+01:00

El compte enrere ha començat: la nostra amiga Judit ens ha preparat un pla d'entrenament per la Titan Desert 2011, que hem de seguir fil per randa, i de moment encara l'anem seguint prou bé. El pla del novembre és tot amb bici de carretera, a intensitats no molt altes (65-75%) i amb distancies raonables (de 50 a 80 km.). Tots els dissabtes i diumenges hipotecats. Per tant, negociació amb la familia per no trobar-nos un dia les maletes a la porta de casa :-)
... Però el pla d'entrenament també inclou pedalades entre setmana. Això no és problema pel vividor del meu cunyat, però jo ho tinc més xungo, tot i que si l'Outlook mostra algun forat matinal imprevist, és el moment d'aprofitar-lo. Aquestes dues primeres setmanes podem dir que estem complint un 85% del pla previst.
No està gens malament. El preu que s'ha de pagar és no poder pedalar amb la resta de la colla Stopper, que des d'aquí aprofitem per dir que us trobem a faltar i que a veure si quedem.... per sopar :-)))))
També cal afegir que el temps ha acompanyat i que de moment a la carretera no hem passat gaire fred. Tot arribarà... Mentretant, anem pentinant la Plana, el Lluçanès i l'Ignasi fins i tot la Cerdanya. Quan acabi Novembre haurem fet gairebé 1000 kilòmetres i estarem una mica més aprop del desert.

Preparant la Titan Desert: 100 de carretera, 60 de muntanya

2010-09-26T23:42:00.001+02:00

És definitiu: dos Stoppers, BM i Spinner, ens apuntem a la Titan Desert 2011. Estem bojos? Probablement. S'ha d'entrenar molt per fer aquesta animalada. Encara falten molts mesos, però hem de començar a mentalitzar-nos i a fer pedalades llargues. I aquest cap de setmana hem començat a fotre-li canya. Per carretera, amb volteta de 100km. pel Montseny...

Mostra Volta al Montseny en un mapa més gran
...i per muntanya, amb la clàssica Vic-Bellmunt-Vic de 60km. i "gripada" d'en Bellmuntman al seu cim favorit. El vídeo n'és fidel testimoni...

Osona Stoppers BTT: Bellmuntman arriba l'últim 24/09/2010 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

Saludeu al campió!

2010-09-09T21:19:00.009+02:00

Quin flaix! Es dijous matí, sóc a la feina i camí d'una reunió veig una bici Merida al costat del plató on es fa en directe el programa Els matins a TV3. Deu ser la bici de Josep Anton Hermida? Potser és que a punt de ser entrevistat per Josep Cuní... Pregunto a les maquilladores i hostesses i responen afirmativament. A la llista de convidats ho diu ben clar: "Josep Anton Hermida, campió del món de BTT". Oportunitat d'or per saludar breument al campió molts pocs dies després d'haver aconseguit el títol al Canadà.
Acaba la tertúlia, surt Hermida del plató i, molt amablement, accedeix a fer-se la foto. No hi ha aglomeracions, Hermida no és Messi, però per mi com si ho fos. És el millor del món en la seva disciplina (amb el permís temporal de Julien Absalon)i he tingut a les meves mans la seva medalla i el maillot blanc que lluirà tota la temporada. Encara estic flipant...

Aquí podeu veure l'entrevista que li han fet a Els Matins. Felicitats, campió!!!!!

Hem anat a l'infern i n'hem sortit vius: Pirinés Epic Trail, 1ª part

2010-08-05T12:22:00.006+02:00

Sí, hem anat a l'infern i n'hem sortit vius. I l'infern de rampes pedregoses i desnivells criminals era realment bonic. Més dura i exigent que la Pedals de Foc, però també més espectacular i diàfana pel que fa al paisatge: és la Pirinés Epic Trail que hem fet en 4 etapes un grup ben nombrós: els finishers de la Pedals de l'any passat (Toni, Carles, Judit, Emili, Ignasi i Marc) i les noves incorporacions: Duncan, Eva, Quim i Jordi. Ah, i la Núria, la parella d'en Jordi, que no va pedalar però que va treballar més que ningú amb el "Cotxe Escombra".
Només arribar a Pont de Suert, en Pere d'Aramon Bike ja ens va avisar: "ull, que això és més dur que la Pedals". 6500m. de desnivell positiu, 235 km... en 4 dies. És clar que hi ha gent megapreparada que la pot fer en 2 o 3 etapes, però fer-la en 4 té molt de mèrit. Només una dada: si estàs molt fort, la Pedals de Foc Non-Stop es pot fer en menys de 24 hores. La Epic Trail, no. Amb això està tot dit.

Veient les imatges, se'ns acumulen els records: en Duncan, sobrepassat per l'esforç de la primera jornada dient "My Ass Is On Fire". En Jordi, absolutament entusiasmat cridant allò de "ens ho passarem taaaaaaaaaaant bé!!!!". Els efectes miraculosos de l'ibuprofè a la mà d'en Carles. En Toni i els seus comentaris estil Tour sobre "se esperaba más de este ciclista". El fantàstic dinar -i sopar!- a Seira. Les "excursionistes calentes" al Refugi de Viadós. La pujada "no els diguis res que això és un infierno" a Cerler. Molts moments, moltes frases mítiques, moltes fotos.... això només és la primera part. Molt aviat, la segona...

Finalment ha arribat l'Estiu: estrenant la calor a Cadaqués

2010-06-28T23:54:00.004+02:00

En teoria el de Sant Joan era un pont 100% relaxant i familiar, però com a membre de la sub-secta Stopper dels que Entrenen D'Amagat, em vaig endur la bici a Cadaqués. La coseta va ser light, però sota un sol de justícia per que, quan arriba l'Estiu de veritat, les 8 del matí ja és molt tard per començar a pedalar: vaig triar el recorregut Cadaqués-Cala Montjoi-Cadaqués perque es podia fer en poc més de dues horetes i, per tant, era compatible amb l'oci familiar. El trajecte fins la cala on té la residència el famós Bulli d'en Ferran Adrià és plàcid i d'una bellesa incomparable: el desnivell és molt progressiu, es pot fer amb el plat mitjà tranquilament, i quan comença el Parc Natural unes fantàstiques tanques eviten el pas de vehicles a motor. Total, 30 km. rapidets i ganes de tornar a visitar aquestes fantàstiques cales amb temps per banyar-s'hi.

Aquest pont de Sant Joan,en BM (l'altre membre de la sub-secta Stopper dels que Entrenen d'Amagat) va fer molts més quilòmetres que un servidor, però com que no ha escrit ni una línia al respecte de moment no direm res. Que treballi una mica i ens faciliti la informació pertinent, penjarem les seves batalletes pel Coll de Condreu en aquest mateix post.

Fa goig el mapa, eh?

2010-06-21T00:22:00.008+02:00

Quarta edició consecutiva de la Vic-Platja d'Aro, amb algunes petites variacions respecte a les edicions anteriors: corriol divertit passat La Mina -així no tot és carretera fins arribar a la presa de Sau- i carrilet en obres. La resta, com sempre: bona organització, bon ambient i més gent que mai.
Fresqueta a la sortida des del Sucre (podeu veure la foto a sota), molta àigua i fang al costat dels pantans i desviaments "alternatius" per evitar les obres al Carrilet, amb una rampa trencacames que va fer les "delícies" dels més desprevinguts.
Una anècdota divertida: un servidor va ser reconegut mentre pedalava en direcció al Pantà de Susqueda per un lector del blog. Donçs sí, aquest blog té lectors a banda dels Stoppers, que tampoc és que el llegeixin gaire sovint. La veritat és que el blog bàsicament el fem per tenir una mica d'arxiu de les nostres sortides, però si de pas algú altre riu una estona amb les nostres parides, donçs benvingut sigui...

PROTAGONISTA: EL GRAN ABSENT
Pep Pla, més conegut com Lance, el Mite, el Gran Absent... s'ha perdut la Vic-Platja d'Aro amb més participació femenina i més esprintades. Hagués estat a la seva salsa... Però té coses més importants a fer, com cuidar-se i reposar. Mentretant, fem recompte dels 5 stoppers participants: Jordi Serra. El tonenc va esprintar a sac amb els seus cunyats i va arribar destacat a Platja d'Aro. L'Stopper Puertas va anunciar dies enrere que faria mitja cursa i així va ser. A Girona dignament va donar per finalitzada la seva actuació i encara ve tenir temps per fer de "cotxe escombra" de l'RD, que a Llambilles -potser perque enguany no hi havia avituallament- va decidir que la seva cama ja en tenia prou. Total, que en BM i l'Spinner, servidor de vostès, van enfilar la recta final a bon ritme... fins que a mi se'm va acabar la gasolina. Sort de l'última barreta energètica que em va fer ressuscitar i arribar dignament a la meta, on ens esperava la family en plan benvinguda del Tour de France.
En homenatge al Gran Absent, reprodueixo el mail que ens ha enviat a tots on fa la seva contracrònica, Geni i Figura:
Vistu lu vist:
Gent realista q es marca mitgesfites, Bocasses q se les marquen senceres i les fan mitges, I el duo focpelcul q no arriben, mínim, dels deu primers... El millor es quedar-se a casa, o si se surt, deixar-hi la pell o el turmell. Crec que necessiteu un Leader, una persona que tibi i us tibi, una persona que si va, va, i si la fa, la fa sencera. I si la fa sencera arriba per sortir a la foto, no als credits...
En definitiva, prepareuvos que vinc...i no es una amenaça sino un advertiment !!
Només em falta l'últim gatget; Una samarreta amb l'inscripció; follow me".

I és que quan un te estil, te estil...

El més bo de tot: la meteorologia. Durant la pedalada no va caure ni una gota. Però quan acabavem de dinar a Platja d'Aro va caure "la del Pulpo" i pràcticament ja no va parar la resta de tarda. Sort que l'endemà vam poder fer una mica de platgeta, peatge imprescindible per que la familia ens deixi pedalar de tant en tant.

Guilleries, Bellmunt i Vic-Platja d'Aro

2010-06-17T16:27:00.006+02:00

Portem uns dies que no parem: Hem anat combinant sortidetes Stopper-clàssiques (rodar, poca pujada, etc...) amb pedalades més exigents com la Marxa de les Guilleries. És la primera vegada que puc participar a la pedalada del meu poble adoptiu i l'experiència, com confirmen altres blogs ciclistes, ha valgut molt la pena, tant pel paisatge com per l'excel.lent organització. Aquí teniu el recorregut, amb gairebé 2000m. de desnivell acumulat.

Això va ser fa dos diumenges. El divendres anterior ens vam reunir els que farem l'Epic Trail al juliol per fer la pujada + sopar a Bellmunt estil esprínter. Res com dur dos maillots de finisher de la Titan Desert al davant, en Toni i la Judit, per que la pujada a Bellmunt sigui moolt ràpida. 35' des del Cementiri de Sant Pere de Torelló al restaurant de Bellmunt. 35'en Toni, 36' la Judit... i apa, els altres ja arribaran. Reportatge fotogràfic de l'ascensió a Bellmunt sota aquestes línies.

I per acabar, un petit homenatge a un nou Stopper lesionat... Ja ho veuen!. No tenim edat...
Una llàstima, perque dissabte torna la clàssica Vic-Platja d'Aro i trobarem a faltar en Lance....

Encantats amb la Cabrerès 2010

2010-05-24T08:36:00.014+02:00

De BTT Cabrerès 2010

N'hi ha que neixen estrellats: Ignasi Casadesús, més conegut com BM, a la portada d'el9nou.cat mentre recull l'entrepà a l'avituallament de la Cabrerès 2010.

La fama és el premi a l'esforç, perquè la Cabrerès llarga "només" va ser de 60km., però va tenir de tot i força: boira, àigua, sol, pedres, corriols i fang, moooolt fang!!!. VEURE GALERIA DE FOTOS D'EL9NOU.CAT

Va valdre la pena aixecar-se aviat i sortir a les 7, perque més tard el sol picava de valent. Vam sortir -aquest any sense xip, deu ser cosa de la crisi- de l'Esquirol i vam pujar cap al Camí Ral. No arribem a Cantoni, ens fan baixar a sac cap al Pantà de Sau. Haviem sortit de la boira i ara hi tornavem a entrar. Ulleres totalment entelades i baixada tècnica, combinació criminal, per sort, no era l'únic a qui li va passar el mateix. I ara sí: des del Pantà fins a Cantoni, pujadeta dura, sobretot pel fang, fins al "Moment Botifarra" que ja heu pogut veure.
En BM em renya, i amb raó: "estàs massa concentrat pensant en els quilòmetres que queden i això et fa baixar el ritme i la moral". Solució salomònica: canvio de pantalla i s'ha acabat veure quan falta.
A partir d'aquí, festival total: el recorregut és diferent al dels altres anys. No es passa ni per Rupit, ni per Tavertet ni l'Avenc. Anem direcció a Cabrera i d'allà a Sant Andreu de la Vola. Sensacional el paisatge, sensacionals els corriols i sensacional l'àigua de rius i bassals. Quedem ben xops, però com que el sol apreta, no problem. A l'últim avituallament, la penya s'abraona sobre les begudes energètiques i la fruita seca. Encara queda estoneta per pedalar i per gaudir de l' "Efecte Esquirol": igual que l'any passat, quan t'acostes al poble, gairebé el toques i sembla que ja s'acaba la pedalada, de cop i volta fas una baixada estil Dragon Khan i et falta una última pujadeta cabrona. Donçs vinga, carenejant fins a l'Esquirol que no ha estat res.... Hem tardat 5h.40', no està malament!.

Content, després dels 60 km.
La veritat és que vam disfrutar del dia, de la varietat de paisatges i terrenys... i d'un bon dinar a casa els sogres, que també ajuda a recuperar forces.
Un 10 per a l'organització i un zero "patatero" per als mitjans de comunicació "generalistes", que després de 18 edicions encara no s'han adonat que aquesta pedalada és de les més importants de l'Estat i la tercera d'Europa en participació. Ahir al vespre, poques hores després de la pedalada, la web 2.0 bullia amb el Cabrerès: molts blocs actualizant a tope (només cal que busqueu "Cabrerès 2010" a Google), molta gent pujant el track de GPS i els mitjans de la comarca publicant fotos a dojo (a més de la galeria d'el9nou.cat també podeu veure la d'Osona.com).

Jornada de reflexió i demà Cabrerès

2010-05-22T09:32:00.005+02:00

Uffff.... demà una delegació reduïda dels Stoppers (BM i Spinner) farem la Cabrerès llarga. L'any passat ja la vam fer, però quan torna a arribar el moment, sempre fa respecte: una Cabrerès sempre és una Cabrerès. A veure si som capaços d'acabar amb dignitat i, si s'escau, millorar el temps de l'any passat.
Parlant de delegacions reduïdes, diumenge passat vam fer una volteta amb en Jordi Serra, en Gil Stopper/Puertas l'RD, que ja torna a pedalar després d'uns quants caps de setmana de -ejem!- compromisos. La gran absència va ser en Lance, desaparegut en combat. A aquest pas, el substituïrem pel meu fill Gerard, que amb tres anyets ja fa 5 km. amb la bici de rodetes en una tarda...
Total, volteta curta de Vic a Folgueroles i cap al Salt de la Minyona, per després tornar cap a Sant Julià coïncidint una estona amb la Caminada de les Guilleries. Pel camí també ens vam trobar a les Fletxes Grogues, que eren apunt de marxar cap a la Pedals de Lava, quina enveja!!!. Ja hem afegit el link cap al vostre blog, fletxes!.
En resum: jornada light, un dia espectacular i... esperem que amb el bon temps el reagrupament Stopper cualli. Al menys, sembla que per la Vic-Platja d'Aro hi haurà força quòrum.
Us deixem amb les fotos de l'excursioneta als Munts amb moment "gore", cortesia d'en Jordi Serra, i moment "barra de bar" impagable a càrrec dels 'Novas Brothers.

Ruta de les Ermites: canvio llarga per curta

2010-05-11T19:24:00.003+02:00

Està clar que enguany passarem gairebé directament de l'hivern a l'estiu, perque aquesta primavera és freda i passada per aigua. Diumenge passat ens vam apuntar a la Ruta de les Ermites 2010, que surt des de Sant Hipòlit de Voltregà i té fama de dura i exigent. I ens apuntem a la llarga, uns 65 km. Però la pluja, el fang i la pressa (tots tenim compromisos familiars al migdia) fan que posem seny i al final fem la ruta curta. Tot i que han variat la ruta per culpa de les pluges persistents, es mantenen algunes trialeres d'aquestes de carregar la bici a coll, no fos cas que se'ns oblidés el caminar...
En resum: pedalada molt xula per paisatges espectaculars i més de 1000m. de desnivell, tot i que no hi ha temps per fer fotos, és el problema d'anar amb dos "bòlidos" com en Carles Vilella i en BM. M'he de posar més en forma, per tenir temps de fer les dues coses: pedalar i retratar....
Us deixo també amb la crònica d'un altre dels participants, amb més fotos que donen fe de que hi havia mooooolt fang!!!!!.

FELICITACIONS COMPANYS TITÀNICS

Des del Blog Stopper volem felicitar a la Judit i al Toni, companys de la Pedals de Foc 2009, del Fitness Vic i de l'Epic Trail que farem al juliol. Tots dos van ser part de l'expedició Osonenca a la Titan Desert 2010 i tots dos van fer un molt bon paper. En Toni va acabar a la posició 150 i la Judit a la 249 (cal tenir en compte que hi ha poques noies a la Titan). Dissabte a la tarda vaig veure al Toni a Vic. Estava fresc com una rosa, enlloc de venir de la Titan, semblava que vingués d'un creuer pel Carib... Com patirem al seu darrere a l'Epic Trail!!!!!!!!!.

Pa, trago i llibre de ruta

2010-04-12T17:28:00.008+02:00

Cap de setmana de retrobament Stopper... noctàmbul!!!. És l'única manera de veure al Lance. Total que,Divendres nit, sopar a les Pockets i farra-concert de "quarentons" al Nit i Dia amb Steve & The Hooligans. I aquest, matí, pujadeta a Bellmunt, que s'ha de seguir pedalant. No explicarem la pujada a Bellmunt, aquest tema ja està reflexionat :-). El que toca és posar el dia el blog!!!. Amb una setmana de retard, però aquí la teniu, mini-crònica de la Pa i trago 2010...

Arriba el bon temps i comença la temporada de pedalades. El mateix dia que s'aplegaven un miler de BTTeros a la primera Volta a Montserrat en BTT, a Calldetenes se celebrava la 17ena edició de la Pa i Trago, una pedalada amb llibre de ruta que va aplegar uns 60 ciclistes. Entre els participants de la ruta llarga (35 km. que al final van ser 40) hi 2 Stoppers, BM i un servidor de vostès Spinner, i també la Judit i en Carles, dos dels companys amb els que vam fer la Pedals de Foc i farem l'Epic Trail al juliol.
El llibre de ruta estava realment molt currat i detallat, només li vam trobar un petit error en un gir a l'esquerra que dibuixat marcava a la dreta. De Calldetenes ens van fer pujar als Munts per darrera i per la pista pedregosa. Això ja començava a indicar que el recorregut seria durillo. Una vegada dalt dels Munts, carenegem pels cingles i pel GR trialero a caminar una estona de baixada... Prop de Vilanova de Sau, més pujada i més trams tècnics, i algun corriol a peu, no fos cas que no ens haguessim adonat que la pedalada l'organitzava un club excursionista.
La Judit va tenir un petit ensurt en una baixada i pocs metres després en un torrent també va anar a terra, o millor dit, a l'aigua. Per sort res greu més enllà d'una mica d'esgarrinxada i de contusió. Arribant a Sant Julià, vam enfilar la Ruta dels Molins i vam baixar ràpid cap a Calldetenes. Caram!, la una del migdia!!!!. Quatre hores llargues per fer els 40 km. És el que tenen les curses d'orientació amb trams trencacames: t'ho has de pendre amb calma... En resum: ruta distreta i en familia, un bon entrenament per la temporada que ens espera.

Els primers 120 de carretera

2010-04-05T23:09:00.005+02:00

Després d'unes quantes sortides més aviat curtetes, ja tocava superar la barrera psicològica dels 100 km. amb bici de carretera i avui ho hem fet amb nota, tot i que no hagués estat de més preparar-se una mica millor la ruta. Aquesta, enlloc de ser circular, ens ha quedat una mica "alternativa".

Mostra un mapa més gran
En BM i jo hem quedat a Santa Eugènia de Berga i des d'allà hem enfilat cap a Taradell, Seva, El Brull i Collformic. Des del coll, baixada ultraveloç de gairebé 17 km. fins a Sant Esteve de Palautordera i Sant Celoni. Planejada cap a Hostalric i d'allà a Arbucies, on comencen de nou les rampes imponents en direcció a Sant Hilari Sacalm. Portem més de 80 km., fem una parada a la benzinera d'Arbucies per reomplir el bidó i comprar una barreta i cap a munt. La pujada és dura i, just després de deixar enrera l'entrada cap a l'Eix Transversal, no sabem exactament què ens trobarem. I el que ens trobem és "más de lo mismo". Rampes i més rampes. A en BM, que ja té una edat i moments d'inconsciència, li agafa una mica de "pàjara" per no haver-se hidratat prou durant el camí. Un gel energètic el ressuscita i seguim pujant cap a Sant Hilari. Els 4 km. finals se'ns fan eterns. Nova parada per hidratar (després de la "pàjara" ja no estem de broma)i amb la més gran de les innocències agafem una carretera estreta i de paisatge espectacular que suposem que ens durà en direcció a Viladrau. Error garrafal!. Anem superant quilòmetres i bonics balnearis (Font Picant, per exemple) vora el riu. Un altre ciclista ens explica que anem camí de.... Anglès, a la comarca gironina de La Selva. Són quarts de tres i ja ho tenim clar. No arribarem al nostre destí, així que ens ho prenem amb filosofia. Arribem al poble d'Osor, on la sensació d'aïllament és brutal. Seguim descendint i, a quarts de quatre arribem a Anglès. Truquem a casa: ajuda, si us plau!!!. La Jefa ens vindrà a buscar, que bé!!!! Podrem passar la tarda amb la Mona i tota la quitxalla, rient i recordant la kiilometrada i... recordant que la propera ruta segur que la preparem millor!!!!!!

La primavera per muntanya i per carretera

2010-04-01T10:12:00.006+02:00

El diumenge 28 de març vam aconseguir reunir 4 membres de la confraria Stopper, que tal i com ha anat l'Hivern no està gens malament: retorn per la porta gran de l'Stopper Puertas, el seu germà RD, BM i servidor de vostès Spinner.
L'Stopper Puertas, encara recuperant-se de la greu lesió de l'any passat i amb uns grams (o quilos?) de més perque ha deixat de fumar, va prometre que compliria, i va complir. En BM i jo mateix vam proposar planejar i rodar suau,però l'Stopper ens va fer anar -contra la nostra voluntat- a fer la volta per Montrodon i Puiglagulla, amb unes rampetes que ja coneixem... Per exemple, la que teniu a la foto:

Total, que com que feia un bonic dia primaveral (tot i que la malla llarga no va sobrar), el ritme va ser leeeeent però segur, amb la tradicional MOF pel camí però amb una part final estil Au Fènix clàssica de l'Stopper Puertas. Total, que vam aconseguir arribar a Puiglagulla a fer la cervesa amb patates gairebé a l'hora del vermut. Després, baixada per la trialera xunga i a Vilalleons agafem un fantàstic corriol que es converteix en pista i ens deixa entre Santa Eugènia i Sant Marc. Despedida i cierre, uns a Vic i jo cap a Sant Julià.
Pocs dies després, en BM i jo ens retrobem per fer una escapada ràpida per carretera: L'Essquirol-El Far-L'Esquirol. 55 km., vistes fantàstiques, molt vent....
Ha valgut la pena arribar al Far, el paisatge és espectacular!!!!. Us deixem amb el mapa i les fotos!!!!.

Mostra un mapa més gran

Mentre els Stoppers "descansen", fem carretera

2010-03-14T22:02:00.000+01:00

El comptaquilòmetres diu que he fet 72 km. He acabat esgotat, però ha valgut la pena. Encara ha trobat una mica de neu a la pujada de ciment entre la presa del pantà de Sau i Rupit. Paisatge espectacular tot esperant que: en Lance, l'Stopper Puertas, l'RD i la resta d'Stoppers surtin del seu estat letàrgic, i que en BM es deixi de fer el xulo per SMS i pedali una mica amb la colla.....
Us deixo la ruta d'aquest matí:

Mostra un mapa més gran

Pedals de Lava o.....?

2010-01-19T18:32:00.006+01:00

L'any passat vam fer la Pedals de Foc. Enguany estem dubtant entre la Pedals d'Occitània, la Pirinés Epic Trail o.... la Pedals de Lava, que té l'atractiu afegit d'una localització una mica insòlita per la bici de muntanya com és l'Illa de Lanzarote.
La veritat és que la gent dels Pedals de Foc estan a tope, i al 2010 obriran dues noves rutes, "Pedals d'en Serrallonga" -que tindrem al costat de casa- i una altra als Picos d'Europa.
Mentre ens decidim per la millor opció de cara a l'estiu, us deixo amb el vídeo emès fa uns dies pel Temps d'Aventura del Canal 33, un interessant reportatge sobre la Pedals de Lava de Lanzarote.

Pedalada sota zero i mites en hores baixes

2010-01-10T21:34:00.007+01:00

Havia de ser el gran dia de la retrobada Stopper. Però entre els que són més de carretera i de esquí i ja tenen una edat (BM), els que surten d'una lesió de llarg recorregut (Stopper Puertas), els "pupes" de la temporada (Spinner), els que s'escaquejen de dia (RD) i els que van a votar de nit (Lance), la veritat és que fer coïncidir a tot el nucli dur Stopper està complicat.
Ahir, gairebé coïncidint amb el primer aniversari de l'incident clavicular, ens vam retrobar l'Spinner, l'RD -also starring el seu nebot Arnau- i en Lance. Bé, en Lance, a mitges, perque sí que va venir.... però en cotxe. Això sí que és un mite en hores baixes!. L'excusa per no pedalar: que feia fred. Sembla mentida que un osonenc doni aquesta excusa per no pedalar, però fred en feia: l'observatori meteorològic de Sant Julià de Vilatorta marcava 8 sota zero a les 8 del matí, i jo començava a pedalar de Sant Julià a Vic a les 8.45.
Total, que l'RD, el nebodet Arnau amb la seva flamant Trek Fuel Ex 6 i un servidor vam enfilar cap a Montrodon per fer la clàssica circular pujant fins a Puiglagulla. L'Arnau anava molt ben equipat de bici... però justet de roba d'abric i va patir força amb el fred a les mans. Sort que feia molt de sol -quines vistes més fantàstiques amb el paisatge del Montseny ben nevat- i estavem de bon humor. El pobre Arnau va anar fent parades tècniques i alguna llagrimeta, però al final es va refer i va arribar dignament a Puiglagulla. Pel camí, SMS d'en Lance dient que ja feia estona que hi era, que ja havia passejat en Rustu (el podeu veure a les fotos) i que tornava cap a Vic. Osti, aquest paio!. No el veiem ni quan no pedala!!!!. Per sort, quan erem a Puiglagulla esmorzant en Lance va reaparèixer, vam fer quatre fotos i vam recordar lo ben parida que havia estat l'ascensió des de Montrodon, amb la pista ben dura i glaçada, el "crec-crec" de la neu i el gel sota els pneumàtics.... Això és pedalar sota zero en un dia espectacular!!!!.
La llàstima és que em vaig deixar la càmera, tot pensant que en Lance pedalaria i duria la seva. Sí que la duia, però només vam poder fer les fotos "de costellada"... (atenció a la coca-cola amb glaçons que es va beure l'Arnau, més gel per la congelació, ja ja ja!).
En resum: semi-gloriosa jornada d'Hivern, pendents encara de fer la primera reunió completa dels Stoppers en aquest 2010.

Ciclocross al costat de casa

2010-01-04T00:15:00.004+01:00

No estava gens familiaritzat amb el món del Ciclocross, així que a la que vaig saber que al costat de casa es feia la darrera prova de la Copa Catalana d'aquest esport, vaig decidir donar-hi un cop d'ull (i de pas fer les fotos que teniu aquí al damunt).
Mentre uns quants -sense cap ànim competitiu- apostem per alternar la BTT i la bici de carretera, els del Ciclocross agafen un peculiar camí del mig amb el millor/pitjor dels dos móns: la rigidesa i conducció de la bici de carretera (amb quadres més robustos i pneumàtics també més gruixuts i amb taquejat) en condicions off-road: pista, fang, herba, esglaons, rampes.... Vaja, que s'ha d'estar fort, motivat i una mica "pillat". També m'ha sorprès el baix número de participants. Em consta que en altres països el Ciclocross té més tirada, però suposo -parlo des del desconeixement absolut del tema- que aquí l'ascens imparable de la BTT deu haver fet que només els incondicionals irreductibles del ciclocross segueixin mantenint viva la flama. La veritat és que, ara que combino BTT i carretera no em venen moltes ganes de provar el ciclocross, però que consti en acta que ha sigut un plaer veure una mostra competitiva d'aquest esport a Sant Julià de Vilatorta i espero que l'any vinent la tornem a gaudir.

Més info. (i amb més coneixement del tema) a altres blocs d'Osona:
http://famdepedal.blogspot.com/2010/01/cronica-i-fotografies-de-1er-ciclocros.html
http://trimariona.blogspot.com/2010/01/ciclocross-sant-julia-de-vilatorta.html

13-D: hem votat... i hem pedalat (per carretera)

2009-12-13T22:59:00.003+01:00

Del caliu dels locals on s'ha votat (quin ambientillo que hi havia a Sant Julià a quarts d'onze del matí!!!) al fred criminal de la carretera: Sant Julià-Vic-Roda-L'Esquirol-Cantoni-L'Esquirol. Volteta light de 38 km, que encara no estem recuperats del tot (contractures, refredats... vaja que estic fet un cromo!).
Ahir en BM també va treure la blanca a passejar per la Cerdanya. El paio es va abrigar a sac i va fer Alp-Collada de Tosses-Alp.
Que consti que treiem a passeig les bicis de carretera per que la resta d'Stoppers estan desapareguts en combat. En Lance, de voluntari del 13-D.... a la Disco (Voluntariat + cubates = anar a dormir tard i malament). L'RD, ja es va autodescartar perque tenia farra. I en Puertas, encara no està al 100% de la lesió. Gil, torna perque la resta són uns ganduls!!!!.
En BM i jo t'esperem!!!!.

40 anys i una Orbea blanca

2009-11-30T00:13:00.003+01:00

Té una Orbea negra per la muntanya, i des d'ahir a la nit l'Ignasi, més conegut com BM (Bellmunt Man), té una Orbea Onix 105 2010 de carretera blanca com la neu. El Ying i el Yang del món del pedal. I tot això perque avui dilluns fa 40 anys.
Felicitats de tota la colla Stopper i de la colla Fitness-Pedals de Foc-Titan Finishers. Ja ho saps, l'edat no perdona i amb la de carretera tindràs menys desgast... o no :-)
La festa d'ahir va ser fantàstica i emotiva, i pel que fa al sector ciclista van tornar a sortir projectes interessants per al 2010: des de la Titan a la Epic Trail, passant per algun cap de setmana a França per fer algun port del Tour.
Total, que molta festa però, per sort, més pedalada que no pas "pedal".

Post-Data: aprofitant que li haviem de pillar l'Orbea blanca al cunyat, jo també m'he firat i ja la tinc a casa. És per no deixar-lo solet a la carretera, pobret!.

Spinner, el cunyat solidari.

Sant-Julià-Collformic-Aiguafreda 27 setembre

2009-10-09T21:33:00.003+02:00

El 27 de setembre en BM i l'Spinner ens vam fotre una bona currada seguint el track que teniu aquí al damunt. Primer unes voltes de Sant Julià a Puiglagulla i després enfilant cap al Montseny amb unes rampes tremendes. Paisatge espectacular, primers aires freds de la temporada i flipada amb els paisatges d'arribada al Collformic, Pla de la Calma, etc... Després ve una baixada que no s'acaba mai i que, des d'una mica més amunt d'Aiguafreda, torna cap a El Brull, Taradell, Sant Julià... el problema és que se'ns va fer tard: eren les 13.30 i ens esperaven les families respectives a dinar. Per tant, s'imposava el seny. Pedalada ràpida fins a Aiguafreda i a les 13.45 agafavem el tren cap a Vic. Llàstima, perque ens hagués encantat fer la volta sencera. Bé, la guardem per quan en Lance torni dels USA. La que t'espera, company!!!!!.

Vídeos, esprintades i més animalades: comença la temporada Stopper

2009-09-28T23:12:00.011+02:00

No ens podem queixar: setembre ha estat productiu per la colla Stopper, que -tot i la baixa de l'Stopper-Puertas- ha començat temporada amb regularitat i alegria.

El tret de sortida va ser el diumenge 6, amb excursioneta de Vic a Moià. Dels quatre Stoppers, dos van amb la uniformitat reglamentaria i els altres dos, per tocar els collons, amb el maillot de finisher de la Pedals de Foc... Categoria!. Després de la Miranda, les rampes de Muntanyola acaben de treure-li les ganes d'esprintar a en Lance, que ara ja fa els vídeos abans de començar a pedalar, no fos cas que després li falti l'aire. Arribant a Muntanyola, en Lance i l'RD giren cua (per compromisos familiars eh, que quedi clar!) i en BM i l'Spinner segueixen cap a Moià passant per l'Estany, el primer poble de Catalunya amb il.luminació pública de leds. Com que és de dia, no gaudim d'aquesta meravella tecnològica.... Una vegada a Moià, la family ens espera per anar a dinar a Montvi de Baix, indret que transporta a en BM a la seva joventut...
Aquí teniu tres vídeos d'en Lance, el reporter que ja està gravant abans que passi la notícia...

En resum: inici de temporada mitjanet-fàcil, 45 km. de puja i baixa i ganes de tornar per la zona de Moià.

Diumenge 13: quedem en BM, en Lance i l'Spinner per donar una volta curta prop de Sant Julià de Vilatorta. D'allà anem cap al poblat íber, al que s'arriba després de superar algunes rampes contundents. D'allà seguim en direcció a Sant Llorenç, amb tram tècnic a peu inclòs i més rampes. Total, pocs quilòmetres (uns 25)però implacables. La prova: no hi ha vídeos d'en Lance que ho discuteixin. I potser us preguntareu? Com és que en BM no va voler fer més quilòmetres i es va conformar amb tanta misèria? Resposta fàcil, el paio va ser l'únic Stopper participant a la pedalada de Folgueroles de l'11 de setembre, gairebé 50 km. i força desnivell. Pobret, havia de descansar que ja té una edat...

Diumenge 20: després de la seva feliç segona paternitat, en Jordi Serra torna a la disciplina Stopper. Per no castigar-lo excessivament (i perque també ve l'RD, que encara no està al 100%), fem una volteta que el mateix Jordi ens proposa, de Vic a Centelles, tornada per Tona i pujada al castell. Tres rampes curtes i dures i ja som a dalt.

Al final, uns 50km. molt rodadors. També mola fer alguna sortideta light de tant en tant... Tan light que hi ha vídeos a dojo.... Penseu que la realitat és exactament la contraria a la que mostren els vídeos d'un Lance mosca perque l'Spinner, a banda de pentinar-lo a les pujades, ara també esprinta. Tot baixadaaaaaaa.....

Records de l'Agost: pedalant per Menorca

2009-09-11T09:48:00.003+02:00

Ja han passat tres setmanes i les vacances són un record llunyà... però un molt bon record. La familia Spinner vam anar a Menorca, on a més de les activitats clàssiques (platja-piscina-restaurant-passeig per Maó-etc..)vaig aconseguir "colar" algunes pedalades matinals. Com que el viatge el vam fer amb avió, vaig llogar una Mondraker MR 101 a Velos Joan, una de les botigues més prestigioses de l'illa. Menorca és un laberint de camins i corriols on l'ajut del GPS és bàsic si no es coneix gaire el terreny i es vol sortir de les pistes més habituals i senyalitzades. La idea era clara: poder fer sortides circulars sortint des de casa. I la casa era a Binisafuller, prop de Binibeca. Una zona que no coneixíem i que realment ens va encantar: cales petites, zones residencials poc sorolloses, Maó a 10 minuts de cotxe...
El següent pas era localitzar les rutes i carregar-les al GPS. Les tres que vaig fer van ser similars a aquesta:

Evidentment, pedalar prop del mar és espectacular, tot i que els recorreguts que vaig fer eren per asfalt, passant per diverses urbanitzacions. La part de pistes i corriols, que s'endinsen cap al cor de l'illa, és realment espectacular i permet tenir divertits encontres amb la fauna local, com la tortuga que veieu al passi de fotos.
Aquestes pedalades pel Sud-Est de Menorca m'han deixat amb ganes de conèixer a fons les rutes de l'illa, i de fer-ho fora de la temporada estiuenca on la calor es fa insuportable a partir de quarts de 10 del matí. Em va impactar la "sortida nocturna pels acantilats" que em van comentar que feien un grup de BTTeros. Bici + Acantilats + Nit + Pomades = quin perill!!!!.

Flipant a dos mil metres: Pedals de Foc en 4 etapes

2009-08-03T09:44:00.004+02:00

La Pedals de Foc en 4 etapes ha estat un autèntic èxit: paisatges magnífics, bona organització, bon temps, descans i turisme a la tarda, bon ambient de grup i, el més important, cap caiguda, lesió ni avaria d'importancia. Pot passar de tot en 220 km. de muntanya amb més de 6000m. de nivell acumulat, però la veritat és que tot va anar com la seda.
Ens passen molts records pel cap: com vam flipar pujant el coll del Triador i vam acabar pedalant a més de 2100m. d'altura, el torra-collons Coll de l'Oli, el Camí de l'Aigua del primer dia o el descens salvatge en direcció a Viella de l'última etapa.
Mentre anem recopilant més sentiments, emocions i fotos, us deixem amb la galeria d'imatges provisional i amb la convicció que, si les agendes ho permeten, l'any que ve intentarem fer la Pedals d'Occitània o la Pirines Epic Trail.

Temps d'Aventura - Solo Bici Festival

2009-07-23T14:15:00.004+02:00

Ens el vam perdre, però aquí teniu el reportatge sobre el Solo Bici Festival que es va fer a Andorra la setmana passada. El reportatge forma part del programa Temps d'Aventura del Canal 33.

4 dies per la Pedals de Foc

2009-07-21T17:50:00.002+02:00

Primer les males notícies: tenim a l'Stopper-Puertas de baixa!. Una desafortunada caiguda jugant a pàdel (maleït Aznar!!!!!) l'ha deixat amb el peroné fracturat, els lligaments trencats... Total, que a còrrer cap al quiròfan: placa amb 7 cargols, lligaments cosits, 2 mesos enguixat i... gairebé un any de recuperació. Ànim, Gil!!!!
Et dedicarem la Pedals de Foc, que en BM i l'Spinner començarem dissabte que ve. Hi anem amb una colla de psicòpates perillosos (Dos que han fet la Titan Desert, una monitora del Fitness, l'organitzador de la Vic-Platja d'Aro i en Marc Bassols, que és de l'Esquirol). Per tant, em reservo l'últim lloc del grup a cada etapa. Però juro que l'acabaré i te la dedicaré. Stoooooooopeeeeeeeeeerrrrr!!!!!. Una abraçada!

Entrenant per la Pedals de Foc: Vic-Collsuspina-Puiglagulla-Vic

2009-07-05T21:43:00.004+02:00

Gairebé 70km. i 1100 metres de desnivell. En realitat la cosa havia de ser més light, però quan a en BM se li gira el cap, ja ho sabeu: "cuando hace Pop, ya no hay Stop".
Ens vam descarregar el track de GPS d'una ruta circular Vic-Collsuspina, 45 km. i 500 metres de desnivell. La idea era fer aquesta ruta i ja està. Descens de Sant Julià a Vic i a les 8 en punt del matí sortim des de casa en BM seguint el GPS. Enfilem pel Tenis Vic en direcció a Santa Eulàlia de Riuprimer per una pista. Tot suau fins que agafem la carretera de Muntanyola. Seguim uns 3 km. per l'asfalt i quan la carretera comença a pujar ens desviem per una pista a la dreta. Gairebé no ens n'adonem i fem els 500m. de desnivell de cop. Rampes dures, que per alguna cosa el municipi es diu Muntanyola...
Un cop arribem a la carena, la pedalada torna a ser raonablement suau fins a Collsuspina. Allà tenim la temptació d'anar al bar -com va fer el que va gravar el track- però ja sabeu, en BM només va de bars quan està molt apurat. Així que, un fragment de carretera cap a Tona i una altra vegada pista trialera per seguir el descens. En algun moment ens liem amb el track de GPS però al final trobem el camí i, una vegada som a Tona, en BM proposa desviar-nos del track i, enlloc d'arribar a Vic, anar directament a Sant Julià per Santa Eugènia i Sant Marc. "Què bona persona, m'acompanya a casa", penso jo, innocent!!!!. Quan de sobte veig que anem paral.lels a la via del tren, me n'adono de l' "encerrona": anem en direcció a Montrodon i des d'allà l'ascensió a Puiglagulla. "Només hem pedalat dues hores i mitja i hem fet 500 m. de desnivell. Així no podem entrenar per la Pedals de Foc". Així argumenta en BM la seva decisió d'allargar la ruta. El problema és que comença a fer calor de veritat. Són tres quarts d'11 i ja portem 45 km. a les cames. Però les barretes, la força de voluntat i les ganes de collonar d'en BM poden amb tot i una quart d'una ens serveixen una clara refrescant a Puiglagulla. Baixada per la carena i.... missió complerta. Us deixem amb fotos, perfils, etc.... També hi ha un vídeo... Tot arribarà. Hem d'entrenar fort: queden 20 dies per la Pedals de Foc!!!!.

Dividits pel Collsacabra

2009-06-29T18:50:00.007+02:00

Coses que passen a l'estiu. Arriba el cap de setmana i amb el lio no ens posem d'acord ni via mail ni SMS. Total que el diumenge al matí els Stoppers surten per separat. Primera excursió: Lance + Joan Colomer, que voregen el Tunel de Bracons. Aquí els teniu comentant la jugada...

Mentretant, BM i Spinner fan un tram clàssic, Vic/Sant Julià-L'Esquirol-Cabrera, però aquesta vegada amb "Final Feliz": pujada a Cabrera a peu, cocacola al restaurant i... patam! En BM per terra mentre intenta un descens una mica suïcida pel primer tram de les Marrades. Els esglaons i els excursionistes a peu no ajuden gaire i l'Spinner, prudent des que es va trencar la clavícula, renya en BM perque s'està jugant la Pedals de Foc. Al final tot queda en un ensurt, però en BM encara té ganes de festa i baixem fins a Cantoni per una trialera cabrona i malparida que hem de fer pràcticament tota a peu.... Alegria!!!!. Al final, Camí Ral i l'Esquirol. 45 km. de res. Aquí sota ens teniu "retratats" dalt de Cabrera, abans del descens accidentat i el mapa amb la rutilla.

Vic-Platja d'Aro: tot OK

2009-06-22T10:11:00.002+02:00

Tot perfecte: l'organització de la Vic-Platja d'Aro, com un rellotge. Els 4 Stoppers presents, fent pinya i sense MOFs ni caigudes ni excuses ni res de res.... Total, passeig divertit de 114 km. sense calor excessiva, els pantans amb unes vistes de collons, al final dutxeta abans de dinar i gairebé una hora menys pedalant que fa dos anys. Es nota que progressem adeqüadament...
Com a cosa curiosa, les coca-coles importades de Polònia que l'organització va repartir als habituallaments i al dinar. Aquestes llaunes sí que han fet quilòmetres!!!! (podeu veure foto a sota).
A falta de més comentaris i cròniques, de moment us deixo amb les afotos, que com sempre no en vam fer gaires perque s'ha de pedalar...

Els herois de la BikeaVic

2009-06-19T10:32:00.004+02:00

7 de juny, una delegació Stopper se'n va fer la BikeaVic. Com diuen els seus organitzadors, "És una travessa adreçada a aquells ciclistes amb autonomia suficient per realitzar uns 75 km amb un desnivell positiu de més de 1500 m". Repassem: té en BM "autonomia suficient"? La resposta és afirmativa. Tenen l'RD i en Lance "autonomia suficient"?. La resposta és.... "tenen autonomia suficient fins el km. 50, que també té molt de mèrit". En BM, tot i començar a fer figa, va superar l'últim tram acompanyat per en Carles Vilella, al que ens retrobarem aquest estiu fent la Pedals de Foc.
La travessa d'orientació va servir per dues coses: per confirmar la teoria de la Selecció Natural (Darwin) i per practicar amb el GPS, que ja tocava. Ara ja gravem i carreguem tracks i sabem com fer que el trastet ens porti a puesto, que ja és molt...
El testimoni audiovisual de la BikeaVic us el servim tot seguit en forma de Vídeos Made In CutrePalm cortesia d'en Lance, Cameraman Abandonator.

Stoppers celebrant Copa, Lliga i Champions

2009-05-29T09:53:00.001+02:00

Gran debut Stopper a la Cabrerès llarga

2009-05-26T00:16:00.006+02:00

Després del festival de fang a la ruta curta de l'any passat, tocava debutar a la versió llarga de la Cabrerès BTT. Ja hi haurà temps per cròniques, anem a cantar classificacions:

Ruta llarga, 65 km. 1354 participants.

Joan Vila Colomer - 398 classificat. 5h. 35 min. 39 seg.
Ivan Olucha - 511 classificat. 5h. 51 min. 03 seg.
Ignasi Casadesús, BM - 544 classificat. 5h. 55 min. 22 seg.
Marc Mateu, Spinner - 545 classificat. 5h. 55 min. 25 seg.

Aquí ens teniu a l'arribada, cansats però satisfets!!!!!

VEURE MÉS FOTOS (N'HI HA POQUES, S'HAVIA DE PEDALAR FORT!!!)

Els Casa-Novas a la Cases Noves 2009

2009-05-20T23:02:00.008+02:00

Una pedalada ben organitzada, tècnicament exigent i amb un paisatge fantàstic: la BTT Cases Noves 2009. Amb sortida i arribada al barri de les Cases Noves de Roda de Ter, aquesta ja és gairebé una clàssica de la colla Stopper. En BM i en Lance han explicat diverses batalletes sobre les edicions anteriors. Per a un servidor era la primera vegada i, pel que diuen els veterans, aquest any no era tan heavy. De tota manera, he de dir que no regalen res. Més de 1000 m. de desnivell, trams tècnics i pedregam a dojo, rampes contundents.... suficient per desmembrar la colla stopper en dos grups: els "Cases Noves" i els "Casa-Novas". Després de l'esprint inicial de rigor -genio y figura-, els germans Casanovas van anar perdent posicions durant la pujada a Els Munts. Mira que hem pujat vegades allà dalt, però fent tanta volta i tant cabrona la veritat és que no... Les rampes van fer justícia i BM i Spinner van anar avançant posicions. El dia era magnífic i les vistes sobre el pantà de Sau també. Sort del paisatge, perque els primers 30 km. van ser durillos (mireu el perfil). Al Joan Colomer també el vam perdre aviat: sense gaire entrenament en Joan ens supera fàcilment. Total que, desmembrats però motivats, vam avançar fins a fer la llarga (Spinner i BM) i la mitjana (Casanovas Brothers). La diferència era mínima, perque tots els trams més xungos estaven abans de completar l'últim tram llarg. Total, que Spinner i BM arriben a puesto a les 12.22 (la sortida es va fer sobre les 9 del matí), l'RD va arribar mitja horeta més tard i en Gil... bé... va arribar, que ja és molt. A destacar l'aproximació a Roda per la vora del Ter, una meravella! i el bon humor dels organitzadors (que fins i tot ens van entrevistar a l'arribada, tot un luxe!). Al web de la pedalada ja hi ha publicada la galeria de fotos, amb "retratos" de la nostra pandilla: Joan Colomer, Gil + Spinner al fons i RD, Spinner i BM a l'arribada.
Tenia un parell de vídeos on comentavem la jugada després de la pedalada, però de vegades la tècnica fa males passades. Llàstima, perque el testimoni d'en Gil després de l'heroïcitat i la MOF era molt emotiu. Espero que a la propera no falli la cosa....

Stoppers al Lluçanès: Ruta de les Ermites 2009

2009-05-10T20:13:00.008+02:00

Penjo això al blog poques hores després d'acabar la BTT Cases Noves, però d'aquesta ja en parlarem en un altre moment. Ara toca recordar que diumenge passat es va fer la Ruta de les Ermites 2009 i que una representació Stopper hi va ser. Bonic paisatge del Lluçanès i... pujades a dojo!!!
Si voleu veure els vídeos, els teniu aquí. I les cròniques d'en Lance, l'RD i en BM, tot seguit.

ERMITES 2009 BY LANCE:

Èrem tres. I dues Rutes.
Eren dues rutes... Tres opcions.
Eren dos fen birres a l'arribada,
i un voltant pel Lluçanes.

A saber:
Tres Stoppers, En Nach, El fantasma d'en Casca (no per fantasma, sinó
per ser l'ombra del que mai ha arribat a ser), i un servidor, en Lance
(amb marxa curta).
Dues Rutes. La llarga i la curta
Tres opcions. La llarga, la curta, i la Hiper-curta (opció escollida per
la parella Cascagarrines-Lance)
Dos fen birres. De dotze a dues.
En Nach, no va arribar l'últim, però casi.

La Crònica, la verdadera Crònica, l'ha de fer el que es va currar els 65
qu.
A més, posaria un annex, amb la Crònica de l'As (del 6-2), que no te
desperdici.

Lance

ERMITES 2009 BY RD:

Per mi amb la teva n'hi ha prou, Lance de crònica: curta, Fidedigna i
explícita.
No crec que en BM pugui explicar masses experiències religioses durant els
20 km que va patir de més....
RD (ritme descendent) o sigui "tot baixada"

ERMITES BY BM:

La crònica em sembla bé, per amb matisos per fer honor a la veritat:
Si que vaig tenir alguna que d'altra experiència religiosa durant els +25km de la llarga, especialment en el tram comprès entre el km. 50 i el 53, en un corriol fangós i plè de rocs cara amunt, quan ja portàvem 1540 m de desnivell acumulat. Juraria que, per un instant, vaig veure a la Verge penjada dalt d'un roure....Suposo que són efectes lògics i psicotròpics de fer la "ruta de les ermites"....
D'altra banda, és ben cert que no vaig arribar dels primers: calculo que com a molt uns 80 psicopates vàrem fer la versió llarga (i soc generós..) i servidor va arribar el 50è. I amb molta dignitat.
I, per cert, algú s'ha preguntat on són les ermites en aquest país? doncs mai a baix el pla..........

Pedals de fang: la Tres Cims a l'inrevés

2009-04-19T23:40:00.002+02:00

Diuemenge 19 d'abril 2009: 45 km. de matraca i fang, molt de fang, i pendent, molta pendent: Sant Julià - Vic - Creu de Gurb - Sant Sebastià - La Miranda - Vic - Sant Julià. Vam començar a les 8 del matí i quan en Lance i jo vam quedar, en BM ja havia anat a La Miranda i havia tornat. Està torrat!!!!!.
Primer vídeo, n'hi haurà més. I haurà crònica i contracrònica. De moment, situeu-vos amb aquestes imatges.....

Creu de Gurb-Sant Sebastià-Miranda 10 d'abril 2009 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

Collsacabra, Versió Oficial: el videodiari d'en Lance

2009-04-18T00:06:00.003+02:00

Hola amics, sóc en Lance de veritat, i no el suplantador d'identitats cibernètiques que va escriure el post anterior. Per demostrar-vos que estic com un "torete", us adjunto el videodiari de la sortida del 5 d'abril pel Collsacabra. Sóc el millor! i la resta, uns aficionats....

1- La prèvia a Cantonigròs

2- Començo a esperar...

3- Cáguense... l'RD abandona

4- Això és la Selva!!!

5- Tot baixada

6- Esperant... tela!!

7- Esmorzar a La Devesa

8- Pedalo... tot sol? a Cantonigròs

Collsacabra: no puc ni amb Red Bull

2009-04-07T23:40:00.005+02:00

És tot pujada. Tinc clavat l'Spinner al clatell. I el molt cabró va repetint "que t'atrapo, que t'atrapo". Estic provant la meva medicina. De fet, necessito dopar-me i, enmig d'aquest marc incomparable, trec el Red Bull de la motxilla. Sóc en Lance, ex-mite del ciclisme i addicte a les begudes energètiques. De fet, ja jo tinc ni energia per passar els cutre-vídeos de la Palm ni per escriure la crònica. És igual. En BM està molt fort (50 km. des de Vic) i la resta fem el que podem: l'RD abandona per escagarrinamenta criminal (ja tenim una edat i la nit és per dormir), l'Spinner aguanta però acaba amb unes agulletes del quinze i l'Stopper va de menys a més. Total: molta poesia per explicar que vam fer la ruta de fa quinze dies però sortint des de Cantonigròs (més llarga) i amb molt fang. Vam acabar... fets pols, tot i que vam esmorzar com les persones a La Devesa. Però a les fotos fem goig, no?

Ruta per Rupit: mapa i culet petit

2009-03-24T23:36:00.013+01:00

Accés a la GALERIA DE FOTOS i a la GALERIA DE CUTRE-VIDEOS d'en Lance.

Diumenge 22 març 2009, 8.30 del matí. Al parquing de Rupit no hi ha ni una ànima, les multituds domingueres arriben més tard.... BM, Stopper-Puertas, Lance i Spinner es preparen per una bonica circular pel Collsacabra amb camins que voregen cingles, corriols i una mica d'All-Mountain pel mig dels prats. A mig camí, discusió històrica mirant el mapa. Vegeu, vegeu....

El millor és que gent experimentada expliqui la ruta. Endavant, BM...

Ruta pel Collsacabra 22 Març 2009 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.
En resum. Ruta bonica de collons, dia assoleiat però fred i final amb esmorzar light a Rupit on pagava en Lance, que era Sant Josep (tot un detall).
Per cert: jo, Spinner, que he aconseguit que només en BM em superi a les pujades, he de sentir com el meu nou sobrenom és "Culet petit" perque a les baixades vigilo, no fos cas que em tornés a trencar la clavícula. Ja heu vist que, això de trencar-se la clavícula ara és la moda entre ciclistes famosos.
Cap problema, acceptat el "Culet Petit". És més: avui no penjaré vídeo "Tot esperant en Lance a la pujada" (que el tinc!). Ja n'hem vist massa d'iguals, oi Lance?
Sabeu què?? És igual, aquí teniu el video

Camí de Rupit esperant en Lance from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

I per acabar definitivament, la rèplica d'en Lance, que va esprintar a la primera pujada de la jornada per fer aquest vídeo. Ànim Lance, tu pots!!!!

Teràpia sense xoc

2009-03-18T23:26:00.004+01:00

Sortida (Sant Julià/Sant Pere) > Roda de Ter > L'Esquirol > Cantonigròs > Roda, diumenge 15 de març 2009

Lent retorn a la normalitat Stopper: diumenge passat, mentre en BM es fartava de xuletons a Bilbao i en Lance s'escaquejava amb excuses de mal pagador, els Casanovas Brothers tornaven a vestir maillot per fer la clàssica volta fins a Cantoni. L'RD va iniciar la pedalada amb el seu peculiar sprint "tot carretera". Al darrera, Stopper i Spinner cridaven desesperats per anar per la muntanya, cosa que no vam aconseguir fins arribar gairebé a Can Patel. Una vegada encarrilats de pujada, Spinner -en absència d'en BM- va exercír de líder de la muntanya i l'Stopper Puertas de torero del Cabrerès (veure foto amb l'animal). Com que el dia era espaterrant, tocava esmorzar al solet i per això res millor que acostar-se a Cantoni... via Camí Ral, en millors condicions que al gener (ni cables caiguts, ni arbres pel mig, ni fang....). No hi va haver MOF però sí constància i ritme tranquil. És el que tocava.... A Cantoni, premi i esmorzar "de metge" per l'RD (Galetes Príncipe + Estrella Dorada). Ja se sap, en casa del herrero.... Veient les bicis que hi havia aparcades a la terrasseta i que els seus amos feien una autèntica marató de sobretaula, vam arribar a la conclusió que: a bici més cara, més estona s'esmorza i menys es pedala. De baixada, homenatge a la Cabrerès per ruta alternativa -tan alternativa que ens vam perdre una mica- de Cantoni a l'Esquirol, que no ens va servir per evitar el Cami Ral. A l'arribar al lloc on jo, Spinner, vaig tenir l'accident el 4 de gener, vam parar a fer foto, homenatge i fita. D'això se'n diu teràpia sense xoc. Avís a navegants i ciclistes: cuidadín amb els cables traïdors. En resum: sortida de germanor, bon humor i 40 km. sense pressa i sense pausa. Un altre comentari recurrent: com que ja portem massa temps fent les mateixes rutes, toca apendre d'una vegada com va el puto GPS, no?????

Clavícula recuperada, Tres Cims superada

2009-03-09T22:43:00.008+01:00

Aquest blog ha estat mut durant més de dos mesos. Raó de pes: qui escriu aquestes línies es va trencar la clavícula baixant pel Camí Ral de Cantonigròs a L'Esquirol el 4 de gener. No va ser imprudència ni inconsciència. Va ser un refotut fil de telèfon "invisible", conseqüència de la caiguda d'uns postes telefònics tombats per les nevades de dies enrera. A la mateixa sortida en BTT, l'Stopper Puertas es va torçar el turmell i va anar coix uns quants dies....
Jo, Spinner, clavículatrencadaperonooperada, vaig estar 6 setmanes immobilitzat i pensant que, si no arriba a ser pel casc, potser ara no estaria escrivint això. Quan la roda es va enganxar al fil telefònic, vaig sortir disparat i vaig picar de cap i de clavícula. El casc va fer "crac" però va aguantar. El testimoni és la pedra que encara segueix clavada i que guardo com a sinistre "souvenir". La foto s'explica millor....

El temps ha passat, m'he anat recuperant mentre altres entrenaven com a criminals (BM) i la resta aprofitaven les "vacances" de diverses maneres, però no pas pedalant.
La immobilització i posterior recuperació sempre ha sigut amb la BTT al cap. I mai millor dit. Per Reis, amb la clavícula ben fracturada, vaig rebre com a obsequi el nou casc: un flamant Catlike Sakana.Una meravella del disseny i una bona assegurança pel coco. Al final, ni suspensions, ni rodes ni hòsties. Amb la BTT és fonamental gastar-se la pasta en protegir el cap... i el cul. Per això també gastem un bon seient.

Aquí teniu el nou casc. I no és casualitat que hagi fotografiat la part posterior. És la que va veure en Lance durant molta estona diumenge passat. Un retorn gloriós a la forma física després de la travessia pel desert. Vam fer la clàssica Tres cims (Miranda, Sant Sebastià i Creu de Gurb), una mica descafeinada per culpa dels itineraris alternatius d'en BM, ara més conegut com "El Cinc Cims". El paio, que entrena sol entre setmana i troba rosses de bandera pel camí, ha trobat un caminet "light" per enfilar-se a Sant Sebastià. Considerar "cim" un recorregut de costellada és molt propi d'en BM, que a xulo no el guanya ningú (i menys en absència dels de Roda). Ritme tranquil però sense parades tècniques ni barretes energètiques. A sac!.
En BM està fort i en Lance.... com a mínim surt en bici, que ja té mèrit després de les farres nocturnes que es casca. Aquí us deixo la seva crònica i unes fotos. Falta el vídeo, com sempre, el millor...

LANCE THE POET ESCRIU:
Sembla clar que, ahir, tot i sortir tres pelacanyes, vàrem donar per
iniciada la temporada 2009.
Vàrem fer els tres cims, a ritme suau, sobretot un servidor que no estava
per gaires floritures.
Varem fantasmejar amb fel els Pedals de Foc, 6700 metres de desnivell en
quatres dies...
No vàrem esmorzar... No et preocupis Serra, no ha de ser la tònica habitual
d'aquesta temporada.
En Gil no hi era... No va quedar últim. No et preocupis Gil, quan tornis
seguiràs sent l'últim.
En Marc te casc nou. La part del darrera és molt xula Gil, ja ho veuràs.
En Bellmuntman està pels cels. Però ja el farem aterrar.
En Bassols te un missatge de resposta automàtica que diu que no estarà a la
feina fins al juny. Quina sort !!
En Joan Colomer, puja a Bellmunt a peu... Potser que comenci a agafar la
bici
En Maso xuleja molt i pedala poc. A veure si el reciclem aquest any !!
En Casanovas Gran s'ha tirat al vici amb v. Val més que espavili.

FINS AQUÍ, CRÒNICA D'EN LANCE. LA FI DE FESTA ÉS UN VÍDEO QUE, TOT I QUE SEMBLI MOLT VIST, ÉS NOU DE TRINCA, DE DIUMENGE PASSAT.....

Aquest vídeo ja l'havia vist abans from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

Bellmunt nevat: ascensió amb dos collons

2009-01-08T11:48:00.008+01:00

Sí Senyors. Erem dos. Amb dos collons.
El dia promet ser plàcid, són festes de Nadal, i l’esperit nadalenc, de
ben segur, s’imposarà en la cursa proposada. Els darrers dies hi ha
hagut aigua i neu, però en Picó ens promet temps suau i sense
inclemències. Quedem a les nou (un pèl tard, però imagino que
l’objectiu és fer-ne una de curta, i d’hora, cap a dinar).
Sorpresa. Al lloc de trobada només hi ha l’Ignasi. Quan el veig i em diu “som dos”, estic apunt de plorar (i no de goig i alegria precisament). “som dos, i he pensat que, com que estarà tot enfangat, podríem pujar a Bellmunt, que és tot asfalt”.
Ah, valen… Síndrome de Helsinki. Recordo amb nostàlgia terrorífica, les sortides a dos, que hem fet amben BM. No n’hem acabat mai cap de bé i la d’avui, confiança cega, serà diferent. Segur.
Al quilòmetre zero estem enfangats fins les celles. De Vic a Roda, passant pel vora-riu i voltant per sota Sant Jordi, és una Odissea. Fang, i fang. Al quilòmetre u, els peus, com ànecs, pouren records de sortides passades.
De Roda a Sant Pere, tenim temps de veure la Muntanya Màgica, dibuxada al fons, empolsinada de neu, i pentinada per suaus núvols, blancs, que són el presagi d’un futur immediat, negre. A les 10:52 iniciem l’ascens a la Muntanya Màgica. Preciosa, elegant, ens espera, i l’ataquem amb respecte. Ritme suau i constant, amb la
convicció que, la fita l’assolirem sense més problemes dels que en podem trobar pujant a mésde 1.200 metres.

Aviat comencen els problemes. En Lance queda clavat i en BM fa la goma per recuperar-lo. Seguim pedalant. En Lance segueix clavat, i en BM recula per recuperar-lo. Amb tot, avancem trekkiners, mentre ens passen trialers i varis pixapiners en cotxe. El fred és comporta proporcionalment a l’alçada, I inversament a les meves forces. Inevitablement, pugem. Per tant, fred i pajara… i
arribant: Neu. El parking (11:57) sembla les Rambles. Allà mateix ens fem les fotos de rigor, i en BM truca a alguns dels porucs, que s’absenten amb excuses inverossímils tals com “plou (??!!)”, “tinc la nena amb febre (??!!)” .
De tornada la sensació de fred és terrible, moll i en baixada, els dits estan tal frigodedo, i els peus, clar, tal frigopie. La bici vibra, i no sabem veure la causa. Baixem, travessem Sant Pere, i amb el cos i la ment destemplats, punxo (d’aquí la vibració). Em rendeixo. No puc. Sense esma per canviar la roda, sense esma per
pedalar, sense forces, i sense tacte a les mans, ni voluntat, truco el cotxe escombra perquè vingui a recollir la deixalla humana en la què m’he convertit. L’RR, creu que és una INNOCENTADA !!! Verge Santa, he sortit a soles amb en BM el dia de Sants Innocents !! Mentre ella em ve a buscar, ell arregla la roda. No puc més que agraïr,de nou, les ajudes rebudes. Tot seguit en BM segueix cap a Vic i en Lance recula fins a Sant Pere. Quan veig arribar l’RR estic a punt de plorar, de goig i alegria (precisament).

Lance i els Sants Innocents.

Trilogia dels Munts, 3ª part: el retorn del Príncep

2009-01-08T10:41:00.008+01:00

BTT Els Munts - Vilanova de Sau - S. Julià 21-12-2008

Sí, sí ja sé que tots voleu llegir els esdeveniments tragicòmics del diumenge 4 de gener, però això haurà d'esperar. Abans hem d'acabar la Trilogia dels Munts i afegir un nou capítol sobre l'ascens a la Muntanya Gelada.
Com a altres trilogies famoses, a la dels Munts també guanyen els bons. O, millor dit, els que estan en forma. Però la veritat sempre és relativa...
La meva versió: el diumenge 21 de desembre, en BM, en Lance i jo mateix, l'Spinner, vam pujar als Munts pel ciment (després de la matada de la setmana anterior amb gel,fang,etc.. no hi havia collons de pujar pel dret). Abans d'arribar dalt de tot, baixada a l'esquerra i una altra vegada pujada alternativa. Carenejada pels cingles, fotos espectaculars i... cap a Vilanova de Sau baixant per un GR molt cabró. Ull al vídeo, perque ningú no va pedalar pel puto GR....

A Vilanova s'acaba de cop la soberbia i la xuleria: en Lance diu que té fam. Només s'ha fotut un cafè amb llet abans de sortir de casa. Però ho diu amb la boca petita i en BM, gens partidari d'entaular-se, proposa seguir pedalant amb el vist-i-plau de l'Spinner, més motivat que mai. Aquí comença el principi de la fi. En Lance, desnodrit i tocat (clàssica cantarella de "encara m'estic recuperant del divendres nit, em vaig fotre 6 cubates i vaig anar a dormir a les 6 del mati"), és una ombra d'aquell triomfador que pedalava sol. El Rei, en BM, segueix imbatible, però Spinner, el Príncep, torna amb força a plantar cara al crack dels esprints. De pujada cap a Sant Julià, el panorama és trist, molt trist. En Lance toca fons.
Vídeo, si us plau:

Ex-Mites del Ciclisme, 3ª part: gripant després dels Munts 21-12-2008 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

"Vaig frenat, avui", diu en Lance al final del vídeo. Més sinceritat impossible. Ara, com que el paio és pirat de la competitivitat, quan vam arribar a les Set Fonts de Sant Julià ell ens deixa plantats per poder arribar primer a casa. Una vegada allà, va fer aquest vídeo que el retrata com a esportista xungo i del.linqüent...

I per que no sigui dit, aquí teniu la versió dels fets segons en Lance. Quin morro!!!:

"M'ha agradat comprovar que no soc immortal.
M'ha fet por creure que en Marc podia superar-me M'ha fet riure, que s'ho cregués M'ha sorprès que es pensés que arribaria primer a la meta M'ha indignat, que em dongués per superat i mort M'ha fet somriure que no acceptés la derrota M'ha emocionat arribar, de nou, primer M'ha alegrat (i molt) finalitzar la cursa M'ha molestat, flaquejar al final M'ha inquietat (un tram mooolt breu), trobar-me fluix M'he distret fent un video dels que no arriben primers M'ha avorrit l'espera llaaaaaaaaaargaaa... M'ha sobtat (?), que no es reconegués la meva victòria M'ha il.lusionat veure que, en moments crítics, encara dono al cara.
Amb tot, reconeixaré que, tot i arribar a dalt als Muns per davant d'en Marc, potser sí que a la collada de la Caseta de l'eix (vaaaaaaaaaaale, i a l'asfalt fins la Miiiinaaaaaa), vaig defallir un pèl (no havia esmorzat, i la hipoglucèmia va fer estrags). Ara bé, l'astúcia em va dur a la victòria, sense paliatius.
No us extranyi veure vídeos que pugui semblar allò contrari, al que explico. Fixeu-vos bé en el que us adjunto jo: L'arribada a Sant Julià de Vilatorta (no està ni en BluRai, ni amb HD, ni ATUMARPELCUL Image, però està Vulgaris-camara-palm-pep, suficient per tenir-ne constància) i queda clar, que els hi vaig treure més d'una cabessa de distància.
Bé, en aquest mail, que bé podria ser la contra-crònica, podria fer-hi constar que vaig pedalar amb els frens clavats (havia de pedalar en baixada ¡!), amb el cos castigat pel sopar d'empresa (no cal descriure que, com tots podeu imaginar, vaig deixar-ho tot), i sense rè a l'estòmac".

Veritat, mentida o mitges veritats? Això és la realitat, my friends!!!!!

Trilogia dels Munts, 2ª part: els dos Stoppers

2009-01-01T17:04:00.004+01:00

Hem entrat a l'Any 9 amb un bon sarau a Muntanyola. De la colla Stopper erem en BM, l'RD, l'Spinner i en JLL (que no pedala però algun dia es reenganxarà).
Vam trobar a faltar a en Lance, que era a Escòcia supervisant la fabricació de whisky de malta. Com que el trobem a faltar, us deixem amb la seva crònica de l'excursió que ell i en BM van fer a la zona dels Munts el diumenge 14 de desembre, un dia de climatologia hivernal molt osonenca. És a dir, un infern....

Verge Santa !!
Quina sortideta !!

A peu de Muns a un ritme infernal,
pujar als Muns, pel pedragam !!
enllaç treking-bike, per GR, fins a la mina,
volt per sota fins a la caseta de l'eix
baixada a ritme fins a Vic.

Tot en menys de tress hores,
amb pluja a la plana
neu a la muntanya...
i en BM de llebre.

Quien da màs ??

Aquell dia l'Spinner no va venir, per tant la documentació audiovisual es limita a les cutre-imatges de la Palm d'en Lance. Aquí teniu un testimoni dels dramàtics esdeveniments...

Trilogia dels Munts, 1ª Part - La Comunitat dels Stoppers. 6 i 7 de desembre

2008-12-24T09:43:00.008+01:00

El mes de desembre és sempre complicat: ponts, preparacions nadalenques, fred, pluja i fins i tot neu... Però els Stoppers més irreductibles no només han pedalat. Han lliurat batalles ciclistes dignes de "El Senyor dels Anells". De fet, han gaudit d'una autèntica trilogia amb seu a La Comarca (d'Osona, és clar!!!), i més concretament, a la zona d'influència de Els Munts-Vilanova de Sau-Sant Julià, etc....
Anem a pams, que hi ha molta informació, fotos, vídeos, ex-mites del ciclisme... Festival del pedal i de l'humor!!!.

BTT Els Munts Pujada Alternativa 07122008

La primera part de la trilogia comença pel Pont de la Puríssima. La Comunitat dels Stoppers està més dividida que mai. La majoria estan de pont, però BM i l'Spinner aprofiten l'ocasió per fer dues pedalades curtes (30 km. cadascuna aprox.) però intenses. Dissabte, toca pujar als Munts però no per la ruta clàssica i "progressive", sino per pista primer i pel corriol de pedres després (el que habitualment fem de baixada). Ens enfilem per la carena i fem trialera durant una estona fins que anem a petar a la carretera de Vilanova de Sau i pujem/baixem fins a Tavèrnoles. Fem cafè amb llet ràpid (ja sabeu que per a entaular a en BM hem de ser com a mínim quatre o cinc) i seguim fins a Sant Julià. No ha estat malament....
L'endemà, una altra ruta curta però amb molta pujada (teniu imatge de mapa): Vic-Sant-Julià-Puiglagulla pel darrere (quines rampes finals!!!)-Taradell-Guaitallops-Puiglagulla-Sant Julià-Vic.

Molta ascensió, pocs descensos però ràpids i amb fang. Dos dies trencacames per inaugurar la trilogia. I una mica de vídeo per que veieu quin dia més espatarrant que feia als Munts el dia 6....

Els Munts en BTT, 6 Desembre 2008 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

Dos cims i repicó

2008-12-01T14:02:00.005+01:00

La Miranda + Sant Sebastià + Aproximació a la Creu de Gurb amb pujada alternativa per darrera la benzinera de l'Eix Transversal. 40 i pocs quilòmetres, força desnivell. No vam arribar a la Creu perque ens vam despistar una mica, però vam fer tres cims i vam acabar baldats. Punts destacats de l'excursió: en Joan està molt fort (veritat), en Lance es confirma com a ex-Mite de la BTT (la seva tercera posició al coronar Sant Sebastià és el punt més baix de la seva carrera), en Casanovas necessita GPS, les baixades alternatives de La Miranda i la No-Creu de Gurb, magnífiques (tant, que l'Spinner comença a disfrutar en primera posició dels descensos sobre fang. Tot s'ha de dir, en absència dels especialistes en DH, Stopper-Puertas i BM el sobrat).
No hi va haver esmorzar de germanor, però va fotre un dia de collons. Us deixem amb el vídeo del moment més gloriós de la jornada: l'arribada (en tercera posició) d'en Lance a Sant Sebastià. Sota el vídeo, algunes fotos.

Ascens a Sant Sebastià i caiguda d'un mite: el Rei de la Muntanya destronat from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

El mite del pedalador solitari

2008-11-26T13:28:00.004+01:00

Volteta light de 31 km., la clàssica Vic-Montrodon-Puiglagulla-Vic. Res destacable, només el "pique" fantasmagòric (entre dos fantasmes) d'en Lance i en BM.
Us deixem amb la mini-galeria de fotos, vídeo HD de la rampeta on l'Stopper va quedar encallat i els vídeos Palmeros (Fets amb la Palm d'en Lance).

BTT Vic Montrodon Puiglagulla 23112008

De Montrodon a Puiglagulla.... tot pujada from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

Vídeo 1: Comptant xais

Video 2: on és l'Stopper?

Video 3: Pitjor que Verano Azul

Jordi Serra, l'Stopper Prehistòric

2008-11-26T13:06:00.007+01:00

Aquí us adjunto crònica de la participació d'en Jordi Serra a la Prehistòrica, cursa celebrada diumenge passat a la Roca del Vallès:

Bé nois no ser que dir, vaig intentar tot el que vaig poder, vaig suar sang, ho vaig donar tot pels stoopers i tot hi així no vaig poder baixar de la posició 557, una cursa dura i amb moooltíiiisima gent, això si molt guapa, quina passada, uns corriols com els de la sortida d'Olost. Però més llargs i amb mes baixada i pujades del 19% duríssim.
Vaig optar com sempre a la cursa llarga, com un bon stooper, eren en principi 35Km però com sabem van acabar sent a la vora els 40Km, com podeu comprovar posició 557, tenia el dorsal 2910 amb un temps de 2:58:29, amb una mitjana de 13,28km/h. la meitat que el primer, el molt cabró va fer 1:35:22 amb una mitja de 24,85km/h queueuvist quimvaparir.
Bé m'he deixat de dir que erem unes 2000 persones entre la cursa llarga i la curta i a la llarga uns 1258 corredors.
Ara ja veig que no estem tant malament, comptant que sempre sòc l'últim, els stoopers haurieu fet un bon paper.
Només a caire informatiu, haurieu de haver vist quines bicis corrien per allà, segur que amb el preu de totes les bicis podiem comprar mitja dotzena de Ferraris.
Quiemvaparir com va la penya.bicis imponents,camares de video, fotos, gps, pulsometres....... de tot i més..
us passo la pàgina de classificacions.

Vidrà-Puigsacalm, tercer viatge al cim, 16 novembre 2008

2008-11-26T12:54:00.005+01:00

Tercera excursió al Puigsacalm de la Colla Stopper. No hi ha crònica perque els que hi van anar encara s'estan recuperant....
Aquí teniu les fotos de la PDA amb càmera esconyada. Com diuen els espanyols, "menos da una piedra".

Roda-Bellmunt-Roda: fidels al clàssic

2008-11-12T22:27:00.005+01:00

Poques paraules: fa molt temps que no actualitzem el blog, de fet encara està pendent parlar de la sortida de fa gairebé un mes, la 2 Cims + Esmorzar. Mentre esperem que arribin les imatges via Lance-PDA, actualitzem parlant breument de la Roda-Bellmunt-Roda de diumenge passat. Dia espectacular una vegada som a la Muntanya Màgica. Abans, boira criminal. En absència d'un BM que estava de viatge "de nuvis" a Mallorca, la colla Stopper afronta la clàssica ascensió amb l'Stopper-Puertas en la seva posició habitual (últim), RD afluixant a la pujada (un altre clàssic) i en Lance fent pòdium justet justet (tercer lluny del cap de cursa). Victòria pel nouvingut Marc Bassols (ja ho vam vaticinar fa setmanes, aquest a la que ha començat a fer spinning no hi ha qui el pari). I ja em perdonareu, però vaig just de temps per fer poesia de la mus. Prefereixo que parlin les fotos i els vídeos. He incorporat nou material procedent de la meva flamant Lumix DMC-LX3 que, a més de fer fotos panoràmiques, també fa vídeo en HD. Per començar, el flamant vídeo en Alta Definició del moment en què en Lance arriba tercer al santuari. I jo, content de gravar-lo després d'haver arribat segon : -)
(NOTA: per veure el vídeo en versió HD feu doble clic al damunt de la icona "HD Off", us farà tornar a clicar per veure el clip a la web de Vimeo, on el podreu visionar en Alta Definició a tota pantalla).

Pujada a Bellmunt 09-11-2008 from Osona Stoppers BTT on Vimeo.

I ara, la resta de vídeos cortesia de la PDA d'en Lance.

Primera part, encara entre la boira

Segona part, ja hem fet el cim

Tercera part, ja hi som tots

On és en Lance?????

2008-10-13T16:04:00.002+02:00

Hola, bona nit, em sentiu bé? Cony de micro... estem buscant un noi alt, ben plantat, amb ulleres. Respon per Pep, però també gira el cap si li dius Lance o Arantxa. Té un passat fosc il.luminat per focus de discoteca i un futur brillant com a pare de família nombrosa. Aquesta nit, aquí al Privat de La Disco, farem un viatge en el temps amb fotos i vídeos que us deixaran bocabadats. I és que... aquest noi ja té una edat. Millor dit, en té dues, vint a cada cama. I és clar, els Stoppers, no podiem faltar: hem compartit amb ell llargues pedalades, camí de Platja d'Aro (la cabra tira al monte) o pel Cabrerès. Hem sortit a l'escenari per explicar-vos que, a més de farrero i pendó, aquest noi també és un crack de la BTT i que les sortides Stopper no serien el mateix si no vingués en Pep.
Però... Pep, on ets? Raquel, tu l'has vist? Peeeep?. El que us dèiem, la cabra tira al monte....
FELICITATS PELS 40 ANYS. ARA BÉ EL MILLOR!!!!!!!!!

Spinner, flamant membre del Club TresC(ims)

2008-09-29T23:25:00.007+02:00

Hola a tothom. La colla Stopper, orgull de la BTT osonenca, segueix regnant per separat: BM + Lance a la pedalada de Folgueroles, Spinner amb els seus veïns Joan i Santi per la zona dels Munts, RD que és més de Costa Brava, BM pletòric per tot arreu... Ah, i l'Stopper-Puertas que està comprant spray antioxidant per quan torni a agafar la bici. Toca reunió i toca actualització més ràpida del blog, ho confesso.
Però també us he de confessar que un servidor, Spinner, ja forma part de l'exclusiu Club TresC (i no em refereixo al TresC de les ofertes culturals): El Club dels Tres Cims: La Miranda, Sant Sebastià i la Creu de Gurb. Tot d'una tirada en menys de tres horetes. Un recorregut criminal -45 km. fins a Sant Julià- que fins ara només estava a l'abast d'un altre criminal, en BM. Donçs bé, des de diumenge passat, els Tres Cims ja han estat conquerits per mi mateix, fent servir a en BM de llebre i sense parar a esmorzar (només trista barreta i xupetìn dalt de Sant Sebastià). Sobren els comentaris i, com us podeu imaginar, tampoc hi ha fotos (no hi havia temps). Per tant, saludeu al campió i.... ens trobem a les pujades!!!!!.

11-S: Acta-Crònica-Necrològica de la Pedalada de Folgueroles

2008-09-29T23:08:00.002+02:00

Amb retard, moolt retard, el blog Stopper es va actualitzant (Tranquis,ja agafaré el ritme). Ara toca la tremendíssima pedalada de Folgueroles de l'11 de setembre. L'Spinner es va escaquejar, l'RD i en Gil encara estiuejaven... total, que només hi van anar els dos herois del grup, BM i Lance. Com a la pel.lícula "Los inmortales", només en pot quedar un de viu. Endevineu qui? En Lance ens ho explica amb la seva prosa melodramàtica....

De nou, l’ombra d’en BM, planeja sobre un temerós Lance. De nou, en
Lance (vistes les experiències anteriors), tenia un pessigolleig
estrany, pel fet de pedalar (només), amb la Bèstia. Sense Stopper, ni
més Stoppers.
El Ximple (en Lance, clar) és conscient dels extrems que composen la
bocamullada: Si ho superes, ho tractes com una cursa infantívola (per
tal d’humiliar la resta), sinó és així, estàs perdut; l’horror, la
cruesa, les nafres, els pecats comesos, l’àngel de la guàrdia, tota una
amalgama de sentiments i moments, presents i passats, bloquegen les
rodes, traspuant l’amargura, per l’aparició de la solitud del jo… i
l’espai.
…i la mentida culpable i obscura dels organitzadors, (de la bonica Vila
de Folgueroles), imposant fites inabastables (totes, TOTES, TOOOTES les
putes pujades a partir del qm 45 s’havien de fer a peu), en un
programari fals, cínic, premeditadament culpable, per tant punible,
penademortable.
Al gra. Era una cursa de 45 qu, amb un desnivell acumulat de 1.600
metres.
45 quilòmetres, fets pels stoppers en diverses ocasions, i per arreu de
la comarca, no havien de ser cap impediment, per (sortint a es nou), ser
al migdia a casa.
Heus aquí, una sortida enganyosa. Planera, decebedora… (1.600 metres de
desnivell on són?): Ja, ja… JA !!. Però, aviat, massa aviat, ens adonem
que la cosa va mala… ens fan pujar als Muns pel pedregam (una ruta
fantàstica i tècnica, si es fa de baixada, però una tocada d’allò que
no sona, si es fa de baixada.
Arribem a la creuera última i, prèvia, a l’ascensió als Muns on hi ha la
parada de l’esmorzar (massa d’hora per fer-ho), i no fem més que una
lleugera reposició de líquids (primer gran error, d’una colla d’errors,
que, encadenats, ens… em dugueren a passar de puntetes pels dos primers
cicles estacionals de la vida (Primavera – Naixement, Estiu – Plenitud)
de puntetes, instal·lar-nos… me, llargament en el tercer (Tardor –
Decadència) per acabar, de ple, i sense retorn, en el quart i últim
(Hivern-mort).
És en aquest llarg (perpetu?) moment de decadència on tens la sensació,
(la CERTESA !!) de passar dos vegades pel mateix lloc (Malafugassa),
sensació que, després d’haver patit un infern (entre la primera visió i
la segona), afegeix, a la tortura física, la psíquica.
Invoquem… invoco, a l’esperança (escepticisme? ironia?), donat que,
portant 40 qm, només en falten 5 per arribar (segons el FALS
programari). Però de Malafugassa a Folgueroles…
A partir d’aquí entrem… entro, en el quart cicle estacional de la vida.
He mort. És la pura mecànica, la que fa avançar, prens consciència de la
inexorabilitat del pas del temps, de la relativitat de l’espai,… la
quarta dimensió.
Arribar a les tres a casa, no és res, vist el que podia haver estat.
Sovint, arribar, es suficient. Tinc la sensació, que soc immortal.
El tema predinar (crisis), dinar (breu), i migdiada (merescuda, i
complaent), no els desenvoluparé per escrit. Seria redundant per sabut,
i pretensiós per Xulesc.

Lance

No seria just deixar d’esmentar, el suport mental (ànims), tècnic (canvi
de roda x puntxada), avituallador (líquid isotònic), i de ben segur
altres suports que el meu estat catatònic no devia percebre, amb en BM.
Gràcies.

Estiu 2008: part 2: Travessa L'esquirol-Camprodon, ascens i caiguda d'un mite

2008-09-04T20:36:00.008+02:00

Després de passar uns dies a Boí-Taüll i comprovar de primera mà que els desnivells al Pirineu són la la bomba, BM i Spinner van tornar pletòrics a Osona. Tan pletòrics que -pobres inconscients- van atrevir-se a fer la travessa L'Esquirol-Camprodon sense dominar a fons l'art del GPS. De l'Esquirol a Olot, tot perfecte: ascensió amb ritme cap a Cabrera, baixada rapidíssima cap a Olot, on arribem després de fer un troç de carrilet. Paisatge fantàstic i la promesa de tornar-hi amb la família quan estigui enllestit el Túnel de Bracons. A Olot comença el festival: no ens aclarim amb l'amic GPS per atacar la ruta per muntanya. Preguntem al Centre BTT del carrilet i ens diuen que el millor que podem fer és pujar cap a Sant Joan de les Abadeses per l'antiga carretera de Vallfogona. L'ascensió, amb un sol de justícia i sense una punyetera ombra, és dura i feixuga. Sort de les banyes que hem incorporat al manillar el dia abans i que ens permeten canviar de postura de tant en tant. Tot i això hi ha moments de crisi: són quarts d'una, el sol és justicier i no sabem el que ens espera més endavant. Per sort, quan arribem al coll de Coubet (1010 m.) la carretera comença a planejar i a pujar més progressivament fins al coll de Santigosa (1064 m.). Ja passa més airet i fins a San Joan de les Abadeses és tot baixada. Allà dinem de menú correctament en una terrasseta i, després del café, tornem a pillar les bicis. Anem al Centre BTT on acaba la Via Verda de la Ruta del Ferro. Allà tampoc saben com seguir cap a Camprodon per carretera. Ens diuen que com a mínim fins a Sant Pau de Segúries anem per carretera i que després podem seguir per un PR. Més asfalt. I a l'asfalt és on en BM va i s'accidenta de mala manera: en una recta molt recta, el tio mira enrera perque l'Spinner s'ha quedat una mica enrera (és de terceres parts, ja ho sabeu), i la roda del davant decideix baixar pel marge, amb la mala pata de provocar una caiguda tonta i unes lletges esgarrapades/cremades a la cama provocades per l'asfalt en pedra viva. Arribem com podem fins a Sant Pau de Segúries, netegem la ferida a la font i esperem que obrin la farmàcia, perque el dispensari està tancat. Benes i àigua oxigenada netegen la ferida però la farmaceutica, amb molt de seny, recomana anar al CAP de Camprodon a que ho curin més a fons. Per no perdre temps, el recorregut fins al final es fa per la carretera. I per més INRI, el CAP de Camprodon no està al poble, sino al final d'una feixuga rampa. Més pujada, toca't els kxllxns.
BM, ferit però motivat, comenta que el millor és comprar-se un culot pirata -el culot Stopper li ha quedat totalment esparracat de la caiguda- per pedalar l'endemà. Spinner, home amb seny, li diu que el primer que cal fer és passar pel CAP. Del CAP surt en BM amb la cama esquerra embenada des del turmell fins damunt del genoll i amb una "banderilla" antitetànica de regal. Sembla que l'endemà no pedalarem gaire, cosa que es confirma quan l'esposa metgessa del ferit li fot una bronca telefònica d'alt nivell (Ah, el Doctor Casanovas també va intervenir telefònicament per confirmar que en BM no havia renovat la vacunació antitetànica). Tot i que pinten bastos, l'incombustible BM segueix convençut de pedalar l'endemà i, ni cort ni peressós, s'encamina cap a la botiga d'esports a comprar-se el culot pirata. Quin campió!!!!.
Anem a l'hostal a fotre'ns una de les dutxes més esperades dels últims anys i, apa, els dos Rodrigues a voltar per Camprodon: vermutet a plaça, sopar amb vinatxo del Bierzo i... com no podia serd'una altra manera, repicó nocturn al Pub 2000, mite de la nit de Camprodon. D'allà sortim a quarts de dues i ben tous. En Batxi, ànima del Pub -juntament amb el Xavi, que avui no és a Camprodon-,ens ha tractat com a reitons.
Dormim com a "ceporros" i al matí en BM descobreix la crua realitat. Hem de ser "rescatats" via automobilística per tornar a l'Esquirol.
Malgrat que la experiència no ha estat complerta, amb descobert algunes coses:
- Les travesses -amb GPS on sense- cal prepar-les millor i assegurar la ruta
- La carretera és pesada i malparida, més val evitar-la sempre que puguem
- Sortir de nit és fantàstic. Ho teniem mig oblidat però "la cabra tira al monte"
- En BM està fort, però no és indestructible. Que estigui al lloro!!!!!

Estiu 2008, part 1: He vist els àngels!!!!

2008-09-02T20:02:00.004+02:00

Quin morro, des del juliol que teniem el bloc parat, això no pot ser!!!!. Comencem aquí l'actualització de les aventures que hem pedalat aquest estiu amb l'èpica crònica d'en Gil-Stopper amb una espectacular travessa RODA DE TER - L'ESTARTIT.

I AQUÍ TENIU LES FOTOS

05:45 Sortim de fosc de Les Cases Noves amb destí Rupit. El camí és conegut per tots: Can Patel-Esquirol-Tavertet-Rupit, només amb la diferència que aquest cop és de pujada, de fosc i molt d'hora.
06:30 Semi MOF (Multi Organic Failure) a les últimes rampes de l'Esquirol. Encara és fosc. És normal, ja em començo a conèixer... Però els altres no. Intento dissimular, em recupero i desfaig els mínims dubtes d'arribar a l'Startit que la meva forma física pogués insinuar.En mi i en els dos companys.
Per cert: En Quim (que diu que no va mai en bici però el cabrón es cuida nedant i corrent) i en Felip (la màquina i des d'ara el meu salvador).
07:30 Arribem a Cantoni per la típica pujada guarra. Encara fa fresca i el sol comença a treure el cap per darrera el Pla d'Aiats. És una imatge genial (foto)
Com que ens ho veiem a venir i ja fot dues hores que pedalem de pujada, decidim arribar a Rupit per carretera. Això és lo meu. Amb 25 minuts ens plantem a Rupit i esquivem la pujadeta de l'Avenc.
07:50 Sóm a Rupit. Foto de rigor i encara no hi ha ni una ànima pel carrer. Sense parar gaire estona prenem el camí cap a Susqueda. És de lo més maco que he vist: panoràmica dels cingles del Far, baixada forta que és lo meu, bosc d'Eucaliptus.... fins a arribar a una riera (nivell de pantà). D'aquí a Susqueda hauria d'haver estat baixada (segons en Felip). Doncs no, un seguit de rampetes cabrones i baixadetes que serveixen per esquivar els diferents accidents que el relleu presenta, fins arribar a una pedrera que hi ha just a sobre de Susqueda. Déu ni do. Collons!!!!
08:23 (Hora Cuní) som a sota d'una pedrota. No sé el nom, però si mireu la foto segur que algú ho sabrà.
08:50 Puntxada de rigor. El camí és ple de pedres i de romagueres que han deixat els neteja boscos. Les baixades són guapíssimes.
09:15 Portem hores fotent-li i encara no sóm enlloc. A Susqueda. La cosa ha estat dura, però arribo a aquest punt molt millor que en la Vic-Platja d'Aro. Almenys això sembla.
Encara no hem esmorzat i baixem follats cap al Pasteral. En Felip s'adelanta (més follat encara) per demanar els llomambformatge de rigor i omplir les cantimplores.
09:50 Arribem al Pasteral i esmorzar al bar aquell. El sol comença a picar i ens refugiem a sota d'uns parasols. Ens fotem una mica de dooping, xerrem, ....i compartim una mostra de la farmàcia (protecció 50) ja que la temperatura va pujant i no hi ha cap núvol.
10:40 Portem 60 Km. Sortim del Pasteral pel carrilet cap a Girona (24Km). Hòstia!!!!! Stopper no sembla el mateix!!! És la segona part: Quina soltura, quin pedalar més bo!. Promig de 25Km per hora i ens plantem a sota la catedral en una hora justa. Inclús hem de frenar el ritme per esperar en Quim. Sembla que l'esmorzar no se li ha posat bé. Estan flipant amb la meva segona part.
Després de Girona bé la pròrroga (recordeu que no en sóc de pròrrogues): 74 Km a les cames. Dotze del migdia. 32-35ºC. Hauríem de passar per un lloc planer fins a la costa, però la intenció dels companys és pujar als Àngels (turonet segons ells de 12Km) i després baixar fins a l'Startit (encara en faltaran 35). Aquí ens dopem de veritat: la glucosa fastigosa.
Els Àngels es mereix un capítol a part: Nois, els Àngels és com tornar a pujar de Roda a Cantoni per una pista-pedregam de 7 Km de tot pujada i una rampa asfaltada de 5Km més!!!! . Comencem a enfilar les rampes i sembla que la cosa va bé. Aguanto el ritme o m'esperen (no ho sé). Al cap de 5 Km m'he fotut el 1.5litres d'aigua que havia proveït al Pasteral i encara tinc més sed. Em foto l'aigua d'en Felip. No puc més, tinc pell de gallina i noséperquè. Fot molta calor, no passa aire, ni un núvol (crec que és el dia més calurós amb el què portem d'any), les rampes continuen, pedres...poso el molinet. El cap, les cames i tot em fa figa. Haig de parar. Paro sota un pi, més aigua... arrenco però 100m i no puc més... I així fins al quitrà. Això no pot ser. Porto una hora i encara no sóc a la meitat. Estic putejant als altres que m'esperen a dalt la font. Allà decideixo arribar fins a dalt de la muntanya (si puc) i trucar el cotxe escombra. Agafem l'asfalt i la cosa no millora. Ja sé que sóc més de carretera, però la cosa no millora. Deixo sense aigua als altres. En Felip m'empeny. Si nois!! en Felip es capaç d'empènye'm i continuar pujant. Això és un company!!!!!. Abans d'arribar a dalt (falten 2 Km) no puc més. Potser és una insolació. En Felip s'avança fins al restaurant dels Àngels i torna amb un litre i mig d'aigua semi gelada i una Coca-Cola (segurament la millor de la meva vida). En Quim no ha tornat a baixar ja que amb prou feines ha arribat a dalt. Per fi arribo a dalt i comprovo com he tardat més de dues hores a pujar. Són les 14:00. La calor és insoportable i em reafirmo en la meva decisió: Cotxe escombra. Decideixo que per avui ja n'hi ha prou i que he fet tot el que he pogut. Al capdevall sóc l'Stopper i avui no podia ser menys!!! Però, què collons, estic satisfet. 86Km, no precisament de baixada, i amb aquest puto sol al cap les últimes 4 hores.

Total, ja acabo. En cotxe fins a l'Startit. Els altres arriben a les 16:00 destroçats. Es veu que de Torruella a l'Startit (7Km) va ser un infern. Jo, a aquesta hora ja estic dutxat i descansat. Estic bastant menys fet pots que altres vegades. Potser això del dooping va bé.

Qui no fa BTT és perque no vol

2008-07-12T09:19:00.004+02:00

Ara que finalment ha obert el Decathlon de Vic i que l'Esclat fa ofertes com la de la foto, està clar que qui no fa BTT és perque no vol. Ah i si us endueu el pernil a fer ruta, millor que el talleu abans a casa ;-)

Cabrerès: volta'l, que no costa res

2008-07-07T23:38:00.002+02:00

Seguim voltant pel Cabrerès. Aprofitant un diumenge amb una mica de núvol, fem volta potent (45 km.) amb en BM i en Joan, el veí de davant de l'Spinner. Sortim de l'Esquirol, ens enfilem per asfalt per la carretera de Tavertet fins a Can Codina. Allà comencem el festival: primer baixada, després pujada, seguim pel camí del Sunyer i enfilem cap a Tavertet. Fem l'Avenc, amb en Joan i en BM, que avui va de xulo sobrat, per variar, a tot drap. Anem a parar a la carretera i enfilem cap a Can Toni, per desviar-nos abans del Coll de Rajols i fer toota la volta a Cabrera. Puja, puja, puja.... El trio segueix incansable fins a culminar els 45 km. La volta, que coneixem bé feta en sentit invers, ha sigut molt potent, només a l'abast dels més persistents. Està clar: el sector més de platja, pla i baixada, ho tindran difícil (que no impossible) per atrapar-nos. Els que som més de pujada seguim entrenant, i per que veieu que no és broma, aquí va la prova: desnivell,kilòmetres, etc.. i ull que és incomplet, perque en BM va engegar el GPS a mig camí....

RUTA 2ª VOLTA PEL CABRERÈS

Ja formem part de l'Osonosfera

2008-06-19T13:34:00.002+02:00

Us anunciem que Osona Stoppers BTT s'ha afegit a l'Osonosfera, punt de trobada de la comunitat blocaire de la comarca. Ben segur que guanyarem lectors i algun amic per anar a pedalar per la muntanya!.

Més fang, més aigua, més pujada... i una mica de GPS

2008-06-18T10:58:00.001+02:00

Diumenge passat, RD + BM + Spinner es van deixar la pell (i un cargol de l'eix de la roda del darrera) al Cabrerès: aigua, fang, fang, fang, fang i, molta pujada, molt All Mountain amb vaques... poca baixada (bé, vam baixar per carretera al final perque en Jordi no podia fer filigranes sense cargol). Aviat crònica, de moment, aquí teniu perfil i mapa gràcies al nou Garmin Edge 705 que ens hem firat....

Vic-Platja d'Aro 2008: pedalada de pel.lícula

2008-06-03T10:54:00.005+02:00

VEURE TOTES LES FOTOS

Sí, pedalada de pel.lícula i amb "galán" protagonista, Lance The Champion que, ràpid com una bala, es va situar entre els 10 primers que van arribar prop de la costa gironina. Aquí teniu la seva crònica:

Tot els components prèvis, feien predir una epopeya, una gesta històrica.
Talment el més gran, dels Grans (Alexandre El Magne).

Comencem pujant, hem perdut el Ride with the Devil (Cabalga con el Diablo), i ascendim en direcció als Munts (Cold Mountain). Un cop passat el túnel baixem fletxats (Lo que el Viento se Llevó), fins a la presa de Sau.

Allà ens reagrupem i comentem el pròxim tram (The Horse Soldiers-Misión de Audaces). Amb les Btt com a armes, i l’il.lusió com a corassa (Armas al hombro – Shoulder Arms, i Senderos de Glòria-Paths of Glory), ataquem les rampes del tram Sau-Susqueda. Una munió de caballers (El Gran Desfile-The Big Parade), cabalquen sobre llurs horses, tal El Hidaldo de los mares (Captani Horatio Hornblower). Hores d’ara el pantà the Susqueda, diuen, volta el 25%, Sau fa the Stopper, i te el 50%. Per tant encara no hi ha prou aigua per fer una Batalla de los Acorazados (Ironclads), però suficient per fer la Batalla del Mar del Japòn (Nihonkai Daikaisen).

Però no marxem d’estudi (mai més ben dit) estem fent les últimes rampes de la cursa, reseguim el pantà amb empenta i valentia i, de moment, Sin novedad en el frente (All Quiet in the western Front). L’amenaza de Tormenta (The Gathering Storm), s’ha esvaït, i el color vermell de la roca escarpada ens retorna a glòriosos dies d’Arenas Sangrientas (Sands of Iwo Jima).

Arribem a la Presa de Susqueda, hem aconseguit el primer objetiu
(Objetivo: Birmania – Objective Burma). A partir d’ara, tot baixada (Primera Victoria – In Harm’s Way). Baixem la presa, i s’encara una llarga recta (De aquí a la Eternidad (From Here to Eternity). Pedalem sense tenir cap roda davant, sols, sense un referent (Tener y no tener – To have and have not), i en carretera asfaltada, tenim temps de pensar en amors llunyans (Tiempo de amar, tiempo de morir - A time to love, and a time to die).

Al Pasteral esmorzem. Detectem que possiblement tinguem baixes (Salvar al soldado Ryan – Saving Private Ryan). Estem en la disjuntiva (Acorralado – Fist Blood): Seguir sols (El Cazador – The Deer Hunter), o esperar els companys (El Regreso – Coming Home)…

El grup es trenca (Lazos de guerra). Els quatre valents s’enfunden el Casco de Acero (The steel Helmet), i encaren the nou, La Cima de los héroes (Pork Chop Hill), en direcció a Quart. La Patrulla (Go Tell the Spartans), aviat es torna a trencar. Per una banda els tres valents (Los boinas verdes - The Green Berets), i per l’altra El Leon tiene Alas (The lion has wings).

A Girona, el grup està definitivament trencat i perdut (Triple Cross).
Tothom la creua, però cadascú perdut entre els carrers, suors, i desespers (Estado de Alerta – The Bedford Incident). Tothom però, se n’en surt, i no cal trucar cap assistència (Telefono Rojo. Volamos hacia Moscú? - Dr.
Stangelove).

Ara tot és planer, la serpienter multicolor (Marea Roja – Crimson Tide), ha passat a ser quatre puntets (Las Cuatro Plumas – Ther four feathers), quan arribem a Llambilles. Ara toca la Decision Crítica: Parem o seguim fins al final. Seguim.

A Cassà comença el Dia mas largo (The Longest Day), però l’ora ens refresca la cara, i ens duu les carícies del mar (Tiempos de Gloria).
Pedalem sols (El Último Samuai), però amb determinació (El Triunfo de la Voluntad), en busca el poble costaner (Playa Roja).

Per fi arribem… i per estrany que sembli, arriben tots (No es pais para viejos??). Dinem tots contents (Orgullo i Pasion), i alguns molestos.
Una part hi tenen les dones (Conspiración de mujeres), que potser son els que tenen més a mà, la migdiada (Haz el amor y no la Guerra).

Ara tocarà actes, cròniques, mails, rèpliques i dúpliques (Las Dos caras de la verdad), però, el que conta, el més important, és que aviat i tornarem (Dias contados).

Lance, Only you.

_

Hi ha un abans i un després: mitja Cabrerès és més

2008-05-20T11:37:00.009+02:00

Fang, fang, fang i més fang, 3000 paios (i alguna paia també) i el duet Stopper/Puertas i Spinner que van passar la prova amb nota a la Cabrerès BTT 2008,pedalada que va servir per fer l'estrena de la fantàstica Equipació Stopper. Van ser 40 km. de fang, àigua i la prova que, després de més d'un any donant canya, esem en mot bona forma. AQUÍ TENIU LES FOTOS.
... i aquí teniu la crònica completa de l'Stopper enfangat:

La típica-tòpica-temuda Cabrerès va esdevenir " el que Cabron-és el fang".

El dissabte, recollida de dorsal i de xip. Pluja (ja fa dos dies que plou amb força). A la tarda es va poder comprovar l'estat del terreny veinent la pinta dels corredors que feien les proves de velocitat en circuit tancat: un fangar.

La por típica de Stopper-Puertas em reafirmava en la meva decisió d'anar per la curta. Si plovia el diumenge al matí, no fer-la.
A les 8 del matí (pensant que el gros de la cursa ja hauria sortit a les 7) vàrem sortir els dos components amb l'equipamenta oficial (osona stoppers), la qual és realment bonica. Potser 50 persones sortíem a la mateixa hora. Quina sort, no plou i el temps sembla que aguantarà.

El recorregut no va ser el sorprent. De l'Esquirol fins a Rupit: el clàssic Esquirol-Can Toni-Tavertet-Rupit que sempre hem fet els Stoppers. La sorpresa (d'altra banda previsible) varen ser les primeres rampes: gent caminant, gent per terra coberts de fang, bicis per terra.... total (un drama) i gent abandonant abans del primer quilòmetre.

Realment la coneguda pujada Esquirol-Can Toni va ser infernal. Fang i més fang. Terreny relliscós. Quan hi havia pedra el terreny es convertia amb un rierol d'aigua. Durant aquest tram es va comprovar que l'idioma oficial de la cursa era el castellà. Molt xava cagant-se amb tot.

A la baixada cap a Tavertet, Stopper avança posicions (com sempre). Allà els primers pinyos: Dues ambulàncies recollint gent pels marges.
A Tavertet, pujada cap a l'Avenc i molts comentaris de gent feta pols. No es veu res, boira, boira, boira. Aquí no hi ha fang.

A mitja pujada, "habituallament": aigua i taronja (que cutre.... recordo amb anyor la Pluiedenuit). No aconsegueixo contactar amb Spinner. Una gran massa de gent que anem atrapant i la boira m'ho impedeix. Segueix la pujada fins a l'Avenc i continuen els comentaris de possible abandonament (en castellà: no puedo más).

A la baixada de l'Avenc a Rupit ens desviem abans d'arribar a la carretera cap a la dreta per un corriol que torna a ser impossible per l'aigua i el fang: moltes més caigudes. Moltes. Cues. Engegar parar amb els peus coberts d'aigua i fang. El logo de Stoppers ja no es reconeix.

Al pàrking de Rupit (Km 23) hi ha l'esmorzar: entrepà cutre de botifarra i aigua ( ni cafè, ni copa, ni hòsties). El pàrking està cobert d'unes 1000 bicicletes de marca camuflada pel fang. Aquí noto les cames pesades. L'esforç a sigut molt superior al normal.

Acabem d'esmorzar (11:00) i no es planteja fer la cursa llarga. La majoria dels participants tiren per la curta, la qual s'enfila atre cop per l'Avenc. Aquesta vegada pel dret!!!
Aquest tros millor no explicar-lo massa: Cues, gent a baix la bici, fang i més fang. Total, unes 500 persones fent uns 2 Km ( per l'organització "200m no ciclables" ) a peu, al costat de la bici, per una pendent relliscosa, inacabable, difícil de pujar inclús a peu. Els comentaris de la gent, us els podeu imaginar.... (200 hostias, hijos de puta, no puedo más, si lo se no vengo....) fins a dalt l'Avenc. Més d'una hora de pujada a peu. Em fet el cim a peu.

Es fa tard i ja som a dalt. Allà comença la baixada (tot pel dret) cap a Cantoni i l'Esquirol. És aquí on començo a disfrutar de valent: baixades entrevessat esquivant gent per terra. Fangars sense pendent amb més de 30cm de fang. Gent per terra. Parar-engegar. Engegar-parar. Collir el company del costat que està arrebossat de fang. Neteges els ulls plens de fang de la roda del del davant i el cul i l'esquena petrificada amb el fang de la pròpia roda. Una passada!!! Sóc un animal !!!

Velocitat, pedres, fang i aigua. Una carrera d'obstacles. Aquí vaig decidir que ara sóc més de baixades amb fang.

Tot i la baixada i el pla, costa pedalar i cal canviar la relació de transmissió molt sovint. Al final el polse em fa mal. Uns 10 Km així... disfrutant, fent el béstia, passant a la gent temesosa i a l'ambulància que porta un paio amb la clavícula trencada.

A l'Esquirol ens espera la família. Costa reconèixe'ns. Espero en Marc (550) a l'arribada. Ens abracem. Ens fem fotos. En aquells moments no ho tornaria a fer.
Ara sí. La satisfacció és gran (497).

Stoppers: Som els millors i tinc ganes de fer alguna sortida amb el gros del grup.

De dunes i passeigs curtets

2008-05-14T16:46:00.003+02:00

Crònica a pedaços del cap de setmana del pont de l'1 de maig.

Pedaç 1: Spinner amb el seu veí de davant, en Joan, un crack que fa anys que es dedica al tema de la BTT matraquera i que està molt fort. "Anem a fer una volteta per aquí aprop" significa 40 km. amb rampes a tope: Sant Julià - Puiglagulla (però no per la carena, pel rec!!!. Més fàcil i també més pujada) - Seva - El Brull - Golf del Muntanyà - Taradell - Sant Marc - Sant Julià. Uffffffff... no està malament per anar escalfant.

Pedaç 2: Stopper-Puertas, que és més de sorra de platja i dunes, ell mateix ens ho explica:

LA DUNA

Com que ningú vol anar al meu ritme i suposo que un tros del grup va anar a entrenar-se per la Cabrerès, Stopper va decidir anar a descobrir món tot sol.
La veritat és que vaig trobar la ruta 41 (ja tinc els plànols). Uns 30 i tants quilòmetres de dificultat mitjana però amb moltes sorpreses.

La ruta comença al Startit i es dirigeix cap a Torroella per un caminet paral·lel a la carretera. A uns 3 Km de camí, giro a la dreta i una carretera esfaltada s'enfila per una "Duna" que passa pel costat d'un camp de tir. Pujadeta fàcil i arribo a sobre de Torre Gran (en RD no hi és). Allà el camí gira cap a l'esquerra pel mig d'un bosc de pins fins arribar a una baixada de sorra (LA DUNA) impossible i recomanable. Pregunta: com es baixa una Duna? Potser ho hauré de preguntar als Titan Desert Nissan.

Total, pinyaco, hòsita a la carena de la cama i caiguda per davant a la pendent de sorra (és tova). Decideixo acabar la baixada a peu.

A baix, buido les sabates i comença un corriol (pedregram interessant) fins a sota la muntanya del castell. Allà una pista ampla agafa direcció l'Escala fins a trobar una cruïlla: per baix o per dalt? Decideixo per dalt i m'enfilo uns 4 Km de dura pujada fins a dalt al Mongrí, travesso el camí típic Startit-Escala i fins al penyacegat. Allà el mar. D'allà baixada fins al càmping abans de l'Escala i retorn per la típica fins a l'Startit.

Com que m'he perdut tres cops, decideixo anar al punt d'informació: Ara ja tinc totes les rutes.

Quan arribo a casa, canvio la bici i agafo la vella, amb el nen mitjà a la cadireta i el gran a la seva bici i fem un recorregut de "cicloturisme": Startit-La Gola-Torruella-Startit (18Km) de pla. Pla de veritat. Ho recomano per famílies.

Total, de puta mare. Esteu tots convidats. Bàsicament em fot por tornar a fer "la Duna" tot sol.

STOPPER ALONE.

S'acosta el gran dia....

2008-04-30T17:17:00.004+02:00

La pancarta està a l'entrada de l'Esquirol. A Roda n'hi ha una altra de la Cases Noves, a veure si la pillo un dia d'aquests....

El Gran Pinyaco

2008-04-30T16:34:00.002+02:00

Avui el cronista de l'accidentada sortida de diumenge passat és l'únic i incomparable Stopper, us deixo amb la seva narració i... millora`t, Francesc!!!!!

El batalló Sant Perenc va ser el més valent aquest cap de setmana al quedar amb el sempre resistent Rednosequè.
Stopper i Francesc a les 08:30 es van plantar a Santa Ana amb la intenció de fer els tres turons.On eren Spinnner, BM, etc, etc????

Bon dia, bona temperatura, bones vibracions tot i la son de no haver dormit (com sempre passa a casa de l'Stopper Puertas).
Amb 45minuts ens vàrem planta a dalt de la Miranda. Acabar de pujar fins a Muntanyola, el " a partir d'ara metge" sempre al davant i esprintant a la sortida.
Baixada fins a Sta. Eulàlia ( aquí, com és de suposar, Stopper destacadíssim al capdavant, exercint els seus dots de " més de baixada, més de segones parts, més de carretera,....).
Després, pujadeta coneguda a St. Sebastià. Collons!!!! ja no m'enrecordava de les cinc rampes infernals! El camí està arreglat, però la pujada continua essent-hi.
A mitja pujada ens passa un espavilat, que trobem a dalt esmaperdut, marejat al marge. No eren ni dos quarts d'onze i el ritme era bo. També ens creuem amb la Cursa de Bombers i la Caminada de l'escola de Sta. Eulàlia. Xerrada al mirador amb els coneguts del "metge" que anaven passant i comença el descens. Després de les relacions públiques el crono ja no és tant bo. Com sempre, Stopper primer a la baixada, amb ganes d'esmorzar i fer la Creu de Gurb.

Arribem a baix i ens topem a una "manada de vaques que s'havien escapat". La veritat és que fot impressió.
Tirem una mica enrera en la nostra ruta per anar a buscar un petit Bar-Restaurant al peu de la carretera de Prats (sota el pont de l'eix). Bon esmorzar i bé de preu. Molt recomanable. Sortim d'allà a les 12:15 i decidim que se'ns ha fet tard per la Creu de Gurb. ( La veritat és que vaig apretar fort per no fer-ho). Les ganes hi eren.

Total, tornem cap a Vic amb ganes d'arribar d'hora a casa sense haver-nos despentinat gaire tot i els dos turons.

A l'arribar al camí del Tennis Vic (relax, falten un parell de Km per dintre a Vic), que passa per sota l'eix ens tornem a trobar la cursa dels Bombers. Frenada fàcil davant del control. Fàcil, o no? cal preguntar-li al Francesc. Error humà, falta de concentració, cop de frè del davant, la bicipassapersobre i... veure fotos.

La veritat és que deu ser l'accident més greu que hem tingut els Stoppers. Protecció Civil, Bombers, Ambulància...tot un desplegament de gent. Es veu que es van emprenyar quan van veure que hi havia un "metge" al grup. Total, van ser els del control, sense dir-nos res, que van avisar a tothom.

Primers auxilis i cures amb detall a casaelmetge.

Pelats al careto, una dent malmesa, contusions múltiples a tot el cos i el canyell a tomarpelcul. En Francesc està de baixa.

Bé, tot i l'accident, una bona sortida. Que, és clar, es recordarà com el "PINYACO".

STOPPPPPPER

Equipacions gairebé a punt

2008-04-24T16:33:00.003+02:00

Ho podeu veure a la foto adjunta, ja tenim les equipacions gairebé a punt. Només falta que arribin!!!!!. Altres novetats de la setmana: ja està oberta la inscripció per participar a la pedalada BTT Cases Noves, que es farà l'11 de maig. Els Stoppers que van participar a l'edició de l'any passat la recorden com una fita dura i espectacular...
Acabo aquest post tot recordant que la gent de Probike han renovat la web i ara ja fa tant goig com la seva botiga a Barcelona. Per cert, hi trobareu la informació de la Pedals de Foc: més de 200km. de ruta, 6000 m. de desnivell i... gent que la fa en menys de 24 h. Vinga, ganduls, a entrenar, que l'any que ve ens hi hem d'apuntar!!!!!!.

Jornada de tràmit: Els Munts en menys de 25 minuts

2008-04-20T23:12:00.003+02:00

BTT Els Munts 20 d'Abril 2008

Tocava una sortideta de relax després de dos caps de setmana seguits de desnivells salvatges i quilometrades excessives. També tocava emprovar-se les talles de les equipacions que estem preparant amb el Pack Transfer de Tactic. Tocava, tocava... i vam tocar tres: BM, RD i Spinner. A última hora -tot un clàssic- s'escaquejen en Lance i l'Stopper-puertas. Els dos cracks de la llarga distancia no gosen llevar-se aviat per fer la feina. A les 8 som a Sant Julià per fer les proves de les mostres que ens han fet arribar els de Tactic: Spinner ja fa amb la talla L. RD i BM, amb la XL. Se suposa que l'Stopper i en Lance també els anirà bé la XL, i en Jordi Serra ha de dir la seva però... ànim, que encarreguem JA!!!!!.
El cel promet pluja segura, però la cosa s'aguanta tot just per fer una pujadeta ràpida a Els Munts (en menys de 25 minuts, pimpampimpam), baixadeta fins a Tavèrnoles on esmorzem com les persones (dedicat als que no han vingut) i a un quart de dotze ja som a casa.
Vist i no vist, vint-i-pocs quilòmetres. El que us deia: merescuda jornada de relax i avanç en la feina per anar ben guarnits. Ei, que relaxar-se no és adormir-se, la setmana que ve tocarà Cabrerès o cims per l'estil, com a mínim. Tot baixada!!!!!.

Vic-Platja d'Aro 2008: oberta la inscripció

2008-04-15T20:55:00.003+02:00

Alel.luia!!!! Good news!!!! Aquest és el missatge que he rebut fa poca estona:

Un altre any el segell cultural Pluie de Nuit ens animem a organitzar la pedalada Vic-Platja d’Aro. És per això que ens posem en contacte amb tots vosaltres abans de treure la publicitat perquè aquells que estigueu interessats en tornar a repetir aquella jornada tingueu temps per poder-vos apuntar. Aquest any degut a l’èxit que vàrem tenir en la primera edició les inscripcions s’amplien fins a 300 participants, però un cop arribat a aquesta quantitat tancarem les inscripcions per poder garantir una bona qualitat per part de l’organització.

El dia de la bicicletada serà el dissabte 31 de maig i us podeu apuntar a www.pluiedenuit.net

Esperem poder-nos veure tots allà!

Atentament

Organització Pedalada Pluie de Nuit

Ripoll - St. Pere - Vic/L'Esquirol: Missió Possible

2008-04-13T23:31:00.005+02:00

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS

Continua l'entrenament Stopper de cara a les pedalades heavys del maig: per fi hem fet realitat una de les travesses més comentades, la famosíssima Ripoll - Vic. Farà cosa d'un any, BM i Spinner ho van intentar, però només van aconseguir passar l'estona al bar de l'estació d'autobusos de Ripoll mentre queia un xàfec de mil dimonis. Enguany la meteorologia va acompanyar i a les 8 del matí 5 valents ens citavem a la RENFE de Vic: BM, RD, Arnau Puça, Lance i Spinner. A Torelló van pujar l'Stopper i en Francesc, que era el guia de l'expedició. Només baixar del tren a Ripoll, comença la conya: en Lance surt disparat a buscar una xurri que ens faci la foto de familia que encapçala la crònica. Uns segons després, ens creuem amb una colla que van a fer la Ruta del Ferro. En Lance compara el timbre de la seva flamant Trek mega-full-equipada amb el gadged que duu un dels de l'altre colla: una bocina de les de "Moc-Moc". Segur que, amb la seva tendència a la decoració barroca de la BTT, en Lance se'n pilla una als xinos de la cantonada.
Fetes les bromes, tot pujada per la carretera de Vallfogona. Asfalt i solet però sense calor, la calça llarga no molesta, la veritat. Ens desviem a la dreta passat el Coll de la Creu: baixada cap al rec camí de Llaers, a on arribarem tornant a pujar a sac. La pista és encimentada, però amb un puntet trencacames. El paisatge és magnífic però... pedalant tota l'estona fem poques fotos (Bé, no és el tot cert: el Mestre Lance és capaç de dirigir la bici amb una mà i fer fotos amb l'altre. Jo passo de fer l'equilibrista, sincerament). Arribem a Llaers i.... sorpresa!!! El camí està inundat de cotxes, però no es veu ni una ànima. Aviat sortim de dubtes: hi ha un campionat de tir amb arc. Cal fugir ràpid, que no acabem amb una fletxa clavada al cul. De Llaers ens deixem caure fins a Santa Maria de Besora. A la baixada encimentada cal vigilar amb els cotxes: el Downhill extrem i el dominguerisme al volant no són bons companys de viatge.
Arribem a la carretera i enfilem cap a Vidrà. L'ascens és feixuc, sobretot per a un servidor de vostès, Spinner: em quedo sol entre el grup líder (BM, Lance i RD) i el grup escombra (Francesc, Stopper i Puça). Els quilòmetres passen lentament i l'asfalt i les ratlles blanques (les de la carretera, malpensats!!!) fan que em mengi el tarro. Fem slalom entre un nombrós grup d'excursionistes a peu i.... ja som a Vidrà.
Recordem al benvolgut Jordi Serra perque avui sí que toca esmorzar com cal. Després de l'àpat, excursioneta pel Forat Micó amb alguns trams tècnics que cal fer a peu i festival aqüàtic quan travessem diverses vegades el riu. Ja us deia jo que no sobrava la calça llarga....
A Sant Pere de Torelló, alegria d'en Francesc i sobretot d'en Gil, que acaba el recorregut a casa i es proclama Mig-Fondista Líder. La resta segueixen la marató: RD, Lance i Puça cap a Vic i BM i Spinner cap a L'Esquirol. Tooooot baixadaaaaaaaaa.....
Diu en Lance en un mail que va arribar líder a Vic (segur que sí, però ben petat, això no podrà negar-ho). Els que vam anar a l'Esquirol estavem físicament prou bé. El problema va ser tècnic. El canvi Shimano XT d'un servidor va decidir fer vaga de molles i, per culpa d'un copet sense importància ens va deixar tirats a pocs quilòmetres del dinar a cals sogres. Sort que ens van venir a rescatar i molt feliços vam menjar anissos i un arròs dels que fan història.

THE END!

Escola d'herois: St. Pere-Bellmunt-Puigsacalm-Vidrà

2008-04-11T22:30:00.005+02:00

BTT Bellmunt-Puigsacalm 6 d'abril 2008

ACCÉS DIRECTE A LA GALERIA DE FOTOS - CLIC AQUÍ

He tardat en actualitzar el bloc amb el resum de l'excursió de diumenge passat. Bàsicament per que ha costat de païr psíquicament i físicament. Ja està, dijous vaig anar a Spinning i... tornem a començar, paraula de Spinner!.
No va ser una gran quilometrada, però sí una gran matada, amb més de 1200 m. de desnivell acumulat(ho podeu veure veient els perfils altimètrics de les dues etapes, St. Pere de Torelló-Bellmunt i Vidrà-Puigsacalm ). Total, uns 42 km. (hem fet rutes més llargues, però gairebé cap més dura). Un entrenament perfecte abans d'afrontar pedalades de nivell avançat com la Cabrerès i la Cases Noves.
Els protagonistes de la gesta: BM, Jordi Serra, Spinner (volta completa: St. Pere-Vidrà-Puigsacalm-Vidrà), Francesc (veí de l'Stopper, debut brillant amb la colla) i Stopper (els dos s'afegeixen a Vidrà, els punyeteros s'estalvien l'ascensió a Bellmunt).
La pujada a Bellunt és non-stop però a ritme raonable: 49 minuts escalfant, que encara queda molta matraca. A Vidrà agafem la ruta que ja havíem fet un una altra ocasió cap al Puigsacalm. Abans de Sant Bartomeu de Covildases, clàssic semi-MOF de l'Stopper (el podeu veure a les fotos amb la seva postura habitual, assegut al terra). Només trobem excursionistes, avui som els únics ciclistes. El dia és magnífic: sol amb alguns núvols puntuals. Les rampes es van inclinant i no hi ha cap bar. Xarrupada a l'aigua i xupetin de Powerbar com a dòping de costellada, avui no toca esmorçar de competició... Deixem les bicis a 100 m. del cim i pugem a peu fins a dalt. Fotos, fruits secs, xerrameca i... tot baixada All Mountain cap al Coll de Manter i el Pla Traver. Els excursionistes flipen: ens fan fotos i ens miren des dels revolts com si miressin la Fòrmula 1. No n'hi ha per tant, però ens ho passem bomba.... Tot bé fins a l'aproximació a Vidrà. Una vegada arribem a la carretera de Siuret, es planteja el dilema: arribem a Vidrà per carretera, com vam fer la primera vegada, o investiguem com arribar-hi per la muntanya? Som uns valents i triem la segona opció. Gran error: pujada criminal i desorientació brutal. Cares de desànim després de tant d'esforç, mecagondeus, gent que baixa de la bici... (bé, primer uns quants i després tots, inclòs l'incombustible BM). Són les dues del migdia i la gana apreta. Per sort, al final veiem la llum i aconseguim arribar a Vidrà. El sector "Mitja Marató" (Stopper i Francesc) estan prou frescos i "dicharacheros". El sector "Full Marató" (J. Serra, BM i Spinner) hem acabat els torrons però estem feliços.
Això va ser diumenge. Dilluns, el mail estava mut. Dimarts van començar a arribar els primers comentaris. Us n'ofereixo un extracte perque són un poema:

"Dur, molt dur, dur de collons i sort del mapa d'en Gil, que va servir per cagar-nos en tot, però varem arribar a Vidrà per la part de dalt, això si.
Ei si algú torna a Puigsacalm que baixi la meva ànima que allà ho vaig perdre tot."
Jordi Serra.

"Si que va ser durilla, si (40 Km, però els 2 últims algú els somiarà uns quanta dies…). Però val a dir que la sortida és de les millors que hem fet…llastima que al final patiem per l’hora."
BM.

"Després de la quasi-MOF (fotos incluides) i de la meva posterior
espectacular recuperació, segurament que no hi ha gaire fotos més.
Vaig veure molts petats, oi Spinner? M'agradaria que quedés constància de
tot. Vaig arribar a fer avançaments en pujada, vaig veure cares de desesperació
pujant al costat de la bici, mentres m'estava esperant (sí, tal com ho
sentiu) en llocs on jo havia pujat a dalt de la bici.
Nota: a partir d'ara caldrà portar protecció solar (tinc vermell ciclista
molt marcat). En referent a l'hora de tornada. Poca cosa dir. Gairebé em costa el divorci."
Stopper.

Jo ja no puc dir res més. He de guardar forces per la Ripoll-Vic, la Cabrerès, la Cases Noves i.... LES FLAMANTS EQUIPACIONS STOPPERS QUE JA ESTAN ENCARREGADES. A TOPE AMB LA ROBA D'ESTIUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!!!

Setmana Santa, part 2: negre sobre blanc

2008-03-31T14:24:00.006+02:00

BTT Rupit - Cabrerès

Crònica de la sortida del dilluns 24 de març: Rupit-La Rovira-Coll de Rupit-La Salut-Coll de Condreu-Om de Gallissana-Salt de Sallent-Rupit.

És Setmana Santa. La colla Stopper està (semi)desapareguda. L'RD i en Gil-Stopper pedalen per l'Empordà. BMX5+3C i Spinner, fidels a la terra, pedalen per un Collsacabra nevat. De fet, en BMX5+3C ha dimitit de la família i s'ha dedicat exclusivament a pedalar pel Collsacabra, així que la sortida de dilluns és la tercera que fa en quatre dies. Que bé que viuen alguns....
Per sort, el paisatge està nevat però els camins estan relativament practicables i el dia és ESPECTACULAR. Les vistes fan oblidar un fang que patina com un malparit i una neu que ens deixa els peus xops. És igual que per pujar a les antenes haguem de carregar la bici. És igual que un vent gelat et glaci els cataplins. Les fotos parlen per elles mateixes. Negre sobre blanc. Taronja sobre blanc. Verds primaverals sobre blanc. La volta és curta, "només" 22 km., però intensa a causa de les condicions del terreny a base de gel, neu, fang i àigua a parts iguals. Ens creuem amb pocs valents que pedalin. És la fi d'un pont amb meteorologia turbulenta i fins i tot a Rupit hi ha menys domingueros que de costum (que van amb botes de muntanya, gorros i anoraks de competi, total per anar de l'autocar al restaurant, malaguanyada roba tècnica, ja ja ja.....).
Prou rotllo. Millor mireu LES FOTOS i no patiu, que amb el bon temps farem una versió ampliada de la ruta perque... on anem a parar amb 22 km. si no es pot ni escalfar????

Setmana Santa, Part 1: És l'Empordà

2008-03-27T14:53:00.004+01:00

BTT L'Emporda RD + Stopper

L'RD ens fa la primera crònica de la Setmana Santa per terres gironines. (I si feu clic a la imatge veureu tot l'àlbum de fotos).

"Cap a la vall del Pirineu, entre els matolls i vora el mar, la bicicleta en fou la reina... de l'Empordà.
A dalt de la muntanya hi ha RD, a vora el mar hi viu l'Stopper.
Ell canta el dematí que ha dormit bé, l'altre passa la nit sencera en vetlla.
-I si fessim un circuit curt per aquí...
- Si pugéssim a dalt de la carena....
- Si baixessim m'estalviaria el MOF....
- Si pugéssim ma joia fora plena...
L'Stopper feu un xic ençà, un xic ençà l'RD de la muntanya i tots junts anaren a la Bisbal, a pedalar".

Sortida full-equip (les fotos ho demostren) una mica mancats d'una orientació que ràpidament fou reconduïda per Stopper-GPS-man i sobretot pels cartells que cada 50 metres + cada cruïlla senyalitzaven el recorregut (a més de mapes explicativo-indicativo-turístics). Mecagumdena: si això existís a la Plana-Collsacabra-Guilleries ens estalviariem haver-nos de refiar dels cafres sentits d'orientació de BM et al.!
La primera queixa d'Stopper que queda prohibit rodar a més de 20 km/hora pel plà no es va fer esperar, així com tampoc ho va fer l'omissió deliberada de l'RD.
Tot pedalant vam arribar fàcil a un recinte molt bonic anomenat Fonteta. Allà comença una divertida pujadeta progressive d'uns dos quilometrets fins a dalt d'un turó on es va fer necessària la hidratació, desbrigament, assoliment de ritme stopper, etc. fins arribar al cim, seguit d'un descens fàcil fins arribar a una pujada-pedregam que acollonia fins i tot als quads-domingueros que ens vam trobar pel camí. Allà stopper, volguent-se fer el xul·lo-BM, de poc posa en evidència la facilitat de la seva MOF. Havent-se recuperat, va optar per la opció arrossegar bici mentre RD feia els seus pinitos trialeros de pujada (mai de baixada): de baix a dalt!. Un cop a dalt del pedregam, i després d'una baixadeta s'arriba al bucòlic recinte medieval de Fitor (veure fotos) on hi ha un bareto oleaginós que hauria fet les delícies del més sibarita dels Stoppers i sobretot de l'acné rebel d'en Polo en cas d'haver vingut. Allà RD no es va poguer estar, malgrat l'oposició d'un Stopper que no volia refredar-se, de fer un esmorzar clàssic (com que era l'Empordà, va optar pel típic Galeta Milkibar i Estrella de llauna). Un cop saciada la gana amb aquesta opípara fornitura, van reiniciar les pujades baixades trialeres, no sense alguna desviació de la ruta malgrat les indicacions precises que portaven.
Després d'uns quilometrets trenca-cames de pujades i baixades, s'arriba a Sta. Llúcia d'Arboç i d'aquí a una carena que baixa fins a la plana de la Bisbal a través d'una sèrie de corriols i pedregams que semblaven fets expressament perquè Stoper recuperés la moral i perdés l'esquena i RD veiés perillar el nas i les lents correctores. Un cop a baix i, després d'admirar unes quantes xavoles de les que mai tindrem, un pou de Glaç medieval i sentir per enèssima vegada que no es pot passar de 20 km/h pedalant per pla, arribem a la meta després de 26 km, amb sensació que cal repetir aquesta ruta (o potser la més llarga) tots plegats per poder-ho gaudir junts

A Osona (encara) no passa: BTT amb contaminació a Pequín'08

2008-03-13T22:27:00.004+01:00

Avui fins i tot n'ha parlat el TN Vespre de TV3: els nivells de contaminació de Pequín preocupen a l'equip olímpic espanyol de BTT. Llegiu i veieu les declaracions del català Josep Anton Hermida a Navarra durant els entrenaments de l'equip olímpic de BTT, que diu que encara que l'ambient sigui xungo, ell correrà per veure si aconsegueix medalla. Ànims!!!!.

Vic-Cantonigròs: Fallida Multiorgànica Fotogràfica

2008-03-11T16:29:00.005+01:00

Bones notícies per als Stoppers i altres malalts de la BTT a la comarca. Es confirma que Decathlon obrirà un establiment a Vic i ja està oberta la inscripció per a la Cabrerès BTT.
Més titulars: Vic-Cantonigròs és tot pujada, però una versió reduïda de la Colla Stopper (BMX5+3C, Spinner i Stopper-Puertas) la va superar diumenge passat a un ritme tranquil però constant. En Puertas no va arribar al MOF (es va quedar en semi-MOF, Fallida Multiorgànica Fotogràfica, que és la que li provoca sortir a les fotos assegut i no pedalant). El matí va començar al col.legi electoral, votant vestits amb malles i casc, que sempre és bonic. Tot seguit, l'Spinner des de Sant Julià i en BMX5+3C des de Vic, es van reunir amb l'Stopper Puertas a Roda de Ter. Fins a l'Esquirol hi vam anar per la dreta de la carretera, passant per Can Patel, etc... (Ruta similar a la de la pedalada de Manlleu) però sense passar per la Font de l'Escudella, que era una matada radical. Una vegada a l'Esquirol, pujem en direcció al Camí Ral pel carrer més dret del poble: "Aquest carrer se'n podria anar a pendre pel sac", va dir l'Stopper-Puertas davant aquella imponent rampa de ciment. Aguantant-nos en riure, enfilem el Camí Ral cap a Cantoni, un camí que l'han acondicionat però que continua fent una pujada de collons. Tot i fer un fred considerable, vam suar la cansalada. Al bar de Cantoni no esmorzem: només Aquarius, croisant i unes patatetes de xurreria. És clar, falta l'RD, Master de les arengades i el llom amb formatge!!!!.
Recuperats, baixem el Camí Ral a tota hòstia en 3 minuts (de pujada hem tardat uns 45 minuts, quina putada!!!).
Amb la roda punxada però amb la manxa d'en BMX5+3C, l'Stopper Puertas enfila cap a Roda mentre el duo Orbea es queda a fer paella a Can Casadesús de l'Esquirol. Segons en BMX5+3C, el recorregut "ha estat un passeig que no cansa". La migdiada estil coma prufund en la que cau després de l'arròs desmenteix les seves paraules. Hem fet pocs km. (30, per ser exactes) però 25 eren... tot pujada!!!!!.

FES CLIC I VEURÀS MÉS FOTOS

Deixant La Salut al Collsacabra

2008-03-11T15:58:00.005+01:00

Pilleu el doble sentit del títol? Cuñaoooo, quins acudits més dolents. Prou acudits i donem pas a la crónica del Poeta de la Mus, l'incombustible BMX5+3C, que ens resumeix amb encert la jornada bttera del diumenge 2 de març. Tot teu, BM:

Sant Julià de Cabrera – Casa Nova del Racons – Collet de SantCrist – Falgas d’en Bas – El Coll de Rupit – La Salut – Pont de Províncies – La Debesa – El Coll de Rupit (+ Camí Ral – Casa Nova del Racons – Sant Julià de Cabrera)

FEU CLIC PER VEURE TOTES LES FOTOS

Es veia a venir, es respirava un ambient enrarit des de feia dies perquè en BM no podia passejar pel seu Collsacabra estimat. Era evident que calia evitar-ho perquè, si de normal ja te poc criteri, quan l’engeguen a fer rutes per la seva terra, es trastoca del tot perdent el sentit de la realitat.

Però és clar que no sé li pot dir sempre que no i, finalment, entre al pietat i el cansament, els passerells del grup varen acceptar la proposta de ruta. No serà res va dir! Un rodar suau a la descoberta de nous camins!

I va arribar diumenge, en Lance, l’Spinner, en J.Serra, l’RD, en Pol, l’Arnau, en “Bultaco” amic d’en Pol i en BM varen aparcar el cotxe al costat del pont on hi ha el trencant cap a Cabrera. Descarregar les bicis i veure com l’RD començava a pedalejar desenfrenadament es va produir en uns instants. Els primers comentaris no es va fer esperar: aquí ni Déu escalfa. Efectivament, en BM ja va diluir qualsevol indici de sentit comú i es va llençar a la caça de l’RD. Fet i fotut, que tots plegats ja varen travessar per davant de Sant Julià de Cabrera en menys de 10 minuts des de deixar els cotxes. La pujada per la pista encimentada que volta el massis de Cabrera, no fou menys arribant a la casa Nova del Racons en uns 40 minuts. L’Spinner, en Lance i en J. Serra no deixaven l’estela de BM i RD. A darrera, aguantat l’estirada, la canallada que cada cop està més forta.

De la Casa Nova dels Racons al collet de Sant Crist un vist i no vist. La notícia és que no hi va haver notícia: aquesta vegada l’Spinner no va caure de cul al fang. Tampoc ho feu l’RD que estrenava una magnífica TREK amb pedals automàtics (val a dir que no les tenia pas totes!). Del collet a baix la riera de Falgàs és TOT BAIXADA, excepte si la puça decideix punxar la roda (1 de 3). Canvi de roda i avall que fa sol i es fa tard.

A Falgas, agafen la carretera direcció al Coll de Rupit amb l’esperança d’una tram curt, ràpid i esmorzar a final. Però, malauradament, la maledicció d’en BM és imparable: ni curta, ni ràpida. Una llarga carretera enquitranada, que a mesura que avançava augmentava amb pendents i repetxons. I al final, el restaurant tancat.

A partir d’aquí ja van maldades. Silencis i renecs. Pujada “curta” a l’estil BM fins a les antenes. On cullons és La Salut i el bar?!, gemega el conscient del pesonal.... Just a sota les antenes, a mà dreta després de la tanca, baixa el camí i arriben a La Salut on es trobem amb el pare d’en BM i els seus dos fill. Esmorzar suau (a tall d’exemple, destacar el frugal pica-pica d’en Pol: pa amb tomaquet i butifarra, donut i coca-cola). Gaudint del incomparable paisatge de la Vall d’en Bas, el grup aixeca el cul de la cadira amb l’esperança gens oculta d’evitar repetxons indigestos. Però l’ombra de BM és llarga i te un origen: el seu pare, que fa pujar en direcció a les roques encantades, trencant abans per La Jaça. I just en el precís moment en què per segona vegada poden gaudir d’una baixada reparadora, la puça torna a punxar (2 de 3). Una bona estona parats i l’hora de tornada ja superada. I encara estan a dues hores dels cotxes!!! La puça Arnau torna a agafar la bici i, un altre cop, punxada: 3 de 3 el mateix dia. Sort que portaven el cotxe escombra, que recull la bici i la puça Arnau.
Arribats al pont de canvi de província, agafen en direcció a La Debesa per la carretera, trencant a mà dreta un altre cop en direcció al Coll de Rupit.

En aquest punt es produeix el fatal desenllaç: s’ha fet molt tard, no hi ha marge de maniobra i les forces flaquegen....i els cotxes encara són, lluny, molt lluny (una font ben informada assegura que va escoltar a en Jordi Serra preguntar-li a en BM el temps que calculava per tornar als cotxes, i que aquest va respondre que més d’una hora)......la decisió, inevitable: es decideix parar i els conductors van a buscar els cotxes amb el pare d’en BM. La resta s’espera estiregassats al sol. Tots? Tots no! Un, només un, decideix tornar a l’Esquirol amb la bici: en BM, que sol com un mussol enfila pel camí ral (camí??????? Seria molt dir...) fins a sortir a la cabana del prat, tornar a la Casa Nova del Racons, baixar fent la volta a Cabrera, la carena del Feu i, finalment l’Esquirol.

En resum: uns 40 quilometres acumulats en unes 4 hores de rodar, 30 dels quals de pujada. I la constatació: no feu cas a en BM, i menys quan diu que coneix una nova variant pel Collsacabra.

BM

Sortida del diumenge 24 de febrer: Massa curta!

2008-02-29T17:54:00.002+01:00

Avui l'Spinner cedeix la seva prosa fluïda a RD "El breve", Poeta del minimalisme ciclista. Endavant, company!!!!!.

- Massa curta.
Expressió d'un agosarat Masu, que tot i debutar amb trencada de biceps femorals l'anterior bicicletada, ha menyspreat la segona per miseriosa a nivell de quilometratge.
La veritat és que tot i que coneguda (Vic-Sta.Eugènia-La Roca-Puiglagulla-La Roca-Baixada espectacular fins Riera de Balenyà-Montrodon-Vic), el fet d'aparèixer un nou debutant (Jordi Freixa) que va estar a l'alçada del mateix Stopper, i de provar nous reptes (walk of Lance, pedals automàtics RD, trialeres BM putejadores, Cruzcampo+donut, etc, etc.), no va deixar de tenir el seu encant.
No explicaré més.La crònica també ha de ser massa curta.

Vic-St Pere de Torelló-Vic: rodar, rodar, rodar....

2008-02-20T22:59:00.004+01:00

Aquest diumenge tocava rodar. Després d'algunes jornades de cims criminals, tocava una pedalada llarga i -ehem!- relaxada. Total, que quedem a Vic a les 8.30 amb en BMX4+4C, RD, Spinner i l'Stopper titular per anar fins a Sant Pere de Torelló i tornar. Uns 50 km. de res...
Quan portem 5 minuts damunt la bici, la Cannondale de l'RD fa figa, i això que ha canviat una càmara al garatge abans de sortir de casa: nova punxada. Segon canvi de càmera, però la roda es desinfla de seguida. Tercer canvi de càmera i al final la cosa funciona, però hem estat gairebé 45 minuts parats i hem agafat fred. Per escalfar, el traïdor RD i el seu compinxe BMX4+3XC tiren del grup amb un ritme sobrenatural. Spinner i Stopper fan el que poden, però cal recordar que l'Stopper està patint la famosa "Síndrome Punta Cana", també coneguda com "MOF sense pujades". A veure: sense pujades bèsties com les de Sant Sebastià, d'acord, però la veritat és que de Vic a Sant Pere no el camí no és exactament pla... Total, que anem fent xino xano fins que arribem a la meitat de la volta: Sant Pere City, residència Stopper i lloc civilitzat on podem esmorzar com les persones. "Papaaaaaaa", se sent des d'una finestra propera al bar on esmorzem. La Stopper Family ha descobert que el progenitor ha arribat a la ciutat. Compartim una estoneta amb la Patricia i els tres mini-Stoppers i després tornem a desfer el camí en direcció a Vic. La veritat és que hem anat bastant a sac, excepte la parada per esmorzar, i la prova és que només hem fet tres fotos durant tot el matí. La millor: la de l'Stopper amb la polsera del "tot inclòs" de l'hotel de Punta Cana. La resta no hi vam ser, però amb les seves explicacions ens hem sentit transportats al paradís dels mojitos, el submarinisme i el sexe sense interrupcions. Acabant la pedalada, ens trobem amb en Jordi Serra i tota una tropa que també han sortit en bici. No fan cara d'haver "rodat" tant a sac com nosaltres, sincerament!. Aquí la qüestió és divertir-se, i la veritat és que ens hem divertit força. Lance: esperem que el cap de setmana romàntic hagi valgut la pena... tot baixada!!!!

Vic-S, Sebastià-Creu de Gurb-Vic: 2 cims, cap bar!!!

2008-02-14T18:17:00.004+01:00

Bonic festival de rampes criminals: 33km. de "baixada", Vic-Sant Sebastià-Creu de Gurb-Vic. Quedem a les 9 a can RD, l'Stopper truca que no pot venir. L' "efecte Punta Cana" de bon rotllo familiar s'ha acabat i ha passat mala nit. En el seu lloc, s'apunta a última hora en Joan Masoliver "Masu", amb magnífica Scott Genius de doble suspensió per anar tirant. Com que en BMX6+3C està fotent-se chuletones al País Basc, decidim fer una ruta "suau" i enfilem cap a Sant Sebastià. Collons amb les rampes, sembla que les inclinin una mica més cada setmana... Com sempre, a l'Spinner li costa escalfar però es destapa contra més dura és la pujada, i més si en Masu fa de nou Stopper i l'RD i en Lance estan de mega-ressaca (nois, ja teniu una edat, deixeu els cubates de garrafó per les noves generacions!).
A Sant Sebastià hem escalfat i ja tenim les cames per fer un trenca-ídem cap a la Creu de Gurb. El corriol final amb precipici a un costat és especialment memorable: si vols gaudir del paisatge, para la bici. Si no, perill imminent de descalabrar-se. Deixem les bicis prop del cim i pugem a fer les fotos a peu. La vista és espectacular, i la peripècia per que una senyora ens fes una foto amb la Palm d'en Lance, encara més. Crec que és la foto més llarga de la història!!!!! (i al final està desenfocada).
Després de les fotos, els 4 valents seguim i baixem per la trialera cabrona que, segons en Masu, es pot baixar sencera al damunt de la bici. Spinner i RD, Covards de la Pradera, prefereixen arribar a baix sencers i carregar amb el ferro a l'esquena.
El clam és unànim: quina gran excursió, llàstima que no hi ha bar per esmorzar en cap punt del recorregut, per això ens hem hagut de dopar com un BMX6+3C qualsevol amb "xupetins" de glucosa i guarrerides similars...
Arribem a Vic sense pràcticament haver trepitjat l'asfalt, amb en Masu una mica damnificat (però ull, que en dos setmanes ens pot donar canya, que aquest paio està molt fort) i contents d'haver passat un matí tope canyero. A la tarda, enviem SMS a en BellmuntMan per picar-lo una mica. Promet revenja al Cabrerès la setmana que ve. Continuarà....

Ràdio Lance informa: trampa a la vista!!!

2008-02-07T00:23:00.000+01:00

Millor que Ràdio Macuto, Ràdio Lance, que ens informa puntual del criminal duet ciclista de diumenge passat, protagonitzat per ell mateix i un imparable BMX6+3C. Us deixo amb la crònica d'en Lance sense ni un punt ni una coma de més. Només he afegit una foto d'arxiu, perque fins i tot a la Palm d'en Lance li fallaven les piles....

En síntesi: Una Trampa
Compilació de fotos. Cap, ni una (reservava la Palm x trucar al 112)
Compendi. Sortim rapidets cap a Seva (via Goitallops), i tornem (via
Mont-rodon), més depressa encara.

Crònica:
Tot fa pensar en una trampa. Em sento desemparat, desvalgut, tothom ha trobat una excusa per escaquejar-se, i jo, innocent, me les he de veure (a soles), amb en BM, el Mite, el Colossal, el Desmesurat, el Magne, el Superlatiu, el Tità,… El Referent.

Podria parlar d’Amor propi, de Dignitat, de Punt d'honor, però no,
siguem clars: És, Estupidesa. Per evident i obvi, i per ser fàcil de
comprendre, no desenvoluparé aquest punt ni seguiré per aquests varalts.
Punt i apart.
Primer diumenge de febrer… fa fred, però no massa. Decidim (BM i Lance)
anar al Bruchfet (a Seva), passant per Goitallops, el GR d’Aiguafreda,
i, abandonar-lo (el GR), en el punt més proper a Seva per arribar al
nostre destí. D’acord? D’acord.
Pedalem lleugers, àgils, no anem tard, però ho sembla. El record de
l’stopper apareix aviat (i de forma repetida i recurrent, no
m’abandonarà fins al final). Avui no hi ha excusa, avui no hi ha
stops, avui tot és, tiki taka, tiki taka… El que pot semblar una
possible agonia es tradueix en una ràpida ascensió a Goitallops, i en un
Plis arribem a la carretera de Viladrau-Taradell. La creuem, i seguim
pel GR d’Aiguadreda, trenquem a l’esquerra, i

TOT BAIXADAAAAAAAAA…

Entrebanc: Ens perdem. Som empiristes; prova-error, prova-error,
prova-error (que traduït en llenguatge agònic betetero és,
“pujada-baixada” (la mateixa), “pujada-baixada” (altre cop la
mateixa), “pujada-baixada” (no segueixo, no fos cas que ens prengueu per
imbècils). En definitiva: Estem perduts, voltant en cercle (?) rus (per
allò de perduts i de la muntanya russa, eh?… ;-) ). Bé, segueixo:
Recordo el mapa (representació PLANA de la superfície de la terra),
semblava clar que, trencant a l’esquerra (i tot baixada), arribaríem a
Seva. Però no. Hem entrat en un cercle viciós (que no libidinós).
S’esgoten les forces, s’exhaureixen els líquids isotònics, aigua amb
conyac, en el meu cas (és broma, eh?), i com en un miratge, demanes amb
en Serrallonga pietat, misericòrdia, i, evidentment, la sortida del
laberint.
Deu existeix ? Segur. És impossible sortir del cercle virtuós negatiu,
sense una ma divina. El cert és que, amb una mica de criteri orientatiu,
i intentant no perdre el referent de la carena (deixar-la sempre a la
nostra dreta), trobem la carretera de Viladrau a Seva, i, per fi,
arribem al nostre destí.
La tornada és, de nou, el retorn d’Ulises. Perduts altre volta (en
aquest cas podríem parlar de perduts de broma), travessem turons,
esbarzers i camps amb la bici a coll, amb el clar objectiu d’anar
rectes, en direcció a un destí vist i conegut. El Castell de Mont-Rodon.
Dit i fet, la bici fa muntain-man, i sortim el pou.
Ara sí, tot baixada fins a Vic,
això sí, apretant de valent.
No hem trobat cap bar, i no ens hem pas, (no mas)turbat…
No hi havia l’stopper…
a les dotze ja érem a casa, i jo personalment, fent un vermut del
cupon.
Ah !!, a la tarda ja sabeu, a les quatre al llit, i a les cinc,
migdiada.

33 km. al Cabrerès, propera parada: Punta Cana

2008-01-30T22:57:00.000+01:00

ACCÉS A TOTES LES FOTOS, INCLOSES LES DE L'ESMORZAR, QUE SÓN LES QUE MOLEN!!!

Gloriós retorn de l'Stopper Puertas al món del pedal -del pedal de bici, s'enten- després de gairebé tres mesos sense acostar-se a la Trek (l'única excepció va ser una pujadeta a Bellmunt amb MOF inclòs). Gil, Jordi Serra, RD, Spinner i BMX6+3C queden el diumenge 27 a les 08.30 a la Plaça Major de l'Esquirol per començar el festival.
D'entrada, pujadeta al Camí Ral cap a Cantonigròs. Una ruta clàssica del Collsacabra, ara més fàcil perque el camí s'ha aplanat per poder fer una canalització d'aigua.
Tot i que el camí millora, la pendent segueix sent la pendent, i com que el ritme de pujada és criminal, arribem a Can Toni una mica tocats i en Gil fa MOF MOF!!!.
No ens fa gens de llàstima: l'endemà agafa un avió per anar al paradís del "Todo incluído", Punta Cana. Una setmaneta de nòvios, sense nens, sense interrupcions (involuntàries) del son a la nit, jugant al pàdel i fotent-se banyets i copassos a la platja.....
I el tio ens ho explica tot això mentre pedalem com a condemnats per cremar l'adrenalina de la setmana.... Un cop recuperats de la primera pujada, seguim fins a Tavertet fent drecera per uns sembrats i de Tavertet cap a l'Avenc, que tot i l'encimentat segueix fent tanta pujada com sempre. Un cop som dalt, l'Stopper va a buscar la carretera de Rupit en direcció a Cantoni, mentre la resta busquem ruta alternativa sense èxit per la muntanya. Al girar cua després de no trobar el camí fem una mica d'All Mountain, baixant pel dret sense camí. Molt divertit!!!!!.
Parada i fonda per esmorzar a Cantoni (Arengades, botifarra, ous ferrats i Tinto de Verano, veure fotos) i espectacular baixada pel Camí Ral a tota pastilla. Bé, menys jo mateix, l'Spinner, que després d'hostiar-me massa sovint les darreres pedalades avui he decidit afluixar i arribar sense ferides a casa.
A l'Esquirol ens acomiadem desitjant-li al Gil el millor a Punta Cana. Sabem que allà ens trobarà a faltar.... o no!!!!.

Mètode Suunto: una bomba de rellotgeria

2008-01-25T14:19:00.000+01:00

BMX6+3C i Spinner segueixen anant puntualment a Spinning (Bé, en BMX6+3C es passa la vida al gimnàs, poca feina a la Universitat....) i fa poc han descobert una autèntica bomba de rellotgeria: el Mètode Suunto. Es tracta de que tots els assistents a la classe duguin una cinta transmissora de pulsòmetre que envia el senyal a un ordinador central i que mostra en temps real en un projector de vídeo les pulsacions de tots els participants.
El que fins ara era una classe divertida es transforma en una competició canyera i apassionant. Això mateix opina la Mariona, que corre triatlons.
Caurem rodons si ens passem de voltes (vull dir, de pulsacions)? Serà el Mètode Suunto el Cami cap a la Perfecció BTTera? Ja veurem, de moment, la cosa és la bomba... Ara cal decidir si ens comprem la cinta que al Fitness Vic venen a 30€ per seguir participant a les sessions Suunto.

Fred, neu, fang, gel.... com m'agrada!!!!!!

2008-01-15T13:16:00.000+01:00

Després de la llarguíssima pausa nadalenca, el retrobament Stopper es fa "por todo lo alto" amb una ruta llarga (45 km.) de Sant Pere de Torelló a l'Esquirol i cap al peu de Cabrera, volta pel darrera fins a Cantonigròs, esmorzar i tornada a Sant Pere. Toma ya!!!!!.

ACCÉS DIRECTE A LA GALERIA DE FOTOS

La parada nadalenca ha servit per moltes coses: Red Devil canvia de color hivernal, ara és Blue Devil amb el seu nou flamant gore-paravent Etxe-Ondo. BMX6+3C i Spinner també estrenen gore, però de la marca catalana Inverse. I en Lance per fi s'ha instal.lat els pedals automàtics, s'ha canviat el cotxe (que ara gasta 12 l. als 100, ja ja) i... busca casa per omplir-la de marrecs: tots a tremolar!!!!. Cal recordar també que, com sempre, mentre no ens hem aplegat per pedalar hi ha hagut Entrenaments a Traïció: Lance també ha peregrinat tot sol a Bellmunt, Spinner ha fet sortidetes light a Els Munts i Puiglagulla i BMX6+3C, a la que es va recuperar del mal rotllo intestinal (massa Armagnac per festes, ja se sap) va peregrinar a Bellmunt... des de Vic!!!!. I quan era a dalt, bufant com un condemnat, encara va tenir la barra de trucar a l'Spinner, que estava treballant, per comunicar-li la gesta.
Tornant al que ens ocupa, l'excursioneta de diumenge passat, quin festival de fred, neu, fang i gel... i com ens agrada!!!!. De Sant Pere a l'Esquirol el ritme va ser infernal. Una vegada passat el peu de Cabrera, comença el festival de gel i fang i Spinner, l'home carregat de mocs, va fer dues aterrades sobre fang i es va mosquejar a sac, cosa que va impedir que en Lance el retratés com cal (veure galeria de fotos per observar com regalima marró). Sort que a Cantonigròs hi ha estufa de llenya i, entre mos i mos, la roba es va secar una mica. En resum: excursió bonica, dura i potent. I la frase més repetida: sort que no ha vingut l'Stopper!. Tiooo, espavila, que el cachondeo ja és gran. Volem un Puertas: The Return per la porta gran!. Volem una Au Fènix com cal: diumenge, ni l'Spinner era de segones parts, el fang i el trancasso el van fer anar de bòlid, tot i poder acabar dignament la pedalada.

Les bèsties ja són a casa

2007-12-18T15:15:00.000+01:00

Han tardat, però l'espera ha valgut la pena. A casa de BMX5+3C i de l'Spinner ja descansen les bèsties, dues magnífiques Orbea Occam Alu Pro, dues meravelles que molt aviat pentinaran els corriols d'Osona, el Ripollès i el que faci falta. Això no vol dir que no haguem de pedalar de valent. La bici ajuda, però no tant. El que sí ajudarà és la doble suspensió, bona per l'esquena i bona per a tenir més tracció en trams tècnics. A veure si en pujades normaletes no penalitza gaire....

Dos cims sota límits

2007-11-18T20:58:00.000+01:00

La clàssica Vic-La Miranda-Muntanyola-Sta. Eulàlia de Riuprimer-Sant Sebastià-Vic però.... sota mínims de veritat.

Temperatures rècord per al mes de novembre: aquesta setmana passada era la segona vegada en 100 anys que a Vic s'arribava a 9 sota zero. Diumenge no vam arribar a 9, però sí a 6, com podeu veure a la foto del termòmetre del cotxe. I eren les 9 del matí d'un dia assoleiat però d'un fred sec que ho arronsava tot. Potser per això la panda Stopper va estar més mandrosa del que és habitual i la majoria -excepte BMX5+3C, que encara està de baixa mèdica- van escaquejar-se vilment. Fidels a la cita, Spinner i RD van començar la 2 cims més ràpida de la història, bàsicament pel fred que pela i per que hi havia pressa per plegar, coses dels compromisos familiars, així que, ni esmorzar, ni hòsties. Cap a la Miranda i Muntanyola, amb un RD disparat i un Spinner al rebuf amb canvis de roba inclosos, coses de les tres capes (fins ara només havia anat amb dues capes, però les temperatures polars demanaven dur un forro ídem i el vam treure de l'armari).
Fins a Santa Eugènia molt bé, però pujar Sant Sebastià sense esmorzar, la veritat és que costa. Amunt, ganduls!!!!. Un cop a l'ermita, retratos ràpids i cap avall, que tenim els peus glaçats.... Total, que abans de les dotze del migdia ja haviem acabat.
Ja se sap, "lo bueno, si breve....". Millor això que quedar-se a la piltra mandrejant, més que res perque quan BMX5+3C torni a pedalar, ho farà rabiós i salvatge, i cal estar preparats. Stoppers que entrenen, Stoppers amb futur....
A topeeeeeeeeeeerrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr.

Marxa BTT del Saló de la Muntanya: sobrats i lesionats

2007-11-15T23:19:00.000+01:00

Crònica de la participació Stopper a la 8ena Marxa BTT del Saló de la Muntanya de Vic 2007, diumenge 11 de novembre. Vic-Sant Julià-Puiglagulla-La Guineu-Taradell-Sta. Eugènia-La Guixa-Vic. 42 Km.

Són 2/4 de 9 del matí, estem sota zero al Sucre, on se celebra el Saló de la Muntanya. L'RD, ben "informat", ens diu que cal triar entre el recorregut curt i el llarg. Ens inscrivim i descobrim que només hi ha un recorregut, ni curt ni llarg: 42 quilòmetres. Hi ha plenària Stopper menys BMX5+3C (Bellmuntqueeeeeee????) encara de baixa quirúrgica, i en Lance, de baixa per sopar amb vapors etíl.lics.
Si una cosa bona tenen aquestes marxes massives (erem uns 300 valents) és que el ritmillo que es marca és alt. Arribem fins a tocar Puiglagulla sense problemes (només faltaria!!!) i d'allà ens desviem en direcció a la Guineu, amb molta baixada i trams tècnics. En un estret corriol malparit, l'Spinner (o sigui jo mateix) es fot una castanya històrica. Ni el Papa petoneja el terreny millor.... Magullat i espantat, arribo a l'avituallament. Ens refem a base d'aliments diversos (no hi ha botifarra a la brasa....) i em curen la pupeta. Em fa mal tot, però el Doctor RD diagnostica que no hi ha res trencat i... el mes important, puc seguir pedalant. Menys mal, estem tot just al km. 20. Res, que seguim, ara trams tècnics, ara unes rampes d'aquí t'espero, ara a baixar per la carena de Puiglagulla.... Anem contents, motivats i.... sobrats. Com que no coneixiem el recorregut prèviament, no sabem ben bé què ens espera més endavant. Quan enfilem en direcció a Vic des de Santa Eugènia, ens fan anar pel camí antic de Malla. Ens desvien a l'esquerra i preguntem a un de l'organització: "què, ens fareu anar a Muntanyola???" I el tio contesta: "no, cap a Sant Sebastià". Penso que serà una matada, però que ho podrem fer. La motivació és total. Tanta motivació que, quan amb sorpresa descobreixo que ens desvien cap a La Guixa (Goodbye Sant Sebastià!), em sap greu no coronar un altre cim. Total, que arribem al Sucre, on ens obsequien amb uns caldos de tetrabrik i uns bidons per la bici. A veure si l'any que ve pengen el recorregut a la web una setmana abans, que seria tot un detall....
En resum: que anem sobrats, que podem amb 42km. i amb el que faci falta, fins i tot lesionats. De fet, he hagut d'esperar a escriure la crònica el dia que he fet Spinning, més que res perque l'adrenalina torni a pujar. Lance, BMX5+3C, tremoleu!!!!!!.

MOF al paradís: 3 Stoppers al Cim del Puigsacalm

2007-11-04T16:35:00.000+01:00

Oeee oeee oeee oeeee!!!!! Hem fet el cim.... del Puigsacalm, 1500m. Ja som els PSM (Puig Sacalm Men).
ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS VIDRÀ-PUIGSACALM BTT, 4 DE NOVEMBRE 2007

Aquí teniu un vídeo de l'Stopper que, després d'una nit en blanc, s'enfila al Puigsacalm com un autèntic campió. És més de segones parts, asfalt i cims emblemàtics.

... i finalment, la crònica escrita per l'RD, poeta de la Mus d'aquesta setmana:

Diumenge 4 de novembre. 9 del matí. Només 3 valents d'entre tots els membres (per dir alguna cosa)dels BTT-stoppers ens decidim a provar una nova ruta: una passejada per l'alt Bisaura sortint de Vidrà fins arribar a Puigsacalm (que no Puigmal), Pla Trever, Siuret i tornar a Vidrà.

Total que Stopper, Spinner i RD es troben a les 9 del matí, puntualíssims a la plaça principal de Vidrà, a 9 graus de temperatura però sense boira i, després de vicissituds vàries amb les bicicletes, una premonició: abans de posar els peus als pedals l'Stopper ja s'havia fotut el primer pinyo (crec que a minut -2 de la sortida: és el record de la història dels Stoppers!...).

Sortim sense problemes, tot baixada (excepte la rasca imperant que l'RD paga amb escreix al portar pantalonets curts) i arribem al riu des d'on comença una bonica ascensió per les vores d'aquest. Dic bonica pel paissatge, però putejadora pels repetxonets, que va acabar amb les energies matinals de l'Stopper (cosa poc meritòria, per cert). Però, el que en principi semblava el lleu defalliment habitual, als pocs minuts es va convertir en MOF (Multiorganic failure, pels no doctes en medicina)i l'Stopper demanava a esbufecs (cridar no podia) temps, aigua, repòs, la mama, i tot el que se li posava per davant (veure foto demostrativa).

No hi va haver clemència, doncs només estàvem a 1/4 del recorregut, i l'ascensció va començar a empitjorar... però curiosament, a mida que avançava el matí, el sol escalfava i el paisatge es feia més alpí, les energies de l'Stopper semblaven recuperar-se (deu ser per la influència del tal St.Bartomeu de no sè que, l'ermita del qual vam sofrir gairebé de genolls).

En fi, que vam gaudir com mai de les pujades (sang, suor, llàgrimes....però també aire pur, vaques, solei, fagedes, frèixers, aigua clara, rierols, fonts, violetes, excursionistes calentes, etc, etc....).

A l'arribar a dalt del Puigsacalm (vam baixar de la bici els darrers metres, més que tot per no desmoralitzar uns quants miserables que deixaven la bici per pujar una pendent de 40º de no res) i allí ens vam fem fotos, xerrar amb la penya que allà hi havia (semblava les Rambles) i recuperar forces.

Des d'allí, només comentar que: tot baixada, preciós el pas pel Pla Trever i rodalies, on un Stopper semi-recuperat, albirant el panorama, va adoptar una actitud més activa, i si no liderant, simesnó no empobrint el pavelló del club. La baixada de Siuret a Vidrà per carretera (vam fer drecera per tornar a casa abans) va ser ràpida i planera i ....és que som més d'asfalt, de baixades i de segones parts.

Un cop a Vidrà, no sens haver superat el darrer repetxonet asfaltat, i demostrat RD que torna a estar al 80% (like Lance)recuperant terreny i liderant absolutament les etapes de muntanya (que han estat la major part...)ens acomiadem al·lucinats de la bellesa dels paisatges pels que hem rodat (i trepitjat)i prometent tornar-hi amb més representants del club.

L'únic mal regust de boca ens el van donar els domingueros de Can Fanga que ens van putejar amb una cua quilomètrica de tornada a la carretera que ens va fer trigar 80 minuts de Vidrà a St. Julià.....Putu Pont!

RD forever.

"Pedalo sooooool": en Lance es destapa

2007-11-01T23:17:00.000+01:00

Diumenge 28 d'octubre: Volta Folgueroles-Vilanova de Sau-Can Mateu-Parador de Sau-Els Munts-Tavèrnoles-Folgueroles.

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS "PEDALO SOL I BUFO I REBUFO ACOMPANYAT"

Tenim les fotos, tenim els vídeos i... tenim un nou ídol per adorar: en Lance "el sobrat", ara resulta que és de segones parts, de sorpreses sorprenents i de pedalada fàcil. En un diumenge amb sol radiant i temperatura baixa però raonable, ens apleguem en Lance, l'RD, l'Arnau-Puça i l'Spinner. Anem de Folgueroles a Vilanova per carretera (amb en BMX5+3C vam fer la mateixa volta a l'estiu començant des de Sant Julià cap a Sant Llorenç dels Munts, un inici massa bèstia tenint en compte la resta de recorregut). De Vilanova cap a Can Mateu, on carenegem el pantà fins arribar al parador. Fins aquí, tot correcte: als rapatxonets, l'Spinner es dispara, l'RD segueix ferm al darrera i una mica després arriben en Lance i l'Arnau.
Pujant cap als Munts per darrere tothom bufa, sobretot l'RD i l'Spinner, cadascú amb la seva mega-calipàndria. Com es pot anar amb BTT tan encostipat??? Amb una afició tremenda, això segur.... Aprofitant la baixa forma dels seus companys, en Lance inicia una escapada salvatge que culmina on es van rodar els dos vídeos adjunts, on el seu pols s'accelera i els seus pulmons semblen una màquina de tren de rodalies.... però el noi ha fet bondat (ha fumat poquet i no ha agafat cap megataja des de fa una setmana) i s'ha coronat Rei de la Muntanya... per un dia!!!.
Amb la moral pels núvols i els dos encostipats una mica derrotats, baixem cap a Tavèrnoles on fem el vermut (convida l'Spinner, que celebra aniversari), ja que són les dotze i toca retirada. Total, arribem a Folgueroles a quarts d'una després de més d'una trentena de quilòmetres amb vistes espectaculars (Vilanova des de la carena camí dels Munts és fantàstic)i l'espectacle del Rei de la Muntanya, que no es recupera del sobreesforç fins al dimarts següent, quan comença a inundar-nos de mails amb l'estil sobrat d'en BMX5+3C. És clar, amb el rei de la xuleria de baixa, algú ha d'ocupar el seu lloc....

Torres o Vat 69? Pedal(ant) de Manlleu a l'Esquirol

2007-10-21T23:20:00.000+02:00

Diumenge passat, la versió de butxaca de la Colla Stopper (Gil + Spinner + 2 amics d'en Gil) vam participar a la IV Marxa BTT Manlleu. I la crònica l'escriu en Gil-Stopper-Puertas, només ell pot explicar la relació d'amor-odi amb la seva Trek, la bici dels frens maleïts. Tot teu, Gil, més de tardes, més de baixada, més de 100€....

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS DE LA IV MARXA BTT MANLLEU

Aquest mail també està reenviat a dos possibles cap de turc als quals se'ls ha ofert el poder gaudir de les nostres sortides. Sexs: el de groc a la foto de la sortida de Manlleu i Terri: el de negre al seu costat. Tots dos molt bon candidats a ser Stoppers ja que anaven darrera meu però les prespectives són que en poc temps no els atrapi.

Aquí va la crònica:

El termòmetre marcava entre 1 i 2ºC (depenent del model i marca de cotxe) abans de començar. Jo amb guants d'estiu i Spinner amb un trancasso de l'hòstia. Unes cinc centes persones i tres possibilitats: 12,34 o 62 Km. Ens decantem, a priori per la mitjana (ningú ho discuteix).

Sortida en grup pel passeig del Ter en direcció a Roda. El grup no es trenca i allò sembla les rambles. Creuem la carretera de Roda a l'Esquirol per pendre el camí cap a Can Patel. (El que fem sempre però de pujada).

Primeres cues a la baixada després de la planta de purins. A un dels participants se li va aixecar (tal com ho sentiu) el caretu i el van portar a l'hospital. Ho sé per que vaig passar mitja prova amb l'organització.

Baixada cap a les Gorgues i seguidament primeres rampes (Què veig!????!!!) Set quilòmetres i gent que baixa de la bici a la pujada. No pot ser!!!! Què m'està passant? Hi ha gent pitjor que jo?

Primer habituallament als 10 Km. No pot ser!!!!! Si encara no he començat a suar. Habituallament molt correcte: fruits secs, pastes, coca, Coca-Cola,aigua.... Em trec lo de sobre i ens fiquem per terreny bac (Hòstia quin fred!)girant cap a la dreta després de la casa. Es passa per un corriol al costat del cingle fins arribar a la font de l'Escudella. Molt maco. Ho vàrem poder veure molt bé i fer-nos fotos, ja que la meitat ho vàrem fer a peu per culpa de la cua.

En un dels moments de l'efecte acordió deixo la bici i se'm torna a esconyar el fre del darrera. Buenuuuu...ja hi estic acostumat.

De fet, els Stoppers encara no suem passant per darrera casa dels sogres (Spinner's i Stopper's fathers in law) i ja sóm a l'esmorzar de l'esquirol: el mateix que abans però amb big entrepà de botifarra, cafè i copa. (Bat 69 i Torres). Portem 15 Km i ara és tot baixada. És molt d'hora i em sembla que avui arribarem a casa abans del vermut.

Direcció al Padró prenem una baixada que ens ha de portar a Sta. Margarida. Ens equivoquem. Amb les forces a tope (recordeu que sóc de segones parts) i en voler enfilar la pujada, canvio massa ràpid, cop de peu i la cadena trencada (més aviat arrencada). Aquí s'acaba la meva història. Dos Km a peu fins al lloc d'esmorzar. Mitja horeta de batalletes, menjar el que no s'havia acabat la gent i em vàren baixar en furgoneta dues veteranes.

Total, massa fàcil per nosaltres. Amb la resta del grup hauríem esmorzat 10Km més enllà (a Cantoni) i hauríem fet la llarga segur. A Manlleu retrovament i tovallola de regal. Avui no estic ni cansat, porto una mala llet del quinze.

M'estaré tornant un sobrat like BM??????

Comença a fer fred - Sortida del 14 d'octubre 07

2007-10-16T13:47:00.001+02:00

...una crònica del nostre Poeta particular, en Lance.

Comença a fer fred…

Alguns però, no ho noten. Érem quatre, els dos Casanoves, la Promesa-Arnau, i un servidor, en Lance.

La sortida, fresca i puntual, és va fer amb dos dels components amb màniga curta, i un somriure entre tes, i estúpid. Després d’una demarratge llampant, per part dels dorsals del xaleku (Arnau-RD), ens reagrupem per tal d’afrontar l’Ascensió de la Mare de Deu, de la Miranda. En un Plis, en Pla-s, corona el Tuc, i es corona (valgui la r) com a Rei de la Muntanya, primera.

Després… Tot baixada fins a Muntanyola. Fem els repatxons asfaltats amb una facilitat inusual (aquest comentari potser és molt particular, donat que no vaig sofrir els esbufecs, segurs, rera la clatell, de l’estoper per antonomàsia, que com sempre, i tal fulla perenne, va seguir donant classes magistrals de que ell… és més de segones parts, que no pas de pròrrogues). Arribem a Can JM. Què dir? Molt bona teca, millor tracte, i extraordinari servei. Del preu rè a dir: Bé, sí; Econòmic, com no en recordo cap altre. Fem uns estiraments al solàrium asfaltat del pati, mentre algú, es beu algunkaltre carajill. De la sortida, Lu millor (i és que soc més d’esmorzars, jo).

Ara segones parts. En Puertas-Stopper, es llança tal saeta ataronjada, a la recerca de la tete. L’RD, massa fort per la resta del grup, segueix mantenint el liderat, i tal estrella fugàsa, ens guia en el nostre pedalar agonitzant. Però vaja, fet i fotut, tots anem si fa no fa, fotent-li, fotent-li, i al final, ho fem fàcil: Retorn per asfalt fins a Vic (no som gaire de pròrrogues).

A la una a casa. A les dues a dinar. A les tres al llit,..
i a les quatre siesta.
i és que soc més de penals, jo…

Tinc menys fons que la banyera de casa

2007-10-16T13:08:00.000+02:00

Sant Julià - Vic - Roda de Ter - L'Esquirol - Cabrera - Cantonigròs - L'Esquirol - Roda de Ter

ACCÉS DIRECTE A LA MEGA-GALERIA D'AFOTOS CORTESIA D'EN LANCE, EL FOTÒGRAF DEL PÀNIC

La colla Stopper al complet es retroba al Cabrerès per fer una rutilla "suau", en paraules de BMX5+3C. El gruix de la colla va fins en cotxe a Roda, l'Spinner va de Sant Julià a Vic, on l'espera en BM+3C per pedalar per la carretera i quedar ben xops a causa de la boira pixanera. Res que un parell de rapatxons no puguin solucionar. Ens trobem tots a les Cases Noves de Roda, on detectem que en Lance s'ha pillat la mateixa mega-motxilla que en Puertas. Total, que tots dos junts amb les motxilles semblen les Tortugues Ninja. Un cop al damunt de la bici, les tortugues acceleren i de Roda a l'Esquirol, vorejant les obres del nou eix Vic- Olot, la ruta és un autèntic passeig, només interromput per una comitiva de cotxes una mica perduts que intenten passar per camins impracticables. Es veu que estaven localitzant per una peli, que serà o de terror o d'humor, espero....
Arribant a l'Esquirol, la meitat de la colla es pensa que ja s'ha acabat la ruta, però en BMX5+3C avisa de que seguim per uns rapatxonets de res.... Total, tot pujada fins a Cabrera. Pel camí trobem un avituallament de competi, amb botifarra i tot, però malauradament no és per nosaltres sino per als herois de la BiciCims, una cursa de més de 100km. i 3000 metres de desnivell. Estem forts, però encara ens falta una mica per fer animalades d'aquestes....
És en aquest avituallament on en Puertas descobreix que un dels frens de disc falla: ha saltat una tapeta i s'ha quedat sense oli. Ja se sap que perdre oli sempre és una putada, per això amanim bé amb les setrilleres de la formatgeria de Cantoni, on fem un esmorzar tremendo on no hi falta de res: des de les arengades de l'RD fins al carajillo d'en Lance. Total, gairebé 50km. i tothom va agafant la forma. I si encara no ho heu fet, mireu les fotos.

Torna el mite Stopper (amb volta de campana inclosa)

2007-10-02T22:53:00.000+02:00

Volta circular Vic - Mont-Rodon - Castell de Mont-Rodon - Collet de Guaitallops - Collada del Vilar - Puiglagulla - Sant Julià - Vic

Cap de setmana de somriures i llàgrimes. Llàgrimes de condol per a l'amic Lance, que va despedir a la seva mare en un emotiu enterrament el dissabte on no hi va faltar una nodrida representació de la colla Stopper. I somriures el diumenge amb el Retorn d'un Mite: l'inimitable Stopper-Puertas, més de baixada, més de tardes, més de carretera, va tornar al circuit BTT un dia assoleiat, d'aquells que ni fred ni calor, la temperatura perfecta per pedalar per la muntanya (i caminar, i còrrer, i anar amb moto, i amb quad.... més que la muntanya, allò semblava la Feria de Abril). La volta circular comença molt plana a Vic i s'anima a partir de Mont-Rodon, amb alguns trams tècnics i rampes "progressive" que fins i tot el desentrenat Puertas -no pujava a la Bici des de la coronació de Bellmunt al juliol- va superar amb nota. I nota també per al Devil-Nebot, l'Arnau, amb la seva Kona Made in Centelles i pedals automàtics. Tot un campió!!!.
Arribem a Puiglagulla i gairebé no hi caben les bicicletes. Toca esmorzar Full Equipe: cap i pota per als valents (RD i BMX5+3C, truita de patata Spinner, torrada de fuet per l'Arnau i... bolleria Colesteroliana per a en Gil, disposat a que la corva de la felicitat augmenti al mateix ritme que la seva resistència al patiment a les pujades.
De baixada per la carena, en un punt tècnic on gairebé tothom baixa de la bici, en Puertas prefereix volar agafat al manillar i fa una espectacular volta de campana, amb la mala fortuna de que se li desenganxa el comptaquilòmetres, cosa de la que se n'adona més tard. Per sort, el xicot està valent i no surt damnificat.

L'estrena de la temporada Tardor-Hivern 07-08 by Lance The Poet

2007-10-01T23:23:00.000+02:00

Sí, sí, sí.... en Lance s'estrena com a Poeta de la Mús del Blog amb un peaso de crònica del debut Stopper a la temporada Tardor-Hivern 07-08 al Cabrerès, una ensarronada d'en BMX5+3C de les de molt nivell. Aquí va la crònica del que va passar el 9 de setembre.....

ACCÉS A LA GALERIA DE FOTOS DE LA PEDALADA (47 IMATGES, A TOPE!!!!)

Vull dir, per endavant, que el fet de redactar aquesta crònica, no és
per l'orgull de l'esforç estèril realitzat. Simplement és un encàrrec de
l'Spinner, que em provoca una tempesta de sensacions i palpitacions.
Cada lletra, em recorda l'agonia de cada pedalada, cada paraula... una pujada,...
Cert és, que, l'amnèsia col·lectiva, les boires baixes, la mandra i la
son, d'una matinal de diumenge, és el terreny propici per obeir les consignes dels més espavilats. Riem baladrers, sense entendre l'acudit, sense-sentit, sense fi... com el nostre horitzó.
Així s'inicia la primera pedalada, i la segona... Estem en marxa i
ningú, gairebé ningú, sospita dels subterfugis del BM. Subjectem els sentiments
i records dels sufriments passats, amb agulles imperdibles, fetes d'enyor,
amb l'esperança vana, que qualsevol altre sortida passada, va ser pitxor.

Doncs així, pedalant, entre el polsim d'un univers de natura, llum matinal,
i el goig format pels somriures de tots, arribem a Cantoni, on s'esmorza, al
més pur estil stopper. D'arangades a carajillus, d'isotòniques, a cervesetes.

Tarantino: Gir Tarantino.
Aprofitant els vapors suporífers de l'esmorzar, una proposta cau sobre
la taula. "Reculem fins a la benzinera, pujem 500m i després, TOT BAIXADA,
fins a l'Esquirol?".
Pues valen.
Així s'inicia, de nou, la primera pedalada, i la segona... Estem en
marxa i ara tots, menys jo, saben dels subterfugis del BM. Benzinera, 500 metres
de pujada, i TOT BAIXADA ??
TOT BAIXADAAAAAAAAAAAAAAA !!! ???

La suor ja no és d'esforç, és de patiment. Els mecanismes motors se
subleven, els rellotges defalleixen, i, autòmata, esbufegues,
reparteixes improperis gratuits, i desapareixes. Ara només pedales, i et dius a tu
mateix: "mai més, mai més", a sabendes que hi tornaràs... i et
repeteixes la pregunta recurrent: Tant Gilipolles soc ? Tant ?
En els instants impossibles miro enrera, i veig la meva ombra cadàver. I el
silenci del qui està sol. De l'últim, del darrer. I l'ateu prega a Deu. I recorda que les matinals de diumenge, de petit, anava a missa. S'estava fresquet i còmode assegut. Aseguuuut... I recorda vagament els deu manaments...
El primer, estimaràs la salut dels Stoppers sobre totes les coses. El segon,
no prendràs el nom de Tot Baixada en va El tercer, no et martificaràs a les festes. El quart, honraràs tant el Tetedecurse i com la biciscombra El cinquè, no mataràs, ni tant sols ho intentaràs. El sisè, no programaràs rutes impures. El setè, no pedalaràs més del que toca. Després d'esmorzar... màxim, mitja hora més. El vuitè, no diràs falsos testimonis ni mentiràs, ni tan sols en broma El novè, no consentiràs rapatxons impurs. El desè, no desitjaràs l'humiliació del pròxim.
I així, sense saber com, s'acaba la pedalada, com la crònica. Sense saber com.

Rematant l'Agost: Cabrerès i Cap de Creus

2007-09-04T23:09:00.000+02:00

En BellmuntmanX5 +3cims i l'Spinner(2 Bellmunts, 2 Cims) van rematar l'agost amb dues sortides de molt nivell, una al Cabrerès i una al Cap de Creus. Mentre acabo d'escriure la crònica completa, us deixo amb l'accés a les dues galeries de fotos.

GALERIA DE FOTOS DE LA PEDALADA AL CABRERÈS EL 17 D'AGOST

GALERIA DE FOTOS DE LA PEDALADA AL CAP DE CREUS EL 31 D'AGOST

El millors paisatges a la terra de la BTT

2007-08-13T21:48:00.000+02:00

Més cròniques d'en BMX4, que està pletòric amb la prosa. Aquí us explica una sortida pel Cabrerès d'un nivell paisatgístic superior.

El dijous 8 d’agost, el dia després d’una pujadeta suau a Bellmunt, l’Spinner i en BMx5, fan una sortida vespertina pel Collsacabra amb l’objectiu d’ampliar les rutes que ens permetin més i millor versatilitat en els itineraris que ja coneixem. Inici a Can Codina; pujada travessant Cantonigròs fins a sobre la Font del Faig; trencant direcció a Sant Corneli; baixada per la Font de la Vena – i les millor vistes de Tavertet i les cingleres que mai hagueu vist! - en direcció a la carretera de La Cau (aquí no arribem a l’ermita de Sant Corneli, que deixem a 1 km a mà esquerra), on remuntem fins a la citada casa de La Cau, on passem per davant per agafar la carretera que baixa cap al Gorgàs. Un cop a baix, pugem fins a enllaçar amb la coneguda pista de Cantonigròs a Tavertet, però tirem a l’esquerra en direcció a La Serra. Tot baixada carenajant fins a la casa de La Serra on, a mà dreta, trobarem el camí - sender ben arreglat que baixa al pont de Baumadestral. Baixada ràpida d’aquelles que li agraden a l’Stopper fins al pont, un parell de rampes curtes però intenses fins a dalt de la carena, sortint al costat de la Casa de Cal Gavatx, i enllaçar en poc metres amb la carretera de Can Codina on acabem la volta. En total, 20 km fets molt tranquil·lament en 1’15 h.
Prepareu aquesta ruta, ampliada fins on us sembli, per a la propera tardor. Per cert, me n’oblidava, la farem tal i com s’ha explicat més amunt però al revés: tot baixada!!!!!!!!!!!!

3 cims en plena canícula. Som més de pujada!

2007-08-13T21:43:00.000+02:00

Nota de l'Spinner: cronològicament, aquesta sortida és anterior a la de l'últim post (pujada a Bellmunt), però ja sabeu que en BMX4 és rapid pujant però lent escrivint....
Us deixo amb la seva crònica! (Aviat tindrem foto d'en RD).
---------------
Diumenge 5 d’agost, 7,30 h AM. L’RD, en BMx4, l’Arnau i en Pol inicien des de Vic el que a priori ha de ser una ruta intensa però curta: de Vic direcció a Sant Sesbastià voltejant La Guixa, però just abans de travessar la carretera general, els dos gremlins decideixen perdre’s per una altra pista, amb el resultat de 20 minuts perduts buscant-los. Un cop reagrupats, iniciem la pujada a Sant Sebastià. L’Arnau demostra que avui és el seu dia i arriba segon a dalt, per darrera d’en BMx4. A continuació arriba l’RD i en Pol. La calor comença a apretar i tots ens pensem que podrem reomplir els dipòsits d’aigua a la font de Sant Sebastià, que finalment no raja. Aquest fet serà determinant en les següents hores.
Cofois per haver assolit el primer cim del dia, iniciem la trepidant baixada de Sant Sebastià per darrera; travessem l’eix per sota i comencem la pujada cap a la Creu de Gurb. Impulsats per la curiositat d’en RD, és la primera vegada que fem aquest tram: pujada progressiva, però amb rampes contundents a tram final just abans d’arribar a Sant Julià Sassorba (impressionant església romànica construïda l’any 991), que precedeix a un descens curt fins al tram d’ascens al Castell (o Creu) de Gurb. Enfilem la carena del castell, que te el seu perill, arribem just a sota del darrer tram o deixem les bicis, i coronem el segon cim de la jornada. Magnífica vista de la comarca, del Pirineu i del Montseny; signatura de rigor al llibre de visites i inici del drama: els quatre estem sense ni una gota d’aigua, el sol apreta de valent i no hi ha perspectiva immediata de repostar. Obviem el corriol trialer que baixa cap a Vic des del peu del castell, per refer un ros de carena i agafar un altre corriol de descens més “assequible”.....No sabem del cert com era el primer corriol, però el que fem servir per baixar és un infern de pedres i trencaigües que acaba de destrossar les cames. Finalment, arribem a baix a la Plana sortint per darrera de Gurb i enfilem per la carretera general cap a Vic. Val a dir que el que semblava una pujada i baixada curtes al Castell de Gurb, ha esdevingut un itinerari llarg i tècnic. En qualsevol cas, segon cim de la jornada assolit, i parada i fonda per recuperar-se al Zèfir de la carretera de Barcelona.
En aquest punt, sobre les 12,30 del migdia i a uns 35 graus de temperatura, en RD i els gremlins decideixen que ja és hora d’anar a fer una partideta a la Play. En BMx4, però, no en te prou i decideix completar la jornada: torna cap a La Guixa i enfila la pujada a La Miranda. Ascens ràpid però complicat per l’excessiva temperatura i per les cinc hores de rodar acumulades. A les 13’15 h, no obstant, arriba a Muntanyola i fa el descens pel cantó de la “casa de la pradera”. Un cop arribat a baix, darrer regalet de la jornada: pujada fins a la casa de pagès de La Roca (un Puiglagulla, més o menys) on hi ha el dinar dominical.
En resum, cal incorporar la volta al Castell de Gurb de cara a l’hivern (amb gel i neu ha de ser magnífica)....; apuntem una dos cims a l’Arnau, en Pol i en RD (uns 36 km) i, per ara, una única i èpica tres cims a en BMx4 (50 km)!!

Agost intens: nou atac a la Muntanya Màgica amb fred i pluja

2007-08-10T10:47:00.000+02:00

Dimecres passat al vespre, nova pujada a Bellmunt amb en BM, en Gil i un servidor de vostès, Spinner. En BM a tope com sempre, és el que més ha entrenat i a més practica el dòping (que us ensenyi totes les barretes, sobrets de glucosa i altres porqueries que s'ha comprat, flipareu!). L'Spinner intentant seguir-lo, amb esforç i tenacitat. I en Gil, fidel al seu paper d'Stopper, es va presentar a l'ascensió després d'un copiós dinar de feina regat amb un potent Augustus, vi negre del Penedès més que recomanable.... però gens recomanable per consumir-lo abans de pujar a la Muntanya Màgica. La temperatura era magnífica, ja que els dies anteriors havia plogut força i el cel encara estava tapat. Gairebé més fred que calor i l'Stopper una mica damnificat, però finalment vam coronar el cim i vam sopar botifarra amb patates al restaurant del Santuari. El millor va ser el descens amb frontals de leds, capelina (quina rasca!) i una mica de pluja... i els llums de Sant Pere de Torelló allà baix.... semblava Mulholland Drive (ho sento, sóc fan de David Lynch :-).
Per cert, creieu que cal incloure el logo de Bellmunt a la nostra nova vestimenta hivernal? S'accepten comentaris!!!!, segur que en BM diu que sí.

Pedalant per la Terra Alta

2007-08-08T09:46:00.000+02:00

Uns a la Costa Brava, els altres instal.lats a Bellmunt... i jo he passat un magnífic cap de setmana a la Terra Alta amb la familia i els amics. La Terra Alta és una comarca que val la pena visitar si no hi heu estat mai. Jo la conec bé per que quan era un nen vaig passar molts estius a Arnes, un dels pobles més bonics de la zona.
En BTT hi ha dues opcions clares: la primera, la Via Verda de la Terra Alta. Un recorregut fàcil, planer i ideal per a l'excursió familiar, on es combinen ponts i tunels que travessen els barrancs del riu Canaletas. La Via Verda es pot agafar des d'Arnes mateix i pots anar fins a Tortosa. Amb en Ferran (veure foto) vam fer d'Arnes a Pinell de Brai, uns 24 km. Sort que duiem frontal i lots, perque els tunels són foscos com la gola del llop!.
La segona opció per gaudir de la BTT a la Terra Alta ja és per valents amants dels desnivells contundents: fer excursions pel Massís del Port. Hi ha un llibre de rutes en BTT del que vaig extreure la pedalada que vaig fer el segon dia tot sol: Arnes-Els Estrets-La Franqueta-Coll de Miralles-Arnes (A partir del Coll de Miralles vaig variar la ruta, ja que no tenia temps per fer la volta que proposava el llibre).
Com podeu veure a les fotos, el paisatge dels Estrets d'Arnes és senzillament ESPECTACULAR. Tot i haver-hi estat moltes vegades, fent excursions a peu o banyant-me als seus tolls, recòrrer els Estrets en bici va ser una sensació molt emocionant, només comparable a quan veus els paisatges de la Capadòcia (on, per cert, fa poc es van fer els Campionats d'Europa de BTT). Superats els Estrets, començava el festival d'ascensió cap al Coll de Miralles, on vam gaudir de vistes espectaculars.
Resumint: que ens hem d'organitzar i fer una escapada a la Terra Alta, on tenim un repte encara de més (des)nivell: l'aproximació a les Roques de Benet.

Bogeries estiuenques: pedalada no apta per a "playeros"

2007-07-23T21:45:00.000+02:00

Vic/Sant Julià de Vilatorta - Sant Llorenç dels Munts (Foto) - Vilanova de Sau - Els Munts - Tavèrnoles - Folgueroles - Vic/St. Julià

45 km. de muntanya pura i dura amb tres trams de pujada dels que fan història. 22 de juliol i en BellmuntmanX3 i l'Spinner surten a les 10 del matí, més xulos que un vuit. Sort que la Camelbak va plena fins dalt i que el ventet que bufa fa que alguns núvols tapin a estones un sol justicier. El festival comença a partir de Can Garbells, un mas al Nord-Est de Sant Julià. Allà comença l'ascensió progressiva a Sant Llorenç dels Munts. Aviat passem del "progressive" al "trance" més malalt. Les rampes s'inclinen i s'omplen de pedres. Ideal per escalfar i... per pedalar sense esmorzar com cal.
Dies enrera, l'Spinner va fer una prospecció del terreny amb resultat d'hòstia doble i ferides sagnants al colze esquerre. Avui però, apreta les dents i enfila les rampes amb decisió. En BellmuntmanX3 treu pit, però també pateix una mica...
Arribem al punt més alt ben suats, el millor moment per carregar la bici a l'esquena per un sender criminal que ens acosta a la carretera d'accés a Sant Llorenç dels Munts. Com que la pujada ha sigut "poca cosa", decidim anar a Vilanova de Sau. Des d'allà, i prèvia visita a la xurri de la Informació Turística, carenegem el pantà fins al Parador. Molt bonic i encimentat, però amb unes rampes d'aquí t'espero....
Una vegada al parador, en BellmuntmanX3, que aquest estiu ha seguit la sèrie "Herois" de TV3, proposa pujar als Munts mentre es menja una barreta energètica. L'Spinner l'imita. És el trist esmorzar d'una sortida èpica. Total, que enfilem un tram de carretera i de seguida la pista cap als Munts, fent a l'inrevés la ruta que ja hem fet moltes vegades des de Folgueroles. La pujada, no cal dir-ho, és feixuga, Recordeu els trams pedregosos que feiem de baixada??. Donçs a l'inrevés són un autèntic festival.... Coronem el Castell Bernat i baixem fins a la cruïlla on podem triar entre fer l'últim tram curt fins al Salt de la Minyona o anar cap a Folgueroles. Triem això últim, estem fets pols i encara queda la mega-baixada de pedres en direcció a Tavèrnoles. Arribem a Folgueroles i cada ovella al seu corral. S'acaba un recorregut que recordarem dies i dies, però que sobretot vam recordar a la tarda del diumenge, quan no ens aguantavem els pets....
En resum: BellmuntmanX3 i Spinner estan entrenant fort. A final d'any, igual es fan de la secta del carboni. Així que, mireu el mapa, resseguiu la ruta esmentada i penseu que no és apta per a "playeros" i desertors. Seguirem informant, Stoppers!.

Lectures d'estiu: consells Made in Granada

2007-07-17T23:36:00.000+02:00

La calor estiuenca és terrible, però els Stoppers no poden perdre pistonada. Per això en Gil puja entre setmana a Bellmunt a 28ºC, l'Spinner es fot hòsties camí de Sant Llorenç dels Munts, l'RD pentina Eivissa en BTT i en BellmuntmanX3 ajuda als del Fitness Vic a pujar la persiana a hores intempestives.... Per als que a l'estiu no fan festa i per als que es dediquen a altres "tasques" estil gigoló de guiris (eh, Pep??), aquí van uns quants consells extrets d'una interessantissima web de BTT Made in Granada:

- Com triar els pedals automàtics (molt interessant si tens els genolls delicats)
- Com triar les cobertes (llegiu i veureu com acabarem comprant pneumàtics d'estiu i d'hivern...)
- Com esbrinar la talla de la nostra bici (L'RD va amb una bici massa petita i, em sembla que jo vaig amb una talla massa gran!)
- .... i per després de la pedalada descomunal, no oblideu els estiraments!!!!!.

Estiu Stopper: crònica d'en Red Devil des d'Eivissa

2007-07-12T11:37:00.000+02:00

L'RD ha passat uns dies a Eivissa i des d'allà ens envia crònica i fotos. El crack s'ha endut la bicicleta a l'illa, per suposat!!!!.

Evidentment benvolguts BTTeros, a part d'arrossos, gambes, musclos, apalanque dissimulat en decúbit prono veient les xatis, no m'he oblidat de la meva companya vermella i he fet un parell de sortidetes a Eivissa-Formentera.
La primera va ser una mariconadeta de 8 km per escalfar motors des de la cala on vaig deixar la family a una torre de defensa derruida on la guia prometia que hi havia una pujada només per ciclistes entrenats. Jo que m'agafo els meus 2 litres d'aigua i la pujada era com una mena de turonet qualsevol pels bellmuntsmen. Pim, pam, pum bocadill d'atún ja vaig tornar a ser a baix i amb ganes de gresca.
Dos dies després, devant la insistent reclamació de dia de sol i platja per part de les meves donetes (havent sofert prèviament les meves ànsies de coneixement de tota l'illa i els seus paratges (i fauna), tot sigui dit) les vaig deixar soles i ens vam embarcar jo i la meva RD en el fast-ferry cap a Formentera: quina passada! No us ho perdeu: el nivell de xatis no és el d'Eivissa però les meves condicions físiques fent 75km en un dia sota el sol de juliol tampoc foren com per apreciar-ho suficientment bé: total que em vaig prometre cicloturistiquejar-me tota l'illa en una jornada i ho vaig aconseguir a costa de no gaudir suficientment de les platges i de la fauna local. Tot i així, va valguer la pena i ens ho hem d'apuntar per fer una sortideta qualsevol dia d'aquestos.
Salut, Stoppers.
RD.

Propostes per quan ens reagrupem

2007-07-04T23:15:00.000+02:00

Sí amics, arriba l'estiu i... uns cap a la Costa Brava, els altres lesionats, els altres són més de dissabte... i així no hi ha manera que progressi la germanor Stopper.
Tot esperant la propera sortida conjunta i dominical, aquí van algunes propostes:

- Ripoll-Vic
66 km. i.. no és tot baixada. Cal sortir aviat i no confiar en ser a taula a l'hora de dinar. Estrenem carmanyoles?

- Roda-Bellmunt
Una variació per tornar a culminar el Cim Mític, sortint des del Bressol dels més xulos de la comarca.

- Menadres del Ter
Excursió planera de costellada, segur que a algú se li acut alguna variació amb més pujada... però pinta molt bonic.

Vic-Platja d'Aro: els vídeos

2007-06-27T10:35:00.000+02:00

Us recordo que l'organització de la Vic-Platja d'Aro ja ha penjat la galeria de fotos de la pedalada. Si doneu un cop d'ull a aquestes fotos, trobareu un personatge molt conegut i unes bicis sospitoses, .
... i cortesia d'en Red Devil, avui presentem tres vídeos gravats en dos moments d'aquest festival de 122 km. de cul enganxat al seient.
Al primer clip, l'ambientillo de sortida a tres quarts de set del matí al parquing del Sucre de Vic.

Al segon vídeo teniu l'arribada al Pantà de Sau. A tope!

Al tercer, l'arribada "in person" de l'Stopper-Puertas-Gil a Sau. Figura!!!!

... i al quart, "Expedient X" amb la desaparició d'en Gil a l'entrada de Girona.

Grans Moments d'Osona Stoppers BTT en vídeo

2007-06-19T16:58:00.000+02:00

Estrenem vídeos al blog i comencem amb un moment històric: la "pàjara" d'en gil camí de l'Avenc, tal i com recolliem en una crònica del mes d'abril. Això només ha fet que començar!!!!. YouTube + Osona Stoppers BTT = Diversió Assegurada.